L’Ajuntament de Granollers, amb el suport de la Diputació de Barcelona (Xarxa de municipis), va impulsar l’any 2005 la recollida d’informació de base per a l’elaboració del primer Pla de Mobilitat Urbana a Catalunya (aprovat conforme a la Llei de mobilitat del 2003), procés que es va perllongar fins el juny del 2009, quan va ser aprovat el document definitiu. Durant el procés, que va comptar amb la participació dels diferents agents socials i econòmics del municipi, es va consensuar el Pacte per la Mobilitat (2006) i es va crear el Consell de la Mobilitat (2007).
Les mesures impulsades han contribuït a ampliar l’espai dedicat als vianants, calmar el trànsit i reduir la circulació de pas a l’interior del municipi.
L’Ajuntament d’Igualada ha impulsat una xarxa d’itineraris de vianants que facilita la comunicació a peu entre els diferents equipaments i principals edificis d’interès, així com espais lliures i places de la ciutat, i que és compatible en la major part dels seus recorreguts amb l’ús de la bicicleta.
Els itineraris han estat concebuts expressament de manera que la seva configuració física i els diferents elements constructius utilitzats trenquin la uniformitat de l’eix i facin més atractiu i entretingut el recorregut.
Atès que aquests eixos uneixen pràcticament tots els àmbits urbans, contribueixen també a millorar la cohesió social entre barris de característiques socioculturals diferents. Alhora, potencien els trets diferencials de cada àmbit, ja que els trams s’han construït tenint en compte la diversitat històrica, cultural i biogeogràfica i els usos de cada trama urbana del municipi.
Del 15 al 25 de setembre de 2011, l’Ajuntament de Granollers va realitzar una prova pilot al carrer Miquel de Ricomà, una via amb voreres estretes, un cordó d’aparcament i un sentit de circulació.
La prova va consistir en realitzar un nou disseny de l’espai perquè la via deixés temporalment de servir de forma prioritària per al desplaçament (de cotxes, vianants o bicicletes) per convertir-se en un espai que fomentés la convivència i el contacte ciutadà (joc d’infants, trobada de veïns o la mera contemplació).
L’actuació no pot comparar-se amb les experiències de transformació dels centres històrics en espais per a vianants i d’activitat comercial, ja que mentre aquestes darreres comptaven des del seu plantejament amb una gran massa potencial d’usuaris (cosa que garantia en gran mesura el seu èxit), en aquest cas l’ús de l’espai que es pretenia promoure era totalment inexistent o, si més no, latent.
La següent bona pràctica mostra l’experiència de Sant Just Desvern en el redisseny de 4 cruïlles per a fer-les més segures i còmodes per als vianants. Les actuacions dutes a terme es basen en l'anomenat urbanisme low cost, és a dir, actuacions d'un cost moderat i de ràpida execució que permeten reorganitzar l'ús de l’espai públic per tal de millorar les condicions de mobilitat dels vianants.
L’objectiu d’aquest estudi, realitzat en col•laboració amb l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), és aportar propostes per millorar l’accessibilitat, tant en transport públic col•lectiu (TPC) com en modes no mecanitzats, de les quasi tres-centes mil persones que treballen als 728 polígons d’activitat econòmica de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB).
Amb aquest propòsit, s’ha elaborat un índex que avalua l’accessibilitat en transport públic col•lectiu –autobús, metro, tramvia i tren-, de cada polígon de la RMB. S’ha realitzat també una anàlisi qualitativa dels polígons dels 45 municipis membres del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona que inclou informació sobre l’accessibilitat a peu i en bicicleta.
Els resultats mostren que un 80,6% dels treballadors gaudeixen d’una accessibilitat en TPC entre acceptable i molt bona, un 6,9% millorable i un 12,5% deficient o no accessible, quedant identificats els polígons amb majors necessitats de millora.
