Un dels principals reptes que tenen els responsables de la mobilitat urbana és de cercar sistemes de transport el màxim d’eficients possibles a nivell energètic, per tal de reduir o contenir els costos creixents de l’energia. Igualment important és cercar sistemes de transport nets que permetin millorar la qualitat de l’aire en les zones urbanes.

Són moltes les tecnologies que s’estan investigant i provant, però a dia d’avui, la que sembla que té més possibilitats d’agafar el relleu al vehicle de combustió a curt i mig termini és el vehicle elèctric. 

Tot i tractar-se d’una tecnologia madura i que ja compta amb una certa implantació en el món del transport, tot sigui dit, una implantació molt menys important del que es preveia fa uns anys, segueix sent una tecnologia amb alguns problemes no resolts. Un d’ells i probablement el més important és la càrrega i l’autonomia dels vehicles. A diferència del vehicle de combustió, que es pot carregar de combustible amb pocs minuts i que té una autonomia àmplia, el vehicle elèctric requereix diverses hores per a recarregar-se i té una autonomia molt més limitada. 

Una alternativa que podria millorar aquest aspecte és el que s’anomena càrrega inductiva o càrrega sense cables.

I en què consisteix la càrrega inductiva? Es tracta d’un sistema que permet carregar les bateries del vehicle elèctric mitjançant un dispositiu generador ubicat a terra, normalment incorporat dins la infraestructura física, i que, quan té a prop el dispositiu receptor del vehicle elèctric inicia una transmissió d’energia mitjançat ones electromagnètiques. 

Aquest sistema de càrrega elèctrica no és cap novetat i ja s’utilitza de manera habitual en aparells mèdics elèctrics que no es poden endollar o d’altres aparells que tenen proximitat amb l’aigua i on la càrrega conductiva (l’endoll de tota la vida), pot suposar un risc. També és un sistema de càrrega elèctrica que s’està començant a implantar per a carregar dispositius electrònics d’ús comú com els telèfons mòbils, ordinadors, etc. 

Precisament per les característiques d’aquest sistema de càrrega, que no requereix d’endolls, s’adapta molt bé als vehicles de transport públic, ja que aquests es mouen en un itinerari fixat prèviament i, per tant, es poden planificar els punts on es pot realitzar la càrrega inductiva. A més a més com que no cal la connexió d’un cable, la càrrega es pot realitzar de manera automàtica i senzill, sense la intervenció del conductor, cosa pràcticament impossible amb els sistemes endollables. 

La idea d’aplicar la càrrega sense cables al transport públic es basa en aprofitar les nombroses parades que ha de fer un bus urbà, tant en semàfors com en parades de bus, i instal•lar punts de càrrega inductiva en aquests punts. D’aquesta manera, cada vegada que el bus s’atura s’inicia el procés de càrrega i el vehicle va recarregant les bateries a mesura que les va gastant. 

En el cas dels vehicles elèctrics és un sistema de càrrega que ja fa temps que s’està treballant a nivell d’investigació i proves, però fins fa poc que no s’està començant a aplicar en projectes reals.

Corea del sud, Alemanya i Itàlia

Aquest estiu la ciutat sud coreana de Gumi ha implantat un sistema de càrrega elèctrica sense cables al bus que circula al campus universitari d’aquesta ciutat i també a la zona turística del Seoul Grand Park. Es tracta d’un sistema desenvolupat pel Korea Advanced Institute of Science and Technology (KAIST) i que és el primer que s’intal•la de les seves característiques a tot el món.

A diferència d’altres sistemes de càrrega sense cables que ja funcionen, el cas de Corea del Sud és una mica diferent ja que no conté només punts de càrrega allà on el vehicle fa parades sinó que s’ha instal•lat una línia de corrent en una cinquena part  de tot el trajecte que realitza el bus. Aquesta línia de corrent ofereix un subministrament d’energia molt més continuat al bus, fins i tot quan aquest està en moviment, i això permet que les bateries puguin ser molt més petites, reduint el cost econòmic de les mateixes. 

A part de l’experiència de Corea del Sud, també existeixen altres ciutats que han implantat sistemes de càrrega elèctrica sense cables com per exemple les ciutats italianes de Torí i Gènova també utilitzen aquest sistema de càrrega elèctrica en alguns dels seus busos urbans. 

En el següent vídeo es pot veure una explicació del proveïdor que ha implantat el sistema de càrrega sense cables a aquestes ciutats. 

També la ciutat alemanya de Manheim ha estat provant un sistema de càrrega elèctrica sense cables en la línia 63 del seu bus urbà. 

Avantatges i inconvenients

Com totes les coses, aquests sistema de recàrrega de vehicles elèctrics té algunes avantatges i també inconvenients. 

Les principals avantatges són les següents:

• Reducció de la capacitat de les bateries i, per tant, una reducció en el cost dels vehicles
• 0 emissions de gasos contaminants dels vehicles
• Més flexibilitat en la planificació dels recorreguts del transport públic ja que els vehicles tenen més autonomia (sempre que circulin per recorreguts equipats amb punts de càrrega)
• Reducció del cost de combustible, respecte al vehicle convencional de combustió. 
• Menys soroll i vibracions respecte al vehicle de combustió. 
• Manteniment de la infraestructura baix, ja que al no existir, ni elements de contacte ni elements mòbil el desgast és molt reduït, a més a més, al tractar-se d’elements incorporats a la infraestructura viària també tenen menys risc de patir vandalisme. 
• És un sistema més segur que la càrrega conductiva ja que no hi ha risc de descàrrega elèctrica, al no haver-hi conductors exposats directament. 

Principals inconvenients:

• Cost de la infraestructura, ja que es requereix al instal•lació de punts de generació d’energia elèctrica al llarg del recorregut del bus. De totes formes es tracta d’una inversió que es pot recuperar gràcies a l’estalvi dels costos d’explotació. També cal tenir en compte que al tractar-se d’elements que no tenen moviment i molt poc desgast el seu manteniment és mínim. 
• Cost dels vehicles, ja siguin nous o adaptació dels existents.  El sistema de càrrega inductiva és més car que el sistema de càrrega conductiva. 
• És un sistema de transmissió de l’energia elèctrica menys eficient que la càrrega conductiva ja que hi ha una pèrdua per la dissipació en l’aire.