Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal
La relació entre mobilitat i salut explicada en 10 gràfics
Data última actualització: 18/07/2018

Que el model de mobilitat basat en l’hegemonia del vehicle privat motoritzat té impactes sobre la nostra qualitat de vida no és cap secret i, de fet, ja hi ha diverses evidències científiques que així ho demostren. Un dels majors impactes que té aquest model de mobilitat és sobre la salut.

En aquest article presentem, de forma resumida, alguns dels aspectes més rellevants que relacionen la mobilitat amb la salut i el seu impacte i ho fem mitjançant 10 gràfics prou clarificadors.

Que el model de mobilitat basat en l’hegemonia del vehicle privat motoritzat té impactes sobre la nostra qualitat de vida no és cap secret i, de fet, ja hi ha diverses evidències científiques que així ho demostren. 

Un dels majors impactes que té aquest model de mobilitat és sobre la salut. En aquest article presentem, de forma resumida, alguns dels aspectes més rellevants que relacionen la mobilitat amb la salut i el seu impacte i ho fem mitjançant 10 gràfics prou clarificadors. 

S’han plantejat quatre aspectes que tenen un impacte sobre la salut i on la mobilitat hi té un paper destacat, per no dir protagonista. Aquests aspectes són:

 

  • Contaminació atmosfèrica
  • Contaminació acústica
  • Calor i mancança d’espais verds
  • Sedentarisme

 

Per últim es mostra l'impacte global d’aquests quatre aspectes, tant des del punt de vista de la millora de la salut de les persones com de l'impacte econòmic que aquesta millora podria tenir per al conjunt de la societat. 

 

 

Contaminació atmosfèrica

 

1) Quin és l’origen de la contaminació atmosfèrica?

Potser, quan pensem en contaminació atmosfèrica la primera imatge que ens ve al cap és la d’una xemeneia d’una fàbrica traient fum. Potser no és tant conegut que la major part de la contaminació atmosfèrica prové, no de la indústria, sinó del sector del transport, concretament la meitat dels contaminants atmosfèrics provenen del transport terrestre. 

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, 2015.

 

2) Com ens afecta la contaminació atmosfèrica en la salut?

Els diferents gasos i partícules que conformen la contaminació atmosfèrica tenen uns efectes molt variats en la salut humana. El següent gràfic elaborat per ISGlobal en mostra un resum:

 

Font: https://www.isglobal.org/en/ciudadesquequeremos

 

Entre els aspectes més destacables, per no dir preocupants, hi trobem una disminució del desenvolupament neuronal dels fetus, una disminució del pes dels nadons al néixer o una disminució de la qualitat de l’esperma, així com tot un ampli ventall de patologies respiratòries. 

 

3) Quin impacte té en la salut pública la  contaminació atmosfèrica?

Existeixen diverses evidències científiques que mostren l’impacte que té la contaminació atmosfèrica en la salut pública. Un dels organismes que més treballa en l’anàlisi de les dades de salut pública a nivell mundial és el Institute for Health Metrics and Evaluation (http://ghdx.healthdata.org/). Aquest organisme internacional publica periòdicament dades sobre salut pública. Un dels indicadors utilitzats és el Global Burden Desease (GBD) - http://www.healthdata.org/gbd  que mesura l’impacte de diferents factors (malalties, lesions, factors ambientals, etc.) en la pèrdua d’anys de bona salut. 

La mètrica utilitzada per a mesurar la pèrdua d’anys de salut és el que s’anomena DALY (Disable-Adjusted Life Year), que representa la quantitat d’anys perduts de vida saludable, ja sigui per una mort prematura o bé per una discapacitat greu. Com es pot veure en els dos gràfics següents a Espanya es van produir unes 14.400 morts prematures degudes a la contaminació de l’aire i es van perdre un total de 188.800 anys de vida saludable, per la mateixa causa. 

 

Font: Nombre de DALYs per factor de risc (Espanya – 2016) 

 

Font: Nombre de morts prematures per factor de risc (Espanya – 2016)

 

Contaminació acústica

 

4) És el soroll un problema de salut pública?

La Organització Mundial de la Salud (OMS) recomana que les persones no visquin exposades a nivells de soroll superiors als 55 dB. Actualment es calcula que una de cada quatre persones viu exposada a nivells massa alts de soroll, cosa que acaba augmentant el risc de patir problemes de salut. 

Els problemes més comuns que genera l’exposició al soroll són l’insomni i l’augment de la hipertensió i les malalties cardiovasculars. 

 

Font: L’impacte del soroll en la salut pública (Agència Europea del Medi Ambient – 2014)

 

 

5) D’on prové el soroll?

