Aquest llibre de la Comissió Europea s'ha fet públic després de la Setmana de la mobilitat sostenible i segura 2007 i actualment es troba en fase de consulta fins al proper 15 de març de 2008.
Aquesta publicació pretén ser un compendi de recomanacions per a planificadors i projectistes del viari urbà, a fi que els nostres carrers esdevinguin uns espais més segurs, més confortables i més respectuosos amb el medi ambient com a futurs escenaris de la mobilitat ciutadana.
La puntualitat és un dels factors que més influeixen en la percepció dels usuaris respecte a la qualitat dels serveis de transport. Les administracions públiques tenen, doncs, un paper molt determinant en aquesta matèria, introduint incentius i penalitzacions per afavorir la puntualitat, integrant la variable puntualitat en l’avaluació de resultats i millorant els sistemes d’informació en situacions d’incidència.
Un dels aspectes dels serveis de transport més valorats per part dels usuaris i un dels de major impacte econòmic i social indirecte és la puntualitat. Paradoxalment, es té poc en compte en els processos de planificació del transport públic i rarament s'incorpora en les anàlisis de cost-benefici.
Per tal de cobrir aquests dèficits i optimitzar la puntualitat dels serveis de transport públic, el document exposa cinc instruments de millora a través de:
Aquesta publicació proporciona una visió al concepte de Plans de Transport Urbà Sostenibles (PTUS), triant i analitzant la relació entre la sostenibilitat i la mobilitat. La publicació presenta alguns punts claus dels PTUS de diferents experiències europees i analitza el rol de la Unió Europea en aquest camp.
Document de síntesi amb l'objectiu d'integrar en un únic recurs la xarxa d'infraestructures viàries, ferroviàries, aeroportuàries, portuàries i logístiques necessàries per a Catalunya. Document marc de referència per a tots el plans i programes sectorials sobre mobilitat que es desenvolupin a Catalunya a partir d'ara,que pren com a referències tant el Llibre blanc del transport i la Política comuna de Transports de la Unió Europea com la planificació d'infraestructures i les polítiques de mobilitat de l'Estat.
Una publicació de caràcter divulgatiu on es proposen els 10 principis de la mobilitat en l'entorn urbà:
1. Walk the walk: Creació de nous entorn per a vianants
2. Powered by people: Creació d'entorns per a ciclistes i altres vehicles no motoritzats
3. Get on the bus: Facilita el transport públic de qualitat i eficient
4. Cruise control: Facilita la mobilitat en vehicle privat en velocitats, reduïdes, en menys nombre i en vehicles nets
5. Deliver the goods: Transport de mercaderies de la manera més neta i segura possible
6. Mix it up: Aglutina gent i activitat, edificis i espais
7. Fill it in: Planificació urbanística orientada a la densificació i eficiència del transport.
8. Get real: Preserva i potencia les característiques naturals, culturals i socials de l'entorn
9. Connect the blocks: Creació de recorreguts per a vianants més directes, interessants i productius que connectin punts d'interès.
10. Make it last: Els espais i edificis pensats des d'un punt de vista sostenible duren més i són més rendibles.
L’Anuari Territorial, que publica des de fa set anys la Societat Catalana d'Ordenació del Territoril (SCOT), filial de l'IEC, analitza any rere any les transformacions, projectes i conflictes territorials més destacables que succeeixen a Catalunya. Els cent cinquanta temes que recull l’Anuari Territorial 2009 constaten que, en el context de la recessió econòmica i la crisi immobiliària, es mantenen les infraestructures projectades abans de la crisi ―com la línia 9 del metro, la dessaladora d’El Prat o el canal Segarra-Garrigues―, mentre que una part important de les actuacions urbanístiques amb finançament privat estan aturades. Aquest període d’alentiment de les actuacions territorials contrasta amb l’augment de la planificació, amb l’objectiu de preparar el territori per al següent període d’expansió econòmica.
L'Unió Europea va aprobar, el 17 de maig de 2006, la Directiva 2006/38/CE (“Eurovinyeta”), que dóna les pautes concretes per l'aplicació de taxes als vehicles pesats de transport de mercaderies per utilitzar determinades infrastructures, considerant els costos interns (principalment, costos de construcció, operació, manteniment, desenvolupament de la xarxa i rendiment del capital). Actualment està pendent l'aprobació d'una nova Directiva que complementa l'anterior per donar cabuda a la tarificació als costos externs (contaminació acústica i de congetió).
En aquesta publicació, s'anticipa un possible marc d'actuació a Espanya amb la determinació d'un ordre de magnitud de les tarifes d'aplicació.
Aquesta publicació de la Comissió Europea proposa una sèrie de recomanacions per tal de corregir l’evolució insostenible dels sistemes de transport de passatgers mitjançant una estratègia multidimensional en forma de sensibilització, equipaments i incentius que promogui la reducció del consum d’energia, especialment en els desplaçaments relacionats amb el temps lliure, i l’equitat en l’accés a la mobilitat.
Algunes de les recomanacions més rellevants que es fan en aquesta publicació són:
Aquesta publicació és un reflex dels avenços i debats que es van produint en la cerca de l'accessibilitat universal a l'espai públic urbanitzat. Aquests avenços no són lineals ni continus, però al llarg dels anys creen un corpus de coneixement que es va difonent i aplicant de manera creixent a les ciutats.
L'Ordre Ministerial d'Habitatge VIV/561/2010, d'1 de febrer, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació per a l'accés i utilització dels espais públics urbanitzats és un avenç considerable per delimitar les condicions tècniques i establir un estàndard mínim per a tots.
En aquesta publicació permet conèixer al detall la citada Ordre Ministerial, així com d'altres reflexions i consideracions entorn de l'accessibilitat en l'entorn urbà.
Document, de caràcter tècnic, que exposa de forma sintètica els criteris tècnics a aplicar per l’elaboració dels mapes de capacitat acústica per part dels municipis.
Un dels objectius principals del treball ha estat simplificar l’estructura i contingut de les normes urbanístiques dels POUM a partir dels requeriments legals i de les determinacions i regulacions mínimes i necessàries que aquestes han de contenir, i alhora clarificar conceptes relatius als diferents instruments normatius, per evitar duplicitats i confusions. El model que es planteja permet ser adaptat i revisat quan s’utilitzi per cada POUM, segons tamany i morfologies pròpies de cada municipi.
Aquesta publicació té per objectiu fer èmfasi en els reptes i oportunitats que suposa l'elaboració d'un Pla de mobilitat i va especialment dirigida als responsables municipals de la mobilitat.
Aquesta publicació té un caràcter molt més específic que el volum I i està especialment pensada per a establir uns criteris comuns entre totes les empreses i entitats que desenvolupen plans de mobilitat urbana.
La guia i el vídeo conformen un material tècnic de suport dirigit a dinamitzar i facilitar el desenvolupament d'experiències de mobilitat infantil i juvenil a les ciutats. El material està dirigit a tots aquells grups i entitats que poden estar interessats en promoure un canvi en les pautes de mobilitat dels menors: centres educatius, organitzacions de mares i pares, associacions veïnals i entitats locals, entre d'altres.
El manual ofereix dades i xifres sobre els sistemes d'intercanvi de bicicletes i recomanacions per a la seva planificació, implementació i optimització. Es basa en el més ampli estudi de les iniciatives d'intercanvi de bicicletes a Europa fins ara. El manual serà d'utilitat tant per a les persones que ja participen en l'intercanvi de bicicletes, així com aquells que desitgen comprendre millor com funciona l'intercanvi de bicicletes.
L’estudi proposa diferents punts de la xarxa interurbana de carreteres on podria ser adient fer-hi un carril bus. Les localitzacions corresponen, sobretot, a accessos a ciutats intermèdies que presenten problemes freqüents de congestió i per on circulen un nombre important d’expedicions diàries d’autobusos.
El vehicle eléctric. Reptes tecnològics, infraestructures i oportunitats de negoci.
La revolució tecnològica, econòmica i social que suposarà la implantació del vehicle elèctric està al caure. Per anticipar-se a les exigències futures del nou parc automobilístic, imásImásD ha comptat amb la contribució dels millors especialistes que, de forma didàctica i recolzant-se en il·lustracions a color, descriuen els detalls del canvi pensant en tots els actors involucrats:
Aquest volum reuneix el material indispensable per afrontar amb èxit una revolució que ja és aquí.
Aquest projecte té l'objectiu de donar a conèixer l'Estratègia Espanyola de Mobilitat Sostenible entre els responsables polítics i tècnics municipals, així com avaluar les implicacions que aquesta, i altres normes o plans nacionals desenvolupats en els últims anys, té sobre la planificació a nivell local en el camp de la mobilitat.
