Logo Diputaci Barcelona
Xarxa mobal
Bones prctiques

Pla de millora dels passos de vianants a Sant Just Desvern

ltima actualitzaci: 22/12/2016

Situació de partida:

Evolució positiva de l’accidentalitat, excepte pels vianants

Avui en dia, una de les principals responsabilitats i reptes de les administracions locals pel que fa a la mobilitat és la seguretat viària. Al llarg dels darrers anys, l’accidentalitat ha anat millorant, és a dir, s’han anat reduint el nombre de morts i ferits per accident de trànsit. Aquesta tendència, però no s’ha produït en la seguretat viària en l’àmbit urbà i especialment en la seguretat viària dels vianants. Sense anar més lluny l’any 2015 es van registrar més morts i ferits per atropellaments que els anys anteriors. 

Font: Anuari de la seguretat viària 2015 - SCT

La conclusió és òbvia, cal seguir treballant amb més intensitat i més contundència per millorar la seguretat viària del vianant. No cal oblidar que la mobilitat a peu és el mitjà de transport majoritari, més barat, més democràtic i més universal de les ciutats. I no cal oblidar, tampoc, que el vianant és l’usuari de la via més vulnerable i, per tant, caldria maximitzar les mesures per a protegir-ne la seva seguretat.

 

En el cas específic de Sant Just Desvern, segons les dades del Pla Local de Seguretat Viària (PLSV) elaborat l’any 2008, les dades de la seguretat viària en l’àmbit urbà segueixen una tendència similar o una mica millor que a la de la resta de Catalunya. Aquestes són algunes de les conclusions de la diagnosi del PLSV:

 

  • El nombre d’accidents ha augmentat un 37% durant els últims 3 anys (27 de l’any 2006 a 37 l’any 2008).
  • L’increment en el nombre de víctimes ha estat del 28 % en el mateix període (27 de l’any 2006 a 42 l’any 2008).
  • El grau de lesivitat és moderat (0 morts i 100 ferits en el període 2006-2008).
  • Els atropellaments són habituals: 12% dels accidents registrats.  Tot i així tenen un pes inferior al conjunt d’accidents en zona urbana de Catalunya (17%).
  • L’índex d’atropellaments per 1.000 habitants és la meitat de la mitjana de tot Catalunya.  L’índex de Sant Just Desvern se situa en 0,22 atropellaments per1.000 habitants el 2008 enfront dels 0,45 de la mitjana catalana.

 

 

A la cua d’Europa en morts de vianants

Que la dada de seguretat viària respecte als vianants no és bona ens ho confirma una altra dada, aquesta provinent de l’estudi Pedestrian Crossing Survey in Europe, realitzat per Eurotest en que es mostra que a Espanya hi ha 15,7 vianants morts per milió d’habitants, molt per sobre del següent país que seria Itàlia amb 11,5 vianants morts per milió d’habitants. 

D’aquest estudi també se’n desprèn una altra dada, que ens mostra que el nombre principal de vianants morts per accident de trànsit es produeix en atropellaments fora dels passos de vianants. En concret 14,4 vianants per milió d’habitants varen morir travessant el carrer fora del pas de vianants, per 1,3 que ho van fer creuant pel pas de vianants. 

D’aquestes dades se’n poden desprendre dues consideracions a tenir en compte: la primera és que hi ha una costum perillosa dels vianants de creuar el carrer per punts no permesos; la segona és que és possible que en molts carrers l’itinerari de creuament no sigui prou directe per al vianant i per aquest motiu, s’opti per creuar el carrer per punts no autoritzats. 

Font: Revista Tráfico y Seguridad Vial nº 189 amb dades de l’estudi EuroTest Pedestrian Crossing Survey

 

Municipis mitjans, on més puja l’accidentalitat dels vianants:

Una altra observació important que es desprèn de les dades estadístiques de l’Anuari de seguretat viària del 2015 és que els municipis on més s’incrementa l’accidentalitat dels vianants és en els municipis mitjans d’entre 10.000 i 50.000 habitants. Aquest fet es deu en part a que aquests municipis, pel seu volum d’habitants, ja tenen un important volum de trànsit de vehicles, però són municipis que sovint no disposen dels recursos tècnics i econòmics o tècnic suficients per a poder desenvolupar i aplicar plans de millora de la seguretat viària de manera integral.  

Precisament el municipi de Sant Just Desvern es troba en aquest grup de municipis mitjans ja que té una població de 16.631 habitants.

Font: Anuari de la seguretat viària 2015 - SCT

 

Centrar l’atenció a les cruïlles i a la visibilitat

El moment de màxim risc per al vianant és quan aquests es troba creuant un carrer ja que és en aquest punt que es poden produir els atropellaments, per tant, un dels punts on cal centrar majors esforços per a millorar la seguretat viària són les cruïlles de carrers. Cal tenir en compte que, segons les dades de l’Anuari de seguretat viària 2015 del Servei Català de Trànsit, el 40% dels accidents en àmbit urbà es produeixen en alguna cruïlla. 

