Logo Diputaci Barcelona
Xarxa mobal
Bones prctiques

Impuls de la mobilitat en bicicleta a Montcada i Reixac

ltima actualitzaci: 08/11/2016

Situació de partida:

L’Ajuntament de Montcada i Reixac va decidir l’any 2010 donar un important impuls a la mobilitat en bicicleta a la ciutat , per aquest motiu es va desenvolupar el Pla Estratègic de la bicicleta, document que es va realitzar amb la col•laboració de la Diputació de Barcelona. 

La situació de la mobilitat en bicicleta a Montcada i Reixac l’any 2011 era la que ens trobem en bona part dels municipis metropolitans de Barcelona, és a dir amb alguns punts forts i també molts punts a millorar:

 

Punts a favor de la mobilitat en bicicleta a Montcada i Reixac:

  • Existència d’una demanda latent d’usuaris de la bicicleta al municipi, com ho demostra el fet que, malgrat les mancances en infraestructures, es poden veure usuaris de la bicicleta al municipi. 
     
  • Existència de col•lectius organitzats d’usuaris de la bicicleta, com és el cas de Montcada en Bici. 
     
  • L’estructura urbana del municipi, amb barris molt allunyats del centre, fa que la mobilitat en bicicleta pugui ser una bona alternativa per als veïns i veïnes d’aquests barris. 
     
  • Els pendents de la ciutat, en general, són força plans cosa que afavoreix la mobilitat en bicicleta. 
     
  • La proximitat d’altres ciutats importants (Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Ripollet, Cerdanyola, La Llagosta i Mollet) i amb polígons industrials i centre universitaris que es troben a distàncies de 5 – 8 quilòmetres del centre de Montcada, distància apta per a realitzar-la en bicicleta. 
     
  • L’existència de molts punts d’intercanvi amb el transport públic, especialment amb el tren (el municipi compta amb quatre estacions de ferrocarril i tres línies de Rodalies).
     
  • La possibilitat de vincular la mobilitat en bicicleta a equipaments ja existents vinculats a la bicicleta recreativa (Parc Fluvial del Riu Besòs, Ronda Verda, Riu Ripoll, Collserola, etc). 
     
  • L’explosió del BICING  a Barcelona amb l’augment metropolità de demanada de bicicleta i d’infraestructures per la Bicicleta. L’any 2009, hi havia 300 usuaris del BICING empadronats a Montcada i Reixac

 

 

Punts en contra de la mobilitat en bicicleta:

  • Un ús de la bicicleta força minoritari en comparació amb la resta de mitjans de transport.
     
  • Una xarxa ciclable escassa i inconnexa que dificultava poder realitzar itineraris urbans amb comoditat i seguretat.
     
  • L’existència d’algunes grans infraestructures viàries i ferroviàries que dificulten les connexions de la xarxa ciclable.
     
  • Manca de seguretat viària cosa que dificulta la compartició de la calçada amb el cotxe en els carrers que no formen part de la xarxa bàsica. 

 

A partir d’aquesta diagnosi el Pla Estratègic de la Bicicleta va formular un conjunt de propostes per a impulsar aquest mitjà de transport:

  • Creació d’uns itineraris bàsics en el municipi que permetessin la connexió entre els diversos barris, amb les estacions de ferrocarril i amb la xarxa ciclable dels municipis veïns. 
     
  • Creació d’una xarxa d’aparcaments segurs, equipaments com les estacions de ferrocarril, centres comercials o centre de formació. També es preveia el foment de l’aparcament de bicicletes en habitatges.
     
  • Propostes de gestió i informació de la mobilitat en bicicleta com per exemple, la creació d’un registre per a bicicletes, la creació d’una guia amb la xarxa ciclable, la modificació de l’ordenança de mobilitat, i tot un conjunt de propostes de promoció de la mobilitat en bicicleta. 

 

Característiques de l'actuació:

Un primer pas important per a donar un impuls a la mobilitat en bicicleta és disposar d’un pla amb les seves propostes d’actuació, però després cal aplicar aquest pla. Precisament el que fa de l’experiència de Montcada un exemple de referència és la intensitat i coherència en l’aplicació de les mesures del Pla Estratègic de la Bicicleta de la ciutat.

En el següent enllaç es pot consultar un monogràfic dedicat a la xarxa ciclable de Montcada i Reixac http://www.montcada.cat/montcadaPortal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/3_6894_1.pdf

  

Abans i després de la xarxa ciclable:

En el següent plànol es poden veure tots els eixos planificats per tal de completar una xarxa ciclable que connecta els barris de la ciutat i les estacions de ferrocarril. En total es planifiquen 23 eixos dels quals 14 ja s’han completat

 

Xarxa ciclable actual a la ciutat de Montcada i Reixac (Font: Aj. Montcada i Reixac)

(Cliqueu en el següent enllaç per a veure e plànol ampliat)

Com es pot veure en el plànol de la situació prèvia, la xarxa ciclable abans d’iniciar les actuacions era molt escassa, en concret constava només del carril bici del Parc Fluvial del Besòs. Gràcies a la construcció de nous carrils bici, però també a la creació de zones pacificades i de zones de compartició amb el vianant, s’ha aconseguit una xarxa ciclable ben connectada, permetent les connexions amb tots els barris de la ciutat i també la intermodalitat amb les estacions de ferrocarril.