Aquesta web recull tot un seguit de recursos (documents, guies, exemples) sobre la realització de plans de mobilitat urbana sostenibles a nivell europeu
Matías Fonte-Padilla planteja que la ciutat ha de ser per al ciutadà, i no per al vehicle privat. Vivim en la "societat de l'automòbil", amb una qualitat de vida pèssima i insostenible ambientalment. Estem enganxats al vehicle privat. Cap solució parcial al trànsit funcionarà, perquè ocupen i contaminen el nostre planeta, i generen milions de morts anuals. Hem d'aconseguir viure en una "Ciutat Comunicada" en comptes d'una "Ciutat encallada i contaminada". S'aborden temes com els accidents, la psicologia del conductor, els problemes en les ciutats, la gestió de l'espai, la problemàtica ambiental, els transports públics, i la planificació necessària per eliminar el trànsit privat. La crisi econòmica actual és una oportunitat única, ja que es va enfonsar el model econòmic basat en la fabricació i venda de vehicles.
En aquest estudi la hipòtesi següent: una nova orientació de la política de transport centrada en en l'eco-mobilitat, els desplaçaments a peu, la bicicleta, el tramvia, el tren i l'autobús no només suposarà un "respir" per al medi ambient, una sensible disminució de la importació de petroli, disposar d'un sistema de mobilitat amb costos unitaris menors, sinó que també crearia nombrosos llocs de treball amb perspectiva i sostenibilitat futures.
Aquesta publicació té l'objectiu de presentar experiències que puguin servir d'exemple de com intervenir, mitjançant l'acció sindical, a les empreses i en l'entorn on aquestes es localitzen (polígon industrial, parc d'activitats, etc.) per a arribar a la fita que ens hem proposat: la de trencar amb l’hegemonia del cotxe per anar la feina. En definitiva, provocar la irrupció d'un nou model de mobilitat on els sistemes socialment, ambientalment i econòmicament sostenibles s'imposin i els treballadors i les treballadores siguin agents actius necessaris per a aquest canvi que tants beneficis comportarà.
Aquest glossari de la terminologia més habitual que es fa servir en matèria de mobilitat és un treball necessari i útil per a aprofundir en la tasca de fomentar la mobilitat sostenible, segura, saludable, equitativa i econòmica per als desplaçaments que fem per anar a la feina. Un glossari que va més enllà d’una mera definició de cada terme i que també pretén ser una eina de suport al treball sindical, ja que incorpora principis de conscienciació, així com elements d’estratègia per, d’una banda, passar a l’acció i convertir-nos, com a sindicalistes, en agents actius en l’eradicació de l’antic i obsolet model de mobilitat predominant i, de l’altra, promoure els canvis necessaris perquè emergeixi definitivament un nou model més profitós per als treballadors i treballadores i el conjunt de la societat; és a dir, més sostenible.
L’objectiu d’aquesta guia és fer que les pimes coneguin en què consisteix la Responsabilitat Social Empresarial, quins avantatges els ofereix i com poden desenvolupar programes per integrar-la en la seva estratègia o en les seves operacions, per satisfer així les demandes dels seus grups d’interès. La guia es pot aplicar tant a companyies de dimensió reduïda com de volum mitjà i les mesures plantejades són flexibles, perquè les organitzacions puguin desenvolupar les accions que considerin més viables segons el seu grau de progrés en RSE.
Aquesta publicació respon a la necessitat de potenciar la mobilitat tova davant el repte d'adaptar-se a noves polítiques de mobilitat que són aplicables a la majoria de països d'Europa. L'objectiu és definir conceptes i exposar experiències, així com remarcar-ne les implicacions en el sector de la mobilitat sostenible des de la visió rigorosa d'experts de diferents àmbits, els quals contribueixen amb els seus articles a donar a conèixer el valor global del nou paradigma de la mobilitat i els aspectes més destacats.
L'objectiu d'aquesta publicació és de mostrar alguns dels serveis d'informació existents o emergents en la gestió de l'aparcament a les ciutats i aportar elements de reflexió sobre la coherència de la informació sobre l'estacionament amb les polítiques de gestió de l'aparcament.
Des de la generalització de l'ús del transport terrestre i amb aquest, la proliferació d'infraestructures viàries i vehicles, els nuclis urbans han tingut la carretera com a referència en el seu propi origen i desenvolupament. A les travesseres, juntament amb les altes intensitats circulatòries cal sumar-hi els inconvenients propis de la circulació urbana.
L'activitat comercial en els centres urbans va associada de manera clara a la seva accessibilitat, és a dir, a la facilitat del viatge i de l'aparcament. Les necessitats derivades de l'activitat comercial, però, han de conviure amb les d'altres usuaris, com ara residents o treballadors, i això fa que calguin mesures d'ordenació i de gestió de l'espai.
Aquest llibre vol ser un recull d'eines i bones pràctiques que contribueixin a solucionar problemàtiques -sempre diferents en municipis diferents- en matèria d'estratègies d'aparcament i la seva relació amb el comerç. Però també vol actuar com a model teòric que faciliti la modernització i reorganització d'una estructura municipal d'aparcaments ja existent i del seu impacte en el comerç urbà.
Aquesta publicació analitza l'evolució dels sistemes de bicicletes públiques a Europa i les principals dificultats que han sorgit per a la seva consolidació. També fa una comparativa entre 40 serveis de préstec de bicicletes a 16 països europeus.
Aquest estudi bibliogràfic sobre els aparcaments de dissuasió connectats al transport públic urbà pretén fer un resum sobre la situació de les experiències existents i aclarir determinats aspectes de debat i controvèrsia.
Entremig del transport públic i de l’estacionament d’automòbils, els aparcaments de dissuasió constitueixen equipaments destinats a afavorir la intermodalitat. Són un element important dins de les actuacions de gestió i planificació de la mobilitat. Això vol dir que són equipament que s’integren dins un objectiu global de mobilitat que pot anar canviant en el temps i ser diferent en diversos territoris. És només dins de determinats contextos i condicions que els aparcaments de dissuasió tenen raó de ser.
Aquesta publicació pretén oferir determinats criteris i donar resposta a preguntes que poden ajudar als responsables de la mobilitat urbana a implementar solucions d’aparcament basades en aparcaments de dissuasió.
Em complau presentar-vos la Guia pràctica de la mobilitat elèctrica, una publicació promocionada per la Plataforma LIVE amb la intenció de facilitar el coneixement i resoldre els dubtes que es puguin derivar a l’hora d’adquirir un vehicle elèctric o de fer-ne ús.
Aquest informe pretén dibuixar una imatge àmplia i fidel de la situació de la qualitat de l'aire al nostre país durant l'any 2011. La població estudiada és de 47 milions de persones, i representa tota la població que viu a l'Estat espanyol, a excepció de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, que no disposen de xarxa de mesura de la qualitat de l'aire.
L’objectiu de les Guies per a la gestió i l’avaluació de la contaminació acústica, és presentar casos pràctics resolts pas a pas, de manera didàctica, per tal de disposar d’un conjunt d’exemples que puguin servir de pauta en els casos similars on es presenten dubtes.
Les guies contenen exemples hipotètics de situacions tipus que es poden donar a la realitat i, a través de la resolució de cada cas, pretenen donar pautes d’aplicació i d’interpretació de la normativa. Així, ni les dades ni les fotografies que hi apareixen tenen perquè tenir relació, ni els resultats que s’obtenen en l’avaluació es corresponen a situacions reals concretes.
This publication contains a number of examples how such exchange worked. It represents a range of themes and procedures.
This publication is an outcome of the CIVITAS CATALIST project, the dissemination and best practice transfer action of the CIVITAS Initiative, which ran from 2007 – 2012 and was composed by cities, networks in the field of sustainable urban transport and the environment, as well as research and consulting organisations in the field of sustainable urban transport.
Aquesta guia està pensada com una eina d'ajuda a la planificació i gestió dels arbres de carrers, places i petits espais verds dels municipis de la província de Barcelona. Segueix la lògica del procés de presa de decisions i pretén donar resposta a les qüestions següents: De quin espai disposem? Quina és l'espècie idònia? Com ha de ser la plantació perquè l'arbre desenvolupi tot el seu potencial?
L'obra és una referència que es pot consultar abans de prendre decisions o en cas de dubtes, però en cap cas té pretensió normativa ni vol substituir la professionalitat necessària per portar a terme la gran diversitat de tasques associades a l'arbrat urbà.
