Logo Diputaci Barcelona
Xarxa mobal

Consulta temtica sobre Mobilitat en centres d'activitat

Articles

11/03/2014

L’estudi també posa de manifest una important diferència entre l’accessibilitat als PAEs a les comarques properes a Barcelona, que és bona, respecte a les comarques més perifèriques, que presenten dèficits importants


Bones pràctiques

UNIVERSITAT AUTNOMA DE BARCELONA: La gesti de la mobilitat interna i de connexi en el campus universitari
2011 - Cerdanyola del Valls

La Universitat Autònoma de Barcelona va començar a diagnosticar les característiques de la mobilitat i l’accessibilitat de la població universitària als seus centres l’any 1998, i des de l’any 2001 realitza enquestes periòdiques per conèixer els hàbits de la comunitat universitària en aquesta qüestió.

La informació i dades aportades per aquests estudis, així com pel Pla de mobilitat elaborat l’any 2008, han permès ampliar i adaptar progressivament l’oferta de transport públic col·lectiu a les necessitats de la comunitat, a més d’impulsar diverses actuacions per fomentar la mobilitat a peu i en bicicleta i reduir l’ús del vehicle privat a motor, en especial a l’interior del campus universitari.

 


Escola d
2011 - Sant Cugat del Valls

L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), integrada en la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), porta a terme des de l’any 1999 diverses iniciatives per conèixer els hàbits de desplaçament dels estudiants i treballadors i implantar millores d’accés al seu edifici, així com incorporar la mobilitat sostenible en el pla dels estudis que s’hi cursen.

En aquest context, l’any 2007 es crea el Grup de treball de mobilitat sostenible de l’ETSAV, i l’any 2011 es presenta el Pla de mobilitat, document que s’emmarca en l’estratègia de sostenibilitat i en les polítiques institucionals en matèria de mobilitat de la UPC.

Actuacions descrites:

  • Els inicis de l’estudi de la mobilitat sostenible a l’ETSAV i les diverses actuacions impulsades.
  • L’elaboració del Pla de mobilitat de l’ETSAV i les propostes d’actuació.
  • L’estratègia de mobilitat sostenible al conjunt de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).


Estudi per la millora de la mobilitat a les rees d
2008 - Aviny, Balsareny, Calls, Cardona, Castellbell i el Vilar, Castellgal, Estany (L'), Fonollosa, Gai, Sant Salvador de Guardiola, Manresa, Monistrol de Montserrat, Moi, Navarcles, Navs, Rajadell, Pont de Vilomara i Rocafort (El), Sallent, Santpedor, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruits de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Mateu de Bages, Sant Vicen de Castellet, Sria

Biblioteca tècnica

Accessibilitat en transport pblic collectiu als polgons d

Accessibilitat en transport pblic collectiu als polgons d'activitat econmica de la RMB

2014

L’objectiu d’aquest estudi, realitzat en col•laboració amb l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), és aportar propostes per millorar l’accessibilitat, tant en transport públic col•lectiu (TPC) com en modes no mecanitzats, de les quasi tres-centes mil persones que treballen als 728 polígons d’activitat econòmica de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB).

Amb aquest propòsit, s’ha elaborat un índex que avalua l’accessibilitat en transport públic col•lectiu –autobús, metro, tramvia i tren-, de cada polígon de la RMB. S’ha realitzat també una anàlisi qualitativa dels polígons dels 45 municipis membres del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona que inclou informació sobre l’accessibilitat a peu i en bicicleta.

Els resultats mostren que un 80,6% dels treballadors gaudeixen d’una accessibilitat en TPC entre acceptable i molt bona, un 6,9% millorable i un 12,5% deficient o no accessible, quedant identificats els polígons amb majors necessitats de millora.

L’estudi té una orientació pràctica ja que per a cada polígon s’indica el tipus d’actuació que es recomana dur a terme per millorar-ne l’accessibilitat en transport públic col•lectiu. D’aquí que sigui una eina actualitzada i pràctica que facilita la posada en marxa d’accions que garanteixin l’accés als treballadors i treballadores als centres de treball localitzats als polígons, i que ho facin fonamentalment a través d’un sistema de transport públic col•lectiu, segur i sostenible


Una movilidad al trabajo + sostenible

Una movilidad al trabajo + sostenible

2014

Guia de bones pràctiques, en la qual s'inclouen experiències reals i que han canviat la manera quotidiana de desplaçaments a la feina de milers de treballadors i treballadores del nostre país i de països del nostre entorn més immediat.

Inclou 13 experiències d'èxit de les quals, 10 es troben a Catalunya. 

 


La percepci de les persones treballadores per assolir una mobilitat ms segura i sostenible

La percepci de les persones treballadores per assolir una mobilitat ms segura i sostenible

2013

Aquest estudi pretén ressaltar les implicacions socials del model de mobilitat hegemònic des d’una perspectiva poc investigada encara, com és la predisposició al canvi modal dels treballadors.

El vehicle privat, sobre el qual se sustenta l’actual model de mobilitat, no afavoreix els processos d’inclusió social. S’ha de tenir en compte que la disponibilitat quotidiana d’usar el cotxe és diferent segons els col·lectius: dones, joves i immigrants hi tenen un accés desigual, i són els grups més afectats per aquests processos d’exclusió. Aquesta falta d’automòbil és el primer pas d’un procés que condueix a situacions d’exclusió més àmplies, restringeix l’ús de la ciutat i afecta esferes centrals de la vida personal, com és la plena participació en el mercat laboral.


Guia per a la implantaci de la RSE a la pime

Guia per a la implantaci de la RSE a la pime

2012

L’objectiu d’aquesta guia és fer que les pimes coneguin en què consisteix la Responsabilitat Social Empresarial, quins avantatges els ofereix i com poden desenvolupar programes per  integrar-la en la seva estratègia o en les seves operacions, per satisfer així les demandes dels seus grups d’interès. La guia es pot aplicar tant a companyies de dimensió reduïda com de volum mitjà i les mesures plantejades són flexibles, perquè les organitzacions puguin desenvolupar les accions que considerin més viables segons el seu grau de progrés en RSE.

 


La generacin de empleo en el transporte colectivo en el marco de una movilidad sostenible

La generacin de empleo en el transporte colectivo en el marco de una movilidad sostenible

2010, Carmen Avils Palacios, Luis Buenda Garca, Luis Cuena Barron, Bruno Estrada Lpez, Neus Fradera Tejedor, Enric Homedes Vils, Bibiana Medialdea Garca, Elena Mndez Brtolo, Pau Noy Serrano, Albert Vilallonga Ortiz

En aquest estudi la hipòtesi següent: una nova orientació de la política de transport centrada en en l'eco-mobilitat, els desplaçaments a peu, la bicicleta, el tramvia, el tren i l'autobús no només suposarà un "respir" per al medi ambient, una sensible disminució de la importació de petroli, disposar d'un sistema de mobilitat amb costos unitaris menors, sinó que també crearia nombrosos llocs de treball amb perspectiva i sostenibilitat futures.


Glossari de mobilitat

Glossari de mobilitat

2009, Manel Ferri, Albert Vilallonga, Antoni Pars

Aquest glossari de la terminologia més habitual que es fa servir en matèria de mobilitat és un treball necessari i útil per a aprofundir en la tasca de fomentar la mobilitat sostenible, segura, saludable, equitativa i econòmica per als desplaçaments que fem per anar a la feina. Un glossari que va més enllà d’una mera definició de cada terme i que també pretén ser una eina de suport al treball sindical, ja que incorpora principis de conscienciació, així com elements d’estratègia per, d’una banda, passar a l’acció i convertir-nos, com a sindicalistes, en agents actius en l’eradicació de l’antic i obsolet model de mobilitat predominant i, de l’altra, promoure els canvis necessaris perquè emergeixi definitivament un nou model més profitós per als treballadors i treballadores i el conjunt de la societat; és a dir, més sostenible.


Com avanar cap a un model de mobilitat dels treballadors i treballadores ms sostenible

Com avanar cap a un model de mobilitat dels treballadors i treballadores ms sostenible

2008, Manel Ferri i Albert Vilallonga

Aquesta publicació té l'objectiu de presentar experiències que puguin servir d'exemple de com intervenir, mitjançant l'acció sindical, a les empreses i en l'entorn on aquestes es localitzen (polígon industrial, parc d'activitats, etc.) per a arribar a la fita que ens hem proposat: la de trencar amb l’hegemonia del cotxe per anar la feina. En definitiva, provocar la irrupció d'un nou model de mobilitat on els sistemes socialment, ambientalment i econòmicament sostenibles s'imposin i els treballadors i les treballadores siguin agents actius necessaris per a aquest canvi que tants beneficis comportarà.










2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerncia de Serveis d'Infraestructures Viries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avs legal