Logo Diputaci Barcelona
Xarxa mobal
Pilones vs C鄊eres
Data última actualització: 26/01/2017

Aquest article present un resum de l’estudi sobre control d’accessos a zones de prioritat per a vianants. 

Aquest estudis s’ha promogut conjuntament des de la Diputació de Barcelona i l’AMTU i l’ha elaborat per l’empresa MCrit 

Té per objectiu analitzar i comparar els sistemes de control d’accés a les zones de prioritat per a vianants, concretament les pilones i les càmeres. 

Els centres urbans, espais de mobilitat complexa

Els centres urbans han esdevingut, avui en dia, un dels espais urbans més complexes de gestionar a nivell de la mobilitat. Els centres urbans acostumen a coincidir amb els centres històrics, que es caracteritzen per una trama de carrers estrets, sinuosos on la mobilitat en vehicles a motor no és fàcil. Per altra banda els centres urbans també acostumen a concentrar una gran quantitat d’equipaments públics i d’activitat comercials, que els converteix en zones d’una gran atracció de mobilitat. 

Per tot això, la gestió de la mobilitat en aquests espais és sempre complexa ja que ha de cobrir les necessitats d’una gran quantitat d’usuaris i usos diferenciats (residents, visitants, comerciants, treballadors, càrrega i descàrrega, transport públic, etc. )

Per gestionar aquesta complexitat cal també aportar un cert ordre mitjançant alguna regulació de la mobilitat de la zona que en determini els usos permesos. Un model que estan aplicant la gran majoria de municipis és la conversió dels centres urbans en espais de prioritat per a vianants. 

 

Alhora de plantejar-se la creació d’un espai de prioritat per a vianants cal tenir en compte diverses coses:

 

  • Sentits dels carrers. els sentits dels carrers que travessen la zona de prioritat de vianants no haurien de permetre itineraris de pas, per tal, si fos necessari caldria redissenyar els sentits de circulació per tal que els itineraris de pas s’estructurin per l’entorn de la zona de vianants. 

 

  • Aparcament. L’aparcament actua com un reclam i un atractor de mobilitat en vehicle privat. Si s’ofereixen places d’aparcament a l’interior de la zona de prioritat per a vianants s’està incentivant el pas de vehicles cosa que entra en contradicció amb el propi concepte de la zona de prioritat de vianants. Per tant és recomanable que a l’interior de la zona de vianants no hi hagi aparcament o només per a casos concrets com per exemple les persones amb mobilitat reduïda.

    Si no s’ofereixen places d’aparcament a l’interior de la zona de vianants, cal preveure algun tipus d’oferta a la perifèria de la mateixa. Aquesta oferta pot ser una combinació de zona blava, aparcaments  soterrats i aparcaments de dissuasió. (Un bon exemple el trobem a la ciutat de Granollers que podeu consultar en aquesta article). 

 

  • Control d’accés. Tot i que l’Ajuntament pot establir les limitacions d’accés a la zona de vianants que consideri oportunes, el més habitual és que existeixi una limitació a la zona de vianants i que només determinats vehicles tinguin autorització per entrar-hi, per exemple els residents. Un tema a tenir en compte és quin sistema de control d’accés s’utilitza, precisament en aquest article es tracta a fons aquest aspecte. 

 

  • Càrrega i descàrrega. Cal establir uns espais i horaris habilitats per tal de poder fer la càrrega i descàrrega als establiments comercials de la zona sense que això suposi un conflicte amb la presència de vianants. Normalment la càrrega i descàrrega queda limitada en els horaris vall de menys afluència de persones a la zona de vianants. 

 

Estudi comparatiu entre pilones i càmeres

Com es comentava anteriorment, un dels temes a tenir en compte alhora de posar en funcionament un zona de prioritat per a vianants és el sistema de control d’accés que s’utilitzarà. 

Es podrien definir tres possibles models de regulació de l’accés:

 

  • Sense sistemes de control d’accés. Aquests sistema per regular l’accés a la zona de prioritat de vianants es no contempla sistemes de control d’accés i es basa en eliminar el màxim de situacions que puguin generar trànsit al centre urbà. Normalment s’elimina per complet l’aparcament en superfície dins de l’illa de vianants i es creen sentits de circulació que tendeixin a treure els vehicles cap a fora de la zona de vianants.

