• Qui som
• Inscripció
• Butlletí Mobal
• Àrea de socis

• Municipis
• Plans de mobilitat
• Plans d'accessibilitat
• Plans vehicle elèctric
• Dades i estadístiques
• Planificació supramunicipal

• Bones pràctiques
• Empreses i serveis
• Ajudes, subvencions i premis
• Ofertes de feina

• Vídeos
• Actualitat
• Normativa
• Biblioteca tècnica
• Agenda
• Formació

• Consulta per paraules clau

Actualitat

Com es preparen els municipis per a la mobilitat del desconfinament

Aquest article recull algunes de les principals actuacions de mobilitat dutes a terme pels municipis de la província de Barcelona, així com d’altres exemples destacats. Anirem actualitzant l’article a mesura que tinguem coneixement de noves actuacions. 

Es poden enviar informacions sobre actuacions de mobilitat vinculades a la crisi del COVID-19 al següent correu electrònic: xarxamobal@diba.cat

El passat 14 de març el Govern de l’Estat anunciava l’estat d’alarma i el conseqüent confinament de la població, un confinament que encara es va fer més restrictiu el dia 28 de març deixant a casa a tota la població que no treballés en algún servei essencial. El motiu d’aquest confinament és ben conegut per tothom, la pandèmia de la COVID-19, provocada pel coronavirus SARS-Cov-2. 

Durant aquest període de confinament més restrictiu s’han pogut veure i viure escenaris rarament estudiats al llarg de la nostra història i, en especial, en el que fa referència a la mobilitat i al seu impacte també. Temps hi haurà d’estudiar a fons aquest impacte, però algunes dades ja conegudes són ben clarificadores de la magnitud de tot plegat:

• Disminuació aproximada d’entre un 70% i un 80% de la contaminació respecte el mateix període de l’any 2019 
• Dismució aproximada d’uns 8 Db en els nivells de contaminació acústica de la ciutat de Barcelona, especialment en els carrers amb poc trànsit.
• Reducció aproximada d’un 70% del trànsit rodat i d’un 90% del nombre de viatges en transport públic a la ciutat de Barcelona.
• L’ús de la bicicleta també s’ha reduït, fruit de la reducció global de la mobilitat, però només un 40%, molt per sota de la resta de mitjans de transport. 

Fotografia de l’estació de Sants de Barcelona: Marc Lázaro / Font: Ajuntament de Barcelona (galeria de fotografies vinculades a la crisi del COVID-19) 

El passat 26 d’abril s’autoritzava la sortida dels més menuts en determinades franges horàries i aquestes sortides s’autoritzaven al conjunt de la població el passat 30 d’abril, sempre en determinades franges horàries. Aquest fet marcava l’inici del que s’ha anomenat la desescalada, un procés que en els pròxims mesos ha de permetre anar recuperant part de la normalitat i quotidienaitat, sempre mantenint tot un conjunt de mesures de seguretat. 

En aquesta fase de desescalada la mobilitat hi jugarà un paper important, perquè la recuperació de l’activitat ecòmica i social implica mobilitat i, si aquesta mobilitat no es pot fer en condicions de seguretat, el risc de tornar a produir-se un rebrot de l’epidèmia existeix. 

Mobilitat i distància interpersonal

Al llarg dels dos mesos i escaig de mesures de confinament i similars, una de les tòniques ha estat la implantació de mesures que s’han anomenat de “distància social” i que, probablement és millor anomenar, de distància interpersonal. El denominador comú d’aquestes mesures és ben senzill, evitar el màxim possible el contacte i la proximitat entre les persones, minimitzant el risc de contagi. 

I el cert és que aquestes mesures han funcionat ja que l’evolució de l’epidèmia durant el confinament ha estat clarament a la baixa. 

Un cop frenada l’expansió de l’epidèmia cal abodar un nou repte: com anar tornant de mica en mica a la normalitat i que això ho poguem fer mantenint les mesures de distància interpersonal. 

És el període anomenat de desconfinament progressiu, i que està organitzat en diverses fases, i que s’allargarà, probablement, fins ben entrat l’estiu i, en alguns aspectes concrets, probablement molt més enllà. 

En aquest període de desescalada la mobilitat esdevé un dels aspectes claus ja que, és precisament movent-nos, quan tenim més risc de contagiar i propagar el virus. Precisament per això ja són molts els ajuntaments i administracions locals que s’han posat a treballar en diferents mesures amb l’objectiu de facilitar la mobilitat dels ciutadans, especialment d’aquells que es desplacen a peu, en bicicleta i en transport públic, i evitar les aglomeracions que es puguin produir, sobretot en les franges horàries més concorregudes. 

Tot seguit presentem un recull de diverses mesures, agrupades en temàtiques diferenciades i que poden servir d’exemple i d’inspiració.

Ho presentem agrupat en els següents tipologies:

• Tall de carrers al trànsit per franges horàries
• Més espai públic per als vianants
• Gestió de la mobilitat
• Connectant la xarxa ciclable
• Recuperant la confiança en el transport públic
• Documentació tècnica

Tall de carrers per franges horàries

Una de les característiques de la fase 0 del desconfinament, així com de la fase 1, és que les activitats de passejades, així com les activitats esportives es poden realitzar en determinades franges horàries.

