Indicadors

Permet conèixer el percentatge d'utilització dels diferents modes de transport en els desplaçaments dins del mateix municipi.

• Desplaçaments a peu x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat interna dins del municipi)
• Desplaçaments amb bicicleta x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat interna dins del municipi)
• Desplaçaments amb transport públic x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat interna dins del municipi)
• Desplaçaments amb vehicle privat x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat interna dins del municipi)

Permet conèixer el percentatge d'ús de cada mode de transport en els desplaçaments que tenen origen al propi municipi però que tenen com a destinació un altre municipi

• Desplaçaments a peu x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat generada cap a fora del municipi)
• Desplaçaments amb bicicleta x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat generada cap a fora del municipi)
• Desplaçaments amb transport públic x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat generada cap a fora del municipi)
• Desplaçaments amb vehicle privat x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat generada cap a fora del municipi)

Permet conèixer el percentatge d'ús de cada mode de transport en els desplaçaments que tenen origen fora del municipi i com a destinació el propi municipi

• Desplaçaments a peu x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat atreta cap a fora del municipi)
• Desplaçaments amb bicicleta x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat atreta cap a fora del municipi)
• Desplaçaments amb transport públic x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat atreta cap a fora del municipi)
• Desplaçaments amb vehicle privat x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat atreta cap a fora del municipi)

Permet conèixer el percentatge de viatges que tenen origen i destinació al propi municipi respecte al total de viatges que fan els habitants del municipi. Ens dóna una idea del grau de concentració de llocs de treball,  serveis, oci, comerç, etc, que té el municipi ja que els seus habitants no han de desplaçar-se a d'altres municipis per a satisfer aquestes necessitats.

Viatges interns al municipi x 100 / viatges totals (dels habitants del municipi)

Permet fer un seguiment de l'evolució de l'espai públic destinat, prioritàriament, als vianants. 

A efectes del càlcul de l'indicador es comptabilitzen com a carrers per a vianants carrers amb limitació parcial o total del pas de vehicles o als carrers de la xarxa secundària on la velocitat és limitada a 20 km/h.

El tractament global que reben aquests carrers es basa en la moderació de la circulació i és similar al dels carrers de vianants, amb una urbanització a nivell sense separació física entre l’espai destinat a la circulació de vehicles i el de vianants i ciclistes.

Xarxa viària exclusiva per a vianants o convivència (km) x 100 / xarxa viària total (km)

Permet conèixer el percentatge de carrers del municipi on el vianant no disposa d'un espai suficientment adequat per a la seva mobilitat.

Xarxa amb dèficit (vorera de menys d'1,5 m útils o inexistent) (km) x 100 / xarxa viària total (km)

Ens dóna una idea dels passos de vianants que manquen per senyalitzar a la xarxa urbana del municipi.

Passos de vianants senyalitzats x 100 / passos de vianants necessaris

Ens dóna idea del nombre de passos de vianants adaptats amb gual per tal que hi puguin passar persones amb la mobilitat reduïda.

Passos de vianants adaptats x 100 / passos de vianants senyalitzats

Ens permet veure si la xarxa apte per a la mobilitat en bicicleta creix a un ritme superior a la xarxa urbana.

Xarxa de vies ciclistes (carril bici, vorera bici, zona 30) (km) x 100 / Xarxa viària total

Permet fer un seguiment de les infraestructures d'aparcament per a bicicletes.

Places aparcament bicicletes / 1.000 hab.

Aquest indicadors permet fer un seguiment de l'evolució de la xarxa ciclable en funció de la població del municipi.

A efectes del càlcul de l'indicador s'entén com a xarxa ciclable els carrils bici en calçada, els carrils bici en vorera o els carrers de zona 30 de cohabitació entre vehicle privat motoritzat i bicicleta.

Xarxa de vies ciclistes (carril bici, vorera bici, zona 30) (km) x 1000 / població total

Permet conèixer el grau d'accessibilitat de la flota de vehicles de la xarxa d'autobusos de transport públic

Vehicles adaptats x 100 / Total vehicles

La supressió de les barreres arquitectòniques i la capacitat d’accedir als serveis de transport col·lectiu són dues fites que han de permetre un notable increment de les possibilitats de desplaçar-se autònomament de les persones amb mobilitat reduïda i, per tant, de la seva qualitat de vida en general.

Estacions adaptades x 100 / Total estacions

La velocitat comercial del transport públic urbà de superfície ha disminuït els darrers anys a causa d’una manca de polítiques continuades d’establiment de carrils bus. És possible fer un canvi en aquesta tendència amb mesures afavoridores del transport públic de superfície en lloc del transport privat a l’interior de les ciutats.

km útils / hores útils

El percentatge de la població que pot gaudir de la integració tarifària del transport públic és un indicador que representa l’accessibilitat en igualtat de condicions per a tots els ciutadans als diferents modes de transport col·lectiu. Les directrius preveuen que tots els ciutadans de Catalunya han de gaudir d’aquesta integració tarifària.

