Logo Diputaci Barcelona
Xarxa mobal

Consulta temtica sobre Mobilitat a peu

Articles

Pilones vs Cmeres
26/01/2017

Aquest article present un resum de l’estudi sobre control d’accessos a zones de prioritat per a vianants. 

Aquest estudis s’ha promogut conjuntament des de la Diputació de Barcelona i l’AMTU i l’ha elaborat per l’empresa MCrit 

Té per objectiu analitzar i comparar els sistemes de control d’accés a les zones de prioritat per a vianants, concretament les pilones i les càmeres. 


16/03/2016

El Metrominuto és un plànol sinòptic que marca els temps de desplaçament a peu entre els principals punts de la ciutat.

La iniciativa va néixer a Pontevedra l’any 2011 i al llarg dels darrers anys desenes de municipis n’han elaborat de similars.



17/09/2014

Al llarg de 10 anys sense semàfors i amb una velocitat màxima de 30 km/h, el municipi ha reduït en un 60% el nombre d’accidents de trànsit

L’actuació s’emmarca en la filosofia que ha seguit la ciutat al llarg d’aquests darrers anys de pacificar el trànsit rodat i donar més prioritat i protagonisme als vianants


30/06/2014

Igualada ha presentat recentment el seu projecte d'anella verda amb uns 20 quilòmetres de vies per a recórrer a peu o bicicleta i que envolten el nucli urbà.

Barcelona també ha presentat recentment un nou lloc web de la Ronda Verda que permet fer la volta completa a Barcelona per vies aptes per a la bicicleta


22/01/2014

L’aplicació és iniciativa sorgeix de la iniciativa d’un grup de participants d’un camí escolar de Córdoba

Un dels reptes del bus a peu és aconseguir tant nens participants com voluntaris, per això l’aplicació també permet iniciar campanyes de difusió entre la comunitat del centre educatiu


15/01/2014

La capital de l’Osona va presentar el passat 9 de gener el projecte de millora de l’illa a de vianants, que incorporarà el control d’accés al centre mitjançant càmeres de vídeo

Per la seva banda la capital de l’Anoia també ha iniciat treballs per a vianalitzar dues places i sis carrers i així consolidar l’illa de vianants de la ciutat

 


31/05/2013

Un dels elements claus per a millorar la seguretat viària dels vianants és reduir la velocitat del trànsit rodat fins als 30 km/h en l’àmbit urbà

A Catalunya, el 50% de les víctimes mortals en l’àmbit urbà són vianants, a Europa aquest percentatge és, de mitjana, d’un 37%


Bones pràctiques

Creant prioritat per a vianants a Premi de Mar
2017 - Premi de Mar

El municipi de Premià de Mar és un dels més importants del Baix Maresme, tant per població (27.866 hab.) com per activitats social, comercial i econòmica. 

Aquesta bona pràctica explica com el municipi ha treballat la zona de prioritat de vianants del centre urbà, defugint del model de pilones, sinó utilitzant elements de mobiliari urbà, principalment jardineres i col·locant-les de manera estratègica en l’espai públic. 

El resultat, al llarg dels anys, ha estat la consolidació d’un espai públic de molta qualitat al centre urbà i que gaudeix de gran acceptació entre veïns i comerciants. 


Crulles ms segures a Sant Just Desvern
2017 - Sant Just Desvern

La següent bona pràctica mostra l’experiència de Sant Just Desvern en el redisseny de 4 cruïlles per a fer-les més segures i còmodes per als vianants. Les actuacions dutes a terme es basen en l'anomenat urbanisme low cost, és a dir, actuacions d'un cost moderat i de ràpida execució que permeten reorganitzar l'ús de l’espai públic per tal de millorar les condicions de mobilitat dels vianants. 



Transformaci duna via convencional en un
2011 - Granollers

Del 15 al 25 de setembre de 2011, l’Ajuntament de Granollers va realitzar una prova pilot al carrer Miquel de Ricomà, una via amb voreres estretes, un cordó d’aparcament i un sentit de circulació.

La prova va consistir en realitzar un nou disseny de l’espai perquè la via deixés temporalment de servir de forma prioritària per al desplaçament (de cotxes, vianants o bicicletes) per convertir-se en un espai que fomentés la convivència i el contacte ciutadà (joc d’infants, trobada de veïns o la mera contemplació).

L’actuació no pot comparar-se amb les experiències de transformació dels centres històrics en espais per a vianants i d’activitat comercial, ja que mentre aquestes darreres comptaven des del seu plantejament amb una gran massa potencial d’usuaris (cosa que garantia en gran mesura el seu èxit), en aquest cas l’ús de l’espai que es pretenia promoure era totalment inexistent o, si més no, latent.





Cam escolar a Centelles
2007 - Centelles








Biblioteca tècnica

Avaluaci dels sistemes de regulaci d

Avaluaci dels sistemes de regulaci d'accessos de trnsit a rees de prioritat per a vianants

2017, MCrit

Aquest estudi analitza dos dels sistemes més comuns avui en dia per a controlar l'accés del trànsit motoritzat a les zones de prioritat de vianants. Aquests sistemes són les pilones automàtiques i les càmares. 

L'estudi fa un analisi comparatiu entre els dos sistemes detectant les principals avantatges i inconvenients de cada sistema. 

 


Els camins escolars

Els camins escolars

2016

Aquest dossier tècnic tracta sobre els camins escolars, cada vegada més presents als municipis catalans i vol contribuir a donar resposta als objectius que marca el Pla estratègic de seguretat viària 2014-2020, a favor d’una reducció del 60% de la mortalitat l’any 2020 dels infants menors de 12 anys. El Pla de seguretat viària 2014-2016, de fet, ja planteja una reducció proporcional del 36% respecte de l’any 2010.