A la pràctica, això ha provocat i està provocant determinades hores de gran afluècia de persones que fa esport individual o bé passejades, especialment a partir de les 20h del vespre, però també durant el matí, entre les 8h i les 10h i durant el cap de setmana. 

Per tal d’evitar el màxim les aglomeracions en els entorns més utilitzats per la pràctica de l’esport i del passeig, són molts els ajuntaments que han aplicat talls de carrers temporals en les franges horàries de més aglomeracions.

Castelldefels	7 de maig de 2020
Tall de trànsit temporal a determinats carrers com el Pg. Marítim i el C. Manuel Girona Creació d’una zona de vianants al voltant de la Pl. Espanya Elaboració d’un Pla de mobilitat específic per abordar la fase de desescalada
més informació

Sabadell	6 de maig de 2020
Conversió temporal de 12 carrers a prioritat per a vianants, durant el cap de setmana.
més informació

Viladecans	5 de maig de 2020
Creació d’una “super illa” de més de 15 hectàrees durant el cap de setmana, amb trànsit restringit només a veïns amb aparcament soterrani dins la zona i una velocitat de circulació limiatada a 10 km/h.
més informació

Santa Coloma de Gramenet	11 de maig de 2020
8,5 km de carrers sense cotxes, per utilitzar, tant per vianants com per bicicletes Promoció del plànol "metrominuto" per conèixer el temps de desplaçament a peu dins la ciutat Planificació d'almenys un eix per a vianants a cada barri de la ciutat
més informació

Igualada	6 de maig de 2020
Tall permanent de circulació a la Rambla Sant Isidre Ampliació de l'espai per a vianants i també per a les terrasses dels establiments de restauració per tal de poder complir amb la distància reglamentària entre taules
més informació

Santa Perpètua de la Mogoda	11 de maig de 2020
Talls de trànsit dels carrers més utilitzats al municipis en les hores de més aglomeració de gent (Pg. de la Florida, Rambla i Pont Vell)
més informació

Ripollet	8 de maig de 2020
Tall dels carrers més utilizats per passejar i fer esport: vial del riu Ripoll, camí de la Serra, C. Tortuguer i Rambla de Sant Jordi
més informació

Caldes de Montbui	21 de maig de 2020
Pla de mobilitat urbana com a eina de partida de les polítiques de mobilitat del desconfinament Talls de carrers (C/ Pi i Maragall) en les franges horàries de més afluència de gent Ampliació de l'espai públic per a les terrasses, especialment en els carrers on es talla el trànsit Recomanació de caminar per la vorera de la dreta Recomanació d'utilitzar l'app de la zona regulada d'aparcament, enlloc dels parquímetres
més informació

Cerdanyola del Vallès	29 de maig de 2020
Tall de carrers reservats per a vianants
més informació

Mollet del Vallès	11 de maig de 2020
Carrer Gaietà Vinzia per a vianants durant el cap de setmana (un dels carrers més cèntrics de la vila)
més informació

Més espai públic per als vianants

Una altra de les conseqüències de les mesures de confinament és que una gran part de l’espai públic que es destina a l’ús del vehicle privat ha quedat infrautilitzat degut a la reducció del trànsit. Si a això li sumem la necessitat de més espai per al desplaçament segur de vianants i bicicletes, és evident que cal una reorientació de l’ús d’aquest espai públic cap a allí on sorgeixen les necessitats.

Molts municpis han dut a terme actuacions del tipus d’urbanisme tàctic (actuacions de ràpida execució i que es basen en replantejar l’ús de l’espai públic a partir d’elements urbans i senyalització), per tal de replantejar l’ús de l’espai públic en funció de les necessitats actuals.

Terrassa	8 de maig de 2020
Ampliació de l'espai per a vianants al pont del Passeig Comte Egara, reconvertint un carril de circulació a un espai per a vianants, mitjançant actuacions tàctiques
més informació

Rubí	25 de maig de 2020
Pla estratègic de mobilitat de Rubí durant la desescalada de la Covid-19, vinculades al PMUS Maximitzar l'oferta de transport públic, atent les pròpies circumstàncies de la pròpia operació del servei Ampliació de la zona de vorera en alguns carrers Creació de 4 quilòmetres de carrers de prioritat per a vianants
més informació

Barcelona	15 de maig de 2020
Ampliació de l'espai per a vianants en nombrosos carrers de la ciutat, especialment els de més densitat, arribant als 81.000 metres quadrats de nous espais per a vianants. Motos sense voreres, que permetrà alliberar fins a 43.000 metres quadrats d'espai per a vianants.
més informació

Milà	21 d'abril de 2020
Projecte "Strade Aperte" (carrers oberts), un projecte ja previst anteriorment i que s'accelera amb la crisi de la COVID-19. Preveu treure fins a 35 km de carrils de circulació per crear carrils bici i ampliació de voreres Barris de "15 minuts". Repensar l'urbanisme i els serveis de tal manera que qualsevol ciutadà tingui serveis i equipaments necessaris a un màxim de 15 minuts a peu.
més informació

