Plans de mobilitat urbana sostenible
En aquesta pàgina s'explica breument què són els Plans de mobilitat urbana sostenible (PMUS).
Què són els PMUS?
Els Plans de mobilitat urbana sostenible són instruments de planificació regulats per la Llei de mobilitat 9/2003.
Tenen l'objectiu de definir una estratègia i un programa d'actuacions per a la planificació de la mobilitat en l'àmbit local. Normalment el seu àmbit territorial és el propi municipi, tot i que la llei també permet el desenvolupament de PMUS per agrupacions de municipis que funcionen com un únic sistema urbà.
En els PMUS s'hi analitzen tots els modes de transport, és a dir: la mobilitat a peu, en bicicleta i VMP, en vehicles privat, en transport públic i la mobilitat de mercaderies.
Les actuacions que es proposen en els PMUS van encaminades a la consecució dels propis objectius definits en la Llei de mobilitat i en les Directrius Nacionals de Mobilitat:
- Configuren un sistema de transport més vinculat a la relació cost-eficiència per millorar la competitivitat del sistema productiu nacional.
- Augmenten la integració social i comporten una accessibilitat integració social integració social més universal.
- Incrementen la qualitat de vida dels ciutadans en aspectes com la qualitat de l'aire, la reducció de la contaminació acústica o la qualitat de l'espai públic.
- Milloren les condicions de salut dels ciutadans.
- Aporten més seguretat en els desplaçaments.
- Estableixen unes pautes de mobilitat més sostenibles, que es basen en un ús més racional dels vehicle privat i una estimulació de l'ús dels modes més sostenibles.
Quins municipis estan obligats a realitzar un PMUS?
Segons la Llei de mobilitat 9/2003, els municipis obligats a realitzar un PMUS són aquells que:
"d'acord amb la normativa de règim local o el corresponent pla director de mobilitat, hagin de prestar el servei de transport col·lectiu urbà de viatgers".
I la Llei de Règim Local estableix que han de prestar el servei de transport col·lectiu urbà de viatgers els municipis que tinguin més de 50.000 habitants o siguin capital de comarca.
A més a més, la Llei de mobilitat també determina que els respectius Plans director de Mobilitat (PdM) de cada àmbit territorial, poden establir quins són els municipis que també estaran obligats a realitzar un PMUS més enllà dels propis definits per la Llei de mobilitat.
En el cas de la província de Barcelona, el PdM es realitza des de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i en la revisió actual (2020 - 2025) es determina que també hauran de realitzar el PMUS aquells municipis de més de 20.000 habitants i que estiguin dins del territori de l'àmbit del PdM, que en la darrera versió engloba pràcticament tota la província de Barcelona.
Cal afegir-hi els municipis inclosos en el Pla d'Actuació de Millora de la Qualitat de l'Aire, que agrupa 40 municipis de l'entorn de la ciutat de Barcelona (Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Barcelona, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, El Papiol, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Granollers, L’Hospitalet de Llobregat, La Llagosta Martorell, Martorelles, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Montmeló, Montornès del Vallès, Pallejà, Parets del Vallès, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Fost de Campsentelles, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Quirze del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa i Viladecans)
A partir d'aquests requisits, els municipis de la província de Barcelona obligats a realitzar un PMUS són els següents:
- Badalona
- Badia del Vallès
- Barberà del Vallès
- Barcelona
- Berga
- Castellar del Vallès
- Castellbisbal
- Castelldefels
- Cerdanyola del Vallès
- Cornellà de Llobregat
- Esparreguera
- Esplugues de Llobregat
- Gavà
- Granollers
- Hospitalet de Llobregat
- Igualada
- Llagosta (La)
- Manlleu
- Manresa
- Martorell
- Martorelles
- Masnou (El)
- Mataró
- Moià
- Molins de Rei
- Mollet del Vallès
- Montcada i Reixac
- Montmeló
- Montornès del Vallès
- Olesa de Montserrat
- Pallejà
- Papiol (El)
- Parets del Vallès
- Pineda de Mar
- Prat de Llobregat (El)
- Premià de Mar
- Ripollet
- Rubí
- Sabadell
- Sant Adrià de Besòs
- Sant Andreu de la Barca
- Sant Boi de Llobregat
- Sant Cugat del Vallès
- Sant Feliu de Llobregat
- Sant Fost de Campsentelles
- Sant Joan Despí
- Sant Just Desvern
- Sant Pere de Ribes
- Sant Quirze del Vallès
- Sant Vicenç dels Horts
- Santa Coloma de Gramenet
- Santa Perpètua de Mogoda
- Sitges
- Terrassa
- Vic
- Viladecans
- Vilafranca del Penedès
- Vilanova i la Geltrú
Quines vigència té un PMUS?