Pel que fa a la seguretat viària de la cruïlla, un dels aspectes que més influència té en el risc d’atropellaments és precisament si aquesta té un disseny que facilita el seu creuament, és a dir, si aquesta cruïlla disposa de passos de vianants i aquests tenen un disseny segur. 

Hi ha molts criteris de disseny que tenen influència la seguretat viària d’un pas de vianants (distància de creuament, pintura reflectant, senyalització horitzontal i vertical, il·luminació, velocitat de pas dels vehicles, etc). En aquesta bona pràctica ens centrarem en un dels aspectes que més influència té en la seguretat viària dels passos de vianants, que és la visibilitat.  Com és obvi, si el vehicle i vianant no tenen visibilitat en el moment de creuar, el risc d’atropellament augmenta. 

 

Normativa i recomanacions sobre la visibilitat dels passos de vianants

Un dels aspectes que cal destacar respecte al disseny segur dels passos de vianants és que actualment no hi ha cap normativa clara que reguli com ha de ser aquest disseny en l’àmbit urbà.

Si que existeixen criteris tècnics i recomanacions per al disseny, per exemple, en el llibre Recomanacions de mobilitat per al disseny urbà de Catalunya ens diu el següent sobre visibilitat (pàg 71 i 72):

Els encreuaments de calçada són els principals punts d’accidentalitat dels vianants. Cal, doncs,  considerar seriosament les característiques del comportament dels vianants exposades al principi d’aquest capítol.

La tria del tipus d’encreuament depèn principalment de les intensitats de trànsit del carrer i del volum de vianants que es disposa a creuar. La figura següent mostra una proposta de tipus d’encreuament en funció d’aquests paràmetres.

Tanmateix, altres paràmetres importants intervenen en la tria del tipus d’encreuament més convenient per als vianants: 

  • Velocitat dels vehicles
  • Condicions de visibilitat 
  • Proximitat d’equipaments sensibles: escoles, llars de gent gran, hospitals... 


Pel que fa als passos de vianants convencionals, s’han de disposar en la màxima continuïtat possible al llarg dels itineraris de vianants, i per augmentar-ne la percepció poden incloure: 


  • Marques viàries suplementàries (bandes transversals, pictogrames de perill...) 
  • Catifa amb pintura vermella o paviment en llambordes 
  • Pintura reflectant per a millorar-ne la percepció nocturna i antilliscant per a evitar les relliscades, en particular la dels vehicles de dues rodes 


Assegurar unes bones condicions de visibilitat del vianant és un objectiu capital per a la seva seguretat. En aquest sentit, l’amplada del seu camp de visió és proporcional a la velocitat practicada pels vehicles, d’aquí l’interès d’instal·lar elements reductors de velocitat del trànsit en carrers amb una funció d’accessibilitat i social elevada.

Cal mirar d’alliberar el camp de visió pròxim a les cruïlles, evitant-hi elements que obstrueixin la visibilitat, com ara mobiliari, arbustos, contenidors d’escombraries i aparcaments. Pel que fa a l’aparcament, es recomana no disposar places d’aparcament en els 10 m anteriors als pas de vianants i, si és possible, preveure-hi una “orella” d’eixamplament de vorera a fi d’evitar l’aparcament il·legal.

Característiques de l'actuació:

Per tots els motius exposats anteriorment l’Ajuntament de Sant Just es va plantejar desenvolupar una estratègia de millora de la seguretat viària en els passos de vianants del seu municipi i, més concretament, pel que fa a la visibilitat d’aquests. 

 

Pla de millora de la visibilitat dels passos de vianants

Abans d’abordar l’estratègia a seguir per a aquest propòsit, des de l’Ajuntament de Sant Just Desvern va encarregar un pla per analitzar l’estat dels passos de vianants del municipi. Per tirar endavant aquest pla es van tenir en compte diferents circumstàncies:

 

  • Orientar-se a l’acció pública. Com és obvi, sempre que es pretén abordar un problema cal fer-ho amb una certa planificació i priorització, però aquesta planificació cal que sigui assumible i executable per part de l’administració pública. Molts documents de planificació pequen de ser massa ambiciosos i acaben generant propostes d’actuació difícilment assumibles per a les administracions locals. En aquest cas es volia fer un pla clarament orientat a la seva execució, per tant amb propostes realistes i assumibles. 

