01/03/2018 13:34 h.

Criteris tècnics per l’adequació de les parades de bus a les carreteres locals

Aquest estudi vol fixar els criteris d’adequació de les parades de transport públic ubicades a la xarxa de carreteres (tant en trams urbans com en no urbans) de la Diputació de Barcelona, essent aquesta una fase prèvia a l’elaboració del nou Pla de Millora de l’accés al transport públic de viatgers en carretera. En aquesta segona fase, s’aplicaran aquests criteris a tots els punts de parada existents i s’establirà la prioritat d’actuació.

Es pot descarregar l’estudi complet i el document de síntesi en el següents enllaços:

• Estudi complet
• Document de síntesi
• Algorisme de decisió

L’objectiu del present estudi es definir les actuacions necessàries per tal d'adequar les condicions d’accessibilitat, seguretat i confort dels usuaris de les parades de bus adjacents a la xarxa de carreteres locals gestionada per la Diputació de Barcelona, principalment pel que respecte a:

• Millora de l’accessibilitat a les parades, tant en sentit longitudinal de la carretera (voreres, camins protegits per contenció), com en sentit transversal de la via (permeabilitat) possibilitant que els usuaris creuin la via en condicions de seguretat i comoditat.
   
• Millorar les condicions en que l’autobús realitza la parada i l’accessibilitat.
   
• Garantir la seguretat de tots els usuaris de la via.

 

La Xarxa de carreteres locals, els carrers del territori

Actualment la Diputació de Barcelona, com a ens titular de la xarxa de carreteres locals gestiona uns 1.585 quilòmetres de carreteres. Una de les característiques principals de les carreteres locals és que, en molts casos, són les infraestructures que permeten finalitzar els trajectes interurbans i que ofereixen més capil·laritat cap al territori. 

Per aquest motiu, les carreteres locals tenen una gran diversitat i complexitat de gestió. Diversitat perquè per elles hi circulen un gran nombre de modes de transport diferents (vianants, ciclistes, transport públic, vehicles de transport de mercaderies, cotxes, motos, vehicles agrícoles, etc.). Per altra banda són carreteres amb un gran nombre d’usos (ús interurbà, és periurbà, ús urbà). 

Per tot això la gestió de les carreteres locals esdevé complexa ja que cal donar una resposta adequada a cadascuna de les diferents casuístiques que ens podem trobar. 

 

Carreteres locals i transport públic

Una de les característiques de la xarxa de carreteres locals és que per ella hi circulen un gran nombre de línies de transport públic i, sobretot, que hi tenen parada, precisament per donar servei als nuclis de població que van servint. En total hi ha 728 parades ubicades en xarxa de carreteres de Diputació de Barcelona. Cal dir, també, que la pròpia gestió de les parades ja esdevé un tema força complex ja que hi intervenen, pel cap baix, les següents administracions:

• Diputació de Barcelona, com a ens competent de la gestió de la carretera local
• Ajuntament, com a ens competent en l’espai públic urbà
• Generalitat de Catalunya, com a concessionària de les línies de transport públic
• Operadores de transport, com a empreses responsables de l’operació de les línies de transport públic
• Ciutadania, com a usuaris finals del servei del transport

 

Per aquest motiu, la guia que es presenta ha tingut en compte tots aquests aspectes, permetent donar una aproximació de criteris d’actuació a l’entorn de la parada de bus que pot ser útil per a tots els agents competents. 

 

Determinar les variables rellevants per a la caracterització de la parada de bus

En aquest estudi, al tractar-se d’un estudi tècnic que pretén oferir uns criteris tècnics, el primer que s’ha fet és analitzar el conjunt de la normativa existent a l’Estat i també un anàlisi comparatiu amb les normatives i documents tècnics existents en d’altres països de l’entorn. 

A partir d’aquí l’estudi ha anat plantejant diferents situacions per tal de diferenciar i incloure el màxim de casuístiques específiques de cada parada en l’elaboració dels criteris. 

Es tenen en compte dos àmbits d’actuació en funció de la ubicació de les parades de bus:

• Tram urbà. Formen part d’aquesta categoria les parades situades en travessera urbana o en un tram amb sòl classificat com a urbà a banda i banda de la via. S’entén per travessera la part de tram urbà on hi hagi edificacions consolidades almenys en dues terceres parts de la seva longitud i que tingui un entramat de carrers com a mínim en un dels dos costats.
   
• Tram no urbà. Es considera dins d’aquest grup tots aquells trams de carretera no inclosos en la definició anterior. En ocasions algunes parades s’emplacen en zones que no disposen d’usos consolidats al seu entorn, coincidint amb el tram previ a una travessera o bé proper a nuclis disseminats o urbanitzacions. En aquest cas, es consideren parades de bus en tram no urbà.

 

Per altra banda també hem de tenir en compte 4 blocs de variables que determinen el tipus d’actuació necessària a la parada de bus:

 

• Variables que afecten a la via
  • Velocitat del tram
  • Amplada de la calçada
  • Proximitat d’una intersecció

 

• Variables que afectes al trànsit
  • Intensitat Mitjana de Trànsit Diària
  • Accidentalitat
  • Visibilitat

 

• Variables que afecten l’autobús
  • Nombre de circulacions diàries
  • Temps de parada i tipus de parada

 

• Variables que afecten al creuament de la via
  • Volum d’usuaris o demanda potencial
  • Tipus d’usuaris
  • Tipus de via

 

Criteris de decisió – algorisme de decisió

El següent pas necessari és determinar quines són les decisions que volem prendre referents a la parada de bus. Aquestes decisions les dividim en tres grans grups:

• Necessitat d’apartador
• Necessitat de creuar la via
• Existència de problemes de seguretat viària

Cada grup de dacions s’analitzarà en funció de les anteriors variables per tal de determinar quina és l’actuació més recomanable a realitzar a la parada de bus.

 

Necessitat d’apartador:

Si es compleix almenys una de les següent condicions serà necessari un apartador:

• És una parada de bus escolar o usuaris vulnerables?
• És una parada de llarga durada?
• Risc d’accidentalitat? (un mínim de 3 accidents en un radi de menys de 100 metres en els últims 3 anys)
• Problemes de visibilitat?
• Proximitat a una intersecció?

 

Exemple de parada amb apartador

 

Necessitat de creuar la via:

En general sempre hi haurà necessitat de creuar la via, quan la parada de bus estigui ubicada al costat contrari d’on poden venir els usuaris del bus, que serà en la gran majoria de casos. 

Cal tenir en compte si estem en un tram urbà (consolidat o periurbà) o interurbà (aïllat). A partir d’aquí, i en funció de la IMD i volum d’usuaris, s’estableix quin tipus de pas de vianants és necessari. 

Exemple de parada de bus amb pas de vianants semaforitzat

 

Problemes de seguretat viària:

Pel que fa a la seguretat viària, el que cal tenir en compte és:

• Hi ha un excés de velocitat a l’entorn de la parada?
• Hi ha problemes de visibilitat?
• Hi ha risc per a l’avançament de l’autobús quan es troba aturant a la parada?

 

A partir d’aquestes tres situacions es poden anar configurant les característiques de l’actuació a implementar

Exemple d'actuacions de seguretat viària a l'entorn de la parada de bus