Normativa:

Instrucció de la DGT que, entre d'altres coses, clarifica quin tipus de vehicles seran considerats com a VMP, estableix un règim de conductes sancionadores i les respectives sancions i dóna algunes orientacions per a la regulació dels VMP en les ordenances municipals. 

La Ley de movilidad sostenible, aprovada l'any 2011 pel Govern de l'Estat establia que tots els municipis que rebessin ajudes de part de l'Administració General de l'Estat per al transport públic urbà haurien de disposar d'un Pla de mobilitat sostenible, a molt tardar, l'1 de gener de 2012. En aquesta circular de la FEMP s'explica que aquesta condició s'ha prorrogat fins a l'1 de gener del 2014.

La Secció 3a d'aquesta Llei s'ocupa de la mobilitat sostenible.

Són principis d'aquesta política el foment dels mitjans de transport de menor cost social, ambiental i energètic, la participació de la societat en la presa de decisions que afectin la mobilitat i el compliment dels tractats internacionals relatius a la preservació del clima i la qualitat ambiental.

La consideració d'aquests principis s'ha de fer en els plans de mobilitat sostenible, que la Llei regula quant a la seva naturalesa, possible àmbit territorial (autonòmic, supramunicipal o municipal), contingut mínim, vigència i actualització, supeditant la concessió de subvencions estatals al transport públic urbà o metropolità a la posada en marxa d'aquests plans.

S'avança també en el foment de la mobilitat sostenible a les empreses, donant rang legal a la previsió de plans de transport. En matèria de promoció del transport per carretera net per part dels poders adjudicadors, es transposa la Directiva 2007/46 / CE, de 5 de setembre, del Parlament Europeu i del Consell, per la qual es crea un marc per a l'homologació dels vehicles de motor i dels remolcs, sistemes components i unitats tècniques independents destinats a dits vehicles que s'executin pels poders adjudicadors i pels operadors que executin obligacions de servei públic.

A partir de 2009

• Accelerar la generalització de plans de mobilitat urbana sostenible
• Millorar la generalització de plans de mobilitat urbana sostenible
• Accés a zones ecològiques
• Projectes d’investigació i demostració sobre vehicles amb nivells d’emissió reduïts o nuls.
• Guia a Internet sobre vehicles nets i eficients energèticament
• Intercanvi d’informació sobre règims de peatge urbà
• Optimització de les fonts de finançament existents
• Creació d’un observatori de la mobilitat urbana

A partir de 2010

• El transport a favor d’un entorn urbà saludable
• Plataforma sobre els drets dels passatgers en el transport públic urbà
• Campanyes sobre hàbits que afavoreixin la mobilitat sostenible
• Inclusió de la conducció de baix consum energètic en els programes d’aprenentatge de la conducció
• Analitzar les necessitats de finançament en el futur
• Millora de les dades i estadístiques
• Contribució al diàleg i intercanvi d’informació a nivell internacional

A partir de 2011

• Mobilitat urbana sostenible i política regional
• Millorar l’accessibilitat de les persones de mobilitat reduïda
• Estudi sobre els aspectes urbans de la internalització dels costos externs

A partir de 2012

• Transport urbà de mercaderies
• Sistemes de transport intel.ligents (ITS) per afavorir la mobilitat urbana

Aquesta llei estatal transposa en l'ordenament jurídic de l'Estat espanyol la directiva comunitària esmentada anteriorment

Aquesta llei té per objecte garantir la integració dels valors i els criteris ambientals en la preparació, l'aprovació i el seguiment dels plans i programes que poden tenir efectes significatius en el medi ambient i que aprova l'Administració de la Generalitat, l'Administració local o el Parlament, per mitjà de l'avaluació ambiental dels dits plans i programes.

En l'àmbit dels transports i la mobilitat s'han de sotmetre a avaluació ambiental:

• El Pla d’infraestructures de transport de Catalunya.
• El Pla d’aeroports i heliports de Catalunya.
• El Pla de ports de Catalunya.
• Les Directrius nacionals de mobilitat.
• Els plans directors de mobilitat.
• Els plans específics de mobilitat.
• Els plans de mobilitat urbana.
• Els plans directors d’aeroports.
• El Pla de transport de viatgers.

Per raons tècniques i per la conjuntura econòmica, no s'han pogut executar completament totes les mesures del Pla d'actuació aprovat pel Decret 152/2007, i l'avaluació preliminar de la qualitat de l'aire, tot i constatar una millora, indica que no s'assoliran els objectius establerts per la Unió Europea per l'any 2009.

