Logo Diputaci Barcelona
Xarxa mobal

Consulta temtica sobre Mobilitat en vehicle privat

Articles


08/09/2014

Bilbao ha provat aquesta tipologia de carril recentment en un carrer del centre, després d’anteriors proves satisfactòries

A Barcelona ja s’estan implementant els carrils multius des de l’any 1998 i actualment ja n’hi ha en diversos punts del a ciutat com Balmes, Muntaner, Fabra i Puig, Travessera de Gràcia, Príncep d’Astúries o Trafalgar


24/04/2014

Entre les obres a realitzar hi ha l'ampliació del pont de Can Molas i la construcció d'una rotonda de radi reduït a la cruïlla de la carretera B-522 amb el passeig del Ter, i una altra rotonda a la cruïlla de la BV-5224 i el carrer Cavalleria

La inversió total de les actuacions és de 2 MEUR


23/05/2013

Actualment el sistema es troba en fase de prova pilot amb 50 motos a la ciutat de Barcelona però s’espera anar-lo incrementant fins a arribar a les 500 motos


20/02/2013

L'actuació duta terme ha servit per millorar la seguretat viària dels 23 quilòmetres d'aquesta carretera, especialment en el pont del Torrent dels Céllecs on s'ha executat una rotonda i un nou pont paral·lel a l'existent per a reordenar el trànsit i augmentar l'ample de secció que permet tenir 2 carrils de circulació, un carril de gir central i una àmplia vorera. 

En total les actuacions suposen una inversió de 2,1 M€


19/02/2013

Avui en dia ja podem trobar sistemes per a compartir desplaçaments, compartir cotxe, compartir pàrquing o compartir taxi

La popularització de les aplicacions mòbils i la possibilitat d'estalviar diners està popularitzant aquest tipus d'iniciatives


Bones pràctiques



Pla de camins d
2006 - Alpens, Baleny, Brull (El), Calldetenes, Centelles, Collsuspina, Folgueroles, Gurb, Llu, Malla, Manlleu, Masies de Roda (Les), Masies de Voltreg (Les), Muntanyola, Montesquiu, Olost, Ors, Orist, Perafita, Prats de Lluans, Roda de Ter, Sant Agust de Lluans, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluans, Sant Hiplit de Voltreg, Sant Juli de Vilatorta, Sant Mart de Centelles, Sant Mart d'Albars, Sant Pere de Torell, Sant Quirze de Besora, Sant Sadurn d'Osormort, Santa Ceclia de Voltreg, Santa Eugnia de Berga, Santa Eullia de Riuprim, Santa Maria de Besora, Santa Maria de Corc, Sant Vicen de Torell, Seva, Sobremunt, Sora, Tavrnoles, Taradell, Tavertet, Tona, Torell, Vic, Vilanova de Sau, Rupit i Pruit

Biblioteca tècnica

Manual de senyalitzaci urbana d

Manual de senyalitzaci urbana d'orientaci

2014

Aquest nou document és una versió millorada de l’anterior manual de senyalització urbana d'orientació. S'adapta a les noves necessitats que han anat sorgint des del 2005, aporta una novetat significativa en incorporar una guia general de com elaborar un pla director de senyalització urbana, eina que pretén facilitar la feina dels responsables i tècnics municipals a l’hora de planificar, implantar i gestionar la senyalització d’orientació en l’àmbit urbà.


INVENTARI DESTRUCTURES DE CONNECTIVITAT A LA XARXA VIRIA CATALANA

INVENTARI DESTRUCTURES DE CONNECTIVITAT A LA XARXA VIRIA CATALANA

2014

L’elaboració del present ‘Inventari d’estructures de connectivitat’ ha permès integrar tota la informació d'estructures de connectivitat mediambiental, de manera que esdevingui una eina de suport a la gestió i a la presa de decisions per a les administracions i altres entitats implicades en el desenvolupament de projectes d'infraestructures viàries.


Measuring road congestion

Measuring road congestion

2012, Panayotis Christidis, Juan Nicols Ibez Rivas

Aquest estudi s'ha elaborat a partir de l'analisi d'una gran quantitat d'informació de les velocitats de trajecte de vehicles de tot Europa, dades que s'han obtingut a partir dels navegadors Tom Tom dels vehicles. En concret s'han analitzat fins a un trilió de mesures, la qual cosa permet fer-se una idea molt exhaustiva de la situació de la congestió del trànsit a tot Europa. 