L’estudi té una orientació pràctica ja que per a cada polígon s’indica el tipus d’actuació que es recomana dur a terme per millorar-ne l’accessibilitat en transport públic col•lectiu. D’aquí que sigui una eina actualitzada i pràctica que facilita la posada en marxa d’accions que garanteixin l’accés als treballadors i treballadores als centres de treball localitzats als polígons, i que ho facin fonamentalment a través d’un sistema de transport públic col•lectiu, segur i sostenible
Aquest manual està dirigit a autoritats i professionals de la seguretat viària. Descriu la magnitud de les morts i lesions de vianants, factors clau de risc, formes d'avaluar la situació de seguretat dels vianants en un entorn determinat i preparar un pla d'acció, i com seleccionar, dissenyar , implementar i avaluar intervencions eficaces.
El manual remarca la importància d'un enfocament integral i holístic que inclou l'enginyeria, legislació i aplicació, així com les mesures de comportament. També crida l'atenció sobre els beneficis de caminar, que ha de ser promogut com una important manera de transport donat el seu potencial per millorar la salut i preservar el medi ambient.
Aquesta publicació respon a la necessitat de potenciar la mobilitat tova davant el repte d'adaptar-se a noves polítiques de mobilitat que són aplicables a la majoria de països d'Europa. L'objectiu és definir conceptes i exposar experiències, així com remarcar-ne les implicacions en el sector de la mobilitat sostenible des de la visió rigorosa d'experts de diferents àmbits, els quals contribueixen amb els seus articles a donar a conèixer el valor global del nou paradigma de la mobilitat i els aspectes més destacats.
L'objecte principal del present estudi ha estat l'establiment de recomanacions que maximitzin la seguretat viària a les cruïlles entre vies de plataforma única i vies convencionals, tot acomplint els requisits establerts per la diversa normativa vigent (catalana i espanyola). Les recomanacions que s'estableixen fan referència tant a la tipologia i disseny de les vies de caràcter més local o residencial, com a l'ordenació i la regulació de les interseccions objecte d'estudi.
En aquest llibre es desenvolupa una metodologia i criteris per implantar els passos de vianants i definir quins elements de suport són més adients per afegir a la senyalització del pas de vianants perquè sigui segur.
El document que es presenta constitueix el resum del coneixement que la Fundació RACC té sobre la vianalitat, el base als estudis de mobilitat que la pròpia Fundació ha dut a terme, i basat en una àmplia bibliografia sobre la matèria i en una visió integradora dins de la mobilitat sostenible. En definitiva, el llibre es configura com un element d'ajuda a tècnics i polítics municipals que afronten processos de creació de zones per a vianants a les seves poblacions, on s'hi tenen en compte des de la planificació d'aquestes zones fins a la concreció de la seva implementació.
Aquesta breu publicació realitzada per l'entitat britànica Sustrans ens mostra dades que desmonten la falsa idea que la vitalitat comercial d'una zona depen de la seva facilitat per arribar-hi amb vehicle privat.
La publicació ens mostra dades molt paradigmàtiques, per exemple veiem com la majoria de comerciants de la ciutat de Graz, un 58% per ser exactes, pensaven que els seus clients accedien a la zona comercial en cotxe mentre que en realitat només un 32% hi accedia amb vehicle privat. A l'inversa, els comerciants pensaven que només un 25% hi accedia a peu metre que en realitat eren un 44%. Això ens mostra la necessitat d'obtenir dades objectives abans de dur a terme qualsevol conclusió sobre pautes de mobilitat ja que molt sovint observem la realitat amb una distorsió favorable al vehicle privat.
L'estudi també mostra quins són els carrers més actius a nivell comercial, utilitzant com a indicadore l nombre de locals sense cap establiment comercial. Així s'observa una correlació directament proporcional entre quantitat de trànsit rodat i nombre de locals buits. Els carrers per a vianants sense trànsit són els que menys locals buits tenen mentre que els carrers amb un elevat trànsit motoritzat són els que més locals buits acumulen.
També és interessant veure què és el que busca el consumidor i què és el que demana el comerciant. Les tres coses més apreciades pels consumidors són: una bona varietat de botigues, espais amplis per caminar i prioritat per a vianants. En canvi la majoria de botiguers (un 51%) demanen més places d'aparcament. Un cop més es fa evident la distorsió que tenim de la realitat en favor del vehicle privat.