 

  • Priorització de les accions en funció de pressupostos assumibles. A ningú se li escapa que la realitat econòmica de les administracions locals no permet gran inversions, i menys en terminis temporals curts. Tot i això les problemàtiques i, especialment, la seguretat viària, no poden esperar que arribin temps millors, per tant cal seguir actuant, buscant la màxima rendibilitat social amb inversions de baix cost. Per això el pla que es va encarregar es basa en actuacions de baix cost que poden ser assumides per l’Ajuntament. 

 

  • Diagnosi àgil que permeti actuar en els punts més crítics de manera ràpida. Un altre aspecte que sovint hipoteca els documents de planificació és que les diagnosis són molt àmplies i exhaustives, cosa que implica que s’allarguen molt en el temps. Això pot ser necessari per estudis i plans que requereixin molta informació de base, però un fre si el que es vol un pla de tipus més operatiu. Per això l’Ajuntament de Sant Just va plantejar una diagnosi que permetés fer el treball de camp de manera ràpida i molt focalitzada als problemes de visibilitat que es volien abordar. 

 

A partir d’aquestes circumstàncies es va redactar el Pla de millora dels passos de vianants de Sant Just Desvern. 

 

Amb la finalitat de no allargar massa el treball de camp i la diagnosi es van seleccionar aquells aspectes que es desitjava analitzar de cada cruïlla de la ciutat i es van establir els següents criteris de classificació dels passos de vianants:

 

  • Existència del pas de vianants
    • Existent
      • Normal 
      • Elevat
    • No existent
  • Accessibilitat del gual d’accés
    • Accessible 
      • Bon estat 
      • Mal estat
    • No accessible
      • Falten rampes d’accés
      • Voral no enrasat
  • Visibilitat del pas de vianants
    • Bona visibilitat
      • Lliure d’obstacles
      • Guals
      • Motos
      • Parada de bus
    • Mala visibilitat
      • Aparcament de turismes
      • Zona blava
      • Càrrega i descàrrega
      • Contenidors
      • Altres

 

A partir d’aquesta classificació es van inventariar un total de 639 cruïlles i un total de  402 passos de vianants. A partir d’aquest inventari es van establir un seguit de prioritats per tal d’anar actuant a la xarxa viària en funció d’aquells aspectes més urgents. Els criteris de priorització foren els següents:

 

  1. Visibilitat
    1. Adequar la visibilitat als passos de vianants existents de la xarxa viaria principal
    2. Adequar la visibilitat als passos de vianants existents de la resta de la xarxa viaria
       
  2. Implantació de passos de vianants prioritaris
    1. Implantació de passos de vianants prioritaris a la xarxa viaria principal
    2. Implantació de passos de vianants prioritaris a la resta de la xarxa viaria
       
  3. Accessibilitat
    1. Adequar l'accessibilitat als passos de vianants existents a la xarxa viaria principal
    2. Adequar l'accessibilitat als passos de vianants existents a la resta de la xarxa viaria
       
  4. Implantació de passos de vianants no prioritaris
    1. Implantació de passos de vianants no prioritaris a la xarxa viària principal
    2. Implantació de passos de vianants no prioritaris a la resta de la xarxa viària
       
  5. Passos de vianants no necessaris
    1. Passos de vianants no existents que no són necessaris a la xarxa viaria principal
    2. Passos de vianants no existents que no són necessaris a la resta de la xarxa viaria

 

A partir de la priorització de les actuacions es va elaborar un pressupost per cadascuna de les prioritats.

Prioritat Nº de passos de vianants Pressupost €
Adequar la visibilitat als passos de vianants existents de la xarxa viària principal 47 11.785
Adequar la visibilitat als passos de vianants existents de la resta de la xarxa viària 90 13.485
Implantació de passos de vianants prioritaris a la xarxa viària principal 26 11.024 (passos de vianants)
52 91.000 (guals)
Implantació de passos de vianants prioritaris a la resta de la xarxa viària 102 43.248 (passos de vianants)
204 357.000 (guals)
Adequar l'accessibilitat als passos de vianants existents a la xarxa viaria principal 26 46.500
Adequar l'accessibilitat als passos de vianants existents a la resta de la xarxa viària 177 133.000
Implantació de passos de vianants no prioritaris a la xarxa viària principal 8 3.392 (passos de vianants)
16 28.000 (guals)
Implantació de passos de vianants no prioritaris a la resta de la xarxa viària 17 7.208
34 59.500

 

Amb el pressupost anterior es pot observar que les actuacions que impliquen obra, és a dir, la millora dels guals, suposen un cost important; en canvi, les actuacions de millora de la visibilitat i d’implantació de passos de vianants es poden realitzar amb actuacions de baix cost que són assumibles pel propi Ajuntament. 