L'estudi mostra el gran impacte que tenen les congestions del trànsit en el consum d'hores i en conseqüència en la pèrdua de temps i diners. En el cas concret de l'Estat espanyol, l'estudi calcula que es perden un total de 420 milions d'hores anualment, el que suposa un impacte econòmic de 5.5 bilinos d'euros. Aquest és un dels costos anomenats externs, costos originats per la mobilitat en vehicle privat i que acaben recaient en el conjunt de la societat i no en els propis usuaris dels vehicles. 


El Pla general dobres pbliques de 1935. Poltica, infraestructures i territori

El Pla general dobres pbliques de 1935. Poltica, infraestructures i territori

2010

Edició dels documents de la planificació d'infraestructures realitzada per la Generalitat de Catalunya el 1935. L'obra consta de cinc apartats: planificació d'obres públiques; antecedents de plans d'infraestructures a l'Estat espanyol; context polític i administratiu a Catalunya als anys 30; objectius i característiques del Pla d'obres públiques de 1935, i plans sectorials integrats. Inclou un DVD.


Tarificacin de Infraestructuras de Transporte en la UE: Adecuacin del Sistema Espaol y su Aplicacin en la Red Viaria

Tarificacin de Infraestructuras de Transporte en la UE: Adecuacin del Sistema Espaol y su Aplicacin en la Red Viaria

2010

L'Unió Europea va aprobar, el 17 de maig de 2006, la Directiva 2006/38/CE (“Eurovinyeta”), que dóna les pautes concretes per l'aplicació de taxes als vehicles pesats de transport de mercaderies per utilitzar determinades infrastructures, considerant els costos interns (principalment, costos de construcció, operació, manteniment, desenvolupament de la xarxa i rendiment del capital). Actualment està pendent l'aprobació d'una nova Directiva que complementa l'anterior per donar cabuda a la tarificació als costos externs (contaminació acústica i de congetió).

En aquesta publicació, s'anticipa un possible marc d'actuació a Espanya amb la determinació d'un ordre de magnitud de les tarifes d'aplicació.


Llibre d

Llibre d'estil de les carreteres catalanes

2009

Les carreteres són unes infraestructures amb una forta capacitat d’inserció al territori pel seu caràcter lineal. Amb la voluntat de trobar l’entesa entre el binomi carretera-territori neix el llibre d’estil.

Es tracta d’un document dirigit a projectistes de carreteres i en general a tots aquells tècnics que hi participen en el procés de construcció, gestió i explotació.

Es pretén identificar els elements de la carretera des de la percepció dels seus usuaris. Així, es poden classificar els elements de la carretera en quatre blocs: elements de percepció lineal, elements de percepció puntual, elements singulars i elements paisatgístics.


Dossier tcnic de seguretat viria: senyalitzaci vertical urbana

Dossier tcnic de seguretat viria: senyalitzaci vertical urbana

2009

En aquest dossier es donen directrius i recomanacions per a la senyalització vertical dels carrers i vies urbanes. Alguns dels aspectes que s’hi tracten són el format, el disseny, els materials o la qualitat dels diferents senyals verticals.

Aquestes recomanacions, a més d’augmentar la seguretat de la pluralitat d’usuaris que conflueixen en l’àmbit urbà, pretenen uniformitzar els criteris en la implantació d’aquest tipus de senyalització, de manera que resulti entenedora i semblant en tots els municipis. Es proposen també ubicacions determinades per als senyals que permetin una visibilitat òptima i compleixin alhora les normes d’accessibilitat. El repte és aconseguir una bona accessibilitat en l’espai urbà mitjançant una mobilitat segura, sostenible i descongestionada.


Peages urbains: principes pour une loi

Peages urbains: principes pour une loi

2008

Aquest treball del Centre d’Anàlisi Estratègica presenta una síntesi de diferents models de peatge urbà aplicats en ciutats estrangeres i aporta elements de reflexió per definir els principis que podrien fonamentar una futura llei a França que permetrà a les col.lectivitats locals recórrer, si volen, a aquest tipus de regulació.