Guidelines for implementers

Guidelines for implementers

2015

Recull de 10 guies de caire breu i pràctic que recullen implementacions concretes d'actuacions de mobilitat sostenible. En concret els temes de les 10 guies són:

  • Financing schemes for charging infrastructure
  • Metropolitan public transport authorities
  • Marketing research as an optimisation tool in public transport
  • Clean City Logistics
  • Implementation of parking charge policies - dynamic parking charges
  • Urban road user charges
  • People-friendly streets and public spaces
  • Innovative bicycle parking schemes
  • Advanced priority systems for public transport
  • Open access data for applications–based traveller information

 


Estudi dAvaluaci dels Estudis de Camins escolars a Catalunya

Estudi dAvaluaci dels Estudis de Camins escolars a Catalunya

2014, Pau Avellaneda

Amb l’objectiu de cercar el major grau d’eficiència en l’assignació de recursos, la Diputació de Barcelona ha elaborat un estudi d’avaluació dels projectes de camins escolars que tingui com a propòsit principal conèixer quines són les mesures més i menys exitoses en la implantació d’un projecte de Camí escolar. 

Amb tal objecte es proposa recopilar experiències que permetin dilucidar les raons per les quals algunes mesures han tingut una àmplia acceptació i d’altres han tingut dificultats per implantar-se o fins i tot no s’han arribat a implantar mai.


Pedestrian safety

Pedestrian safety

2013

Aquest manual està dirigit a autoritats i professionals de la seguretat viària. Descriu la magnitud de les morts i lesions de vianants, factors clau de risc, formes d'avaluar la situació de seguretat dels vianants en un entorn determinat i preparar un pla d'acció, i com seleccionar, dissenyar , implementar i avaluar intervencions eficaces.

El manual remarca la importància d'un enfocament integral i holístic que inclou l'enginyeria, legislació i aplicació, així com les mesures de comportament. També crida l'atenció sobre els beneficis de caminar, que ha de ser promogut com una important manera de transport donat el seu potencial per millorar la salut i preservar el medi ambient.


Criteris de disseny de les crulles entre vies de plataforma nica i vies convencionals

Criteris de disseny de les crulles entre vies de plataforma nica i vies convencionals

2012

L'objecte principal del present estudi ha estat l'establiment de recomanacions que maximitzin la seguretat viària a les cruïlles entre vies de plataforma única i vies convencionals, tot acomplint els requisits establerts per la diversa normativa vigent (catalana i espanyola). Les recomanacions que s'estableixen fan referència tant a la tipologia i disseny de les vies de caràcter més local o residencial, com a l'ordenació i la regulació de les interseccions objecte d'estudi.


Implantaci del pas de vianants a les travesseres urbanes

Implantaci del pas de vianants a les travesseres urbanes

2009, Snchez-Contador, P. , Rod, F. , Thorson, O. , Pars, J. , Estevadeordal, J. , Duran, A. , Moyano, A. , Als, A.

En aquest llibre es desenvolupa una metodologia i criteris per implantar els passos de vianants i definir quins elements de suport són més adients per afegir a la senyalització del pas de vianants perquè sigui segur.


Criterios de movilidad: las zonas peatonales

Criterios de movilidad: las zonas peatonales

2008, Esperanza Hernndez i Xavier Abadia

El document que es presenta constitueix el resum del coneixement que la Fundació RACC té sobre la vianalitat, el base als estudis de mobilitat que la pròpia Fundació ha dut a terme, i basat en una àmplia bibliografia sobre la matèria i en una visió integradora dins de la mobilitat sostenible. En definitiva, el llibre es configura com un element d'ajuda a tècnics i polítics municipals que afronten processos de creació de zones per a vianants a les seves poblacions, on s'hi tenen en compte des de la planificació d'aquestes zones fins a la concreció de la seva implementació.



Traffic restraint and retail vitality (restriccions de trnsit i vitalitat del comer)

Traffic restraint and retail vitality (restriccions de trnsit i vitalitat del comer)

2003

 

Aquesta breu publicació realitzada per l'entitat britànica Sustrans ens mostra dades que desmonten la falsa idea que la vitalitat comercial d'una zona depen de la seva facilitat per arribar-hi amb vehicle privat. 

La publicació ens mostra dades molt paradigmàtiques, per exemple veiem com la majoria de comerciants de la ciutat de Graz, un 58% per ser exactes, pensaven que els seus clients accedien a la zona comercial en cotxe mentre que en realitat només un 32% hi accedia amb vehicle privat. A l'inversa, els comerciants pensaven que només un 25% hi accedia a peu metre que en realitat eren un 44%. Això ens mostra la necessitat d'obtenir dades objectives abans de dur a terme qualsevol conclusió sobre pautes de mobilitat ja que molt sovint observem la realitat amb una distorsió favorable al vehicle privat. 

L'estudi també mostra quins són els carrers més actius a nivell comercial, utilitzant com a indicadore l nombre de locals sense cap establiment comercial. Així s'observa una correlació directament proporcional entre quantitat de trànsit rodat i nombre de locals buits. Els carrers per a vianants sense trànsit són els que menys locals buits tenen mentre que els carrers amb un elevat trànsit motoritzat són els que més locals buits acumulen. 

També és interessant veure què és el que busca el consumidor i què és el que demana el comerciant. Les tres coses més apreciades pels consumidors són: una bona varietat de botigues, espais amplis per caminar i prioritat per a vianants. En canvi la majoria de botiguers (un 51%) demanen més places d'aparcament. Un cop més es fa evident la distorsió que tenim de la realitat en favor del vehicle privat. 

 



2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerncia de Serveis d'Infraestructures Viries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avs legal