The New York City Street Design Manual provides policies and design guidelines to city agencies, design professionals, private developers and community groups for the improvement of streets and sidewalks throughout the five boroughs. It is intended to serve as a comprehensive resource for promoting higher quality street designs and more efficient project implementation.
Aquest estudi s'ha elaborat a partir de l'analisi d'una gran quantitat d'informació de les velocitats de trajecte de vehicles de tot Europa, dades que s'han obtingut a partir dels navegadors Tom Tom dels vehicles. En concret s'han analitzat fins a un trilió de mesures, la qual cosa permet fer-se una idea molt exhaustiva de la situació de la congestió del trànsit a tot Europa.
L'estudi mostra el gran impacte que tenen les congestions del trànsit en el consum d'hores i en conseqüència en la pèrdua de temps i diners. En el cas concret de l'Estat espanyol, l'estudi calcula que es perden un total de 420 milions d'hores anualment, el que suposa un impacte econòmic de 5.5 bilinos d'euros. Aquest és un dels costos anomenats externs, costos originats per la mobilitat en vehicle privat i que acaben recaient en el conjunt de la societat i no en els propis usuaris dels vehicles.
L'objecte principal del present estudi ha estat l'establiment de recomanacions que maximitzin la seguretat viària a les cruïlles entre vies de plataforma única i vies convencionals, tot acomplint els requisits establerts per la diversa normativa vigent (catalana i espanyola). Les recomanacions que s'estableixen fan referència tant a la tipologia i disseny de les vies de caràcter més local o residencial, com a l'ordenació i la regulació de les interseccions objecte d'estudi.
El principal objectiu d'aquest estudi és revisar les experiències europees actuals sobre transport urbà de mercaderies amb la intenció de determinar quines d'elles es poden promocionar i transferir al conjunt de ciutats europees.
L'estudi realitza 6 recomanacions:
Recomanació 1: Més eficiència en els lliuraments de mercaderies introduïnt taxes que permetin internalitzar els costos de transport de mercaderies.
Recomanació 2: Major ús de vehicles nets per a realitzar el lliurament de mercaderies
Recomanació 3: Utilitzar els sistemes intel·ligents de transport per a incrementar l'eficiència del transport urbà de mercaderies.
Recomanació 4: Transport nocturn de les mercaderies, utilitzant vehicles nets i silenciosos
Recomanació 5: Fomentar els centres intermodals de mercaderies per a fer el transport de la "última milla"
Recomanació 6: Desenvolupar i difondre les millors pràcitques en transport urbà de mercaderies
Veient que els fabribants de vehicles no aconseguien reduir les emissions de gasos de manera voluntària, l'any 2009 la Comissió Europea va introduir una legislació per forçar a les empreses fabricants a implentar mesures per anar reduint progressivament les emissions de gasos fins a arribar l'any 2020 a una mitjana de 95g/km per tota la flota de vehicles fabricats a Europa.
El present informe fa un balanç de quin és el nivell d'emissions de la flota de vehicles nous a Europa i com les marques estan avançant en la seva reducció.
L'estudi elabora un catàleg de solucions legals per a realitzar la gestió conjunta del transport públic urbà en un àmbit supramunicipal. Entre aquestes solucions trobem: convenis amb la Generalitat, comunitat i mancomunitats de municipis, entitats metropolitanes, consorcis i entitats públiques empresarials. De totes elles se n'avalua els pros i contres d'aquestes solucions i explicant indrets on s'han desenvolupat les diferents fórmules de coordinació de serveis de transport públic urbà
Aquesta breu publicació realitzada per l'entitat britànica Sustrans ens mostra dades que desmonten la falsa idea que la vitalitat comercial d'una zona depen de la seva facilitat per arribar-hi amb vehicle privat.
La publicació ens mostra dades molt paradigmàtiques, per exemple veiem com la majoria de comerciants de la ciutat de Graz, un 58% per ser exactes, pensaven que els seus clients accedien a la zona comercial en cotxe mentre que en realitat només un 32% hi accedia amb vehicle privat. A l'inversa, els comerciants pensaven que només un 25% hi accedia a peu metre que en realitat eren un 44%. Això ens mostra la necessitat d'obtenir dades objectives abans de dur a terme qualsevol conclusió sobre pautes de mobilitat ja que molt sovint observem la realitat amb una distorsió favorable al vehicle privat.
L'estudi també mostra quins són els carrers més actius a nivell comercial, utilitzant com a indicadore l nombre de locals sense cap establiment comercial. Així s'observa una correlació directament proporcional entre quantitat de trànsit rodat i nombre de locals buits. Els carrers per a vianants sense trànsit són els que menys locals buits tenen mentre que els carrers amb un elevat trànsit motoritzat són els que més locals buits acumulen.
També és interessant veure què és el que busca el consumidor i què és el que demana el comerciant. Les tres coses més apreciades pels consumidors són: una bona varietat de botigues, espais amplis per caminar i prioritat per a vianants. En canvi la majoria de botiguers (un 51%) demanen més places d'aparcament. Un cop més es fa evident la distorsió que tenim de la realitat en favor del vehicle privat.
Gràcies al suport del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), la CCC ha elaborat la guia Oberts al transport sostenible. La contribució del sector del comerç i dels serveis, amb l’objectiu de mostrar aquesta realitat dins del sector. La guia conté un anàlisi de la mobilitat i del transport en el sector, concretament pel que fa a la mobilitat de persones —treballadors i clients—, a la mobilitat urbana de mercaderies i a la mobilitat de residus.
D’altra banda, la guia també recull un conjunt de bones pràctiques i de mesures que el sector pot realitzar per minimitzar la contaminació atmosfèrica i les emissions de CO2 i aconseguir, així, un transport més sostenible.
Guia de caràcter pràctica de suport a l'acció sindical, en la qual s'exposen els procediments i la metodologia per actuar per tal de transformar la manera quotidià com es desplacen milers i milers de treballadors i treballadores a les seves centres de treball.
Aquesta guia ha estat editada per ISTAS adscrit a CCOO, i té com a principal objectiu donar eines als sindicalistes per a orientar les seves accions de mobilitat sostenible en l'àmbit laboral.
Arran de la presentació del projecte de reforma del Reglament General de Circulació, que inclou com a novetat l’obligatorietat de portar el casc quan es va en bicicleta a les ciutats, GESOP ha volgut contribuir a la reflexió endegada al voltant d’aquest tema mitjançant la promoció d’un debat a internet sobre el casc i la bici en ciutat. Per a portar-lo a terme, s’ha fet servir, d’una banda, la metodologia d’enquesta, i, per l’altra, la participació i els comentaris de persones captades a través de la xarxa que han volgut dir-hi la seva.
La Fundació RACC ha desenvolupat un protocol d’avaluació que, de manera senzilla, diagnostiqui aspectes clau de l’estat d’una tria representativa de travesseres urbanes catalanes, motivant així a les administracions competents a establir criteris d’actuació que minimitzin els efectes a la mobilitat i a la seguretat viària.
Aquest manual està dirigit a autoritats i professionals de la seguretat viària. Descriu la magnitud de les morts i lesions de vianants, factors clau de risc, formes d'avaluar la situació de seguretat dels vianants en un entorn determinat i preparar un pla d'acció, i com seleccionar, dissenyar , implementar i avaluar intervencions eficaces.
El manual remarca la importància d'un enfocament integral i holístic que inclou l'enginyeria, legislació i aplicació, així com les mesures de comportament. També crida l'atenció sobre els beneficis de caminar, que ha de ser promogut com una important manera de transport donat el seu potencial per millorar la salut i preservar el medi ambient.
El document realitza una recopilació de les guies més destacades en temes d'accessibilitat i destaca aquelles qüestions bàsiques que afecten directament la seguretat viària i el disseny de les infraestructures en l'entorn urbà.
En concret, la guía aborda en diferent fitxes solucions que tenen a veure amb voreres i itineraris, encreuaments i altres elements que afecten a la urbanització.
Aquest estudi pretén ressaltar les implicacions socials del model de mobilitat hegemònic des d’una perspectiva poc investigada encara, com és la predisposició al canvi modal dels treballadors.
El vehicle privat, sobre el qual se sustenta l’actual model de mobilitat, no afavoreix els processos d’inclusió social. S’ha de tenir en compte que la disponibilitat quotidiana d’usar el cotxe és diferent segons els col·lectius: dones, joves i immigrants hi tenen un accés desigual, i són els grups més afectats per aquests processos d’exclusió. Aquesta falta d’automòbil és el primer pas d’un procés que condueix a situacions d’exclusió més àmplies, restringeix l’ús de la ciutat i afecta esferes centrals de la vida personal, com és la plena participació en el mercat laboral.
