Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal
Bones pràctiques

Planificació i disseny d'una ciutat pensada pel vianant. Louvain-la-Neuve (Bèlgica)

Última actualització: 08/06/2012

Situació de partida:

Un inici polèmic:

La ciutat belga de Louvain-la-Neuve neix com a conseqüència de la crisi lingüística sorgida a la Universitat Catòlica de Louvain (UCL). La UCL fou fundada l'any 1425 a la ciutat de Louvain (Leuven), situada a la part flamenca de Bèlgica i de parla holandesa. L'any 1967 sorgí una disputa entre la comunitat universitària de parla francesa i la comunitat de parla holandesa, aquest conflicte va tenir com a conseqüència la decisió, per part de la part francesa, de separar-se de la UCL i fundar una nova universitat en territori de parla francesa.

Situació Louvain-la-Neuve
Situació de Leuven i de Louvain-la-Neuve (en vermell la zona de parla francòfona i en gris la zona de parla holandesa)

Enlloc de decidir-se per crear, només, un campus universitari, la comunitat universitària, es decideix per fundar una nova ciutat universitària on s'hi integressin tots els serveis i equipaments necessaris per al funcionament de la nova universitat. Per aquesta finalitat, la comunitat adquireix 1000 hectàries de terrenys agrícoles a la vila de Ottinges, a uns 25 quilòmetres de Brusel.les, i comença el disseny de la nova ciutat, que rep el nom de Louvain-la-Neuve.

El primer pla urbanístic per a la nova ciutat va ser aprovat l'any 1970 i es va començar a desenvolupar gràcies a fons públics, principalment destinats als equipaments universitaris, i a inversions privades destinades a habitatges i comerços.En aquest moment ja es va dissenyar una ciutat orientada totalment als vianants i la vida social que ofereix el carrer i l'espai públic en general.

Característiques de l'actuació:

Una ciutat autocontinguda:

La idea central del primer pla urbanístic de Louvain-la-Neuve fou la de crear una ciutat autocontinguda, és a dir, que tingués tots aquells equipaments i serveis que una persona necessita per al desenvolupament de la seva vida quotidiana, com per exemple,  escola,  sanitat, comerços, restaurants, cinemes, zones verdes, etc. També es va planificar una ciutat que pogués respondre a les necessitats pel bon desenvolupament de la pròpia Universitat i de les empreses que s'hi ubiquessin.

Un desenvolupament per fases:

Com ja s'ha comentat prèviament, el finançament del desenvolupament de la ciutat de Louvain-la-Neuve provingué tant de fons públics com d'inversors privats. Per aquest motiu es va dissenyar un pla urbanístic que permetia realitzar el desenvolupament de la ciutat en diferents fases. Cada fase tenia cura de que el principi de disseny d'una ciutat autònoma es mantingués donant, sempre, la prioritat al vianant i a l'ús social del carrer i l'espai públic. El primer pla urbanístic es va aprovar l'any 1970 i va ser revisat l'any 1993. Els primers desenvolupaments urbanístics es van inicar l'any 1972, al voltant de la Facultat universitària i la Biblioteca de les Ciències.

Desenvolupament urbà al voltant de l'estació de ferrocarril central:

Per al desenvolupament de la ciutat es va considerar bàsic disposar d'una connexió ferroviària que permetés l'accés a Brusel.les amb uns 30 minuts. Per això es va pactar amb la Societat Belga de Ferrocarrils la realització d'un ramal ferroviari de la línia Brusel.les - Bale d'uns 4 quilòmetres. Per la seva banda l'Universitat  es va encarregar de la construcció de l'estació de trens subterrànea així com la seu adminstrativa de la vila i un centre comercial. Tot el conjunt va entrar en funcionament l'any 1976.

