Les ciutats actuals afronten gran reptes pel que fa als seus sistemes de mobilitat i transports. La contaminació atmosfèrica i sonora perjudica fortament el qualitat de vida de les grans urbs d’arreu del món i els seus gestors públics estan cercant les estratègies més eficaces per canviar el model de mobilitat actual i avançar cap a una mobilitat més eficient i basada en mitjans de transport menys contaminants i més integrats en l’entorn urbà. 

Per tal de promoure aquest canvi s’estan duent a terme, de forma generalitzada, combinacions de diverses mesures. Per una banda s’estan cercant alternatives menys contaminants als vehicles de combustió actuals i, ara com ara, sembla que aquesta alternativa passa pels vehicles elèctrics. 

Per altra banda cal limitar i contenir la mobilitat en vehicle privat. En aquest sentit moltes ciutats estan limitant la circulació de cotxes als centres urbans promovent un ús més social de l’espai públic i uns desplaçaments amb mitjans de transport menys contaminants i més adients per la ciutat que no pas el cotxe.

Davant d’aquesta tendència general el transport públic pren un pes especial ja que esdevé una peça clau per a garantir una bona accessibilitat i mobilitat del conjunt de la població. Tot i això, el transport públic també ha de fer front a nous reptes. Per exemple és necessari desenvolupar vehicles de transport públic més eficients i menys contaminants i també cal cercar solucions per tal d’integrar el màxim possible el transport públic dins de l’espai públic urbà. Alhora, cal tenir no perdre de vista el vector econòmic, intentant reduir les despeses dels costos d’explotació i seleccionar bé les inversions que més retorn social tindran. 

En el següent vídeo presentem el troleibús, un sistema de transport públic urbà que fa anys que es va estendre per la majoria de ciutats europees i que, amb la generalització de l’ús del cotxe i dels combustibles fòssils es va anar oblidant de manera generalitzada. Tot i això algunes ciutats, principalment de l’Europa Central (Alemània, Àustria, Nord d’Itàlia, República Txeca, països bàltics), van mantenir aquest sistema de transport i ara, amb el canvi de paradigma de la mobilitat, el troleibús s’està revelant com un sistema de transport públic urbà capaç de donar resposta a les necessitat actuals de la ciutat. 

The TROLLEY Movie – 18 stakeholders across Central Europe speak with one voice! from Wolfgang Backhaus on Vimeo.

Troleibús, redescobrir el passat

El troleibús es podria definir, de manera una mica matussera, com una combinació de bus convencional i tramvia. Consisteix en un vehicle similar al bus convencional, però que funciona amb energia elèctrica. Per tal d’obtenir l’energia el bus va connectat a una xarxa de cables elèctrics, la catenària, mitjançant dos suports de connexió entre el cable i el vehicle anomenats “plumes”, de manera molt similar a com ho fan els tramvies. 

La història del troleibús és molt llarga. El primer que es va inventar va ser a Alemanya, concretament a Berlín, l’any 1882 i d’aleshores ençà es va anar generalitzant com a mitjà de transport urbà a la gran majoria de ciutats d’arreu del món, esdevenint el transport urbà per excel•lència fins als anys 70, quan la generalització dels cotxes i dels combustibles fòssils va anar desterrant a l’oblit aquests sistemes de transport. 

Informació sobre els troleibús a tot el món 

Fotografia del primer troleibús, el 1882 a Berlín

A la ciutat de Barcelona el troleibús va començar a funcionar l’any 1941 i va finalitzar el seu servei l’any 1968. L’evolució del troleibús és molt similar a l’evolució del tramvia que també va viure els seus anys daurats durant la primera meitat del segle XX fins que l’any 1971 va deixar de donar servei a la ciutat de Barcelona (amb l’excepció del Tramvia Blau). A diferència del tramvia, que es va reintroduir a la ciutat l’any 2004, el troleibús ha quedat en l’imaginari col•lectiu com una mitjà de transport del passat, per això no deixar de sorprendre com en d’altres ciutat aquest mode de transport es veu com una de les solucions del transport urbà del futur. 

