El document que segueix pretén donar continuïtat a la reflexió que es ve produint en el si de la Direcció General de Trànsit sobre la manera d'abordar la gestió, ordenació i tractament de les travesseres urbanes. El document tracta el tema de les travesseres urbanes des de diverses perspectives:

• La primera part del llibre tracta sobre el propi concepte de travessera, molt més complex i ambigu del que es podria pensar a priori. 
• La segona part aborda els diferents tractaments que es donen a les travesseres a partir de l'anàlisi de múltiples casos. 
• La tercera part planteja idees per a una nova manera de gestionar el concepte de travessera molt més integrada i transversal.

L’elaboració del present ‘Inventari d’estructures de connectivitat’ ha permès integrar tota la informació d'estructures de connectivitat mediambiental, de manera que esdevingui una eina de suport a la gestió i a la presa de decisions per a les administracions i altres entitats implicades en el desenvolupament de projectes d'infraestructures viàries.

Aquest nou document és una versió millorada de l’anterior manual de senyalització urbana d'orientació. S'adapta a les noves necessitats que han anat sorgint des del 2005, aporta una novetat significativa en incorporar una guia general de com elaborar un pla director de senyalització urbana, eina que pretén facilitar la feina dels responsables i tècnics municipals a l’hora de planificar, implantar i gestionar la senyalització d’orientació en l’àmbit urbà.

Aquest estudi s'ha elaborat a partir de l'analisi d'una gran quantitat d'informació de les velocitats de trajecte de vehicles de tot Europa, dades que s'han obtingut a partir dels navegadors Tom Tom dels vehicles. En concret s'han analitzat fins a un trilió de mesures, la qual cosa permet fer-se una idea molt exhaustiva de la situació de la congestió del trànsit a tot Europa. 

L'estudi mostra el gran impacte que tenen les congestions del trànsit en el consum d'hores i en conseqüència en la pèrdua de temps i diners. En el cas concret de l'Estat espanyol, l'estudi calcula que es perden un total de 420 milions d'hores anualment, el que suposa un impacte econòmic de 5.5 bilinos d'euros. Aquest és un dels costos anomenats externs, costos originats per la mobilitat en vehicle privat i que acaben recaient en el conjunt de la societat i no en els propis usuaris dels vehicles. 

L'Unió Europea va aprobar, el 17 de maig de 2006, la Directiva 2006/38/CE (“Eurovinyeta”), que dóna les pautes concretes per l'aplicació de taxes als vehicles pesats de transport de mercaderies per utilitzar determinades infrastructures, considerant els costos interns (principalment, costos de construcció, operació, manteniment, desenvolupament de la xarxa i rendiment del capital). Actualment està pendent l'aprobació d'una nova Directiva que complementa l'anterior per donar cabuda a la tarificació als costos externs (contaminació acústica i de congetió).

En aquesta publicació, s'anticipa un possible marc d'actuació a Espanya amb la determinació d'un ordre de magnitud de les tarifes d'aplicació.

Edició dels documents de la planificació d'infraestructures realitzada per la Generalitat de Catalunya el 1935. L'obra consta de cinc apartats: planificació d'obres públiques; antecedents de plans d'infraestructures a l'Estat espanyol; context polític i administratiu a Catalunya als anys 30; objectius i característiques del Pla d'obres públiques de 1935, i plans sectorials integrats. Inclou un DVD.

Les carreteres són unes infraestructures amb una forta capacitat d’inserció al territori pel seu caràcter lineal. Amb la voluntat de trobar l’entesa entre el binomi carretera-territori neix el llibre d’estil.

Es tracta d’un document dirigit a projectistes de carreteres i en general a tots aquells tècnics que hi participen en el procés de construcció, gestió i explotació.

Es pretén identificar els elements de la carretera des de la percepció dels seus usuaris. Així, es poden classificar els elements de la carretera en quatre blocs: elements de percepció lineal, elements de percepció puntual, elements singulars i elements paisatgístics.

En aquest dossier es donen directrius i recomanacions per a la senyalització vertical dels carrers i vies urbanes. Alguns dels aspectes que s’hi tracten són el format, el disseny, els materials o la qualitat dels diferents senyals verticals.

