Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal
“La discapacitat es troba en els espais, no en les persones”
Data última actualització: 06/07/2018

El passat 26 de juny es va celebrar la IX jornada tècnica d’accessibilitat i es va centrar en aspectes com el paper de la tecnologia, les capacitats diverses o la racionalitat en l’accessibilitat a les infraestructures

En el següent enllaç es poden descarregar les ponències de la jornada

 

L’accessibilitat, molt més que l’eliminació de barreres arquitectòniques

 

En les darreres dècades, els municipis de la demarcació de Barcelona han dut a terme moltes actuacions de millora en les infraestructures, en les quals s’han aplicat els paràmetres bàsics d’accessibilitat. Els tècnics municipals han anat interioritzant la cultura de l’accessibilitat i l’han incorporada als seus projectes i plans d’actuació, amb la finalitat de crear entorns més amables per a tothom. La voluntat de tenir un municipi accessible és un objectiu inqüestionable i, en general, independent al fet que una normativa ho obligui.

 

Malauradament, el desig del que volem pels nostres municipis queda minvat pels recursos que es disposen. Les limitacions preexistents, d’espai i orogràfiques dificulten poder aplicar solucions òptimes d’accessibilitat que assegurin la plena autonomia de tota la població. A més, si es té en compte l’elevat cost econòmic que representen, es conclou que el somni de tenir un municipi plenament accessible no es pugui portar a terme amb la rapidesa, qualitat i grau de detall que polítics i tècnics desitjarien.

 

Amb aquesta reflexió com a punt de partida la IX jornada tècnica d’accessibilitat s’ha plantejat des de tres punts de vista. Per una banda, els ajuts tècnics, en el marc del “tsunami” tecnològic que estem vivint, que aconsegueixen fer arribar a les persones amb necessitats especials a indrets que fins ara els hi eren inassolibles. Són ajudes que permeten una gran capacitat d’adaptació a les necessitats concretes i específiques de cada usuari, oferint solucions efectives per qüestions difícils de satisfer amb intervencions globals.

 

El segon aspecte és el canvi de concepte, passem de parlar de persones amb discapacitat a persones amb capacitats diverses – o diversitat funcional - , perquè volem posar en valor el potencial del factor humà, la capacitat de superació i el compromís dels propis col·lectius, conscients que es poden superar barreres mentals i actitudinals si els acompanyem i recolzem per aconseguir la seva plena integració. Finalment una aproximació municipal, veient casos d’interès general, on s’harmonitza aquesta racionalitat d’on arribem i on hem d’arribar en els paràmetres d’accessibilitat.

 

 

La tecnologia com a ajuda no com a dependència

 

La primera part de la jornada ha tractat com la tecnologia pot contribuir a ajudar en l’autonomia de les persones amb diversitat funcional. Es van presentar tres ponències en aquest àmbit.

 

En primer lloc el Sr. Roberto Salvador, terapeuta ocupacional, rehabilitador i director tècnic de Quvitec, va presentar un resum de les principals novetats en cadires de rodes, tant manuals com elèctriques. Un dels principals aspectes que va destacar el ponent va ser en la importància de diagnosticar correctament la millor solució tecnològica per a cada persona. En aquesta diagnosi cal tenir en compte, no només les capacitats de l’individu, sinó també el seu entorn social i els seus hàbits: com es mou, per on, quins hàbits de vida té, etc. Una mala diagnosi sobre quina cadira de rodes cal utilitzar pot acabar originant problemes de salut greus a les persones usuàries. 

 

També es van mostrar alguns dels avenços més rellevants en matèria de cadires de rodes, que van, des de cadires de dues rodes que s’utilitzen de manera similar als segways, cadires més versàtils que permeten una mobilitat per terrenys més complicats o bé que es poden adaptar en funció de les necessitats de cada moment.

