El transport de mercaderies representa, aproximadament, un 25% del trànsit rodat de les ciutats
L’augment del comerç electrònic i dels lliuraments “ràpids” suposa una tendència a l’alça del transport de mercaderies
Cada cop més ciutats estan implantant solucions de mobilitat per a mercaderies, moltes d’elles basades en bicicletes de càrrega (cargobikes)
Aquest sistema de transport aporta una millora per a tots els agents: estalvi de costos per a les operadores logístiques, millora de la qualitat urbana per als veïns i la creació d’un nou sector d’activitat i ocupació
El següent article explica el balanç i conclusions del projecte europeu Straightsol, dedicat a la distribució de mercaderies. Ens centrarem en el projecte d’un centre urbà de distribució de mercaderies, realitzat per l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, el Centre de Innovació del Transport (CENIT) i l’empresa de transport DHL SC Spain.
Una de les conclusions més rellevants d’aquesta prova pilot és que el centre urbà de distribució de mercaderies pot suposar un estalvi en costos del transport d’un 25%.
També s’han detectat un conjunt de traves i aspectes a treballar en cas de voler implantar de manera definitiva un centre de distribució de mercaderies.
La distribució urbana de mercaderies és un dels aspectes que més incideix en la moblitat urbana. Actualment es calcula que aproximadament un 20% del trànsit urbà és per transportar mercaderies.
Paradoxalment és un dels àmbits de la mobilitat que menys es tracta i es treballa des de les administracions públiques.
En aquest sentit alguns municipis ja han començat a planificar i gestionar un dels aspectes que més incidència té en la mobilitat de les mercaderies: la càrrega i descàrrega.
Aquest és el cas de Vic, que ho ha fet mitjançant una prova pilot que presentem en aquest article.
La distribució urbana d’última milla representa una de les grans preocupacions de les ciutats modernes. El gran augment del comerç electrònic i del lliurament just-in-time amenaça amb produir fortes congestions en grans aglomeracions.
Partint d’aquesta situació, l’anàlisi realitzada en aquest projecte tracta diferents solucions que s’han aplicat en diferents ciutats europees i no europees per tal d’afrontar l’increment de vehicles de mercaderies. Aquestes mesures han rebut majoritàriament finançament d’entitats públiques, com la Comissió Europea, per a donar suport a les ciutats en la tasca de fer més eficients els repartiments d’última milla.
L'objectiu de la present proposta és aportar informació sobre els hàbits de consum online i les preferències de lliurament de la població, per tal de dotar d'eines a les administracions per a què puguin desenvolupar i aplicar propostes que generin atracció al centre urbà en relació a les entregues de les compres realitzades online, minimitzant els efectes sobre el trànsit i el medi ambient.
Recull de 10 guies de caire breu i pràctic que recullen implementacions concretes d'actuacions de mobilitat sostenible. En concret els temes de les 10 guies són:
El principal objectiu d'aquest estudi és revisar les experiències europees actuals sobre transport urbà de mercaderies amb la intenció de determinar quines d'elles es poden promocionar i transferir al conjunt de ciutats europees.
L'estudi realitza 6 recomanacions:
Recomanació 1: Més eficiència en els lliuraments de mercaderies introduïnt taxes que permetin internalitzar els costos de transport de mercaderies.
Recomanació 2: Major ús de vehicles nets per a realitzar el lliurament de mercaderies
Recomanació 3: Utilitzar els sistemes intel·ligents de transport per a incrementar l'eficiència del transport urbà de mercaderies.
Recomanació 4: Transport nocturn de les mercaderies, utilitzant vehicles nets i silenciosos
Recomanació 5: Fomentar els centres intermodals de mercaderies per a fer el transport de la "última milla"
Recomanació 6: Desenvolupar i difondre les millors pràcitques en transport urbà de mercaderies
Aquest llibre exposa les qüestions més rellevants entorn de la logística urbana, presenta els casos més significatius de moltes ciutats del món, en descriu les solucions adoptades i, alhora, proposa alternatives sostenibles de desenvolupament per a la distribució urbana de mercaderies, en una lògica de proporció entre el consum de sòl, el creixement urbà i demogràfic i la creació de riquesa i de xarxes de serveis.
Aquest llibre s'ha realitzat amb la col.laboració de: CIMALSA (Centres Logístics de Catalunya), Autoritat del Transport Metropolità, Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya
L’objectiu d’aquest estudi és analitzar els obstacles i les dificultats a les que s'enfronta la distribució urbana metropolitana a Barcelona i efectuar una comparació amb altres ciutats europees. S'estudia la viabilitat de la implantació de microplataformes de distribució, com a element per millorar l'eficiència de la DUM i reduir els seus impactes.
