Les ciutats actuals afronten gran reptes pel que fa als seus sistemes de mobilitat i transports. La contaminació atmosfèrica i sonora perjudica fortament el qualitat de vida de les grans urbs d’arreu del món i els seus gestors públics estan cercant les estratègies més eficaces per canviar el model de mobilitat actual i avançar cap a una mobilitat més eficient i basada en mitjans de transport menys contaminants i més integrats en l’entorn urbà.
Per tal de promoure aquest canvi s’estan duent a terme, de forma generalitzada, combinacions de diverses mesures. Per una banda s’estan cercant alternatives menys contaminants als vehicles de combustió actuals i, ara com ara, sembla que aquesta alternativa passa pels vehicles elèctrics.
Per altra banda cal limitar i contenir la mobilitat en vehicle privat. En aquest sentit moltes ciutats estan limitant la circulació de cotxes als centres urbans promovent un ús més social de l’espai públic i uns desplaçaments amb mitjans de transport menys contaminants i més adients per la ciutat que no pas el cotxe.
Davant d’aquesta tendència general el transport públic pren un pes especial ja que esdevé una peça clau per a garantir una bona accessibilitat i mobilitat del conjunt de la població. Tot i això, el transport públic també ha de fer front a nous reptes. Per exemple és necessari desenvolupar vehicles de transport públic més eficients i menys contaminants i també cal cercar solucions per tal d’integrar el màxim possible el transport públic dins de l’espai públic urbà. Alhora, cal tenir no perdre de vista el vector econòmic, intentant reduir les despeses dels costos d’explotació i seleccionar bé les inversions que més retorn social tindran.
En el següent vídeo presentem el troleibús, un sistema de transport públic urbà que fa anys que es va estendre per la majoria de ciutats europees i que, amb la generalització de l’ús del cotxe i dels combustibles fòssils es va anar oblidant de manera generalitzada. Tot i això algunes ciutats, principalment de l’Europa Central (Alemània, Àustria, Nord d’Itàlia, República Txeca, països bàltics), van mantenir aquest sistema de transport i ara, amb el canvi de paradigma de la mobilitat, el troleibús s’està revelant com un sistema de transport públic urbà capaç de donar resposta a les necessitat actuals de la ciutat.
The TROLLEY Movie – 18 stakeholders across Central Europe speak with one voice! from Wolfgang Backhaus on Vimeo.
Troleibús, redescobrir el passat
El troleibús es podria definir, de manera una mica matussera, com una combinació de bus convencional i tramvia. Consisteix en un vehicle similar al bus convencional, però que funciona amb energia elèctrica. Per tal d’obtenir l’energia el bus va connectat a una xarxa de cables elèctrics, la catenària, mitjançant dos suports de connexió entre el cable i el vehicle anomenats “plumes”, de manera molt similar a com ho fan els tramvies.
La història del troleibús és molt llarga. El primer que es va inventar va ser a Alemanya, concretament a Berlín, l’any 1882 i d’aleshores ençà es va anar generalitzant com a mitjà de transport urbà a la gran majoria de ciutats d’arreu del món, esdevenint el transport urbà per excel•lència fins als anys 70, quan la generalització dels cotxes i dels combustibles fòssils va anar desterrant a l’oblit aquests sistemes de transport.
Informació sobre els troleibús a tot el món
Fotografia del primer troleibús, el 1882 a Berlín
A la ciutat de Barcelona el troleibús va començar a funcionar l’any 1941 i va finalitzar el seu servei l’any 1968. L’evolució del troleibús és molt similar a l’evolució del tramvia que també va viure els seus anys daurats durant la primera meitat del segle XX fins que l’any 1971 va deixar de donar servei a la ciutat de Barcelona (amb l’excepció del Tramvia Blau). A diferència del tramvia, que es va reintroduir a la ciutat l’any 2004, el troleibús ha quedat en l’imaginari col•lectiu com una mitjà de transport del passat, per això no deixar de sorprendre com en d’altres ciutat aquest mode de transport es veu com una de les solucions del transport urbà del futur.
Com dèiem, tot i el declivi experimentat durant els anys 70, algunes ciutats europees han mantingut el troleibús i ara, amb el canvi de model de la mobilitat urbana s’està veient que és un sistema de transport que s’adapta molt bé a les necessitats actuals de mobilitat de les ciutats.
Precisament per tal de reivindicar la viabilitat del troleibús com a sistema urbà de transport, diverses ciutats van impulsar el projecte europeu Trolley. Aquest projecte, ha finalitzat aquest any 2013 i ha permès identificar les principals avantatges del troleibús respecte a d’altres mitjans de transport públic urbà i també plantejar els principals reptes que té el troleibús de cara al futur.
Avantatges i inconvenients del troleibús
Entre les principals avantatges del troleibús respecte el bus urbà convencional i el tramvia podem destacar les següents:
Si el troleibús està carregat d’avantatges també presenta algun inconvenient.
Innovacions tècniques de cara al futur
Tal i com està passant amb el tramvia, cada cop són més les ciutats que estan reintroduint el troleibús com a sistema de transport urbà. Per aquest motiu també s’estan realitzat innovacions tècniques de cara a millorar-ne la seva integració urbana i la seva eficiència.
Un sistema que ja s’està utilitzant en alguns troleibús és l’aprofitament de l’energia de la frenada, el que s’anomena fre regeneratiu. Es tracta d’un sistema que aprofita l’energia dissipada en el moment de la frenada per a transformar aquesta energia en electricitat que es pot reutiltizar per al funcionament del troleibús.
També s’està treballant en sistemes que permetin una major flexibilitat dels troleibús poden circular sense dependre constantment de la catenària. Es tracta d’incorporar bateries elèctriques que permetin la creació de línies de transport públic amb troleibús per una xarxa parcial amb catenària.