 

Algunes de les novetats en cadires de rodes presentades durant la jornada

 

Una segona visió de la tecnologia va venir de la mà de la Sra. Vanessa Gonzàlez, instructora en Tiflotecnologia i Braile de l’ONCE. La ponent va posar el focus en com els telèfons intel·ligents estant oferint un ampli ventall de possibilitats a les persones cegues o amb visió reduïda. Els telèfons permeten planificar millor les rutes a escollir i evitar els espais més complicats d’interpretar per les persones cegues. També permeten una millor comprensió de l’entorn, especialment en àmbits tancats com pots ser en el transport públic, per exemple utilitzant les balises (iBeacons) d’informació i orientació.

 

Exemple d’ús de balises (ibeacons)

Tot i que la tecnologia mòbil ofereix una gran ajuda per a la mobilitat de les persones cegues, la ponent va insistir amb la idea que la tecnologia no ha d’excloure la resta de sistemes “clàssics” que utilitzen les persones cegues per a orientar-se, ja sigui a través dels paviments específics o bé a través de la línia de façana. En aquest sentit la tecnologia s’ha de convertir en una ajuda i no en una doble dependència. 

 

Un àmbit on és molt rellevant l’ús de la tecnologia per millorar l’accessibilitat és el transport públic. En aquest sentit el Sr. Raül Casas, director del servei d’accessibilitat de TMB, va fer una presentació per explicar les principals implantacions que s’estan duent a terme a TMB, especialment per a l’orientació de persones invidents o amb visió reduïda. 

 

Segons el ponent, no es pot aplicar correctament la tecnologia per a millorar l’accessibilitat si no es té una visió global del concepte d’accessibilitat per a tothom i entendre que l’accessibilitat és com una cadena i que cal intervenir en tots els elements d’aquesta cadena. Un altre aspecte a destacar és que TMB ha assumit des de fa temps, que les millores d’accessibilitat no són, només per una minoria molt concreta, sinó que són millores que aporten un benefici al conjunt de la societat i que formen part de l’estàndard de qualitat i servei que vol oferir l’operadora. 

 

Les principals novetats que està utilitzant TMB per a millorar l’orientació de les persones invidents passen per l’aplicació de ibeacons als autobusos per tal de guiar les persones invidents en el moment d’accedir als vehicles;  i també l’ús d’etiquetes intel·ligents al metro per tal de guiar als individus als diferents serveis (taquilles, accessos, punts d’informació, etc.)

 

 

 

 

 

Capacitats diverses, de la integració cap a la inclusió

 

La segona part de la jornada ha posat l’èmfasi en un canvi de paradigma en la tractament de les capacitats diverses o diversitat funcional, per això es va comptar amb dos ponents, el Sr. Ramon Giró, director de Seeliger i Conde Diversity i la Sra. Marta Bordas, arquitecta especialista en accessibilitat. 

 

Pel que fa al Sr. Giró, aquest va destacar que l’enfocament de l’accessibilitat ha canviat molt els últims anys i encara està canviant avui en dia. S’ha passat d’un enfocament purament mèdic i sanitari durant la segona meitat del segle XX a un enfocament més de caire ètic i social que vivim actualment.  En aquest enfocament de caire social, el col·lectiu de persones amb diversitat funcional ja no són un col·lectiu diferenciat de la resta, sinó que plantegen un desenvolupament vital i social al mateix nivell que qualsevol altra ciutadà. 

 

Això implica, també, no només un canvi en els plantejament del propi grup de persones amb diversitat funcional, sinó un canvi transversal que impregni tota la societat i que aprengui a veure les diferències com a normals i, fins i tot, com a oportunitats per a construir una societat més justa i equitativa. 

 

La Sra. Bordas va posar de relleu aspectes més vinculats al dia a dia de les persones que es mouen amb cadira de rodes. Va mostrar la seva satisfacció perquè s’han fet grans avenços en accessibilitat a les vies públiques, però encara manquen molts aspectes a millorar, com per exemple la millor senyalització d’itineraris adaptats. Un tema important és que l’accessibilitat en els espais públics cal tractar-la de manera integrada amb la resta de necessitats de l’espai, sense fer diferenciacions ni d’espais, ni d’estètiques. L’estètica també pot ser un element de discriminació quan es dissenyen espais accessibles amb característiques diferenciades de la resta i, sovint, de valor estètic qüestionable. 

