20/12/2021 13:43 h.

Les escoles, motor de canvi de la mobilitat

 

Autor: Pol Julià

L’auge dels vehicles de motor després de la Segona Guerra Mundial va suposar un canvi radical al teixit urbà de les ciutats i a la manera de desplaçar-se de les persones en alguns països. Als Països Baixos per exemple, l’impacte va ser tal que el nombre de persones que utilitzava la bicicleta com a mètode de desplaçament baixava gairebé un 6% de manera anual. La planificació i la distribució dels espais a algunes zones d’Amsterdam va passar a ser totalment dominat pel cotxe: carrers amples per als cotxes i voreres estretes per a les persones, gran quantitat d’espais públics orientats únicament a possibilitar l’aparcament d’aquests cotxes i sobretot, alts índexs de contaminació.

Ja fa uns cinquanta anys des que els nens van aconseguir apoderar-se dels carrers i espais de la ciutat d’Amsterdam. La mort d’alguns infants en accidents de trànsit i l’alt grau de perill que suposava per a les persones més joves desplaçar-se per la ciutat va ser l’espurna que va iniciar un foc que, avui dia, segueix il·luminant el camí de molts. Les protestes, a la capital holandesa van aconseguir allò que en aquell moment, i potser ara també, semblava impensable: els nens se’n van sortir per recuperar els espais de la seva ciutat als cotxes.

El documental “On Behalf of the children of the Pijp” plasma com gràcies a la forta conscienciació i sobretot, a la voluntat de canvi dels infants i les famílies va ser possible recuperar aquells espais que anys abans havien estat dels nens.

Nens i nenes tallant carrers amb l'ajuda d'adults a De Pijp, Amsterdam (Fotografia: Yorokobu)

Tot i que de tot això ja ha passat mig segle, és innegable que aquest problema encara assola a la majoria de ciutats i municipis on vivim. Barcelona no n’és una excepció, la planificació de gran part de la ciutat orientada als vehicles de transport d’ús privat ha convertit la mobilitat sostenible i eficient en un tema de vital importància per a moltes persones.

 

Els infants,  especialment vulnerables a la pol·lució

Anys i anys de planificació de les ciutats centrada en els vehicles privats han comportat greus conseqüències als habitants d’aquestes. Un clar exemple  és el de la contaminació de l’aire al voltant dels espais escolars a  Barcelona. Des de fa anys se superen els nivells de contaminació legals als espais de la ciutat, la contaminació afecta greument a la salut de les persones, però els infants són un dels col·lectius que més en pateixen els seus efectes.

Segons un estudi de la revista americana de pediatria Pedriatics, els bebès i els nens són molt sensibles a la contaminació, ja que els seus òrgans estan encara en desenvolupament i tenen una major ingesta d’aire per pes corporal. A més, el fet d’estar més a prop del terra fa que estiguin en contacte amb les concentracions màximes d’alguns contaminants.

La European Respiratory Journal afirma que un 11% dels casos d’asma en infants  es podrien evitar, ja que es deuen a la contaminació que supera els límits establerts per l’OMS. L’article conclou en què reduint els contaminants de l’aire a aquests límits seria suficient per evitar els casos.

 

Recuperar espais per recuperar drets

Actualment, és impossible d’imaginar ciutats sense embussos ni cotxes ocupant-ne tots els espais. La gran majoria de ciutats estan dissenyades perquè siguin recorregudes amb cotxe, i són precisament els plantejaments “cotxecentristes” els qui representen el principal obstacle per a la mobilitat dins les urbs.  Doncs el futur passa per la recuperació dels espais, per arravatar terreny als cotxes i començar a cedir-los a la ciutadania. Reduir carrils per afegir zones per a vianants o carrils bici, crear illes on els cotxes no puguin accedir per facilitar l’accés a bicicletes i vianants.

La pacificació dels espais a les ciutats i municipis esdevé un objectiu vital alhora de garantir al correcte desenvolupament dels infants a les ciutats. “Cal tenir present que la ciutat hauria d’estar pensada per a les persones i no per als cotxes” es manifesta Guille López, portaveu de la plataforma Eixample Respira.

Aquesta plataforma veïnal va néixer amb la voluntat d’aconseguir millores a la ciutat de Barcelona que permetin als ciutadans gaudir dels espais de la ciutat que ara mateix ocupen els vehicles. 

Una de les reivindicacions més exitoses i populars de la plataforma ha estat la #revoltaescolar, una iniciativa que reuneix a milers de famílies de centenars d’escoles d’arreu els divendres a la tarda amb la intenció de protestar i reclamar espais segurs i saludables al voltant de les escoles. La revolta escolar va començar a finals de 2020 on gairebé una vintena d’escoles tallaven els carrers del seu voltant, permetent així als nens i nenes de l’escola ocupar aquells espais que sempre els hi haurien de pertànyer.