La Directiva 2008/50/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat de l'aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa, estableix que quan no s'assoleixen els objectius de qualitat de l'aire l'òrgan competent ha d'elaborar un Pla de qualitat de l'aire.

Per tant, un cop iniciats els treballs del nou Pla i amb la finalitat de disposar d'un pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats zona de protecció especial de l'ambient atmosfèric fins que no s'aprovi el nou Pla, es considera necessari prorrogar el Pla aprovat pel Decret 152/2007, de 10 de juliol.

Es prorroga el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, aprovat pel Decret 152/2007, de 10 de juliol, fins a l’aprovació del nou Pla d’actuació.

Es pot consultar el següent document on s'explica els principals continguts de la Ley de calidad del aire y protección de la atmósfera

Aquest decret amplia les determinacions de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica. Pel que fa a l'àmbit de l'administració local les princpals consideracions a tenir en compte són:

Competències dels Ajuntaments:

1. Inspeccionar, controlar i sancionar en matèria de contaminació acústica les activitats, incloses les derivades de les relacions de veïnat i les que impliquen la utilització de vehicles de motor,  ciclomotors i maquinària.
2. Controlar la contaminació acústica de les vies urbanes.
3. Autoritzar el treball nocturn i la suspensió provisional dels objectius de qualitat acústica, excepte en el supòsit previst en el número 2 de l’article anterior.
4. Elaborar i aprovar els mapes de capacitat acústica.
5. Declarar les zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) en les àrees incloses en sòl urbà i urbanitzable.
6. Declarar les zones acústiques de règim especial (ZARE).
7. Divulgar els objectius de qualitat acústica.
8. Elaborar i aprovar els mapes estratègics de soroll d’àmbit municipal.
9. Elaborar i aprovar els plans d’acció en matèria de contaminació acústica d’àmbit municipal.
10. Elaborar els plans específics de mesures per minimitzar l’impacte acústic.
11. Comprovar que els projectes de noves construccions dins la zona de soroll són compatibles amb els objectius de qualitat acústica que els siguin d’aplicació.

El Decret també determina el concepte d'aglomeracions, que són:

• Municipis de més de 100.000 habitants.
• Agrupacions de municipis que superen els 100.000 habitants

Les aglomeracions hauran d'elaborar els mapes estratègics del soroll i els respectius plans d'acció que s'hauran de tenir enllestits abans del 18 de juliol de 2013.

Aquesta normativa determina que els ajuntaments han de redactar els mapes de capacitat acústica, és a dir, definir quin són els nivells de soroll màxims per cada punt del municipi. Els municipis de menys de 1.000 habitants poden delegar aquest requeriments a ens locals supramunicipals com les Diputacions o Consells Comarcals. 

També determina que les entitats locals i les administracions titulars  d’infraestructures han d’elaborar cada cinc anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei mapes estratègics de soroll de les aglomeracions de més de 100.000 habitants, de tots els gran eixos viaris on el trànsit sobrepassi els 3.000.000 de vehicles l’any, dels grans eixos ferroviaris on el trànsit sobrepassi els 30.000 trens l’any i dels aeroports i els ports.

Aquesta normativa té per objectiu identificar l'exposició de la població al soroll, detectar els punts on aquesta exposició és massa alta i definir els instruments i terminis perquè les administracions estatals prenguin mesures per combatre l'excés de soroll.

Entre d'altres coses determina que les administracions competents hauran d'elaborar mapes estratègics del soroll (eines de diagnòstic de la contaminació acústica) i plans d'acció (mesures per combatre la contaminació acústica) en el cas de:

• Eixos viaris que superin els tres milions de vehicles l'any
• Eixos ferroviaris que superin els 30.000 trens a l'any
• Aeroports que superin els 50.000 moviments a l'any
• Aglomeracions urbanes amb més de 100.000 habitants

Entre els aspectes més destacats que aporta aquesta modificació hi trobem:

- El casc per a ciclistes serà obligatori a la ciutat per a menors de 16 anys.

- Increment de les sancions per a conduir sota els efectes de l'alcohol o les drogues.

- Els vianants s'hauran de sotmetre a proves d'alcohol i drogues i es veuen involucrats en un accident.

- Noves velocitats màximes i mínimes. Contempla la possibilitat d'augmentar la velocitat màxima a les autopistes a 130 km/h en aquells trams que ho permetin. 

- S'il·legalitzen els innividors de radars i també els detectors, només seràn legals els avisadors que informen dels punts on es troben els radars fixes. 

- La responsabilitat d'un atropellament d'un animal serà sempre del conductor amb algunes excepcions si hi ha activitats de caça properes al punt de l'atropellament. 