 

Foto: Wikicommons/WhiteHotaru

 

Planificar l’accessibilitat, experiències municipals

 

Des de la perspectiva de la planificació de l’accessibilitat es van presentar tres exemples de planificació: un d’un pla d’accessibilitat estàndard, a càrrec de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia; el pla específic d’accessibilitat del barri de Can Cuiàs de Montcada i Reixac i, per últim, les mesures d’accessibilitat d’un equipament, en aquest cas del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). 

 

Pel que fa al pla d’accessibilitat de Sant Sadurní d’Anoia, els ponents, la Sra. Marta Cardona i el Sr. Xavier Solé, van destacar la importància del pla d’accessibilitat com una eina municipal que ha d’estar oberta i accessible al conjunt d’àrees de l’Ajuntament i que cal utilitzar perquè totes les actuacions que es facin a la via pública, equipaments o transports públics serveixin per a millorar progressivament el grau d’accessibilitat de l’espai públic. En aquest sentit, l’ús de tecnologies com el GIS i les plataformes obertes, faciliten molt aquesta funció del pla d’accessibilitat. 

 

Sovint els municipis han d’afrontar el repte de millorar l’accessibilitat en entorns molt complicats degut a la seva orografia i tipologia de carrers. En aquests casos, la figura dels plans específics d’accessibilitat són una bona solució per a plantejar propostes per a entorns d’accessibilitat complexa. Aquest és el cas del barri de Can Cuiàs de Montcada i Reixac. La presentació va anar a càrrec del Sr. Oriol Parés i de la Sra. M. Mercè Corominas.

 

El barri de Can Cuiàs, concretament de la urbanització Santa Elvira, consta de 19 blocs, situats en un àmbit que conté un desnivell total de 15 metres. Per tal d’analitzar i millorar l’accessibilitat d’aquest entorn es va realitzar un estudi específic que contempla, tant la situació urbanística actual, com els principals itineraris i punts d’origen i final, amb la idea de realitzar propostes realistes i assumibles per part de l’Ajuntament, en un entorn ja de per si complicat pel que fa a l’accessibilitat, degut al gran desnivell dels carrers. 

 

La darrera presentació va anar a càrrec de la Sra. Tere Pérez i del Sr. Emili Maicas, que van explicar el projecte d’accessibilitat del CCCB. Un dels principals reptes d’un equipament en quan a accessibilitat passa per fer espais accessibles, però també per millorar l’accessibilitat dels seus béns i serveis, en aquest cas de les exposicions i activitats que es realitzen al CCCB. 

 

Un dels trets diferencials i rellevants del projecte d’accessibilitat del CCCB és que la preocupació neix d’un grup de treballadors del CCCB sensibilitzats per aquest tema i que comencen a emprendre iniciatives per a millorar l’accessibilitat de l’equipament. És, per tant, un projecte molt transversal que engloba totes les àrees d’activitat del Centre.

 

Les primeres actuacions que es van realitzar van ser de caire físic, per a eliminar algunes barreres arquitectòniques, però en els últims anys ja s’està treballant en programes i accions dirigides a atraure públics amb capacitats diverses, per exemple s’han organitzat visites a exposicions especialment dissenyades per a persones amb Alzheimer. 

 

El punt de partida, però, ha de ser sempre una voluntat indiscutible de treballar per a arribar a tothom i que ningú trobi cap impediment per a gaudir de les activitats del CCCB, ja siguin de tipus físic com sensorial. Sens dubte, “voler és poder”, si hi ha voluntat. 

 

Programa de visites al CCCB per a persones amb Alzheimer

Cercador d'articles


Cerca per paraula:

Temàtica


Recull de premsa



2006 - 2018. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Política de privacitat