Pancarta de la #revoltaescolar, Barcelona

“Actualment, les ciutats representen un entorn molt hostil per als infants, els carrers estan plens de vehicles, a les voreres hi circulen patinets, bicis, s’hi aparquen motos... Nosaltres lluitem per recuperar els espais que ens pertanyen a les persones per tal de garantir espais segurs i saludables per als infants.”

Cada cop més escoles i AFES han començat a veure’s emmirallades pel moviment i a sentir que han de fer-se partícips de la #revoltaescolar. Des d’Eixample Respira, es va posar a la disposició de les escoles els passos a seguir per tal de dur a terme un tall de carrer de manera legal i pautada. L’èxit de la #revoltaescolar va esdevenir rotund: fins a 50 talls simultanis a 17 municipis.

Nens i nenes a un tall de carrer de la #revoltaescolar (Fotografia: Eixample Respira)

 

Pedalar cap a un futur millor

Un altre bon exemple de moviment ciutadà que promou un canvi de model de mobilitat és Canvis en Cadena. A Vic, per exemple, Canvis en Cadena ha aconseguit posar a l’agenda la mobilitat sostenible, segura i eficaç en un entorn que, per culpa dels cotxes, pot resultar hostil per a diversos col·lectius.

Vic té una peculiaritat i és que no sempre els nens van a l’escola que més a prop tenen de casa, molts infants han de creuar la ciutat o sortir dels seus barris per arribar al seu centre escolar. Això provoca que molts pares i mares optin per portar als seus fills amb cotxe. Canvis en Cadena neix a Vic amb la intenció d’acabar amb aquestes dinàmiques de mobilitat vinculades a l’ús intensiu del cotxe, primer amb un grup reduït d’alumnes però amb resultats inesperats.

Canvis en Cadena es crea de la mà d’Osona en Bici i té com a objectiu idear i establir un projecte de ciutat on els nens puguin desplaçar-se pel seu entorn de manera autònoma i segura. “Anar en bici a l’escola és complicat a Vic, però nosaltres treballem per donar eines i ajudar a fer que els infants puguin anar en bici a l’escola” afirma Helena Vilardell, fundadora de Canvis en cadena.

La columna vertebral de Canvis en Cadena és el Bicibús, a través d’una app es coordinen grups d’infants que segueixen conjuntament una ruta per anar a l’escola amb bicicleta. Les rutes, que actuen com si fossin línies d’autobús, estan repartides per la ciutat i compten amb diverses parades on els nens poden anar unint-se als seus companys de camí als centres escolars.

Una de les línees del Bicibús de Vic (Fotografia: Canvis en cadena)

El bicibús compta amb els motors, així és com s’anomenen els voluntaris que acompanyen als nens durant el trajecte. Els motors, formats sobretot per pares o voluntaris de les escoles, s’encarreguen d’anar al capdavant, al centre i a la cua del grup per tal de dirigir, coordinar i atendre als nens del bicibús, així com vetllar per la seva seguretat.

Eduard Folch, creador de l’app del Bicibús i membre d’Osona amb Bici, es mostra molt satisfet amb l’èxit del projecte Aquest èxit, que sembla no tenir límits es tradueix en xifres: més de 250 nens de la comarca d’Osona, repartits en 15 línies de bicibús, de 9 escoles diferents van a classe amb bicicleta els divendres al matí. Recentment, s’estan incorporant al projecte diverses escoles de Barcelona, dels districtes de l’Eixample i Sant Andreu. “El bicibús va començar sent una bola de neu que ha anat creixent fins a convertir-se en una allau”.

 

Infants del Bicibús Eixample a Barcelona (Fotografia: Twitter @Calvox_Periche)

 

El canvi és responsabilitat de tots

Resulta evident doncs que existeix un esperit de canvi i una gran comunitat que ho confirma, és cert, però, que no només es necessita esperit per canviar les coses. Cal dur a terme mobilitzacions, campanyes de conscienciació, iniciatives i projectes que vagin de la mà per tal de portar la voluntat de canvi a transformar-se en millores reals.

Tal com va succeir als  anys setanta al barri  De Pijp, els canvis van tenir origen en  la implicació i pressió de la ciutadania, però sense la part que pertoca a les administracions no hagués estat possible. Ara és el moment d’aprofitar l’impuls i el motor de canvi que suposen les escoles per dirigir-nos cap a una nova mobilitat. Cal sumar esforços amb les administracions públiques per fer un pas ferm cap a un nou model de mobilitat i ciutat on el centre siguin les persones i la qualitat de vida.