Aquest informe presenta un anàlisi de la qualitat de l'aire a Europa des del 2002 fins al 2011. Presenta els progressos fets per tal d'assolir els estàndars de qualitat de l'aire i dóna un resum de les polítiques implementades a Europa per tal de reduir la contaminació atmosfèrica. També presenta estimacions de les darreres investigacions sobre els efectes de la contaminació de l'aire sobre la salut de les persones i sobre l'ecosistema.
En base a unes reflexions metodològiques de caràcter general (apartats 1, 2 i 3) i l’exposició de vuit casos d’estudi catalans (apartat 4), l’article argumenta que el planejament territorial aprovat a Catalunya en el període 2006-2010 conté un greu error: la supeditació del model territorial a les determinacions del pla sectorial d’infraestructures de transport aprovat l’any 2006. L’article conté també un apartat propositiu (apartat 5), on s’esbossa una metodologia per abordar les diferents debilitats exposades als apartats anteriors. Finalment es conclou amb un epíleg sobre el cost d’oportunitat de les infraestructures.
El RACC, juntament amb 17 automòbil clubs europeus més integrats en el consorci EuroTest, ha inspeccionat els aparcaments soterranis de 15 ciutats europees amb el doble objectiu d’oferir informació de primera mà a l’usuari per tal que esculli la millor opció en el moment d’aparcar el seu vehicle i d’informar públicament per tal que es resolguin les deficiències detectades.
Algunes de les conclusions de l'estudi han estat:
Aquest document té com a principal objectiu establir un marc estratègic en el qual es puguin desenvolupar un conjunt de mesures i guies que permetin a les ciutat donar resposta a preguntes com: Què podem fer per fer les nostres ciutats més atractives per als seus habitants i empreses? Com podem obtenir un sistema de transports eficient i sostenible? Com pot la tecnologia ajudar-nos a aconseguir aquests objecitus?
El llibre és la recopilació d'un conjunt de debats i converses amb persones de reconegut prestigi en l'àmbit de la mobilitat, l'eficiència energètica i la sostenibilitat.
L'objectiu d'aquesta publicació és compartir les experiències internacionals de diversos països en matèria de gestió de la mobilitat. La publicació està basada en un informe holandès publicat l'any 2012 per KPVV, un dels membres de EPOMM que ofereix una àmplia visió de les diferents estratègies de planificació de la mobilitat a Europa.
Aquesta Guia de càlcul d’emissions de contaminants a l’atmosfera pretén ser una eina de càlcul per estimar les emissions de contaminants a l’atmosfera de diferents fonts d’emissió antropogèniques i naturals accelerades per l’activitat humana. Està dissenyada per a facilitar el càlcul a les organitzacions i població en general.
Aquesta publicació presenta un resum dels mecanismes de finançament del transport públic en 10 ciutats del món: Beijing, Chicago, London, Madrid, Oslo, Paris, Portland, Seoul, Shenzhen i Tokyo
La publicació "Cycling, Health and Safety" del grup de treball Cycling Safety pretén oferir un conjunt de recomanacions per tal de fer més segura i saludable la mobilitat en bicicleta a les ciutats, però també pretén posar en relleu els grans beneficis per a la salut que pot aportar l'ús quotidià de la bicicleta.
L’objectiu d’aquest estudi, realitzat en col•laboració amb l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), és aportar propostes per millorar l’accessibilitat, tant en transport públic col•lectiu (TPC) com en modes no mecanitzats, de les quasi tres-centes mil persones que treballen als 728 polígons d’activitat econòmica de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB).
Amb aquest propòsit, s’ha elaborat un índex que avalua l’accessibilitat en transport públic col•lectiu –autobús, metro, tramvia i tren-, de cada polígon de la RMB. S’ha realitzat també una anàlisi qualitativa dels polígons dels 45 municipis membres del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona que inclou informació sobre l’accessibilitat a peu i en bicicleta.
Els resultats mostren que un 80,6% dels treballadors gaudeixen d’una accessibilitat en TPC entre acceptable i molt bona, un 6,9% millorable i un 12,5% deficient o no accessible, quedant identificats els polígons amb majors necessitats de millora.
L’estudi té una orientació pràctica ja que per a cada polígon s’indica el tipus d’actuació que es recomana dur a terme per millorar-ne l’accessibilitat en transport públic col•lectiu. D’aquí que sigui una eina actualitzada i pràctica que facilita la posada en marxa d’accions que garanteixin l’accés als treballadors i treballadores als centres de treball localitzats als polígons, i que ho facin fonamentalment a través d’un sistema de transport públic col•lectiu, segur i sostenible
Guia de bones pràctiques, en la qual s'inclouen experiències reals i que han canviat la manera quotidiana de desplaçaments a la feina de milers de treballadors i treballadores del nostre país i de països del nostre entorn més immediat.
Inclou 13 experiències d'èxit de les quals, 10 es troben a Catalunya.
En aquest treball fem, en primer lloc, una radiografia del mapa d’oferta del servei de transport local de superfície als municipis de Catalunya, posant una atenció especial als elements quantitatius i qualitatius d’aquesta oferta, i estudiem l’abast de la privatització en el mercat de transport local de Catalunya. En segon lloc, analitzem diverses relacions de causalitat entre les característiques demogràfiques, geogràfiques i socioeconòmiques dels municipis, l’oferta de servei i la forma de producció. Finalment, avaluem els efectes i els impactes sobre els usuaris que la forma de producció té en les condicions del servei per a les persones usuàries: el preu i la qualitat (principalment la freqüència del servei). A més, examinem factors que influeixen en l’eficiència i en l’ajust de l’oferta a la demanda que es genera als diferents municipis.
Aquest nou document és una versió millorada de l’anterior manual de senyalització urbana d'orientació. S'adapta a les noves necessitats que han anat sorgint des del 2005, aporta una novetat significativa en incorporar una guia general de com elaborar un pla director de senyalització urbana, eina que pretén facilitar la feina dels responsables i tècnics municipals a l’hora de planificar, implantar i gestionar la senyalització d’orientació en l’àmbit urbà.
Aquest estudi analitza les possibilitats de la mobilitat sostenible i, en concret, de la mobilitat en bicicleta per a generar nous llocs de treball i per a millorar la salut de la població en general. Segons l'estudi, una major promoció de la mobilitat en bicicleta ajudaria a crear uns 76.000 llocs de treball a tot Europa i a evitar 10.000 morts gràcies a la millora de la salut de la gent.
Aquest treball s'emmarca dins del Pla Estratègic de Seguretat Viària (PESV) 2010-2014 del Govern Basc en el qual s'especifica entre les seves accions la de "Promoure i Impulsar Plans de Mobilitat Segura i Sostenible". Es correspon amb l'encàrrec de l'Observatori de Seguretat Viària i Mobilitat del Govern Basc per a la confecció d'un Model de Pla de Seguretat Viària i Mobilitat Segura i Sostenible per a municipis petits, de menys de 10.000 habitants, i per municipis molt petits, de menys de 2.000 habitants.
Aquest model o guia busca ser l'eina perquè aquests municipis puguin desenvolupar els seus plans en aquest àmbit coneixent les implicacions i avantatges que això comporta. Entre els motius que porten a desenvolupar-hi ha el fet que gran part de les guies i plans tipus existents presenten característiques genèriques orientades a municipis més grans, de manera que no resulten tan útils per aquelles entitats que compten amb poblacions més reduïdes.
L’elaboració del present ‘Inventari d’estructures de connectivitat’ ha permès integrar tota la informació d'estructures de connectivitat mediambiental, de manera que esdevingui una eina de suport a la gestió i a la presa de decisions per a les administracions i altres entitats implicades en el desenvolupament de projectes d'infraestructures viàries.
El Pla Metropolità de Mobilitat Urbana (PMMU) és una de les competències centrals que estableix la Llei 31/2010, de creació de l’AMB, en relació amb el transport i la mobilitat.
En el procés de redacció d’aquest PMMU, des de l’AMB es pretén organitzar diverses jornades i workshopsque facilitin, d’una banda, la difusió dels principals resultats i conclusions que es van acumulant i, d’una altra, la recopilació de les aportacions dels múltiples agents que intervenen en la mobilitat metropolitana.
La col·lecció “Publicacions del PMMU” és el recull documental d’aquest procés de redacció del PMMU, que ha d’ajudar a la seva difusió i participació.
Aques treball és un recopilatori dels principals estudis realitzats a nivell europeu que analitzen l'impacte econòmic que té el cicloturisme.