Un entramat viari irregular i estret:

La planificació de la xarxa viària es va realitzar seguint traços irregulars i estrets, imitant la forma dels centres històrics de les viles europees. Aquesta decisió va tenir finalitats estètiques (imitar l'anterior ubicació de la Universitat), però també la funció de crear una ciutat amb una alta densitat, tant d'habitatges com d'activitat social, on la vida i els desplaçaments es realitzarien, principalment, a peu.

La ciutat en nivells:

Malgrat el disseny de la ciutat, pensat per una mobilitat a peu, tampoc es va voler renunciar a l'accessibilitat en vehicle privat. Per aquest motiu, en les zones de més centralitat de Louvain-la-Neuve es va dissenyar una estructura de la xarxa viària per nivells.

El nivell més subterrani es dedicà a les infraestructures de mobilitat, ja sigui en vehicle privat o en ferrocarril. El següent nivell fou destinat, principalment a l'aparcament i per últim, el nivell exterior era destinat, exclusivament als vianants.

El carres distribuit per nivells
En aquesta imatge es poden apreciar els diferents nivells dels carrers del centre de la ciutat.

Illes residencials d'alta densitat:

El desenvolupament urbanístic pel que fa a les zones residencials es va concebre com illes residencials amb una força denistat d'habitatges i amb una bona accessibilitat a peu amb el centre de la ciutat.

Els habitatges d'aquestes illes residencials són cases unifamiliars o petits edificis d'entre dos i quatre pisos. Les zones verdes hi tenen molta presència i la mobilitat dins de les illes residencials es realitza a peu.

Plànol de Louvain
Plànol d'una part de la ciutat de Louvain-la-Neuve. Si voleu veure el plànol sencer cliqueu aquí

Resultats obtinguts:

Després de més de 30 anys des dels primers desenvolupaments urbans de Louvain-la-Neuve es pot dir que l'evolució de la ciutat demostra l'encert del projecte urbanístic. Actualment la ciutat té uns 10.000 habitants i uns 40.000 habitants diürns.

L'any 2001, la població resident ja superava la població resident relacionada amb l'activitat universitària, fet que demostra que el projecte urbanístic de Louvain-la-Neuve ha sabut atreure tant les inveresions de promotors privats com als ciutadans que han optat per aquesta ciutat com el seu lloc per viure.

Algunes de les claus d'aquest èxit les trobem amb la bona accessibilitat a la ciutat de Brusel.les, tant en ferrocarril, autobús i carretera, així com en una ciutat que té una important densitat d'activitats socials, lúdiques, culturals i educatives que la fa atractiva i interessant.

Un altre fet a destacar de la ciutat de Louvain-la-Neuve és que al llarg de la seva curta història, l'opinió i participació dels veïns i veïnes de la ciutat ha estat molt present alhora de prendre decisions respecte a l'urbanisme de la ciutat, la qual cosa demostra que el model urbanístic també és percebut com un valor a preservar i a promoure.

Evidentment, els beneficis econòmics i mediambientals del model urbanístic de Louvain-la-Neuve són evidents: molt pocs desplaçaments motoritzats, estalvi energètic, menys emissions contaminants, etc.

Per tot això, la ciutat de Louvain-la-Neuve ha rebut nombrosos premis, entre ells el Premi Abercrombie de l'Unió Internacional d'Arquitectes l'any 1982. És una ciutat que rep nombroses visites per conèixer in situ el seu model urbanístic i figura a la Guia Michelin Verd.

Fotos:

Louvain-la-Neuve
Imatge on es pot veure clarament la distribució dels carrers del centre de la ciutat per nivells.



Imatge de la plaça Universitat
Imatge de la plaça Universitat, situada al centre de la vila.



Imatge de la plaça Universitat
Imatge d'un vial per a vianants de la zona residencial.



Imatge de la plaça Universitat
Imatge d'un vial per a vianants i dels patis i jardins de la zona residencial


Cercar una bona pràctica


Inscripció d'una bona pràctica:


Butlletí MOBAL


T'ha interessat aquest article? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL i t'enviarem els articles que publiquem al teu correu electrònic

2006 - 2018. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Política de privacitat