La experiencia internacional en peajes urbanos

La experiencia internacional en peajes urbanos

2008, Julio Pozueta Echavarri

En els darrers anys, sobretot des de la posada en funcionament del "Congestion Charging" de Londres, l'any 2003, els peatges urbans han pres una gran rellevància política i, molt sovint, s'han convertit en els protagonistes dels debats sobre mobilitat urbana, sobretot pel que fa a la congestió circulatòria. Tot i això, la informació disponible sobre aquests és escassa, massa sovint simplista o retallada per interessos concrets. En aquestes condicions resulta difícil formar-se una opinió fonamentada sobre la utilitat d'aquests sistemes.

El present treball intenta cobrir aquest dèficit, presentant un anàlisi crític de l'experiència internacional al respecte, intentant extreure conclusions i avançant algunes recomanacions sobre la seva posada en funcionament.


Competncies en matria de carreteres de les administracions locals de segon nivell

Competncies en matria de carreteres de les administracions locals de segon nivell

2008, Gabinet GAUDI, SL

Aquesta publicació presenta una síntesi del treball de benchmarking sobre les distintes realitats legislatives i els diferents i heterogenis models de planificació i gestió en matèria de vies locals de les administracions locals de segon nivell a Espanya i Europa, realitzat pel Servei de Vies Locals de la Diputació de Barcelona. Amb aquesta anàlisi comparativa es pretén fomentar la reflexió constructiva i la millora contínua dels propis models a partir de coneixement d'altres realitats.

Aquesta publicació fa una anàlisi de les diferents figures de planificació local de la mobilitat i dels respectives formes de governabilitat i gestió de les polítiques per a la millora de la mobilitat a Europa.
Els continguts tècnics d'aquesta publicació han estat elaborats a partir de la subvenció de la UE TRE/1368/2007

Ponts de la provncia de Barcelona: Comunicacions i paisatge

Ponts de la provncia de Barcelona: Comunicacions i paisatge

2008, LACUESTA, R., GONZLEZ TORAN, X., CASALS, L. [fot.], BOIX, Q. [diss.], GAL, D. [col.], JORQUERA, M. [col.]

Aquest llibre és una petita història de la província de Barcelona vista des del mirador destacat i alterós que donen els ponts, elements arquitectònics i d'enginyeria tradicionals i alhora profundament actuals, els quals formen part del paisatge que veiem cada dia i al mateix temps serveixen com a instruments de comunicació entre les persones i els territoris.




Manual de senyalitzaci urbana

Manual de senyalitzaci urbana

2005
Publicaci que recull les normes bsiques per a la senyalitzaci urbana del Prat de Llobregat


Traffic restraint and retail vitality (restriccions de trnsit i vitalitat del comer)

Traffic restraint and retail vitality (restriccions de trnsit i vitalitat del comer)

2003

 

Aquesta breu publicació realitzada per l'entitat britànica Sustrans ens mostra dades que desmonten la falsa idea que la vitalitat comercial d'una zona depen de la seva facilitat per arribar-hi amb vehicle privat. 

La publicació ens mostra dades molt paradigmàtiques, per exemple veiem com la majoria de comerciants de la ciutat de Graz, un 58% per ser exactes, pensaven que els seus clients accedien a la zona comercial en cotxe mentre que en realitat només un 32% hi accedia amb vehicle privat. A l'inversa, els comerciants pensaven que només un 25% hi accedia a peu metre que en realitat eren un 44%. Això ens mostra la necessitat d'obtenir dades objectives abans de dur a terme qualsevol conclusió sobre pautes de mobilitat ja que molt sovint observem la realitat amb una distorsió favorable al vehicle privat. 

L'estudi també mostra quins són els carrers més actius a nivell comercial, utilitzant com a indicadore l nombre de locals sense cap establiment comercial. Així s'observa una correlació directament proporcional entre quantitat de trànsit rodat i nombre de locals buits. Els carrers per a vianants sense trànsit són els que menys locals buits tenen mentre que els carrers amb un elevat trànsit motoritzat són els que més locals buits acumulen. 

També és interessant veure què és el que busca el consumidor i què és el que demana el comerciant. Les tres coses més apreciades pels consumidors són: una bona varietat de botigues, espais amplis per caminar i prioritat per a vianants. En canvi la majoria de botiguers (un 51%) demanen més places d'aparcament. Un cop més es fa evident la distorsió que tenim de la realitat en favor del vehicle privat. 

 




2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerncia de Serveis d'Infraestructures Viries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avs legal