Vitòria - Gasteiz	19 de maig de 2020
Alliberament d'espai en calçada per tal de destinar-lo als vianants, amb diferents formats i solucions depenent de cada carrer. Millora de les connexions ciclistes, en especial atenció als accessos als centres de treball i polígons industrials Actuació en 90 carrers per a pacificar-los, amb senyal S-28 i limitació de la velocitat a 20 km/h
més informació

Més xarxa ciclable

A mesura ques es vagi recuperar l’activitat econòmica i social, així com la tornada a la feina a l’estudi, la ciutadania recuperarà els seus hàbits de mobilitat. Ara com ara molta de la mobilitat quotidiana és de proximitat i es pot fer a peu, però progressivament es tornarà a una mobilitat quotidiana de caràcter més urbà i metropolità i això implicarà que el desplaçament a peu no serivrà per cobrir les necessitats de mobilitat.

Ja s’està observant una clara tendència de la població, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona, a utilitzar la bicicleta i els VMP com a mitjà de transport, així doncs, cal adaptar progressivament l’espai públic a aquest increment de la demanda.

Cornellà de Llobregat	20 de maig de 2020
Connectivitat de la xarxa ciclable, ampliant amb 21 nous quilòmetres de carril ciclable, per completar una xarxa total de 39 quilòmetres Ampliació de la xarxa de vianants en 13.000 metres quadrats
més informació

Barcelona	25 d'abril de 2020
Planificació de 21 quilòmetres de nous corredors ciclables Creació de trams de carril bus i bici compartits
més informació

Paris	27 d'abril de 2020
Creació exprés de 650 km de carrils bici. Correspon a un pla de carrils bici ja existent que s'executa ràpidament amb mesures temporals
més informació

Mesures de gestió de la mobilitat

Més enllà d’actuacions d’intervenció física sobre l’espai públic, alguns municipis estant duent a terme actuacios de gestió de la mobilitat, encaminades a organitzar millor els moviments de la ciutadania i evitar, en la mesura del possible, les aglomeracions. També amb l’objectiu d’incentivar la corresponsabilitat de la ciutadania en els seus desplaçaments i facilitar l’ús de mitjans de transport sostenibles.

Cornellà de Llobregat	4 de maig de 2020
Reducció del temps d'espera als semàfors, per evitar les aglomeracions de vianants. Indicació de circulació per la vorera de la dreta als carrers estrets
més informació

Mataró	16 de maig de 2020
Substitució dels botons dels semàfors per a vianants per tal que aquests es puguin activar amb el colze. Indicació de circulació per la vorera de la dreta als carrers estrets
més informació

Vilanova i la Geltrú	8 de maig de 2020
Establiment de la velocitat 30 km/h com a velocitat genèrica a tot el municipi Creació de nous carrils bici amb senyalització provisional Creació de nous aparcaments dissuasius a la perifèria del municipi, per compensar la pèrdua de places que ha suposat l'aplicació d'algunes mesures.
més informació

Recuperant la confiança en el transport públic

El transport públic és, segurament, el mitjà de transport més afectat per la crisi de la COVID-19. Amb la necessitat d'evitar el màxim les aglomeracions, l'ús del transport públic no ha estat aconsellable durant els moments més durs de l'epidèmia.

Ara bé, a mesura que la situació es va normalitzant, cal recuperar la confiança en el transport públic i realitzar els canvis necessaris per adaptar l'oferta actual als nous criteris sanitaris i també a les noves percepcions de la ciutadania. 

TMB	20 de maig de 2020
Ampliació de l'oferta als nivells màxims operatius actualment, un 60% (75% en pics) en el metro i un 50% en el bus respecte un dia laborable normal Incremente de neteja i desinfecció amb canons d'ozó Nous protocols: ús de la mascareta obligatori, respectar les distàncies interpersonals de 1,5 m. Per facilitar l'ús de mascaretes s'han habilitat punts de distribució dins la xarxa de metro. Instal·lació de mampares als busos per a protegir els condutors / es.
més informació

Autocorb	11 de maig de 2020
Predicció d'ocupació als busos de la companyia, informacio consultable mitjançant l'app de la companyia
més informació

Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP)	22 de maig de 2020
Proposta de carrils bus en els principals corredors metropolitans, en total fins a 40 nous trams destinats a millora la competitivitat i velocitat comercial del bus metropolità
més informació

Documentació tècnica

Malgrat que encara fa relativament poc que s'està plantejant l'escenari de la nova mobilitat, ja hi ha diverses organitzacions que han començat a fer propostes tècniques que poden ajudar a plantejar i repensar l'espai públic, els mitjans de transport i els serveis de transport.

ISGlobal	28 d'abril de 2020
Principals impactes de la crisi de la COVID-19 en la mobilitat i la salut Requisits de la nova mobilitat Accions concretes a emprendre
més informació