Entre una gran quantitat de dades destaquen aspectes com que per cada euro invertit en infraestructures de cicloturisme se'n recuperen 19€, o bé, que les operadores de transport ingressen cada any a Europa uns 1.800 M€ en el desplaçament dels cicloturistes.
Aquesta publicació presenta les principals conclusions derivades de l'avaluació dels CIVITAS Plus Projectes Col·laboratius (CP), que es va desenvolupar entre 2008-2012.
Busca identificar factors que poden augmentar l'eficàcia i la coherència de les estratègies de futur, de manera que assegurar una major sostenibilitat en els patrons de mobilitat urbana.
Els responsables polítics tenen a la seva disposició un conjunt d'experiències actuals amb l'objectiu de debatre, i una sèrie de conclusions i recomanacions basades en les lliçons apreses de CIVITAS Plus.
Amb l’objectiu de cercar el major grau d’eficiència en l’assignació de recursos, la Diputació de Barcelona ha elaborat un estudi d’avaluació dels projectes de camins escolars que tingui com a propòsit principal conèixer quines són les mesures més i menys exitoses en la implantació d’un projecte de Camí escolar.
Amb tal objecte es proposa recopilar experiències que permetin dilucidar les raons per les quals algunes mesures han tingut una àmplia acceptació i d’altres han tingut dificultats per implantar-se o fins i tot no s’han arribat a implantar mai.
Recull de 10 guies de caire breu i pràctic que recullen implementacions concretes d'actuacions de mobilitat sostenible. En concret els temes de les 10 guies són:
Aquest manual té per objectiu ajudar al disseny de l'espai públic i dels seus elements, tenint en compte de forma prioritària els autobusos, els vianants i les bicicletes. Cal ser conscients que la via pública té altres usuaris que han de ser tinguts en compte en el disseny, com ara els vehicles privats. No obstant, el disseny de les vies urbanes s'ha fet massa sovint sobre l'òptica predominant del transport privat. En aquest sentit, aquest manual tracta d'equilibrar aquesta descompensació, en favor de la mobilitat sostenible.
El present manual és un recull de normes, directrius i recomanacions de disseny de diferents elements i espais urbans que poden ser útils als responsables de projectar, mantenir o gestionar la via pública.
L’objectiu d’aquesta guia és detallar els continguts que han d’orientar l’avaluació ambiental de la mobilitat en el planejament urbanístic municipal a Catalunya.
Atès que l’avaluació ambiental estratègica la realitzen els propis promotors dels plans i que aquests són els responsables de vetllar per la bondat ambiental dels instruments de planificació que promulguen, és a ells a qui fonamentalment s’orienta.
Ampli estudi que pretén aprofundir en els costos i externalitats del model de transport actual.
L’objectiu del present dossier tècnic es l’establiment de criteris de disseny i d’implantació dels diferents elements reductors de velocitat més comunament emprats a Catalunya.
L’àmbit d’aplicació és l’àmbit urbà, bé siguin zones classificades com a sòl urbà, zones amb presència d’edificacions consolidades o zones periurbanes. En d’altres paraules, únicament es tracten zones amb presència de vianants i amb limitació de velocitat igual o inferior als 50 km/h.
Aquest dossier se suma a la col·lecció de dossiers que ja ha publicat el Servei Català de Trànsit i que es pot consultar en el següent enllaç:
Aquesta guia, que forma part del conjunt d'eines i guies al voltant dels Sustenaible Urban Mobility Plans, es centra en la monitorització i avaluació (M & A) del PMUS.
La guia defineix tot el procés de (M & A) com un conjunt d'objectius, activitats, processos i responsabilitats que cal que s'organitzin a partir d'un pla de monotorització i avaluació que s'anirà desplegant durant tot el període vigència del PMUS.
Aquest Pla de M & A ha de permetre avaluar l'assoliment dels objectius del PMUS i anar realitzat els ajustaments necessaris del mateix.
Alguns dels aspectes claus que tracta la guia són:
Aquesta guia, que forma part del conjunt d'eines i guies al voltant dels Sustenaible Urban Mobility Plans, es centra en la selecció de les mesures del PMUS.
Com és lògic la selecció de les mesures és una fase que s'ha de realitzar un cop s'ha fet una diagnosi de la mobilitat i s'han establert uns objectius prioritaris a assolir.
En aquest punt caldrà seleccionar aquelles mesures que millor ens permetin assolir els objectius proposats. Cal tenir en compte que de mesures possibles a implementar en l'àmbit de la mobilitat n'hi ha moltes i que no sempre seran les millors ni les que ens permetin avançar per la consecució dels objectius plantejats.
Alguns dels aspectes clau que tracta la guia són:
Aquesta guia, que forma part del conjunt d'eines i guies al voltant dels Sustenaible Urban Mobility Plans, es centra en la cooperació institucional.
Un PMUS té un ampli ventall de camps d'actuació i, en conseqüènia, un ampli ventall d'actor implicats. Per tal d'obtenir polítiques efectives de mobilitat és necessària una cooperació constant entre tots aquests actors, tant els propis de l'administració local com els d'altres administracions i grups de pressió.
Els punts claus que es tracten en aquesta guia són:
Aquesta guia, que forma part del conjunt d'eines i guies al voltant dels Sustenaible Urban Mobility Plans, es centra en la participació ciutadana del PMUS.
En el moment d'elaborar un PMUS cal evitar el plantejament de "decidir - presentar - defensar" i anar cap a un plantejament més obert, basat en la participació el diàleg i el consens.
Els aspectes claus que tracta la guia són:
El següent estudi mostra un ampli ventall d'opcions per a fomentar la intermodalitat entre el transport públic (especialmet en el bus) i la bicicleta.
S'hi pot trobar un recull de solucions tècnics, aspectes sobre regulació, gestió i informació i també diversos exemples de tot Europa.
Informe de la qualitat de l'aire de l'any 2015. Un cop més, les dades de contaminació de l'aire, tot i seguir una tendencia positiva de disminució dels contaminants, encara hi ha una gran part de la població catalana que viu en un ambient atmosfèric massa contaminat.
En els 40 municipis de la conurbació de Barcelona declarats Zona de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric, on se superen els nivells legislats de diòxid de nitrogen (NO2) i, en una part d’aquesta zona, també les partícules en suspensió (PM10).
D’altra banda hi ha superacions en el contaminant ozó (O3), que afecten àmplies zones del territori. L’ozó no és un contaminant sorgit d’una font directa, sinó que es genera a partir d’uns precursors i s’origina en els mesos que hi ha més radiació solar. És un problema creixent a l’Europa del Sud, i es combat a partir de la disminució dels precursors, cosa que ja estem fent.
Es parla d’estratègies push&pull per referir-se a grups d’actuacions encaminats a variar els hàbits ciutadans sobre un determinat aspecte, que conformen una dualitat de manera que entre elles n’hi ha:
Aquest dossier tècnic tracta sobre els camins escolars, cada vegada més presents als municipis catalans i vol contribuir a donar resposta als objectius que marca el Pla estratègic de seguretat viària 2014-2020, a favor d’una reducció del 60% de la mortalitat l’any 2020 dels infants menors de 12 anys. El Pla de seguretat viària 2014-2016, de fet, ja planteja una reducció proporcional del 36% respecte de l’any 2010.
Aquest estudi analitza dos dels sistemes més comuns avui en dia per a controlar l'accés del trànsit motoritzat a les zones de prioritat de vianants. Aquests sistemes són les pilones automàtiques i les càmares.
L'estudi fa un analisi comparatiu entre els dos sistemes detectant les principals avantatges i inconvenients de cada sistema.
Aquesta guia s'ha convertit en el document de referència a la Unió Europea pel que fa a la planificació de la mobilitat i l'elaboració dels Sustenaible Urban Mobility Plans (SUMP).
La guia s'ofereix en format pdf, però també en un format de pàgina web dinàmica que és la que s'enllaça en aquest directori.
En aquest número de la Revista Papers es presenta un ampli recull d'articles sobre diverses temàtiques de mobilitat urbana. En concret s'hi poden trobar fins a 14 articles que compten amb la participació de 23 especialites en mobilitat urbana.
Els temes que tracta aquest número de la Revista Papers són:
Aquest estudi vol fixar els criteris d’adequació de les parades de transport públic ubicades a la xarxa de carreteres (tant en trams urbans com en no urbans) de la Diputació de Barcelona, essent aquesta una fase prèvia a l’elaboració del nou Pla de Millora de l’accés al transport públic de viatgers en carretera. En aquesta segona fase, s’aplicaran aquests criteris a tots els punts de parada existents i s’establirà la prioritat d’actuació.
