20/02/2017 17:18 h.

Mobilitat i equitat, explicada en 9 gràfics i una imatge

1. Les dones es mouen de manera més sostenible

Existeixen 10 punts de diferència entre l'ús dels mitjans de transport sostenibles (a peu, bicicleta i transport públic) entre les dones i els homes (73% respecte 63%).

Les causes d'aquesta diferència s'expliquen per molts factors, per exemple, que les dones fan més desplaçaments vinculats a mobilitat personal i que aquesta és un tipus de mobilitat de més proximitat i, per tant, més fàcil de realitzar en mitjans de transport sostenibles.

En qualsevol cas, el que si que mostren les dades és que existeix una diferència entre la manera de moure's de les dones i dels homes i que això caldria tenir-ho en compte en la planificació i gestió de la mobilitat urbana.

Mitjà de transport	Homes	Dones
No motoritzats	47,3%	51,6%
Transport públic	15,6%	21,4%
Vehicle privat	37,1%	27,0%

Font de les dades: EMEF 2015

 

2. Les dones realitzen més desplaçaments que els homes

Una dada que sovint es desconeix és que el nombre total de desplaçaments diaris és superior en el cas de les dones.

No és una diferència gaire gran, però ho és des d'una perspectiva subjectiva, ja que la idea generalitzada és que els homes realitzen més desplaçaments que les dones i, en canvi, les dades ens mostren que és tot al contrari.

	Homes	Dones
Motiu feina o estudis	1.699.724 (18,4%)	1.480.144 (15,5%)
Motiu personal	3.446.640 (37,3%)	3.921.645 (41,1%)
Tornada a casa	4.103.323 (44,4%)	4.150.738 (43,5%)

Font de les dades: EMEF 2015

3. La mobilitat de les dones és majoritària en aspectes relacionats amb la gestió de la llar i l'atenció a terceres persones. La dels homes és majoritària en l'oci i les gestions personals

Si mirem el motiu dels desplaçaments entre homes i dones si que s'observa clarament el biaix de gènere en la mobilitat: les dones realitzen més desplaçaments vinculats a tasques de la llar (compres) i a acompanyar persones (fills i gent gran), mentre que els homes fan més desplaçaments en tot allò que té a veure amb les gestions personals i l'oci.

 

Motiu	Homes	Dones
Compres	874.292	1.143.463
Metge	127.508	233.829
Visita amic/familiar	297.279	301.294
Acompanyar persones	718.500	993.550
Oci / diversió / esport	753.161	645.551
Gestions personals	300.883	294.321
Passeig	375.016	309.639

Font de les dades: EMEF 2015

 

4. La majoria de morts i ferits greus en accident de trànsit són homes

Aquesta dada és una de les que més polèmica i controvèrsia genera, probablement, perquè les dades objectives expliquen un relat diferent del que l'imaginari popular dóna per suposat: que els homes condueixen millor que les dones.

És cert, però, que els homes van més en cotxe que les dones (aproximadament un 25% més, segons les dades de repartiment modal), però aquesta diferència segueix sent molt inferior a la diferència respecte a les dades de morts i ferits greus.

A més a més, cal tenir en compte que les dades d'accidentalitat no només fan referència als conductors, sinó al conjunt de la població, és a dir, que les dades també inclouen els morts i ferits greus dels acompanyants dels vehicles i dels vianants.

Homes	Dones
1.555 (72%)	606 (28%)

Font de les dades: Anuari Servei Català de Trànsit 2015

 

5. Les dones tenen una conducta més respectuosa amb la normativa

Probablement per entendre aquesta dada caldria analitzar-la des de una perspectiva social de gènere. En el procés de construcció de la masculinitat, molts homes adopten un model basant en la competitivitat, l'agressivitat i el risc que, aplicat a la conducció, acaba per generar conductes imprudents i perilloses al volant.

Homes	Dones
183.342	19.940

Font de les dades: Notes de premsa DGT 2015

 

6. Els atropellaments tenen conseqüències més greus en gent gran i infants

Òbviament, els atropellaments són més greus per a la població més vulnerable, és a dir, infants i gent gran. El dubte a plantejar-nos com a societat és fins a quin punt és vàlid un model de mobilitat que no prioritza la seguretat viària dels més vulnerables?

Edat	Ferits greus	Morts
Més de 74	464	107
de 65 a 74	241	52
de 55 a 64	228	20
de 45 a 54	157	7
de 35 a 44	162	6
de 25 a 34	122	5
de 15 a 24	138	7
de 0 a 14	211	13

Font de les dades: DGT 2013

 

7. Moure's en vehicle privat (cotxe i moto) és 4 vegades més car que fer-ho amb transport públic

Aquesta dada només inclou els costos directes que suporta l'usuari, és a dir, el que ens costa el viatge de la nostra pròpia butxaca. No contempla els costos externs de cada mitjà de transport com poden ser la contaminació atmosfèrica, l'accidentalitat o el consum d'espai públic. Si comptabilitzéssim totes aquestes variables la diferència de costos entre el vehicle privat i el transport públic encara seria molt superior.

 

Despesa mensual mitjana en transport públic	Despesa mensual mitjana en transport privat
25,09 €	104,58 €

Font de les dades: EMQ 2006. Dimensió subjectiva de la mobilitat

 

8. La mobilitat basada en vehicle privat deixa fora una gran part de la població que no disposa de cotxe i/o permís de conduir

La mobilitat basada en vehicle privat pot suposar un problema d'equitat i exclusió social per una part important de la població que no disposa de vehicle propi o de permís de conduir. Si l'accés als béns i serveis (per exemple els llocs de treball), depenen de la disponibilitat d'un vehicle propi per arribar-hi, s'està fomentant la pèrdua d'oportunitats per una part de la població, és a dir, s'està construint una societat menys equitativa.

Amb permís de conduir	Sense permís de conduir
67%	33%

Font de les dades: DGT - Cens conductors 2014

Nivell d'ingressos	Llars sense vehicle (cotxe o moto) per desplaçament personal
Menys de 1.100 €	64,7%
de 1.100 € a 1.800 €	27,6%
de 1.801 a 2.700 €	13%
més de 2.700 €	7,8%
No consta	14,6%
Total	28,3%

Font de les dades: IDESCAT. Enquesta de les llars 2008

 

9. El 7% (514.886) de la població catalana té alguna discapacitat que li dificulta al mobilitat

El 9% (688.632) de la població catalana té més de 75 anys i s'espera que l'any 2030 sigui el 12% (860.666)

El 100% de la població, en algun moment de la seva vida, pot tenir la mobilitat reduïda (moure's amb cotxe, maletes, crosses, carretons, bastó, etc.)

Veient aquestes dades és fa evident que les ciutats del futur hauran de maximitzar tots els aspectes relacionats amb l'accessibilitat i la seguretat per vetllar pels drets, no només de les persones amb mobilitat reduïda, sinó pel conjunt de la població.

 

10. L'espai públic no sempre pensa en tots els col·lectius de població

El que per un adult pot semblar un espai segur i còmode pot no ser-ho per altres col·lectius com infants, gent gran o persones amb cadira de rodes. Sovint el disseny de l'espai públic només contempla els col·lectiu majoritari oblidant els col·lectius més vulnerables.

Així veiem el carrer els adults en el moment de creuar.	Així el veuen els nens o persones amb cadira de rodes en el moment de creuar