La ciutat francesa ha implantat el sistema a tot el barri de Nôtre Dame del centre de la ciutat, amb unes 4.500 places gestionades
En un futur es preveu ampliar l’aparcament intel•ligent a tot el centre de la ciutat fins a arribar a les 14.000 places. El cost total d’aquesta sistema és d’uns 13 milions d’euros
La distribució urbana de mercaderies és un dels aspectes que més incideix en la moblitat urbana. Actualment es calcula que aproximadament un 20% del trànsit urbà és per transportar mercaderies.
Paradoxalment és un dels àmbits de la mobilitat que menys es tracta i es treballa des de les administracions públiques.
En aquest sentit alguns municipis ja han començat a planificar i gestionar un dels aspectes que més incidència té en la mobilitat de les mercaderies: la càrrega i descàrrega.
Aquest és el cas de Vic, que ho ha fet mitjançant una prova pilot que presentem en aquest article.
L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ha impulsat una nova ordenança de mobilitat –aprovada el març de 2010– en la que s’han introduït diversos canvis per millorar l’ús i la seguretat de l’espai públic. En aquest sentit, l’ordenança defineix diversos tipus de C/D en funció de la zona i de la demanda de professionals i particulars.
S’han impulsat també mesures per a ordenar l’aparcament indiscriminat de vehicles a l’espai públic, especialment a punts de risc com els encreuaments on es pot veure afectada la seguretat dels vianants.
La Federación Española ha adoptat l’ordenança de mobilitat de L’Hospitalet de Llobregat com un dels models per elaborar l’Ordenanza Municipal Tipo de la FEMP, reguladora del tráfico, sus aspectos de Movilidad, su impacto ambiental y la seguridad vial.
En la present fitxa es descriuen les següents actuacions:
La gestió de l’aparcament sempre és un dels temes més complexes d’abordar en l’àmbit de la mobilitat. És un tema que sovint genera polèmica ja que, encara avui, existeix una àmplia percepció social de l’aparcament com un dret adquirit pel simple fet de conduir un vehicle.
Tothom voldria poder aparcar just davant del seu destí, però és obvi que això és impossible i que cal cercar la gestió de l’aparcament que promogui un ús racional de l’espai públic, prioritzant-ne un ús social i del qual se’n pugui beneficiar el conjunt de la societat.
Malgrat sigui un tema complex de tractar, la gestió de l’aparcament és un aspecte que cal abordar en qualsevol estratègia de mobilitat ja que és un dels elements que més poden influir en el canvi modal. Les altes expectatives de trobar un lloc d’aparcament gratuït i amb facilitat actuen com a potenciadores de la mobilitat amb vehicle privat. Per contra, les baixes expectatives de trobar una plaça d’aparcament actuen com a factor de dissuasió per als trajectes en vehicle privat.
La gestió de l’aparcament que s’ha realitzat a Granollers al llargs dels últims anys és un bon exemple que com combinar les necessitats d’aparcament que té avui en dia qualsevol ciutat amb uns criteris i prioritats sobre l’ús de l’espai públic.
Recull de 10 guies de caire breu i pràctic que recullen implementacions concretes d'actuacions de mobilitat sostenible. En concret els temes de les 10 guies són:
El RACC, juntament amb 17 automòbil clubs europeus més integrats en el consorci EuroTest, ha inspeccionat els aparcaments soterranis de 15 ciutats europees amb el doble objectiu d’oferir informació de primera mà a l’usuari per tal que esculli la millor opció en el moment d’aparcar el seu vehicle i d’informar públicament per tal que es resolguin les deficiències detectades.
Algunes de les conclusions de l'estudi han estat:
L'objectiu d'aquesta publicació és de mostrar alguns dels serveis d'informació existents o emergents en la gestió de l'aparcament a les ciutats i aportar elements de reflexió sobre la coherència de la informació sobre l'estacionament amb les polítiques de gestió de l'aparcament.
L'activitat comercial en els centres urbans va associada de manera clara a la seva accessibilitat, és a dir, a la facilitat del viatge i de l'aparcament. Les necessitats derivades de l'activitat comercial, però, han de conviure amb les d'altres usuaris, com ara residents o treballadors, i això fa que calguin mesures d'ordenació i de gestió de l'espai.
Aquest llibre vol ser un recull d'eines i bones pràctiques que contribueixin a solucionar problemàtiques -sempre diferents en municipis diferents- en matèria d'estratègies d'aparcament i la seva relació amb el comerç. Però també vol actuar com a model teòric que faciliti la modernització i reorganització d'una estructura municipal d'aparcaments ja existent i del seu impacte en el comerç urbà.
Aquest estudi bibliogràfic sobre els aparcaments de dissuasió connectats al transport públic urbà pretén fer un resum sobre la situació de les experiències existents i aclarir determinats aspectes de debat i controvèrsia.
Entremig del transport públic i de l’estacionament d’automòbils, els aparcaments de dissuasió constitueixen equipaments destinats a afavorir la intermodalitat. Són un element important dins de les actuacions de gestió i planificació de la mobilitat. Això vol dir que són equipament que s’integren dins un objectiu global de mobilitat que pot anar canviant en el temps i ser diferent en diversos territoris. És només dins de determinats contextos i condicions que els aparcaments de dissuasió tenen raó de ser.
Aquesta publicació pretén oferir determinats criteris i donar resposta a preguntes que poden ajudar als responsables de la mobilitat urbana a implementar solucions d’aparcament basades en aparcaments de dissuasió.