Segons la Llei de mobilitat, els PMUS tenen una vigència de 6 anys a partir de la seva aprovació. Passats aquests 6 anys, se n'haurà de fer una revisió i tornar a realitzar el procés d'aprovació del mateix.
Quan dura el procés de redacció d'un PMUS?
En el cas dels municipis obligats a realitzar un PMUS, la redacció pot durar uns 18 mesos. En el cas dels municipis que no hi estan obligats es pot reduir el temps, al tenir menys tràmits a realitzar i pot durar uns 12 mesos.
Quines són les principals fases de redacció d'un PMUS?
No existeix una metodologia oficial per a dur a terme els PMUS, però si que s'acostuma a seguir un patró metodològic similar en tots els PMUS. Des de la Diputació de Barcelona apliquem la següent metodologia:
La metodologia es basa en 4 grans fases:
- FASE I: Prediagnosi. En aquesta fase s'identifiquen els principals objectius del PMUS, així com els elements facilitadors del propi PMUS (equip tècnic, pressupost per implantació del PMUS, etc.)
- FASE II: Diagnosi. En aquesta fase es detecten les principals mancances i fortaleses del sistema de mobilitat. Això es fa quantificant, en la mesura del possible, aquestes mancances i fortaleses a partir del treball de camp de presa de dades.
- FASE III: Propostes. A partir de les dues fases anteriors, es fa un pla d'actuació que es composa de diversos paquets d'actuacions orientats a donar resposta, tant a les mancances detectades, com als propis objectius identificats en la primera fase.
- FASE IV: Aprovació. En aquest fase es duen a terme tots els tràmits necessaris per tal de poder aprovar un PMUS i que són, a grans trets, els següents:
- Informe favorable de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM)
- Informe favorable de l'avaluació ambiental.
- Aprovació inicial pel Ple de l'Ajuntament
- Exposició pública
- Aprovació definitiva pel Ple de l'Ajuntament.
A part de les fases anteriors, la metodologia també determina que cal analitzar la mobilitat des de 3 vessants:
- Xarxes de mobilitat: Que té en compte la definició i jerarquització de les diferents xarxes de mobilitat (xarxa bàsica de vianants, bicicletes, trànsit, transport públic i mercaderies).
- Fluxos de canvi modal: Que té en compte aquells fluxos de mobilitat on hi ha un ús majoritari del vehicle privat i on cal incidir per aconseguir una mobilitat més sostenible.
- Estratègies municipals: Que té en compte la integració en el PMUS de la visió estratègica del municipi, incorporant aquells aspectes que ajudin de assolir el model de ciutat.
A part de la metodologia utilitzada per la Diputació de Barcelona, una altra metodologia de referència pot ser la que es defineix a la Guia europea de Plans de mobilitat urbana sostenible i que es basa en el següent esquema:
Quins municipis de la província de Barcelona han realitzat un PMUS?
En el següent mapa s'hi poden consultar els diferents municipis que tenen un pla de mobilitat urbana o un estudi de mobilitat urbana i el seu estat.
Visualització directe al GIS de la xarxa de carreteres locals de la Diputació de Barcelona