L’objectiu del PEMV és l’anàlisi de la mobilitat al Vallès Oriental i Occidental per tal d’oferir un sistema de transport col•lectiu competitiu, prestant especial atenció a la xarxa d’autobusos interurbans, a la xarxa ferroviària (existent i planificada), i al sistema d’intercanviadors.

L’Estratègia catalana de la bicicleta 2025 neix de la voluntat de construir un full de ruta clar i determinat per retornar definitivament a la bicicleta un protagonisme, històricament perdut, a la nostra mobilitat i que sigui una peça de canvi per a una mobilitat més amable i sostenible a les nostres ciutats. 

L’Estratègia agrupa les seves accions en tres pilars principals:

• Un primer que té l’objectiu de promocionar la mobilitat en bicicleta en la nostra mobilitat quotidiana, tant en els entorns urbans com en els metropolitans, amb la seva positiva complementarietat amb el transport públic per a distàncies més grans. 
• Un segon pilar, que està basat en les polítiques de promoció econòmica del territori mitjançant el cicloturisme, l’esport i el lleure en bicicleta; la riquesa i diversitat del nostre territori són ideals per ser conegudes i viscudes en bicicleta.
• Finalment, el tercer pilar està enfocat a objectius i accions transversals de governança, formació i finançament.

La Llei de creació del Servei Català de Trànsit preveu l’elaboració cada tres anys del Pla de seguretat viària, el qual recull accions i activitats de les entitats públiques i privades i de tots els departaments implicats.

En aquest enllaç es poden consultar el Pla de seguretat viària vigent (2017-2019), així com els anteriors. 

El Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric té com a objectiu assolir els nivells de qualitat de l’aire per a les partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) i el diòxid de nitrogen (NO2) als nivells que determina la legislació europea.

Per rebaixar els nivells de contaminació atmosfèrica local, s’ha d’actuar sobre els focus emissors de les zones afectades que amb caràcter general i arreu del món coincideixen amb aglomeracions urbanes econòmicament dinàmiques.

El Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire preveu actuacions ambientals addicionals per a aquestes situacions, les quals s’anomenen situacions d’episodi ambiental de contaminació. L’activació d’aquests episodis es formularà per a uns nivells de qualitat de l’aire molt llunyans dels nivells que podrien generar un risc per a la salut i, per tant, la seva activació no requerirà mesures sanitàries addicionals a les habituals.

El Pla Estratègic de Seguretat Viària 2014-2020 es basa en cinc eixos fonamentals: l’educació, formació i conscienciació; el pensament global i l’actuació local; la innovació i tecnologia al servei de la mobilitat; la col·laboració interdepartamental i la responsabilitat compartida entre tots els agents públics i privats, i la millora de la seguretat viària dels usuaris més vulnerables i el control de les principals conductes de risc.

Els principal objectiu del Pla és reduir a la meitat el nombre de morts i ferits greus amb seqüeles entre el periode de 2010 a 2020.

En referència a les polítiques de mobilitat el Pla proposa les següents línies estratègiques:

• Renovació del parc de vehicles tipus turisme i industrial Incorporació de tecnologies de gestió energètica en flotes de transport per carretera, ja siguin viatgers o de mercaderies
• Estacions de recàrrega de gas natural o de GLP, o bé d’energia elèctrica Incorporació dels carrers intel•ligents i gestió eficient del tràfic
• Estudis de viabilitat i actuacions pilot en el marc dels Plans de mobilitat urbana (PMU) i de Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE)
• Elaboració de Plans de Mobilitat Urbana Promoció de sistemes de bicicleta pública

El pla també té aspectes a nivell formatiu, com per exemple la realització de cursos de formació de gestors de mobilitat i activitats per a difondre el coneixement i ús del vehicle elèctric.

És el Pla territorial sectorial que defineix les directrius i les línies d'actuació per als propers anys en relació amb l'oferta dels serveis de transport públic a Catalunya i la gestió del conjunt del sistema.

Té caràcter de pla territorial sectorial, d'acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, i de pla específic de mobilitat a l'efecte d'allò que establei la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.

Els seus continguts i actuacions s'emmarquen dins la normativa i el planejament vigents i, particularment, desplega el Pla d'infraestructures de transport de Catalunya.

A l'àmbit metropolità, la planificació del transport públic es complementa amb el Pla Director de Mobilitat i el Pla Director d'Infraestructures, tots dos de l'ATM Àrea de Barcelona.