    La principal avantatge d’aquest model és que no cal cap sistema de control d’accés amb l’estalvi econòmic que això suposa. Per altra banda, la indisciplina, tant d’accés com d’aparcament il·legal dins de la zona de vianants pot ser alta i pot acabar generant la necessitat de més presència de la guàrdia urbana. 

 

  • Mitjançant pilones. En aquest cas l’accés a la zona de vianants es regula mitjançant elements físics que són les pilones. Les persones que tenen autorització d’accés a la zona de vianants disposen d’algun mecanisme per retirar la pilona (clau, targetes magnètiques, etc.) i això els permet entrar a la zona de vianants. En alguns moments del dia, especialment durant els hores de càrrega i descàrrega les pilones poden estar retirades per facilitar el pas de vehicles autoritzats.

 

  • Mitjançant càmeres. Un sistema alternatiu a les pilones poden ser les càmeres de vídeo. Abans cal matisar, però, que quan parlem de càmeres de vídeo no estem pensant en sistemes de videovigilància que s’acostumen a utilitzar per temes de control policial, sinó que es tracta de sistemes únicament pensats per a gestionar el control d’accés a la zona de vianants. Les càmeres permeten la lectura automàtica de la matrícula, tant de dia com de nit, i gràcies a un registres de vehicles autoritzats poden determinar si algun vehicle ha accedit a la zona de vianants sense tenir-hi accés i, a partir d’aquí, es pot tramitar la denúncia corresponent. 

 

Exemple de control d'accés amb pilones i amb càmeres

 

Taula comparativa entre les pilones automàtiques i les càmeres:

  Pilones automàtiques Càmeres
Cost d’inversió

Elevat

12.000 - 15.000 €/pilona + cost d’instal·lació.

El cost d’inversió de la pilona és molt elevat ja que requereix d’obra civil i l’execució d’un bon drenatge i cimentació

Elevat

20.000 € / càmara. Preu aproximat que inclou la càmera, el software i l’instal·lació.

No és imprescindible realitzar obra per a la seva instal·lació (només seria el cas en què es volgués fer la transmissió de dades a través de fibra òptica i aquesta no estigués instal·lada

Cost de manteniment

Elevat

1.000 €/any i pilona

Qualsevol cop fa que s’espatlli la pilona.

A més, la pujada i baixada fa que es trenqui la cimentació.

Moderat

250 - 600 € /càmera i any.

El cost de manteniment pot estar associat a modificacions / actualitzacions en el software i manteniment preventiu (revisions, neteja, etc.) més que a incidències amb els propis elements del sistema.

Cost de gestió

Relativament baix

S’associa principalment a les incidències i reclamacions, de manera que habitualment ja està internalitzat en els costos de personal de diferents serveis de l’ajuntament (operaris de les brigades, policia i serveis jurídics).

Si hi ha centre de control i les pilones hi estan connectades amb intèrfons és necessari destinar més recursos humans (hi ha d’haver sempre una persona disponible).

Rellevant

Variable en funció de l’àmbit i del volum de vehicles.

Difícil de quantificar atès que habitualment la gestió del sistema és interna i per tant es realitzada per personal propi de l’Ajuntament que en molts casos no té dedicació exclusiva a aquestes tasques).

Ingressos

No s'obtenen ingressos

Permet recaptar ingressos

A través de les sancions de manera que es pot cobrir (totalment o parcialment) el cost d’inversió i manteniment.

Efecte barrera

Porta tancada

Excepte per a motos.

Porta oberta

Control de possibles infraccions

Molts casos en els que no es poden controlar possibles infraccions (únicament amb control policial)

No es pot controlar que accedeixin motos.

En horari de CiD, habitualment les pilones estan baixades, no es pot controlar que entrin vehicles no autoritzats. 

No es pot controlar que un resident autoritzat li deixi elseu comandament o targeta de proximitat a un altre vehicle no autoritzat (únicament amb control policial en cas que els vehicles autoritzats disposin d’un adhesiu identificatori).  

