Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal
Vitoria la capital europea del medi ambient i un exemple en gestió de la mobilitat
17/04/2012

Cada any, la Comissió Europea escull una ciutat europea com a capital del medi ambient (European Green Capital) en reconeixement a la tasca en la implementació de polítiques que afavoreixen un model de ciutat eficient, competitiu i respectuós amb el medi ambient. Així mateix també es pretén que les ciutats escollides serveixin de model per a d’altres ciutats. La iniciativa de la Comissió Europea es va iniciar l’any 2010 quan es va escollir la ciutat d’Estocolm, posteriorment, l’any 2011 fou Hamburg i aquest any 2012 la ciutat escollida ha estat la capital del País Basc, Vitoria – Gasteiz.

Els motius pels quals s’ha escollit Vitòria com a European Green Capital, són molts i tenen en compte àmbits d’actuació com la gestió de residus, el consum d’aigua, la gestió dels espais naturals de la ciutat, però un dels principals arguments que té Vitòria per a defensar el seu model de ciutat sostenible és la política de mobilitat que ha seguit el municipi en els darrers anys i que ha permès una transformació radical del sistema de transport públic, que s’explica en el següent article i vídeos inclosos. 

El punt de partida de la transformació de la mobilitat a Vitòria és el Pacto ciudadano por la movilidad sostenible que va aprovar l’Ajuntament l’any 2007 després de realitzar diverses sessions de participació amb la ciutadania i el posterior Plan de Movilidad Sostenible y Espacio Público que es va iniciar l’any 2007 i es va començar a implantar l’any 2008. 

Un dels principals reptes que havia de resoldre el Pla era la integració del nou tramvia que s’estava construint a la ciutat amb la resta de xarxa de transport públic i sistema de mobilitat en general. A més a més, Vitòria també tenia un sistema viari col•lapsat i caòtic que generava força malestar entre els habitants del municipi. 

El Pla de mobilitat es planteja amb tres gran eixos de treball. Per una banda es pretén redissenyar la xarxa viària i l’espai públic per tal de guanyar espai per als modes de transport més sostenibles i també per guanyar espai públic per a ús social. En segon lloc es planteja una transformació radical de la xarxa de transport públic per a millorar l’eficiència de la xarxa, incrementar la freqüència de pas i millorar la puntualitat del servei. Per últim es planteja, també, una campanya de comunicació intensa i participativa amb la ciutadania per tal d’implicar els veïns i veïnes en el procés de transformació de la ciutat. 

Trànsit organitzat per súper illes

Pel que fa a la transformació de la xarxa viària, el Pla de mobilitat va proposar la creació de súper illes a tota la ciutat. Això vol dir crear una xarxa bàsica en carrers molts concrets de la ciutat i destinar la resta de la xarxa viària a carrers secundaris i veïnals que només tenen la funció d’accés als habitatges i aparcaments. Aquest model facilita la canalització del trànsit per les vies principals de la ciutat, facilitant la gestió del trànsit i descongestionant la resta de vies que poden recuperar un us més social. 

Transformació de la nit al dia de la xarxa de busos

L’any 2008 va entrar en funcionament el tramvia a la ciutat de Vitòria amb la línia T1 i posteriorment va entrar en funcionament una nova línia, la T2. Això va suposar que entre els anys 2008 i 2009 la xarxa de busos va anar perdent usuaris degut al lògic traspàs de viatgers del bus cap al tramvia. Per aquest motiu, un dels plantejaments del Pla de mobilitat fou redissenyar completament la xarxa de busos. 

Per fer-ho es va canviar el plantejament de la xarxa des de la seva base. La xarxa s’havia anat dissenyant històricament com un conjunt de línies d’accés al centre de la ciutat, que van acabar creant una xarxa molt centralitzada, amb línies duplicades en molts carrers del centre, una disminució progressiva de la velocitat comercial (10,77 km/h) i un interval de pas d’uns 20 min. 

Davant d’aquesta situació, es planteja transformar la xarxa de busos convertint-la en una xarxa ortogonal, on es creen un conjunt de línies en els eixos nord – sud i un conjunt de línies en els eixos est – oest, així com línies circulars. Amb aquest sistema s’aconsegueix una major cobertura territorial amb una reducció de línies (es passa de 18 línies a 9). Al reduir el nombre de línies es poden incrementar el nombre de busos per línia el que suposa una millora en els intervals de pas (10 min.) i una millora en la velocitat comercial (12,7 km/h). El nou sistema de busos. 

Val a dir que, tot i que amb el nou disseny de la xarxa s’aconsegueix reduir el temps de viatge, també implica un major nombre de transbords pel passatger cosa que es podria veure com una pèrdua de qualitat per part d’alguns col•lectius d’usuaris, com per exemple la gent gran. Malgrat això, el nombre d’usuaris del servei de bus de Vitòria d’abans i després del canvi demostren que, en general, el nou disseny va millorar la percepció de bus per part dels usuaris. 

Evolució dels viatgers amb transport públic a Vitòria (bus i tramvia)
Evolució dels viatgers amb transport públic a Vitòria (bus i tramvia)

Campanya d’informació intensiva

Un altre aspecte complex a abordar era com passar del model de xarxa antic al nou. Com informar la ciutadania? Com vèncer les reticències al canvi? Per això es va dissenyar una campanya d’informació intensiva amb la finalitat d’informar la ciutadania de la nova xarxa de busos, i realitzar el canvi a la nova xarxa d’un dia per l’altre. La campanya, que es va anomenar “Yo me subo” es va dividir en diverses fases:

 

  • Participació ciutadana. En primer lloc es van realitzar diverses sessions de participació ciutadana vinculades al pla de mobilitat. Dins d’aquestes sessions de participació es van escollir quatre persones per a protagonitzar la campanya informativa posterior
     
  • Teaser o introducció de la campanya. Durant un període de temps es va llençar un missatge a la ciutadania mitjançant cartells on es deia que alguna cosa passaria a la xarxa de busos. Un cop es va generar una certa expectativa amb la campanya es va dur a terme una fase següent d’informació
     
  • Campanya informativa. Es va presentar la nova xarxa de busos, explicant com funcionaria i organitzant diverses activitats per tal de familiaritzar els usuaris amb el nou servei, com per exemple un panell gegant on es podien consultar els nous itineraris
     
  • Canvi de la xarxa. El canvi d’una xarxa a una altra es fa la nit del 28 al 29 d’octubre. L’endemà, tots els busos comencen a funcionar amb els nous itineraris. Per tal d’informar la ciutadania durant els primers dies del canvi un conjunt de voluntaris situats a busos i marquesines s’encarreguen d’explicar els canvis als usuaris.

 

El resultat és que amb la nova xarxa de busos s’aconsegueix una millora general en tots els paràmetres. S’incrementen un 47% el nombre de viatgers en 2 anys, es redueix el consum de combustible, es millora la velocitat comercial que passa de 10 a 12,78 km/h  i es millora la freqüència de pas, passant d’uns 20 min. a 10 min. 

Vídeo sobre la capitalitat europea del medi ambient:

 

Vídeo sobre el pla de mobilitat

Vídeo sobre la campanya informativa per canviar la xarxa de busos:

Cercador de videos


Cerca per paraula:

2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal