Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal
Bones pràctiques

La intermodalitat tren – bici als polígons industrials

Última actualització: 12/04/2018

Situació de partida:

Un dels reptes més importants de la mobilitat metropolitana avui en dia és la mobilitat laboral, especialment aquella vinculada als polígons industrials o també anomenats polígons d’activitat econòmica (PAE). 

Actualment a la Regió Metropolitana de Barcelona hi ha unes 300.000 persones que treballen en algun PAE. Segons l’estudi Accessibilitat en transport públic col·lectiu als polígons d’activitat econòmica de la RMB realitzat pel Pacte Industrial, d’aquestes 300.000 persones, fins a un 20% tenen una oferta de mobilitat en transport públic, molt millorable o deficient. Si ho mirem en nombre de polígons industrials, dels 728 polígons industrials de la RMB, fins a un 42 % dels polígons tenen un serveis de mobilitat en transport públic deficients o millorables).

Aquesta manca d’alternatives al vehicle privat per tal d’accedir als polígons industrials, genera una gran dependència d’aquest mode de transport per part dels treballadors i això també té tot un conjunt d’impactes sobre la pròpia activitat del polígon industrial. 

Per una banda suposa una pèrdua de competitivitat per part dels polígons industrials, ja que una manca d’oferta de transport públic, els fa menys atractius per a determinades empreses. Alhora, també significa un greuge en les condicions laborals dels treballadors, que per una banda es veuen obligats a invertir part dels seus ingressos en el transport privat, que és molt més car que el transport públic (segons dades de la PTP, el transport privat és, de mitjana, 4 vegades més car que el transport públic), i per altra banda s’exposen a un dels factors de més risc laboral que existeix avui en dia, que són els accidents de trànsit in itinere (accidents que es produeixen durant el trajecte per anar o tornar de treballar). 

En el sentit contrari, cal també ser conscients, que per les característiques del transport públic convencional (bus, tren), sovint no és viable econòmicament oferir serveis de transport públic competitius als polígons industrials ja que requeririen una oferta territorial i de freqüència molt àmplia i costosa. Per tant, cal cercar mecanismes alternatius que ofereixin noves oportunitats de transport o bé complementin els serveis de transport públic ja existents. 

Per intentar superar aquesta mancança d’alternatives de mobilitat als PAE, des de les administracions públiques i, també, des del sector empresarial s’estan realitzant diverses proves pilot per tal d’oferir alternatives de transport als treballadors dels polígons industrials.

Una de les alternatives de mobilitat que s’està treballant és la intermodalitat tren + bici / bici elèctrica. Aquesta és una opció força competitiva, especialment a la Regió Metropolitana de Barcelona, ja que hi ha una xarxa ferroviària amb una bona cobertura territorial i que ofereix parades de ferrocarril properes als polígons industrials (a menys de 5 quilòmetres). La combinació amb la bicicleta permet donar una opció de mobilitat competitiva per a la última part del trajecte, des de l’estació de tren fins al lloc de treball, ampliant molt la cobertura territorial del transport públic.

En aquesta bona pràctica us expliquem dues experiències d’aquest estil que s’han realitzat a diversos municipis de l’entorn de Barcelona:

  • SQV Smart PAE (prova pilot d’intermodalitat tren + bicicletes elèctriques als polígons industrials de Sant Quirze del Vallès)

  • Projecte BiTiBi (projecte europeu on s’ha realitzat una prova pilot d’intermodalitat tren + bicicleta a Sant Cugat i Sant Boi de Llobregat)

 

Característiques de l'actuació:

En essència els dos projectes analitzats tenen un plantejament similar. Es tracta d’oferir un servei de préstec de bicicletes elèctriques a les empreses dels polígons industrials per tal que els seus treballadors puguin accedir a treballar mitjançant una combinació de tren i bicicleta

El funcionament seria el següent: en el trajecte d’anada cap a la feina el treballador arriba a l’estació de ferrocarril més propera al seu lloc de treball i un cop allí disposa d’una bicicleta d’empresa ubicada en un aparcament segur amb la qual pot fer el trajecte de l’estació fins al lloc de treball. 

En el trajecte de tornada el treballador pot anar en bicicleta del lloc de treball fins a l’estació on deixarà la bicicleta a l’aparcament segur i farà el trajecte fins a casa seva amb ferrocarril. 

Per tant, en tota la cadena de desplaçaments hi intervenen els següents elements:

  • Una flota de bicicletes d’empresa, ja siguin de propietat de l’empresa o bé cedides per part de l’administració pública o algun altre agent. 

  • Un aparcament segur a l’entorn de l’estació de ferrocarril on es pugui deixar la bicicleta amb seguretat. 

  • Un aparcament segur a l’entorn de l’empresa on es pugui deixar la bicicleta amb seguretat.  

 

A part d’aquests elements bàsics, el sistema també requereix d’altres aspectes rellevants:

  • Un conjunt d’empreses interessades en aquests sistema de mobilitat i que es prestin a participar al projecte. 

  • Un conjunt de treballadors interessats en utilitzar el sistema com a mode de transport quotidià per accedir als seus llocs de treball. 

  • Una xarxa ciclable continua i còmode entre l’estació de ferrocarril i els respectius llocs de treball. 

  • Un sistema de registre i control que permeti assegurar que les persones que utilitzen les bicicletes d’empresa siguin les que tenen l’autorització per a fer-ho. 

 

Tot seguit us expliquem com s’han implementat les respectives proves a Sant Quirze del Vallès, i les dues proves del projecte BiTiBi a  Sant Cugat del Vallès i Sant Boi de Llobregat. 

 

 

Projecte SQV Smart PAE:

El municipi de Sant Quirze del Vallès compta amb 6 polígons industrials dins del seu terme municipal, en concret: 

  • el polígon Can Casablanques (987 treballadors) situat al nord del municipi 
  • el polígon Can Canals (1.200 treballadors) situat al sud del municipi
  • el polígon Can Feu (846 treballadors) situat a l’est del municipi
  • el polígon Can Torres / Can Llobet (1.267 treballadors) situat a l’est del municipi
  • el polígon Can Corbera (200 treballadors) situat a l’est del municipi

 

Malgrat que el municipi compta amb una parada de ferrocarril, concretament de FGC, aquesta es troba a una distància dels polígons industrials que no anima a accedir-hi a peu. (Can Canals uns 1.200 metres, Can Casablanques uns 3.000 metres, Can Feu uns 1.400 metres, Can Torres difícilment accessible a peu des de l’estació FGC i Can Llobet a uns 1.500 metres)

Font: SIMAE (Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona)

Val a dir que en els darrers anys el municipi ha desenvolupat Plans de mobilitat en els PAE de Can Casablanques, Can Canals, Can Torres, Can Llobet i Can Feu. Aquesta plans han posat de manifest que manca d’alternatives de transport privat que existeixen en aquests PAEs.

Un altre aspecte positiu per al treball amb el sector empresarial de la ciutat és que, des de l’any 2015, existeix una associació d’empresaris (Associació d’Empresaris i Propietaris dels Poligons Industrials de Sant Quirze del Vallès) que facilita una interlocució entre les administracions públiques i les empreses dels PAEs. 

Amb aquesta condicionants sobre la taula, l’any 2015 s’impulsa el projecte SQV Smart PAE, com a prova pilot per analitzar les possibilitats que ofereix la mobilitat amb la combinació tren + bicicleta, per tal d’accedir als llocs de treball dels PAEs. Duarnt l’any 2015 es va gestar el projecte i es van cercar els actors participants i al llarg del 2016 es va desenvolupar la prova pilot. 

Per dur a terme aquesta prova va ser necessària la participació de FGC com a empresa operadora del servei ferroviari i, òbviament, de les empreses dels polígons (a través de l’associació d’empreses) i del propi Ajuntament. També es va comptar amb la col·laboració de Eurecat (Centre Tecnològic de Catalunya), que és una plataforma empresarial per a promoure la innovació i la transferència tecnològica a les empreses. 

La col·laboració que es va establir entre els diferents agents va ser el següent:

 

  • L’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès es va comprometre a comprar 5 bicicletes elèctriques i també a desenvolupar el pla de comunicació per explicar el projecte a les empreses.

  • FGC es va comprometre a implementar un aparcament segur per a bicicletes a l’estació de Sant Quirze del Vallès. Aquest aparcament està segmentat per tal que cada empresa pugui accedir al seu aparcament i compta amb un sistema de vídeo vigilància. També compta amb els respectius punts de recàrrega elèctrica per les bicicletes. 

  • Eurecat es responsabilitza del manteniment de les bicicletes elèctriques i també realitza un estudi de la viabilitat i durada de les bateries elèctriques de les bicicletes. 

 

Per tal de facilitar el màxim la participació de les empreses es van establir torns de 4 mesos en que es cedien les bicicletes a una empresa en concret per tal que provés el sistema amb els seus treballadors. 

Acte de cessió de les bicicletes elèctriques a les empreses participants al projecte (Font: Ajuntament de Sant Quirze del Vallès)

Presentació del projecte SQV Smart PAE durant el Congrés Rubí Brilla, celebrat el passat novembre de 2017

 

Projecte BiTiBi:

El projecte BiTiBi és un projecte europeu en el qual han participat 10 partners de 6 estats (Bèlgica, Espanya, Holanda, Itàlia, Dinamarca i Regne Unit) i que ha tingut com a principal objectiu analitzar les possibilitats de mobilitat que ofereix la combinació tren + bicicleta. 

El projecte ha permès implementar diverses proves pilot, en concret quatre proves pilot diferents a Bèlgica, Itàlia, Regne Unit i Espanya. La prova pilot de Bèlgica es va centrar en la integració entre el sistema de bicicleta pública i el tren, sobretot des del punt de vista operacional i tarifari. De manera similar la prova pilot del Regne Unit es va centrar en aprofitar l’existència d’un sistema públic de préstec de bicicletes, per a crear una secció corporativa, especialment orientada a les empreses. En el cas d’Itàlia, la prova pilot es va centrar en la creació d’un equip especialista que va analitzar en viu la realitat de la combinació tren + bicicleta, amb entrevistes i interacció amb els usuaris per a recollir la seva opinió sobre la intermodalitat tren + bicicleta.  

En aquest article ens centrarem en la prova realitzada a Espanya, en concret als municipis de Sant Cugat del Vallès i Sant Boi de Llobregat. Aquesta prova va consistir en:

1) la creació d’aparcaments segurs per a bicicletes a les estacions de tren dels dos municipis, 

2) la creació d’un servei de préstec de bicicletes per a empreses i,

3) una campanya de difusió i sensibilització sobre el projecte. 

La implementació dels aparcaments segurs va anar a càrrec de FGC, que té estacions de tren en aquests dos municipis. Gràcies al projecte BiTiBi es van ampliar els aparcaments existents per a bicicletes, passant de 7 places a 24 en el cas de Sant Boi i de 28 places a 120 en el cas de Sant Cugat. Per tal d’aprofitar al màxim la inversió en els aparcaments  segurs, aquests, s’han incorporat al sistema d’aparcaments segurs Bicibox, gestionat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Per tal de promoure la participació de les empreses es van adquirir un total de 12 bicicletes elèctriques per a Sant Cugat i 8 per a Sant Boi, que es van cedir gratuïtament a diversos treballadors de les empreses dels dos municipis. Per fomentar el màxim la participació de les empreses es van cedir per torns de tres mesos i dues bicicletes per empresa. Igualment per a promoure aquest servei es van dur a terme activitats de difusió i sensibilització com per exemple el “Try a Bike day”, en el que representants del projecte BiTiBi van organitzar sessions de prova amb bicicletes elèctriques a les pròpies empreses participants. 

“Try a bike day” organitzat a Sant Cugat (Font: BiTiBi)

 

 

 

Resultats obtinguts:

Projecte SQV Smart PAE:

Pel que fa a la prova pilot de Sant Quirze del Vallès el balanç de la prova és molt positiu. En total hi han participat 20 empreses dels PAEs del municipi. En total les bicicletes elèctriques del prova pilot van recórrer 2.800 quilòmetres al llarg del 2016.

El projecte ha estat reconegut com a bona pràctica de mobilitat per la Fundació Carles Pi Sunyer  de la FMC. I també ha rebut menció especial en la convocatòria 2017 del premi Ciutat Sostenible de la Fundació Fòrum Mediambiental

Gràcies a la bona acceptació del projecte entre les empreses s’ha decidit la continuïtat del projecte durant l’any 2017, a més a més, dues empreses s’han sumat al projecte i invertiran en les seves pròpies bicicletes elèctriques.


Projecte BiTiBi:

El balanç del projecte BiTiBi va permetre posar de manifest alguns aspectes positius i negatius del projecte. Per una banda es va valorar com a molt positiva la visió dels usuaris del servei que, en un 70%, van manifestar que estarien disposats a utilitzar-lo de manera habitual si es fessin algunes millores en la mobilitat en bicicleta, especialment pel que fa a l’existència d’aparcaments segurs i també a millores en els itineraris ciclables (senyalització i infraestructura). 

Per altra banda, es va posar de manifest que aquest tipus de serveis, tenen com a principal repte el seu finançament. En el model de negoci que proposa el projecte BiTiBi, els costos del servei de bicicletes corporatives es sufraga entre les aportacions de l’operadora ferroviària, gràcies a l’increment de viatgers que obté per la posada en funcionament del servei, i les pròpies empreses i/o els usuaris del servei. 

A la pràctica s’ha fet palès que les empreses tenen moltes reticències a incorporar aquests costos.  Això es deu, en part, perquè la legislació actual no obliga a les empreses a participar el en els costos de la mobilitat laboral dels seus treballadors que recau sobre el propi treballador. L’existència d’algun tipus d’impost, taxa o ajut fiscal que afavorís l’accés a la feina amb modes sostenibles permetria fer un pas endavant en el finançament d’aquest tipus de serveis que actualment són de difícil viabilitat econòmica si no és amb l’aportació de les administracions públiques. 


Lliçons apreses:

 

  • La intermodalitat tren + bici és una combinació de transport que té potencial per a funcionar, sobretot en els polígons d’activitat econòmica

  • Un factor que actua com a facilitador d’aquestes iniciatives és l’existència d’una associació d’empresaris que, per una banda pot actuar com a interlocutor entre administració i empreses i, per altra banda, pot tenir interès en assumir la gestió del servei de préstec de bicicletes com un servei més que s’ofereix a les empreses associades. 

  • Les empreses que més receptives s’han mostrat en aquesta iniciativa són aquelles que tenen algun vincle amb el sector de la mobilitat, la sostenibilitat o la salut ja que ho poden incloure dins de les seves polítiques de Responsabilitat Social Corporativa (RSC).

  • Des del punt de vista dels usuaris del servei, la gran majoria de treballadors ho han considerat una millora en la qualitat de vida laboral

  • El principal repte del servei està en el finançament del mateix, sobretot pel que fa a la participació econòmica de les empreses que, en general, no són gaire favorables a incorporar un nou cost que no els repercuteix directament sobre el propi negoci. 

  • S’ha posat de manifest la necessitat que es creïn mecanismes d’incentius fiscals o de taxes que ajudin a impulsar i finançar iniciatives de mobilitat sostenible a les empreses. Per exemple a França existeix un impost a les empreses específic per a finançar el transport públic i/o alternatiu al vehicle privat (versement du transport); o també en països com Holanda, Bèlgica o França existeixen incentius econòmics als treballadors que van en bicicleta a treballar 

 

Cercar una bona pràctica


Inscripció d'una bona pràctica:


Butlletí MOBAL


T'ha interessat aquest article? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL i t'enviarem els articles que publiquem al teu correu electrònic

2006 - 2018. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Política de privacitat