Es pot descarregar un resum de l'estudi i també l'algorisme de decisió sobre criteris d'actuació en parades de bus
L'objectiu d'aquesta guia és ajudar els ajuntaments a actualitzar la seva normativa referent a la mobilitat, de manera que es replantegi en clau sostenible l'anterior jerarquia viària i distribució de l'espai públic. Es tracta, doncs, de reduir l'accentuat protagonisme que se li dóna a l'automòbil i la fluïdesa circulatòria, alhora que es reconeix i protegeix els drets de vianants i ciclistes.
Actualment hi ha una demanda creixent dels ajuntaments en aquest sentit i amb aquesta guia que té el valor de ser un dels escassos materials de referència tècnica per a la redacció d'ordenances municipals de mobilitat que atenguin les necessitats i drets de vianants i ciclistes.
Cal destacar que el procés d'elaboració d'aquesta guia ha estat llarg i participatiu. En efecte, en 2016 aquesta Diputación Foral va encomanar a l'advocada Itziar Eizagirre la redacció d'un primer informe que es va debatre a l'octubre de 2016 en el marc d'una jornada de treball en què van participar més de 60 representants d'ajuntaments, entitats públiques, privades i associatives.
El Pla de desplaçaments d’empresa (PDE) és un conjunt d’actuacions que pretenen optimitzar la mobilitat dels treballadors, afavorint l’ús de modes de transport alternatius al vehicle privat, i racionalitzar l’ús del cotxe.
El PDE permet assolir avantatges tant per als treballadors com per l’empresa.
L'objectiu d'aquesta guia és oferir una eina de suport per a la seva elaboració.
Aquesta publicació presenta diversos articles inscrits en l'àmbit de la vinculació entre la mobiliat i la qualitat de l'aire. El volum aborda un tema que ha despertat un particular interès tant per la seva incidència en la dinàmica municipal i en la ciutadania, com per la signatura, el mes de març de 2017, del Primer acord institucional per a la millora de la qualitat de l'aire a la conurbació de Barcelona.
L'obra incorpora reflexiosn molt valuoses d'alguns dels actors relacionats més directametn a les àrees polítiques i de gestió de l'àmbit, alhora que aporta també les mirades tècniqeus dels principals experts vinculats a una problemàtica que cada cop afecta de manera més transversal la gestió municipal.
Treballar sobre l'espai públic i dissenyar vies i llocs de trobada per a la ciutadania suposa un repte per a qualsevol governant i personal tècnic que tingui com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones.
Aquesta Guia d'espais públics i mobilitat amable és un treball molt necessari per aquelles i aquells que aposten per un canvi cap a mobilitats amables però no troben fórmules per dur a terme la transformació.
En aquest document es reflecteixen les determinacions i condicions que han de complir les obres i reformes del espai públic seguint el criteri de donar prioritat a les persones, però per arribar-hi va ser necessari tenir determinació i apostar fort per aquesta filosofia.
L'objectiu de la present proposta és aportar informació sobre els hàbits de consum online i les preferències de lliurament de la població, per tal de dotar d'eines a les administracions per a què puguin desenvolupar i aplicar propostes que generin atracció al centre urbà en relació a les entregues de les compres realitzades online, minimitzant els efectes sobre el trànsit i el medi ambient.
Guia de recomanacions per a implantar sistemes de bicicleta compartida sense estació a les ciutats
Aquesta tercera edició de l’estudi Future of Mobility, publicat el març de 2018, examina les tendències socials i tecnològiques, així com les noves solucions de mobilitat, i reflexiona sobre el seu possible impacte en els futurs ecosistemes de mobilitat.
Juntament amb el nostre soci, UITP, arriba a 12 imperatius estratègics per considerar els proveïdors de solucions de mobilitat en definir les seves visions i estratègies per mantenir-se competitives a curt termini i pertinents a llarg termini termini dins dels sistemes de mobilitat ampliada.
La distribució urbana d’última milla representa una de les grans preocupacions de les ciutats modernes. El gran augment del comerç electrònic i del lliurament just-in-time amenaça amb produir fortes congestions en grans aglomeracions.
Partint d’aquesta situació, l’anàlisi realitzada en aquest projecte tracta diferents solucions que s’han aplicat en diferents ciutats europees i no europees per tal d’afrontar l’increment de vehicles de mercaderies. Aquestes mesures han rebut majoritàriament finançament d’entitats públiques, com la Comissió Europea, per a donar suport a les ciutats en la tasca de fer més eficients els repartiments d’última milla.
La guia repassa les qüestions lligades al territori i mobilitat de les persones, els impactes de la mobilitat, inclosos els costos socials, ambientals, de salut i econòmics; la transformació del model actual i els actors que poden protagonitzar-la, així com els àmbits d'actuació, les seves prioritats i els diferents sistemes de desplaçament, per finalment abordar específicament els plans de transport a la feina i la seva manera de implantar-los.
Aquesta guia elaborada per la Comissió Europea es nodreix d'un ampli ventall de projectes elaborats per la pròpia CE i que es sintetitzen en aquesta guia, s'hi poden trobar 9 apartats:
Un cop es va editar la 1a guia europea de Plans de mobilitat urbana sostenible (PMUS) l'any 2013, el 2019 es presenta públicament un esborrany de la 2a edició, que és una revisió de la primera. Aquesta revisió s'ha dut a terme al llarg de més d'un any de treballs entre diversos agents que han aportat les seves visions sobre l'eina dels PMUS.
Aquesta nova edició de la gui, també es complementa amb un ampli ventall de guies específiques per a desenvolupar parts concretes del procés de planificació i gestió de la mobilitat
A partir d'un conjunt de criteris i ponderacions, l'entitat ecologista Greenpeace ha analitzat la mobilitat de 12 de les principals ciutats de l'Estat. El resultat final d'aquest rànquing és que Bilbao és la ciutat amb un model de mobilitat més sostenible, seguida de València i Barcelona.
Aquest llibre proporciona una visió de les reaccions polítiques actuals i de les innovacions públiques que han fet fins ara les ciutats en matèria d’economia de plataforma, alhora que aporta una anàlisis de fons de quins són els esculls legals que planteja l’economia de plataforma a les regulacions actuals.
Aquest fulletó narra les històries de sis ciutats d'arreu d’Europa que participen en el programa CIVITAS i que han aconseguit una transformació en els seus sistemes de mobilitat urbana i en definitiva, les pròpies ciutats.
Descobreix els casos d’èxit de Gdynia (Polònia), Gant (Bèlgica), Graz (Àustria), Ljubljana (Eslovènia), Estocolm (Suècia) i Vitòria (Espanya).
El document que segueix pretén donar continuïtat a la reflexió que es ve produint en el si de la Direcció General de Trànsit sobre la manera d'abordar la gestió, ordenació i tractament de les travesseres urbanes. El document tracta el tema de les travesseres urbanes des de diverses perspectives:
Per tal d'assolir els objectius a mitjà i llarg termini pel que fa al canvi climàtica, és bàsic millorar en el sector del transport, el major responsable d'emissions de CO2 actualment. Per aconseguir-ho, aquesta publicació presenta sis casos d'èxit en mesures de reducció de les emissions de CO2. Aquests casos poden servir d'exemple perquè d'altres ciutats també implementin mesures similars.
Aquesta publicació fa una anàlisi de les diferents figures de planificació local de la mobilitat i dels respectives formes de governabilitat i gestió de les polítiques per a la millora de la mobilitat a Europa.
El Servei Català de Trànsit recull en aquest volum de la col·lecció "Quaderns de Trànsit" els continguts de la formació adreçada als monitors d'educació viàriaque duu a terme fa temps de forma presencial. El manual vol ser una proposta pedagògica que faciliti, a través de la consciència i l'anàlisi, la creació, l'augment i la consolidació d'unes conductes més segures i socialment més útils per a tothom.
Els continguts del llibre són:
1. Mobilitat urbana
2. Relacions entre ciutat i mobilitat: conseqüències del model actual
3. Ciutats més sostenibles, saludables i socialment integradores: claus des de la gestió de la mobilitat
4. Històries d'èxit
5. Recomanacions i propostes
Aquest llibre, referència mundial en aquesta matèria, és un catàleg de més de 100 mesures de seguretat viària, l'efecte de les quals ha estat avaluat i quantificat en estudis realitzats per tot el món. Els resultats de més de 1.700 estudis d'avaluació de seguretat viària son resumits en aquest llibre. Cobreix l'espectre sencer de mesures de seguretat viària, des de la ingenieria de carreteres y la regulació del trànsit fins el diseny del vehicle, la formació i educació del conductor, les campanyes públiques d'informació y l'acció policial.