No es pot controlar que vehicles autoritzats en una zona accedeixin a una altra en la que no ho són (en molts casos el mateix comandament activa la baixada de les pilones de diferents zones).

Control d’infraccions més efectiu

No obstant, en alguns casos la tecnologia de les càmeres instal·lades no permet fer captures de matrícules amb poca llum, de manera que no es poden identificar els vehicles infractors.

Flexibilitat de la restricció

Sistema més restrictiu 

En cas d’estar connectat amb intèrfon al centre de control resulta més flexible perquè es pot activar la baixada trucant

Més flexibilitat de gestió de l'accés

Dóna més flexibilitat davant d’emergències o en casos d’accés temporal permetent accedir a l’àmbit restringit a vehicles no autoritzats i justificant-ho posteriorment.

Gestió
Més facilitat en la gestió del sistema

Les tasques de gestió estan associades principalment a les emergències, incidències i reclamacions.

Més dificultats en la gestió del sistema

En aquest cas, les tasques de gestió estan associades a les sancions: actualització de la “llista blanca” de matrícules i validació de les multes.

El procés de generació de multes no està completament automatitzat, es necessita de personal per a validar les infraccions identificades pel sistema.

D’altra banda, malgrat ser possible tecnològicament, habitualment no està automatitzada l’actualització de la base de dades de matrícules autoritzades. Això suposa un esforç extra als ajuntaments que ho gestionen internament ja que han d’entrar a mà les matrícules una a una i posteriorment eliminar-les.

Volum d’incidències

Accidentalitat

Icidències habituals per xocs / accidents associats a un mal ús (quan un cotxe que passa darrera d’un altre, tot i que en alguns casos hi ha unes espires abans i després de les pilones que si detecten la presència d’un vehicle fan que aquesta no pugi).

Accidents amb els vianants al pujar la pilona, o ja amb la pilona pujada (incompliment de la normativa d’accessibilitat).

Casos d’indisciplina i actes vandàlics.

Generalment no s’especifiquen incidències

Poden donar-se xocs amb el fanal / asta on està ubicat la càmera, i actes vandàlics amb les càmeres o antenes (en cas que la transmissió de dades es faci a través de WiMax).

Percepció ciutadana

Cert rebuig social inicial que es redueix amb el temps

El rebuig ve, en part, per la instal·lació d’obstacles a la via pública.

Cert rebuig social inicial que es redueix amb el temps

Rebuig generat per les càmeres ja que en alguns casos es pot percebre com una "trampa" (indefensió del conductor).

Alguns conductors ho poden percebre com una mesura més recaptatòria que reguladora. En aquest sentit, la senyalització és un aspecte cabdal.

Conflictes jurídics

Possibles recursos contenciosos administratius derivats de xocs i altres incidents amb les pilones de particulars que denuncien a l’Ajuntament.

Reclamacions per danys patrimonials.

Per poder instal·lar càmeres de lectura de matrícules que tenen com objecte la regulació del trànsit únicament cal una resolució d’Alcaldia i que el municipi ho comuniqui a la Comissió de Dispositius de Videovigilància d’Interior de la Generalitat de Catalunya (en cas que l’objecte de la gravació sigui el videocontrol el procediment és més complex).

Valor afegit

A Sant Cugat s’ha observat disminució dels robatoris a l’àmbit restringit.

Actualment no hi ha una homologació oficial de les càmeres de lectura de matrícules; es preveu que en 1-2 anys s’aprovi la norma UNE sobre unitats de captura de matricules.

Permet obtenir informació de mobilitat en els àmbits de control restringit (volum de vehicles per tipus, distribucions horàries, ...).

Permet detectar el trànsit de pas.

Permet anar més enllà de la lectura de matrícules i monitoritzar el trànsit de la ciutat

Avisos en temps real d’una matrícula d’interès policial.

En el següent enllaç es pot consultar l'estudi complet sobre sistemes de control d'accés a les zones de prioritat de vianants

Cercador d'articles


Cerca per paraula:

Temàtica



2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Ger鑞cia de Serveis d'Infraestructures Vi鄏ies i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Av韘 legal