En total la xarxa consta d’uns 6 quilòmetres de vies segregades per a bicicletes i una àmplia xarxa de carrers pacificats (zona 30), aptes per a la mobilitat en bicicleta. En total la xarxa ciclable consta d’us 16 quilòmetres.

 

Solucions imaginatives i de baix cost:

Un dels principals reptes que ha d’afrontar qualsevol pla és la seva implantació i més si aquest es basa en l’implantació infraestructures, degut al cost econòmic que sovint implica. Una de les característiques de les solucions implantades a Montcada i Reixac és que la majoria d’actuacions dutes a terme en la xarxa ciclable de Montcada i Reixac són actuacions de baix cost que fan més incís en l’aprofitament de l’espai disponible en calçada que no pas en la creació de noves infraestructures.

Val a dir, també, que la voluntat de potenciar la bicicleta de l’Ajuntament de Montcada va coincidir, durant un període de temps concret, amb la oportunitat de finançament que va suposar el Fons Estatal d'Ocupació i Sostenibilitat Local (FEOSL), l’anomenat “Pla Zapatero”, i que va permetre desenvolupar les actuacions més costoses del pla.

 

Millores en l’aparcament de bicicletes:

Per tal de facilitar l’aparcament de les bicicletes, s’han ampliat els punts d’aparcament per a bicicletes al municipi, creant 90 noves places d’aparcament per a bicicletes. Val a dir que moltes de les actuacions que s’han dut a terme en la xarxa ciclable s’han fet aprofitant espais d’aparcament per a cotxes el que ha suposat reduir en 260 les places d’aparcament per a vehicles.

 

Biciregistre:

Un altre aspecte important per a promoure l’ús de la bicicleta és dotar a l’usuari de serveis de valor afegit que facilitin la mobilitat amb aquest mitjà de transport. Entre aquest serveis, un de molt recomanable és el registre de bicicletes (Biciregistre).

Aquest servei permet que els usuaris de la bicicleta la puguin registrar gratuïtament (són 7€/any) a l’Ajuntament. Això pot ser molt útil en casos de robatori de la bicicleta ja que si aquesta és recuperada per la policia, gràcies al registre de bicicletes, el seu propietari pot demostrar que és la seva bicicleta. 

Montcada i Reixac va ser el primer municipi català a implantar un servei d’aquestes característiques, concretament l’any 2013. El servei es pot utilitzar a través de portal www.biciregistre.cat.

De fet, aquest servei no l’ha assumit directament el propi Ajuntament de Montcada i Reixac, sinó que es tracta d’un servei ofertat per la Red de Ciudades por la Bicicleta (http://www.ciudadesporlabicicleta.org/web/). Aquesta xarxa agrupa un total de 58 ajuntaments de tot l’Estat espanyol que treballen de manera coordinada per a la promoció de l’ús de la bicicleta a la ciutat i Montcada i Reixac en forma part.

Un dels serveis que ofereix la Red de Ciudades por la Bicicleta als seus associats és el Biciregistre. El servei té un cost de 7€ per bicicleta per als ajuntaments i tota la operativa que implica el registre de bicicletes Biciregistre (enganxines especials per identificar les bicicletes, registre d’usuaris i bicicletes, manteniment informàtic, etc.) va  a càrrec de la Red de Ciudades por la Bicicleta.

Actualment el BiciRegistre compta amb 27 bicicletes o usuaris registrats. No tots són de Montcada; hi ha usuaris de Sant Cugat, Badalona, Cerdanyola, etc. Properament se’n registraran unes 12 més.

 

No només cal fer, també cal explicar i seduir:

L’Ajuntament de Montcada i Reixac ha dut a terme un bon grapat d’actuacions sobre la infrastructura urbana per tal d’afavorir la mobilitat en bicicleta. Tot i això, sovint és tant important implementar aquestes actuacions com saber-les explicar a la ciutadania i posar en valor els seus beneficis per al conjunt de la ciutat.

En aquest sentit l’Ajuntament de Montcada i Reixac ha impulsat un conjunt d’iniciatives prou interessants:

  • Integració a la Xarxa de Ciutats per a la Bicicleta, que ha permès al municipi poder treballar en xarxa amb d’altres municipis que també estan impulsant la mobilitat en bicicleta.
     
  • Universitat Popular de la Bicicleta. Aquest activitats s’ha desenvolupat  els anys 2013 i 2014 a Montcada i Reixac i ha permès que durant uns dies la ciutat sigui un punt de referència del sector de la bicicleta, amb ponents i participants de diversos punts de l’estat i també d’àmbit internacional.
     
  • Bicicletada popular. La situació privilegiada de Montcada i Reixac en els itineraris recreatius per a la bicicleta del Parc de Riu Besòs han fet que el municipi hagi coorganitzat diverses bicicletades populars, cosa que ha posat en valor la mobilitat en bicicleta. L’èxit d’aquest esdeveniment el demostra el fet que enguany ja se n’organitzi la tretzena edició.
     
  • Imatge de marca. Un altre aspecte que s’ha treballat des de Montcada i Reixac per a promocionar la bicicleta és donar-li una imatge de marca. 

 

Fotos:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cercar una bona pràctica


Inscripció d'una bona pràctica:


Butlletí MOBAL


T'ha interessat aquest article? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL i t'enviarem els articles que publiquem al teu correu electrònic

2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerncia de Serveis d'Infraestructures Viries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avs legal