Aquest llibre exposa les qüestions més rellevants entorn de la logística urbana, presenta els casos més significatius de moltes ciutats del món, en descriu les solucions adoptades i, alhora, proposa alternatives sostenibles de desenvolupament per a la distribució urbana de mercaderies, en una lògica de proporció entre el consum de sòl, el creixement urbà i demogràfic i la creació de riquesa i de xarxes de serveis.
Aquest llibre s'ha realitzat amb la col.laboració de: CIMALSA (Centres Logístics de Catalunya), Autoritat del Transport Metropolità, Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya
El RACC ha realitzat un informe que valora els dos primers anys d'aplicació del permís per punts a Espanya i mostra que s'ha progressat en matèria de seguretat viària durant aquest període.
Aquest treball intenta establir precisament, en primer lloc, un marc de reflexió metodològic global i sistemàtic que faciliti la tasca d’avaluació externa i interna dels plans i de les polítiques de mobilitat i, en segon lloc, investigar la possibilitat de valorar qualitativament i quantitativament l’efectivitat de les mesures que habitualment estableixen els plans de mobilitat per assolir els objectius ambientals establerts.
Aquesta publicació presenta una síntesi del treball de benchmarking sobre les distintes realitats legislatives i els diferents i heterogenis models de planificació i gestió en matèria de vies locals de les administracions locals de segon nivell a Espanya i Europa, realitzat pel Servei de Vies Locals de la Diputació de Barcelona. Amb aquesta anàlisi comparativa es pretén fomentar la reflexió constructiva i la millora contínua dels propis models a partir de coneixement d'altres realitats.
L’objectiu final de l’estudi és elaborar una metodologia per avaluar propostes d’actuació en l’àmbit de la mobilitat ocupacional des de les perspectives laboral, econòmica i ambiental per tal de superar la contradicció que suposa el fet que un escenari òptim des d’alguna de les perspectives assenyalades pugui resultar ineficaç i fins i tot contradictori des de les altres.
Una guia editada per ProVÉlo de Suïssa on s'explica com realitzar aparcaments segurs per a bicicletes, especialment en estacions de transport públic.
En els últims anys, com a conseqüència del desenvolupament de la Llei 9/2003 de la mobilitat, s’estan elaborant plans de mobilitat tant en l’àmbit municipal com en l’àmbit dels
set plans directors de mobilitat establerts per les directrius nacionals de mobilitat.
La mateixa Llei de mobilitat estableix que els diferents instruments de planificació de la mobilitat requereixen una avaluació ambiental. Però aquesta avaluació ambiental no només és un requisit legal, sinó que al seu torn esdevé necessària atès l’impacte de la mobilitat en el medi ambient i la salut de les persones. Per tant, és imprescindible vetllar per tal que els plans de mobilitat responguin realment a les exigències i els reptes ambientals actuals.
L’objecte d’aquesta guia és orientar els promotors dels plans de mobilitat en la integració dels aspectes ambientals durant la redacció dels plans, a més de fer transparent i predictible la tasca que realitza l’Oficina d’Avaluació Ambiental en la seva funció orientadora de l’avaluació ambiental. Ara bé, és important subratllar el caràcter no normatiu d’aquesta guia; la seva finalitat és instrumental i orientativa, per bé que s’assenyalen els nivells de definició ambiental que la planificació ha de tendir a assolir per complir el marc legal vigent.
Mobilitats 2008 recull les aportacions d'experts en camps diversos de la mobilitat, i que en conjunt constitueixen un material d'un gran valor diagnòstic i propositiu. El llibre s'estructura segons les tres dimensions de la mobilitat: la socioambiental, la socioeconòmica, i la urbanística i territorial.
El document que es presenta constitueix el resum del coneixement que la Fundació RACC té sobre la vianalitat, el base als estudis de mobilitat que la pròpia Fundació ha dut a terme, i basat en una àmplia bibliografia sobre la matèria i en una visió integradora dins de la mobilitat sostenible. En definitiva, el llibre es configura com un element d'ajuda a tècnics i polítics municipals que afronten processos de creació de zones per a vianants a les seves poblacions, on s'hi tenen en compte des de la planificació d'aquestes zones fins a la concreció de la seva implementació.
Aquest treball del Centre d’Anàlisi Estratègica presenta una síntesi de diferents models de peatge urbà aplicats en ciutats estrangeres i aporta elements de reflexió per definir els principis que podrien fonamentar una futura llei a França que permetrà a les col.lectivitats locals recórrer, si volen, a aquest tipus de regulació.
L’objectiu d’aquest estudi és analitzar els obstacles i les dificultats a les que s'enfronta la distribució urbana metropolitana a Barcelona i efectuar una comparació amb altres ciutats europees. S'estudia la viabilitat de la implantació de microplataformes de distribució, com a element per millorar l'eficiència de la DUM i reduir els seus impactes.
Aquest llibre recull i amplia les aportacions realitzades durant el seminari
"Ciutats, en (re) construcció. Necessitats socials, millora de barris i nous
instruments de transformació urbana", celebrat a Barcelona el desembre de
2005.
La ciutat construïda està de nou en el centre del debat, no només
urbanístic, sinó també social. La societat es troba en un moment clau pel que fa
a la transformació social i material de ciutats i barris. Aquesta obra
contribueix a identificar les noves necessitats i les millors iniciatives per a
fer les ciutats més habitables, justes i cohesionades.
Aquest llibre és una petita història de la província de Barcelona vista des del mirador destacat i alterós que donen els ponts, elements arquitectònics i d'enginyeria tradicionals i alhora profundament actuals, els quals formen part del paisatge que veiem cada dia i al mateix temps serveixen com a instruments de comunicació entre les persones i els territoris.
En els darrers anys, sobretot des de la posada en funcionament del "Congestion Charging" de Londres, l'any 2003, els peatges urbans han pres una gran rellevància política i, molt sovint, s'han convertit en els protagonistes dels debats sobre mobilitat urbana, sobretot pel que fa a la congestió circulatòria. Tot i això, la informació disponible sobre aquests és escassa, massa sovint simplista o retallada per interessos concrets. En aquestes condicions resulta difícil formar-se una opinió fonamentada sobre la utilitat d'aquests sistemes.
El present treball intenta cobrir aquest dèficit, presentant un anàlisi crític de l'experiència internacional al respecte, intentant extreure conclusions i avançant algunes recomanacions sobre la seva posada en funcionament.
Per assolir un model de mobilitat més sostenible, hem de comptar amb eines que il·lustrin i facilitin aquesta transició cap a aquest nou model de mobilitat i, per això, la idoneïtat d'editar la Guia de bones pràctiques, en la qual s'inclouen experiències reals que han canviat la manera com es desplacen milers i milers de treballadors i treballadores als seus centres de treball.
Les carreteres són unes infraestructures amb una forta capacitat d’inserció al territori pel seu caràcter lineal. Amb la voluntat de trobar l’entesa entre el binomi carretera-territori neix el llibre d’estil.
Es tracta d’un document dirigit a projectistes de carreteres i en general a tots aquells tècnics que hi participen en el procés de construcció, gestió i explotació.
Es pretén identificar els elements de la carretera des de la percepció dels seus usuaris. Així, es poden classificar els elements de la carretera en quatre blocs: elements de percepció lineal, elements de percepció puntual, elements singulars i elements paisatgístics.
Aquest llibre neix del treball realitzat per a actualitzar la "Guia d'accessibilitat en el medi físic per a persones amb ceguesa o deficiències visuals". Els autors, un equip d'experts professionals de la ONCE, ha adoptat una perspectiva àmplia, com són les pròpies activitats que qualsevol persona desenvolupa en la vida diària, de manera que els paràmetres i indicadors establerts en aquesta guia serveixin per preservar la seguretat de totes les persones.
Aquest manual pretén ser una eina útil per les entitats públiques i privades que desitgin promoure l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport.
Les nombroses imatges i les bones pràctiques del document permeten exemplificar com hauria de ser una bona planificació dels aparcaments.
En aquest dossier es donen directrius i recomanacions per a la senyalització vertical dels carrers i vies urbanes. Alguns dels aspectes que s’hi tracten són el format, el disseny, els materials o la qualitat dels diferents senyals verticals.
Aquestes recomanacions, a més d’augmentar la seguretat de la pluralitat d’usuaris que conflueixen en l’àmbit urbà, pretenen uniformitzar els criteris en la implantació d’aquest tipus de senyalització, de manera que resulti entenedora i semblant en tots els municipis. Es proposen també ubicacions determinades per als senyals que permetin una visibilitat òptima i compleixin alhora les normes d’accessibilitat. El repte és aconseguir una bona accessibilitat en l’espai urbà mitjançant una mobilitat segura, sostenible i descongestionada.