- S'obre la porta a les restriccions de trànsit per raons medioambientals i de protecció de l'ambient atmosfèric. 

ISO 39001:2012 especifica els requeriments per a un sistema de gestió de trànsit de seguretat (RTS) per permetre a una organització que interactua amb el sistema de trànsit per reduir les morts i lesions greus relacionades amb accidents de trànsit. Els requeriments de la norma ISO 39001:2012 inclouen el desenvolupament i la implementació d'una adequada política d'estratègia en temps real, el desenvolupament dels objectius d'estratègia en temps real i plans d'acció que tinguin en compte els requisits legals i altres requisits que l'organització subscrigui, i la informació sobre els elements i criteris relacionats amb l'estratègia en temps real que el organització identifica com les que es pot controlar i les que es pot influir.

En aquest enllaç hi podeu trobar un extens resum d'aquesta Llei i les novetats que incorpora respecte a la seva predecessora. 

La Llei General de la Discapacitat (LGD), aprovada mitjançant el Reial Decret Legislatiu 1/2013 de 29 novembre, és la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social que, adaptant-se a la Convenció Internacional dels Drets de les persones amb discapacitat refon i harmonitza, en una sola llei, l'antiga LISMI (Llei 13/1982, de 7 d'abril, d'integració social de les persones amb discapacitat) així com la LIONDAU (Llei 51/2003, de 2 d' desembre, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat) i la Llei d'infraccions i sancions (Llei 49/2007, de 26 de desembre, per la qual s'estableix el règim d'infraccions i sancions en matèria de igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat).

Aquest document permet fer una comparativa dels criteris que estableixen el Codi Tècnic de l'Edificació i el Codi d'Accessibilitat, pel que fa a l'accessibilitat en edificis.

Per tal de facilitar la comprensió de la nova normativa en matèria d'accessibilitat s'ofereix una comparativa entre el codi d'accessibilitat de Catalunya i les noves determinacions de l'ordre VIV/561/2010

• Nota tècnica sobre interpretació normativa: codi accessibiilitat de Catalunya vs Orden VIV/561/2010
  

• Compativa del Codi d'Accessibilitat de Catalunya amb l'ordre VIV561/2010
  
  
• Resum comparativa (actualitzat a març de 2011)
  

Normes d'accessibilitat urbanística de Catalunya extretes del Codi d'Accessibilitat.

Normes d'accessibilitat en l'edificació de Catalunya extretes del Codi d'Accessibilitat.

Normes d'accessibilitat en el transport extretes del Codi d'Accessibilitat de Catalunya

Aquesta llei ha estat derogada des de l'entrada en vigor de l'actual Llei d'accessibilitat 13/2004

El Dictàmen promou una iniciativa a nivell europeu per a:

• posar en funcionament una nova iniciativa d'investigació en aquest àmbit
• desenvolupar un conjunt d'indicadors fiables dels avenços del transport públic
• revisar les experiencies i els sistemes nacionals i locals de suport legislatiu i finançament i les seves repercussions al transport públic
• elaborar un nou marc europeu en matèria de transport urbà i ús del sòl
• reexaminar l'equilibri amb altres polítiques i programes europeus
• desenvolupar sistemes de transport intel.ligents

El Dictàmen promou una iniciativa a nivell europeu per a:

• posar en funcionament una nova iniciativa d'investigació en aquest àmbit
• desenvolupar un conjunt d'indicadors fiables dels avenços del transport públic
• revisar les experiencies i els sistemes nacionals i locals de suport legislatiu i finançament i les seves repercussions al transport públic
• elaborar un nou marc europeu en matèria de transport urbà i ús del sòl
• reexaminar l'equilibri amb altres polítiques i programes europeus
• desenvolupar sistemes de transport intel.ligents

Vegeu articles 66, 67 i 115

Aquesta ordenança té per objecte regular la planificació, la projecció, la construcció, el finançament i l’explotació de les carreteres de titularitat de la Diputació de Barcelona, així com el servei públic que se’n derivi.

Aquesta normativa estableix els criteris d'instal.lació dels elements de protecció de motoristes pel que fa als possibles impactes d'aquests contra les biones de les carreteres.

Aquesta modificació, entre d'altres, atribueix a les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, la titularitat de les carreteres de la xarxa local en llurs àmbits territorials respectius.

També contempla la possibilitat d'afegir a la xarxa local de carreteres les que defineixin com a tals els plans zonals que redactin les diputacions. Aquests plans zonals han d’ésser aprovats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Aquesta modificació de la llei de carreteres permetrà que les diputacions catalanes passin a ser titulars de la xarxa de carreteres locals.

Aquesta nota de premsa conté la llista de carreteres traspassades