Els accidents de trànsit i les seves greus conseqüències són un risc que afecta al conjunt de la població. Molt sovint, quan hem d’agafar el cotxe per fer un viatge llarg diem: “Ves amb compte!!”, perquè associem el cotxe al risc d’accident. Però aquesta sensació no és del tot certa ja que aquest risc no desapareix quan deixem el cotxe aparcat.

Per exemple, l’any 2006 hi va haver a Catalunya 28.632 accidents de trànsit amb víctimes i un total de 33.683 víctimes (morts, ferits greus o ferits lleus) amb la següent distribució per mode de transport:

Com es pot veure en el gràfic, tant si ens movem en cotxe, en moto o a peu el risc de patir un accident de trànsit hi és present. Només el transport públic i la bicicleta semblen els mitjans de transport més segurs, segons les dades.

Si fem la comparació per edats veiem que l’accidentalitat entre adolescents i joves és considerablement més accentuada:

Especialment greu és l’accidentalitat associada als nens i nenes ja que són un grup de població especialment vulnerable als accidents de trànsit i amb importants repercussions sobre les famílies. També, els i les adolescents, són un grup de risc tant per la seva inexperiència en la conducció com per la predisposició a l’adopció de conductes de risc, especialment en els nois adolescents.

Per combatre el risc d’accident de trànsit, una de les vies més necessàries és l’educació viària, especialment a les escoles i instituts. L’educació és la via de transformació més eficient a mig i llarg termini, per la seva capacitat de canviar hàbits i transmetre valors positius i segurs alhora de moure’ns per la xarxa viària.

Per altra banda, una bona gestió de la seguretat viària i del trànsit pot permetre reduir considerablement el risc objectiu de patir un accident de trànsit. El responsable d’aquesta vessant és la policia local en l’àmbit urbà i els Mossos d’Esquadra en l’àmbit interurbà.

Així doncs, ens trobem que per realitzar una bona gestió de la prevenció d’accidents de trànsit hi ha tres agents implicats: usuaris de la xarxa, escoles i cossos policials. A aquests tres agents caldria afegir la necessitat de disposar de recursos i materials adequats per poder treballar el tema de la seguretat viària d’una manera eficient i transformadora.

En aquest context el paper de l’adminitració pública és clau per a afavorir un bon espai de treball comú entre aquests diferents agents.

L’Ajuntament de Palau-Solità Plegamans va iniciar, l’any 1999, una política específica destinada a l’educació viària i a la prevenció dels accidents de trànsit. En els darrers anys, l’Ajuntament ha fet una aposta per reforçar aquesta tasca i s’ha aconseguit crear un bon espai de treball que aglutina l’esforç de tots els agents anteriorment citats, és a dir: escoles, policia local i entitats.

És per aquest motiu que s’ha considerat la tasca realitzada des de l’Ajuntament de Palau-Solità Plegamans com una bona pràctica en la gestió municipal de l’educació viària.

Els resultats de les actuacions del curs 2007-2008 es poden considerar òptims. Aquesta és la valoració que en fan les mateixes escoles i el departament d’ensenyament de l’Ajuntament.

Els resultats pel que fa a l’assistència d’alumnes de les escoles és molt satisfactori, com s’ha comentat , fins a 2.282 alumnes han participat a les activitats organitzades, cobrint tota l’oferta formativa obligatòria, tant des de les escoles bressol fins a quart d’ESO.

Objectius de futur:

Gràcies a l’èxit del programa d’educació viària del curs 2007 / 2008 l’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans té previst implementar els coneixements en matèria d’educació viària en els programes de gestió de mobilitat segura de la policia local per a tot el municipi i les problemàtiques específiques que s’hi donin.

Així, per al curs 2008-2009 està previst que els agents responsables del programa d’educació viària elaborin un projecte per millorar la gestió de la protecció escolar –entrades i sortides de les escoles- a partir d’un compromís amb les escoles i les associacions de pares.