Aproximadament un 80% del soroll en l’àmbit urbà prové del trànsit. Una de les principals fonts de soroll són els motors dels vehicles, especialment de les motocicletes. Cal tenir en compte, però, que a partir de 25 o 30 km/h el principal soroll del trànsit prové del fregament dels pneumàtics amb l’asfalt. 

Això vol dir que, per reduir el soroll, cal una evolució del parc de vehicles motoritzats cap a vehicles més silenciosos, però també una reducció generalitzada de la velocitat del trànsit. 

 

Font: Observatorio DKV 2012 sobre Ruido y Salud

 

 

Calor i manca d’espais verds

 

6) Fa més calor en l’entorn urbà?

Un dels fenòmens urbans científicament comprovats és l’anomenada illa de calor, és a dir, a les ciutats fa més calor que al camp. Fins aquí sembla obvi, però perquè passa això? La resposta no és única i cal buscar-la en diversos aspectes. Per una banda les superfícies asfàltiques i formigons no dissipen la calor gaire bé, per tant actuen com a concentradors de calor a la ciutat. Per altra banda, hi ha diverses fonts de calor dins de l’àmbit urbà, per exemple els motors dels vehicles o els aires acondicionats.

En canvi, les superfícies amb vegetació dissipen molt millor la calor, a més a més l’evaporació provinent de la pròpia vegetació també té un efecte refrigerador. 

Per aquest motiu, dins de les ciutats, i especialment en aquelles àrees de més concentració de superfícies dures, la calor pot augmentar fins a 3 graus centígrads respecte les zones més verdes de la mateixa ciutat. 

 

Font: http://www.publichealthnotes.com/urban-heat-island-effects-mitigation-measures/

 

7) Com ens afecta la calor a la salut?

La calor també té un efecte demostrat sobre la salut. De fet, qualsevol situació de temperatures extremes, ja sigui per fred o per calor, té efectes negatius sobre la salut de les persones. En el gràfic següent s’observa la relació entre el nombre de defuncions i la temperatura de quatre ciutats i, en totes elles, es compleix la mateixa relació de més mortalitat com més extremes són les temperatures. 

 

Font: Extreme temperatures and Health (Ageència Europea del Medi Ambient)

 

 

Sedentarisme

 

8) Quina és l’epidèmia del segle XXI?

El sobrepès i l’obesitat han proliferat tant en els últims anys en la població de totes les edats que s’ha arribat a qualificar com l’epidèmia del segle XXI. Segons l’enquesta de salut pública de Catalunya (ESCA), l’any 2016 hi havia al voltant d’un 50% de la població amb obesitat o sobrepès. 

 

Font: Enquesta de salut pública de Catalunya (ECSA)

 

9) Com ens ajuda la mobilitat activa a millorar la nostra salut

L’activitat física moderada i realitzada de forma periòdica és un dels hàbits més eficaços per mantenir un bon estat de salut. La Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat un seguit de recomanacions molt senzilles per tal de realitzar aquesta activitat física i que, a grans trets són:

 

  • En infants i adolescents, un mínim de 60 minuts d’activitat física al dia. 
  • En adults, un mínim de 150 minuts d’activitat física a la setmana (30 minuts dia)
  • En persones gran, un mínim de 3 dies a la setmana amb alguna activitat física moderada. 

 

La mobilitat pot ser una bona excusa per realitzar aquestes recomanacions. Caminar ràpid o anar amb bicicleta (mobilitat activa) són unes activitats excel·lents per a cobrir les recomanacions de la OMS. 

 

http://www.wikicardio.org.ar/wiki/6_de_abril:_D%C3%ADa_Mundial_de_la_Actividad_F%C3%ADsica

 

10) Quin impacte sobre la salut podria tenir una millor planificació urbana i de la mobilitat

Segons un estudi científic realitzat per ISGlobal, a Barcelona es podrien evitar prop de 3.000 morts prematures anuals causades per alguns dels efectes descrits anteriorment, el que suposa un 20% del total de mortalitat prematura anual de la ciutat. 

L’estudi també constata que la millora de la planificació urbana i de mobilitat podria augmentar l’esperança de vida a la ciutat en uns 360 dies, i també permetria estalviar uns 9.300 M€ anuals en salut pública. 

 

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5226698/

Cercador d'articles


Cerca per paraula:

Temàtica


Notícies de la xarxa local de carreteres


Butlletí MOBAL


T'ha interessat aquest contingut? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL i t'enviarem els articles que publiquem al teu correu electrònic

Recull de premsa



2006 - 2018. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Política de privacitat