Aquesta Guia està pensada bàsicament per calcular en una primera fase només les emissions directes de càlcul immediat. Servirà per ser utilitzada en el procediment dels acords voluntaris de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Nogensmenys, els factors d’emissió, aplicats correctament, poden servir també per estimar les emissions derivades del consum energètic i del transport, d’administracions públiques, ajuntaments i particulars.
En l'anuari de la mobilitat 2008 de la Fundació RACC s'hi poden trobar articles sobre els següents continguts:
En aquest número de la revista Ingeniería y Territorio, del Colegia de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos s'hi poden trobar diferents articles sobre mobilitat urbana, transports públics, transports de mercaderies, mobilitat a peu i en bicicleta, etc.
Aquesta publicació és el fruit de la llarga experiència personal de l'autor en el camp de la mobilitat. A l'inici del dinàmic segle actual, tot allò que relaciona la sostenibilitat amb la mobilitat evoluciona d'una manera tan ràpida que sovint es fa difícil plasmar en un text imprès les innovacions que es produeixen de manera contínua. En aquesta obra s'ha aconseguit plenament, i a més des de la perspectiva inusual d'aplegar el rigor tècnic amb una visió profundament social i humana del fenomen.
Moltes empreses estan actuant en l'àmbit de la mobilitat sostenible dins de programes de Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Aquesta guia pretén orientar a totes aquelles empreses que vulguin incorporar en el seu programa de RSC actuacions en matèria de mobilitat, ja sigui per evitar accidents in itinere, millorar l'eficiència i gestió de flotes, promoure l'estalvi de viatges i fomentar la mobilitat en mitjans de transport sostenibles.
Aquest estudi analitzar com afecten les polítiques tributàries en el sector dels transports en el comportament dels consumidors i proposa la reforma d'alguns impostos per adaptar-los a les noves necessitats marcades pel canvi climatic. En concret proposa incrementar els impostos sobre els carburants i crear un nou impost que substitueixi els impostos de matriculació i circulació i que tributi en funció de les emissions dels vehicles.
Aquest nou impost seria de recaptació autonòmica i una part del mateix es destinaria a les administracions locals.
Aquest llibre és, a la vegada, un manual per als qui vulguin exercir-se professionalment en aquest sector i una obra de reflexió pels qui desitgin preguntar-se sobre els problemes actuals de les ciutats...
Aquest estudi realitzat per l'Organització Mundial de la Salut fa un recull de les principals dades i conclusions referents a la seguretat viària a nivell mundial. Entre les concluions més destacades s'hi troben, per exemple, que els accidents de trànsit segueixen sent la causa de mortalitat més important entre els joves de 14 a 29 anys i la tercera entre els de 15 a 44 anys.
L'estudi també posa de manifesta la diferència entre la problemàtica dels accidents de trànsit entre els països desenvolupats i els països pobres. Els primers tenen un 52% dels vehicles i només un 8,5 % de les morts, mentre que els països pobres tenen un 9 % de vehicles i un 42 % de morts per accident de trànsit.
L'estudi també conté un resum d'indicadors i legislació per cadascun dels països.
El present número de la revista Democracia y Gobierno Local està dedicat íntegrament a la mobilitat local. S'hi poden consultar articles relacionats amb la planificació de la mobilitat local a Europa, la bicicleta pública a Barcelona, Sevilla y Zaragoza o el paper de les diferents diputacions d'Espanya en la planificació i gestió de la mobilitat.
L'aprovació de la Instrucció tècnica per a la instal.lació de reductors de velocitat i bandes transversals d'alerta en carreteres de la xarxa de carreteres de l'Estat, el mes de setembre de 2008, representa el primer pas de cara a unificar criteris en l'àmbit estatal.
El Servei Català de Trànsit ha elaborat el present Dossier tècnic amb l'objectiu d'adaptar les recomanacions pròpies a aquest marc normatiu i de divulgar-ne els criteris de manera més entenedora.
En aquest llibre es desenvolupa una metodologia i criteris per implantar els passos de vianants i definir quins elements de suport són més adients per afegir a la senyalització del pas de vianants perquè sigui segur.
Edició dels documents de la planificació d'infraestructures realitzada per la Generalitat de Catalunya el 1935. L'obra consta de cinc apartats: planificació d'obres públiques; antecedents de plans d'infraestructures a l'Estat espanyol; context polític i administratiu a Catalunya als anys 30; objectius i característiques del Pla d'obres públiques de 1935, i plans sectorials integrats. Inclou un DVD.
L'objectiu d'aquesta guia és presentar solucions de les quals disposa l'organitzador d'un esdeveniment de gran afluència de públic, per tal de millorar-ne la mobilitat i l'accessibilitat.
Recomanacions i mesures per a gestionar la mobilitat de grans esdeveniments.
Informe desenvolupat per Greenpeace per a analitzar l'impacte sobre el clima de l'introducció del cotxe elèctric al mercat europeu amb les actuals polítiques en matèria energètica i de transport.
Directives de planificació i desenvolupament per a la promoció de la bicicleta com a mitjà de transport, lleure, esport i turisme al nostre país. Punts d'interès en àrees de treball com ara el disseny d'una xarxa d'acord amb la demanda d'ús de la bicicleta, la connexió amb la resta de mitjans de transport, resolució de conflictes amb d'altres vehicles, normes de disseny per a la construcció de la xarxa, foment entre la ciutadania de l'ús de la bicicleta o la seguretat del ciclista. Inclou CD.
El Bicicleta Club de Catalunya (BACC) ha presentat un estudi sobre l'impacte de la implantació de sistemes de bicicletes públiques a Espanya, subvencionat pel Ministeri de Foment.
El present estudi demostra que, amb 74 sistemes de bicicletes públiques a 100 municipis, el fenòmen de la implantació dels sistemes de bicicletes a Espanya s'està consolidant. Es doncs, el moment d'unificar criteris i consolidar polítiques de planificació i gestió d'aquests sistemes que estiguin d'acord amb els principis de la mobilitat sostenible i de la promoció integral de la bicicleta com a mitjà de transport per a les ciutat
Aquest llibre és el resultat d'un estudi del gap d'embarcament de pujada al tren, vist des del punt de vista dels usuaris amb més restriccions com són les persones que es desplacen amb l'ajut d'una cadira de rodes. L'estudi s'emmarca en una sèrie d'accions envers la millora de l'accessibilitat en la nostra xarxa ferroviària urbana i suburbana.
El plantejament de l'estudi, sense precedents a nivell internacional, i els resultats que se'n desprenen ofereixen una bona guia per als operadors de les diferents xarxes de ferrocarril, de tal manera que fan possible pensar en l'establiment d'un estàndard internacional del gap d'embarcament.
La tendència a la desconcentració de l’activitat econòmica dels nuclis
urbans, especialment pel que respecta a la indústria i l’activitat
comercial, i la seva localització en zones periurbanes especialitzades
ha produït un conjunt d’efectes negatius, tot limitant l’accessibilitat i
incrementant els impactes ambientals i socials del model de mobilitat
generat.
La llei 9/2003, de la mobilitat, dóna una especial
rellevància a la situació d’aquests espais generadors de desplaçaments,
establint la necessitat d’elaborar plans de mobilitat i creant la figura
del gestor de la mobilitat.
La finalitat de l’estudi és la
definició de la tasca de la gestió de la mobilitat, així com la
definició de les funcions i del perfil professional de la figura del
gestor/a de la mobilitat.
La qualitat dels projectes d'urbanització d'espai públic urbà es
tradueix en la incorporació de criteris d'accessibilitat, mobilitat,
sostenibilitat, polivalència dels espais, seguretat i cohesió social,
eficiència de recursos i facilitat de manteniment, per tal de donar
millor servei a la ciutadania. Els Plecs són una eina fonamental per
garantir aquesta qualitat en els projectes d'obra pública.
Aquesta
edició dels Plecs incorpora la normativa actualitzada, i en concret
s'adapta al Reglament RD 1890/2008 d'eficiència energètica en
instal·lacions d'enllumenat exterior.
Aquesta guia pretén proporcionar una reflexió global sobre la implantació efectiva i eficaç del mitjà bicicleta en l'entorn urbà. Als primers capítols, aquest document analitza experiències internacionals i identifica els factors clau per a la mobilitat ciclista en totes les seves vessants, les impulsores i les detractores.