 

Millorar la visibilitat d’un pas de vianants

A mode de prova pilot l’Ajuntament de Sant Just ja ha actuat diversos passos de vianants de la ciutat per tal de millorar-ne la visibilitat. En presentem 3

C/ Miquel Reverter:

L’actuació al C/ Miquel Reverter va permetre solucionar dos aspectes de la seguretat viària en aquests punt. En la situació inicial (fotos de dalt) es veu com la visibilitat del pas de vianants està limitada per la presència de contenidors i també, com les motocicletes aparquen a la vorera. 

L’actuació consisteix en desplaçar la ubicació dels contenidors i habilitar aparcament de motocicletes en aquest punt. D’aquesta manera es guanya més visibilitat al pas de vianants i es suprimeix l’aparcament de motocicletes de la vorera. 

 

 

C/ Creu: 

En el C/ de la Creu existeix una línia d’aparcament fins al límit de la cruïlla que limitava la visibilitat dels vianants que creuaven (foto esquerra). Per tal de millorar-ne la visibilitat també s’habilita més espai d’aparcament per a motocicletes, cosa que fa augmentar la visibilitat i millora la seguretat del creuament dels vianants. 

 

 

 

C/ Bonavista

La situació al C/ Bonavista era similar a les anteriors, un pas de vianants amb poca visibilitat per la presència d’estacionament de vehicles (foto de dalt). L’actuació de millora de la visibilitat consisteix en la creació d’un aparcament de motocicletes i bicicletes al costat del pas de vianants, per tant augmenta la visibilitat. 

Per reforçar la seguretat viària d’aquest punt, es canvia de banda la línia d’aparcament posterior al pas de vianants, creant un itinerari en ziga-zaga que actua com un element de reducció de la velocitat. 

 

Integració amb el Pla de mobilitat urbana

El document marc de la planificació de la mobilitat és el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS). Sant Just és un dels primers municipis que el va redactar i aprovar, ho va fer el passat any 2010 i actualment ja es troba en les fases preliminars per a actualitzar aquest PMUS. 

Una altra qüestió que sorgeix en el marc del pla de millora dels passos de vianants és com aquest s’integra en el PMUS. Cal tenir en compte que el PMUS és un document de planificació ampli, que a partir d’una diagnosi exhaustiva, marca una estratègia de mobilitat en el mig i llarg termini i que també determina uns objectius prioritaris a través d’unes actuacions marc. 

Sovint, un dels principals problemes amb el que topen els PMUS és que, degut a la seva amplitud, les propostes d’actuació que s’hi inclouen no poden arribar al nivell de precisió que requeririen per a la seva implantació directa, sinó que més aviat estableixen unes actuacions marc que després cal concretar amb d’altres plans més específics. Es podria definir, doncs, el PMUS com un Pla de plans. 

Es precisament en la fase posterior al desenvolupament d’un PMUS en el que cal concretar les actuacions marc en plans més concrets i que s’orientin en l’acció pública i que tinguin un horitzó molt més concret i precís. El Pla de millora de passos de vianants de Sant Just es pot emmarcar en aquesta tipologia de documents de planificació de la mobilitat de segon nivell, que neixen del document marc que és el PMUS i que permeten concretar la implantació d’una actuació marc. 

Resultats obtinguts:

Les principals fites assolides en Pla de millora dels passos de vianants de Sant Just Desvern serien les següents:

 

  • La metodologia d’elaboració de la diagnosi de la situació dels passos de vianants de la ciutat va permetre elaborar-la de forma ràpida i efectiva. 
  • La priorització de les actuacions a realitzar va permetre establir diferents fases d’implantació de les millores als passos de vianants
  • El plantejament d’accions de baix cost facilita que es puguin dur a terme actuacions de ràpida execució i que milloren considerablement la seguretat dels passos de vianants. 
  • El document ofereix un model de pla que s’adapta als PMUS i permet donar continuïtat a les actuacions estratègiques que aquests proposen, permeten una concreció molt més operativa que difícilment podran assolir els PMUS, que són documents més estratègics. 
  • Les actuacions pilot que s’han realitzat han permès corroborar un doble objectiu assolit. Per una banda es millora la visibilitat dels passos de vianants i, per tant, la seguretat viària dels vianants. Per altra banda, com que es creen noves places d’aparcament de moto i bicicleta, això també permet treure aquestes vehicles de les voreres, on també suposen un obstacle per al vianant. 
  • Malgrat que en alguna ocasió la millora dels passos de vianants significa la pèrdua de places d’aparcament (cosa sempre complicada d’argumentar amb els veïns), la idea de millora la seguretat viària és un argument de pes per a actuar-hi. 

 

 

Cercar una bona pràctica


Inscripció d'una bona pràctica:


Butlletí MOBAL


T'ha interessat aquest article? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL i t'enviarem els articles que publiquem al teu correu electrònic

2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerncia de Serveis d'Infraestructures Viries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avs legal