Aquestes recomanacions, a més d’augmentar la seguretat de la pluralitat d’usuaris que conflueixen en l’àmbit urbà, pretenen uniformitzar els criteris en la implantació d’aquest tipus de senyalització, de manera que resulti entenedora i semblant en tots els municipis. Es proposen també ubicacions determinades per als senyals que permetin una visibilitat òptima i compleixin alhora les normes d’accessibilitat. El repte és aconseguir una bona accessibilitat en l’espai urbà mitjançant una mobilitat segura, sostenible i descongestionada.

Aquest llibre és una petita història de la província de Barcelona vista des del mirador destacat i alterós que donen els ponts, elements arquitectònics i d'enginyeria tradicionals i alhora profundament actuals, els quals formen part del paisatge que veiem cada dia i al mateix temps serveixen com a instruments de comunicació entre les persones i els territoris.

Aquesta publicació presenta una síntesi del treball de benchmarking sobre les distintes realitats legislatives i els diferents i heterogenis models de planificació i gestió en matèria de vies locals de les administracions locals de segon nivell a Espanya i Europa, realitzat pel Servei de Vies Locals de la Diputació de Barcelona. Amb aquesta anàlisi comparativa es pretén fomentar la reflexió constructiva i la millora contínua dels propis models a partir de coneixement d'altres realitats.

Aquesta publicació fa una anàlisi de les diferents figures de planificació local de la mobilitat i dels respectives formes de governabilitat i gestió de les polítiques per a la millora de la mobilitat a Europa.

Els continguts tècnics d'aquesta publicació han estat elaborats a partir de la subvenció de la UE TRE/1368/2007

En els darrers anys, sobretot des de la posada en funcionament del "Congestion Charging" de Londres, l'any 2003, els peatges urbans han pres una gran rellevància política i, molt sovint, s'han convertit en els protagonistes dels debats sobre mobilitat urbana, sobretot pel que fa a la congestió circulatòria. Tot i això, la informació disponible sobre aquests és escassa, massa sovint simplista o retallada per interessos concrets. En aquestes condicions resulta difícil formar-se una opinió fonamentada sobre la utilitat d'aquests sistemes.

El present treball intenta cobrir aquest dèficit, presentant un anàlisi crític de l'experiència internacional al respecte, intentant extreure conclusions i avançant algunes recomanacions sobre la seva posada en funcionament.

Aquest treball del Centre d’Anàlisi Estratègica presenta una síntesi de diferents models de peatge urbà aplicats en ciutats estrangeres i aporta elements de reflexió per definir els principis que podrien fonamentar una futura llei a França que permetrà a les col.lectivitats locals recórrer, si volen, a aquest tipus de regulació.

Aquesta breu publicació realitzada per l'entitat britànica Sustrans ens mostra dades que desmonten la falsa idea que la vitalitat comercial d'una zona depen de la seva facilitat per arribar-hi amb vehicle privat. 

La publicació ens mostra dades molt paradigmàtiques, per exemple veiem com la majoria de comerciants de la ciutat de Graz, un 58% per ser exactes, pensaven que els seus clients accedien a la zona comercial en cotxe mentre que en realitat només un 32% hi accedia amb vehicle privat. A l'inversa, els comerciants pensaven que només un 25% hi accedia a peu metre que en realitat eren un 44%. Això ens mostra la necessitat d'obtenir dades objectives abans de dur a terme qualsevol conclusió sobre pautes de mobilitat ja que molt sovint observem la realitat amb una distorsió favorable al vehicle privat. 

L'estudi també mostra quins són els carrers més actius a nivell comercial, utilitzant com a indicadore l nombre de locals sense cap establiment comercial. Així s'observa una correlació directament proporcional entre quantitat de trànsit rodat i nombre de locals buits. Els carrers per a vianants sense trànsit són els que menys locals buits tenen mentre que els carrers amb un elevat trànsit motoritzat són els que més locals buits acumulen. 

També és interessant veure què és el que busca el consumidor i què és el que demana el comerciant. Les tres coses més apreciades pels consumidors són: una bona varietat de botigues, espais amplis per caminar i prioritat per a vianants. En canvi la majoria de botiguers (un 51%) demanen més places d'aparcament. Un cop més es fa evident la distorsió que tenim de la realitat en favor del vehicle privat.