Aprovat a l'any 2010, el Pla territorial metropolità de Barcelona ordena el territori de les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, que integren l'àmbit funcional de planificació delimitat pel Pla territorial general de Catalunya.Per a aquest àmbit el Pla estableix determinacions que han de ser respectades i desenvolupades per les actuacions territorials, en especial les urbanístiques, les d'infraestructures de mobilitat, i les derivades de les polítiques de protecció i foment del patrimoni ambiental, cultural, social i econòmic.

Objectius:

Facilitar la planificació i l'execució d'actuacions prioritàries en infraestructures necessàries per donar servei a una població prevista de 8 milions de persones l'any 2020.

Mesures:

Un total de 130 mesures cadascuna amb un llistat complet de projectes, distribuïts en els àmbits de la mobilitat, l'aigua, els residus, l'energia, les telecomunicacions i el sòl per activitats productives.

Text del Pla territorial parcial que comprèn el territori que abasten les comarques de l'Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès. Conté la memòria, els plànols d'ordenació i les Normes d'ordenació territorial. Inclou una síntesi de l'Estudi econòmic i financer i de la Memòria ambiental.

El Departament ha elaborat el Pla d'infraestructures de transport de Catalunya (PITC) amb l'objectiu de definir de manera integrada la xarxa d'infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya amb l'horitzó temporal de l'any 2026, i té el propòsit d'ampliar-lo amb la resta d'infraestructures, portuàries i aeroportuàries a curt termini, per tal de constituir un pla complert d'infraestructures de Catalunya.

Aquest Pla continua la tradició interrompuda de la planificació d'infraestructures a Catalunya. Els dos primers plans d'infraestructures, el de la Mancomunitat de Catalunya (1922) i el Pla general d'obres públiques (1935), no arribaren a poder-se implementar per circumstàncies polítiques alienes als plans. El Pla de carreteres de 1985 (revisat el 1995) ha estat, així, el primer i l'únic pla d'infraestructures terrestres que arriba a esgotar el seu termini normalment.

El PITC té caràcter de pla territorial sectorial, d'acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, i de pla específic a l'efecte d'allò que estableix la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.

El Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya (2008-2012) té com a objectiu fomentar l’ús d’aquest mitjà de transport, que en els darrers anys ha aconseguit consolidar-se com un mitjà de mobilitat dels catalans.

Els principals eixos estratègics d'aquest pla són:

• Elaborar un inventari de tots els camins i vies susceptibles de ser carrils bici o vies pedalables
• Impulsar la construcció d’una xarxa de 1200 quilòmetres de carrils bici, tal i com preveu el Pla d’Infraestructures de Catalunya (PITC)
• Crear un manual de disseny per a la construcció de la xarxa: característiques geomètriques, enllumenat, estacionament i senyalització
• Crear una normativa que reguli tots els aspectes referents a la bicicleta i les noves vies previstes Prioritzar la seguretat del ciclista mitjançant la pacificació del trànsit, la classificació de zones amb velocitat reduïda i el manteniment i neteja de les infraestructures
• Afavorir la intermodalitat amb els altres mitjans de transport públic, adaptant llocs per transportar les bicicletes al seu interior i modificant els horaris i els requisits d’admissió
• Establir espais segurs per la guarda i custòdia de bicicletes
• Promocionar l’ús de la bicicleta a través de campanyes de comunicació
• Formar en l’ús correcte de la bicicleta des de les escoles i autoescoles
• Impulsar la compatibilitat del Bicing de diferents ciutats

La iniciativa està dotada amb 5,8 milions d’euros i vol superar les barreres tecnològiques, legals, administratives i econòmiques que limiten el desenvolupament de la mobilitat elèctrica al país

L’estratègia pretén incentivar la instal·lació de 21.000 nous punts de recàrrega vinculats, 360 noves estacions de recàrrega semiràpida en xarxes urbanes i centres d’oci, i 81 punts de recàrrega ràpida d’accés públic i directe des de la xarxa viària

També es crea la Taula per al desplegament d’Infraestructura de Recàrrega per als Vehicles Elèctrics, l’òrgan que s’encarregarà del compliment del Pla i que reunirà 70 agents públics i privats relacionats amb la mobilitat elèctrica

Per més informació consulteu la següent infografia