Com dèiem, tot i el declivi experimentat durant els anys 70, algunes ciutats europees han mantingut el troleibús i ara, amb el canvi de model de la mobilitat urbana s’està veient que és un sistema de transport que s’adapta molt bé a les necessitats actuals de mobilitat de les ciutats.

Precisament per tal de reivindicar la viabilitat del troleibús com a sistema urbà de transport, diverses ciutats van impulsar el projecte europeu Trolley. Aquest projecte, ha finalitzat aquest any 2013 i ha permès identificar les principals avantatges del troleibús respecte a d’altres mitjans de transport públic urbà i també plantejar els principals reptes que té el troleibús de cara al futur. 

Avantatges i inconvenients del troleibús

Entre les principals avantatges del troleibús respecte el bus urbà convencional i el tramvia podem destacar les següents:

• A diferència del bus convencional o el tramvia és un sistema de transport molt més silenciós cosa que el fa més propici per a accedir als centre urbans de carrers estrets. 
   
• Al funcionar amb energia elèctrica, els vehicles no emeten emissions contaminants de manera directa, per tant, és un sistema de transport més net que el bus urbà convencional. 
   
• Els costos d’implantació, si es comparen amb el tramvia, són molt més reduïts ja que no requereix d’una plataforma reservada ni d’una infraestructura pròpia, només la instal•lació de la catenària. 
   
• Els costos d’explotació també es redueixen, sobretot perquè el cost de l’electricitat és molt més baix que el cost dels combustibles fòssils. A més a més els vehicles del troleibús tenen menys desgast i poden durar una mitjana d’uns 25 anys, respecte els 15 anys de vida mitjana dels busos convencionals. 
   
• Són més versàtils que els tramvies ja que no depenen dels rails per a circular. Tenen major adherència a la superfície i permeten pujar pendents més pronunciats que els tramvies.

Si el troleibús està carregat d’avantatges també presenta algun inconvenient.

• El principal inconvenient o crítica que es fa al troleibús és la necessitat d’un sistema de cablejat. Per molta gent els cables aeris són vistos com una pèrdua de qualitat de l’espai urbà i això pot suposar una barrera a nivell polític, per la possibilitat que es generi un rebuig ciutadà inicial, sobretot per passar d’un sistema de bus convencional a un sistema de troleibús. 
   
• No és percebut com un avenç. El fet que el troleibús ja hagi existit en la majoria de ciutats, la seva reintroducció pot ser vista per la ciutadania com un pas enrera.
   
• El troleibús, tot i ser més flexible que el tramvia, també depèn de la connexió amb
  el cablejat elèctric per circular, per tant, no és tant flexible com el bus urbà convencional, per exemple en el moment de canviar els itineraris de circulació. En cas d’un accident que talli un carrer, per exemple, un troleibús no pot canviar la seva ruta de manera immediata, tal i com ho faria un bus convencional. Per solucionar aquest fet, alguns troleibús incorporen sistemes de propulsió alternatius que els permetin funcionar durant un període de temps concret sense connexió amb la catenària. 
   
• Tot i que no requereix d’una inversió tant important com un tramvia, si que es requereix una inversió inicial més elevada que en un sistema de bus urbà convencional ja que cal realitzar la instal•lació de tot el cablejat. 

Innovacions tècniques de cara al futur

Tal i com està passant amb el tramvia, cada cop són més les ciutats que estan reintroduint el troleibús com a sistema de transport urbà. Per aquest motiu també s’estan realitzat innovacions tècniques de cara a millorar-ne la seva integració urbana i la seva eficiència. 

Un sistema que ja s’està utilitzant en alguns troleibús és l’aprofitament de l’energia de la frenada, el que s’anomena fre regeneratiu. Es tracta d’un sistema que aprofita l’energia dissipada en el moment de la frenada per a transformar aquesta energia en  electricitat que es pot reutiltizar per al funcionament del troleibús. 

També s’està treballant en sistemes que permetin una major flexibilitat dels troleibús poden circular sense dependre constantment de la catenària. Es tracta d’incorporar bateries elèctriques que permetin la creació de línies de transport públic amb troleibús per una xarxa parcial amb catenària.