Total de població del municipi amb integració tarifària

L’accés al transport públic a les àrees allunyades dels àmbits urbans, particularment per a la població en edat escolar, la gent gran i les persones de mobilitat reduïda, és una necessitat a les zones rurals. La millora de la cobertura territorial del transport públic mitjançant serveis regulars i el transport a la demanda és un element vertebrador del territori.

Població sense connexió amb la capital de comarca X 100 / Població total

Aquest indicador permet veure si l'evolució de la xarxa de transport públic serveix per a incrementar el nombre potencial de possibles usuaris.

• Població amb parada d'autobús (o transport públic) urbà a menys de 300 m.  / Població total

En el cas que existeixi alguna línia de transport públic interurbà que faci algun tram de servei urbà els valors que s'utlitizaran per a calcular la cobertura d'aquesta línia seran els següents:

• Població amb parada d'autobús (o transport públic) interurbà a menys de 450 m.  / Població total
  

Aquest indicador ens dóna una idea del grau d'ocupació dels vehicles del transport públic.

Viatges anuals / km útils anuals

Ens indica l'evolució de l'oferta de transport púiblic. Més freqüència de pas implica més oferta de transport públic.

Per cada línia de bus: Temps de servei / núm. expedicions dia, i després fem la mitjana entre tots els valors obtinguts

Indica el nombre de parades de transport públic que tenen marquesina, és a dir, que ofereixen una major comoditat als usuaris pel que fa al temps d'espera.

Parades del servei de bus amb marquesina x 100 / Parades servei de bus totals.

Les plataformes d'accés faciliten l'operació d'embarcament i desembarcament dels passatgers i alhora permenten l'ús de les plataformes d'accés per a persones amb mobilitat reduïda. Un altre objectiu de les plataformes d'accés és que no obliguen als vehicles de transport públic a abandonar el carril de circulació, facilitant aixi la posterior maniobre d'incorporació a la via.

Es considera una plataforma d'accés l'eixamplament de la vorera en la zona de parada o les voreres prefabricades si es tracta d'un carrer amb aparcament o bé, simplement la vorera lliure d'obstacle en carrers sense aparcament.

Parades de servei de bus amb plataforma d'accés x 100 / total de parades de bus

Aquest indicador ens permet analitzar el cost econòmic del transport públic comparant els ingressos per billetatge i altres conceptes com al publicitat amb el cost total del transport públic i sabent, així, les necessitats d'inversió pública que requereix el transport públic.

Ingressos x 100 / Costos d'explotació

Permet conèixer quins trams de la xarxa viària per on circula el bus tenen carril bus, per tant ens dóna una idea del grau de prioritat del bus dins de la xarxa urbana.

km carrils bus / km xarxa viària amb servei de bus

Ens perment conèixer el nombre de cotxes per cada habitant i això ens pot donar una idea del grau de dependència del vehicle privat d'un determinat municipi.

Nombre de turismes x 1000 / Població total

Aquest indicador permet analitzar l'evolució del parc de motocicletes d'un municipi. Cal tenir en compte que amb la dinàmica actual de regular cada cop més l'ús del cotxe, molts ciutadans estan optant per la motocicleta i aquest indicador permet fer un seguiment d'aquesta fenòmen.

Nombre de motocicletes i ciclomotors x 1000 / Població total

Aquest indicador ens permet fer un seguiment de la congestió de la xarxa bàsica o primària. Aquesta xarxa és la que té la funció d'organitzar el trànsit de la ciutat i, per tant, hauria de tenir el mínim de trams de congestió possible.

Xarxa primària amb nivell de servei E o F en l'hora punta (km) x 100 / Xarxa viària primària total (km)

Aquest indicador permet analitzar si la xarxa primària creix d'una manera equilibrada amb la resta de la xarxa viària.

Xarxa viària bàsica (km) x 100 / Xarxa viària total (km)

La jerarquització de la xarxa viària s'estructura en tres tipus de vies: xarxa primària, xarxa secundària i xarxa veïnal. Tot i que la velocitat màxima permesa en l'àmbit urbà és de 50 km/h, la tendència actual de molts municipis és a limitar la velocitat màxima a 30 km/h en molts carrers de la xarxa secundària i veïnal, per tal d'incrementar la seguretat viària i millorar la qualitat de la mobilitat a peu.

Aquest indicador permet fer un seguiment del nombre de carrers tipus zona 30 que s'implanten als municipis.

Xarxa viària zona 30 (km) x 100 / Xarxa viària total (km)

Una eina important per gestionar la mobilitat és la regulació de l'aparcament. Establir zones d'aparcament regulat com les zones blaves o verdes, permet incrementar la rotació de les places d'aparcament i dissuadir als usuaris dels aparcaments de llarga durada en els centres urbans.

Aquest indicador permet fer un seguiment de l'oferta de places d'aparcament regulades en superfície.

Places d'aparcament regulades x 100 / Places d'aparcament en via pública

Aquest indicador ens pot donar una idea de la relació entre l'oferta de places d'aparcament en superfície i el total de vehicles del municipi. La tendència esperada d'aquest indicador és que disminueixi, és a dir, que cada vegada hi hagi menys places en superfícies, tenint en compte que totes les noves vivendes ja disposen de places d'aparcament.

Per tant s'espera que, progressivament, les places d'aparcament es traspassin de la via pública als aparcaments soterrats.

Places d'aparcament en via pública x 100 / turismes censats

La tendència actual en la construcció de nous habitatges és de dotar d'aparcament suficient per a vehicles privats perquè aquests no hagin d'estacionar-se a la via pública.

Aquest indicador perment veure l'evolució de l'oferta d'aparcament soterrat en funció del nombre de vehicles censats al municipi i comprovar si es produeix la tendència esperada d'incrementar la relació entre places d'aparcament fora de la via pública i turismes censats.

Places d'aparcament fora de via pública x 100 / Turismes censats

En general, la xarxa viària urbana hauria de restringir al mínim imprescindible el pas de vehicles pesants, especialment a les hores puntes de la circulació,  buscant alternatives per a aquests per evitar el pas pels carrers més urbans.

Conèixer el nombre de vehicles pesants que circulen per la xarxa viària urbana ens pot donar una idea del resultat de les mesures reguladores del trànsit de mercaderies.

(IMD pesants tram x km del tram) x 100 / (IMD total x km del tram)

Una característica comuna de les ciutats és que no han estat adequadament dissenyades per a la distribució urbana de mercaderies, i menys encara per les recents filosofies de servei en logística com són la producció just a temps, el comerç electrònic o la resposta immediata a les comandes d’emergència.

Un oferta adequada de places de càrrega i descàrrega permet que es realitzi la distribució de mercaderies sense ocasionar problemes a la mobilitat, com per exemple les operacions de càrrega i descàrrega en zones no habilitades i que causen interrupcions del trànsit o invasions d'espais dedicats a d'altres mitjans de transport.

El nombre de places de càrrega i descàrrega ens permet fer un seguiment d'aquesta dada.

Places d'estacionament per càrrega i descàrrega x 1000 / Població total

Aquest indicador ens permet comparar la proporció entre places d'aparcament i places dedicades a transport de mercaderies.

La tendència esperada és que aquesta proporció s'incrementi a favor de les places de càrrega i descàrrega, per una banda, per l'increment de la distribució urbana de mercaderies i per l'altra per la tendència a incrementar l'aparcament de vehicles fora de la via pública.

Places estacionament per a càrrega i descàrrega x 100 / Places d'aparcament en superfície

El nombre de morts a la xarxa viària catalana ha tingut un descens continuat els darrers anys per raó de diverses actuacions en matèria de seguretat viària. És un indicador adequat per analitzar la mortalitat a la xarxa viària i avalua les diferents accions relatives a la millora de la seguretat viària: disciplina del trànsit, campanyes d’educació viària, millora de la xarxa,.....

Víctimes mortals àmbit urbà x 1000 / població total

En la gran majoria de municipis de la província de Barcelona els nombre de morts en accident de trànsit no és molt elevat cosa que fa que l'estudi de l'indicador anterior ofereixi poca informació de l'evolució de la seguretat viària d'un municipi. Un indicador que pot aportar més informació en l'àmbit urbà és l'evolució del nombre d'accidents de trànsit amb víctimes, ja que s'hi comptabilitza qualsevol accident on alguna de les persones implicades hagi sofert una lesió, ja sigui lleu, greu o mortal.

Accidents  amb víctimes àmbit urbà x 1000 / població total

Si és important estudiar la seguretat viària en l'àmbit urbà, encara ho és més estudiar la seguretat viària dels vianants, especialment perquè són els usuaris més vulnerables i perquè, en l'àmbit urbà, són els usuaris que més seguretat haurien de tenir per a desplaçar-se per la xarxa viària.

Víctimes vianants àmbit urbà x 100 / Víctimes totals

• Costos interns i externs del viatge en transport públic (€/viatger-km)
• Costos interns i externs del viatge en transport privat (€/viatger-km)

Distància mitjana del primer desplaçament per mobilitat obligada (km)

• % de desplaçaments intra + intermunicipals a peu i amb bicicleta
• % de desplaçaments intra + intermunicipals amb transport públic
• % de desplaçaments intra + intermunicipals amb vehicle privat motoritzat
  

Costos externs totals del transport (M€)

• Consum final d'energia destinada al transport (Tep / any)
• Consum combustibles derivats del petroli destinats al transport (Tep / any)
  

Emissions CO2 descomptant el biodièsel (milers tones / any)

Emissions de NOx (tones / any)

Tones de PM10 / any

(Superfície via pública - Superfície calçada segregada) x 100 / Superfície via pública

Nombre accidents amb víctimes per cada 10.000 vehicles x km any