Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal
El “Bike” Llobregat
Data última actualització: 31/05/2016

Diverses actuacions com el carril bici entre Esplugues i la Diagonal, l’Eix Civic de la C-245 i les actuacions al Camí del Llobregat poden transformar radicalment al mobilitat en bicicleta al Baix Llobregat

Si la implantació del Bicing, l’any 2006, va suposar un abans i un després per a la mobilitat en bicicleta a la ciutat de Barcelona, aquests dies estem assistint a l’impuls d’actuacions que poden suposar un abans i un després per a la mobilitat en bicicleta al Baix Llobregat. 

En resum, les tres grans actuacions de les que estem parlant són les següents:

  • El carril bici entre la Diagonal de Barcelona i Esplugues de Llobregat 
  • La remodelació de la C-245 entre Cornellà de Llobregat i Castelldefels
  • La consolidació del “Camí del Llobregat” a Olesa de Montserrat

 

Aprofundim una mica en cadascuna de les actuacions i perquè són importants:

 

Carril bici entre Esplugues de Llobregat i la Diagonal

Una de les principals dificultats de la mobilitat en bicicleta al Baix Llobregat és la seva connexió amb Barcelona, degut al gran nombre d’infraestructures viàries i ferroviàries que travessen aquest territori i, també, de la presència del riu Llobregat. Per això l’anunci de la construcció d’un carril bici que permeti connectar l’Avinguda Diagonal amb Esplugues de Llobregat pot servir per a donar continuïtat a la xarxa de carrils bici de Barcelona cap a la xarxa de carrils bici existents a Esplugues de Llobregat i al conjunt del sud del Baix Llobregat

Gràcies a aquesta connexió s’habilitarà un carril bici pràcticament continu entre Barcelona i Cornellà de Llobregat, a través de la l’Avinguda Cornellà i la carretera d’Esplugues. 

Connexió entre Esplugues de Llobregat i la Diagonal de Barcelona

Connexió entre Esplugues de Llobregat i la Diagonal de Barcelona

 

El passat mes d’abril es van adjudicar les obres d’aquesta actuació, que anirà a càrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i que té un import de 1.035.600 €. 

Més informació sobre el projecte 

 

Remodelació de la C-245 entre Cornellà de Llobregat i Castelldefels

La carretera C-245 és l’eix viari que permet la connexió entre els principals municipis del Baix Llobregat sud i que va des de Cornellà fins a Castelldefels, passant per Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat. En el seu conjunt configura un eix viari d’uns 13 quilòmetres. 

Amb el progressiu creixement urbanístic dels municipis del Baix Llobregat, aquest eix ha anat difuminant la seva funció de carretera i avui en dia ja funciona més com una gran avinguda que com una carretera convencional. 

Per aquest motiu ja fa temps que està sobre la taula la necessitat de transformar la C-245  en un eix cívic on es prioritzi la mobilitat en transport públic, a peu i en bicicleta i s’integri molt més en l’entorn urbà. Després de diversos projectes i propostes, finalment aquest mes de maig la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha presentat el projecte que podria ser el definitiu. 

En el següent vídeo es pot veure una simulació de com quedaria el projecte:

 

 

Una de les actuacions destacades de tot el conjunt és la creació d’un carril bici segregat en tot l’itinerari de la C-245, cosa que permetria la connexió dels següents municipis del sud del Baix Llobregat: Castelldefels, Viladecans, Gavà, Sant Boi de Llobregat i Cornellà. 

Eix ciclable a la C-245 entre Castelldefels i Cornellà

Eix ciclable a la C-245 entre Castelldefels i Cornellà

El conjunt de l’actuació a la C-245 suposa una inversió de 26,3 M€ que aportaran tant l’Àrea Metropolitana de Barcelona com la Generalitat de Catalunya i es preveu que el projecte es podria començar a executar l’any 2017. 

A nivell de la mobilitat en bicicleta, aquests eix permetria connectar Cornellà amb Castelldefels i l’entorn de la platja del Baix Llobregat, oferint un itinerari clicable continu entre Barcelona i Castelldefels. 

 

El “Camí del  Llobregat” a Olesa de Montserrat

També al Baix Llobregat, però en aquest cas al nord de la comarca, una actuació que s’està enllestint és l’itinerari fluvial per la llera del riu Llobregat entre el camí de la Puda i el terme municipal d’Abrera, recorrent tot el terme municipal d’Olesa de Montserrat.

Tram del Camí del Llobregat a Olesa de Montserrat

Tram del Camí del Llobregat a Olesa de Montserrat

L’actuació, que està a punt de finalitzar, correspon a la primera fase del conjunt del projecte de camí fluvial a Olesa de Montserrat i servirà per a obrir la primera traça del camí, i ha suposat una inversió de 300.000 €.  La segona fase permetrà la consolidació i ampliació del camí fluvial i la recuperació de la Palanca de Can Sedó i es preveu que pugui costar uns 700.00€ i encara està prevista una tercera fase d’uns 300.000 € per servirà per a recuperar la vegetació de la zona. 

Aquest projecte està impulsat i finançat per la Diputació de Barcelona. La voluntat de la Diputació de Barcelona i també dels municipis de la zona és que el conjunt del projecte pugui està enllestit abans d’acabar el present mandat.

Aquesta actuació s’emmarca en el projecte Camí del Llobregat, un projecte que pretén unir per un camí continu i ciclable el naixement del riu Llobregat a Castellar de n’Hug fins el Delta del Llobregat al Prat de Llobregat. En total es tracta d’un itinerari d’uns 190 quilòmetres dels quals la gran part ja està habilitada i un dels punts que queda per resoldre, és precisament la connexió entre Olesa de Montserrat i Martorell. 

Un cop estigui enllestida l’actuació que s’està duent a terme a Olesa de Montserrat ja serà possible la connexió amb bicicleta des del Prat de Llobregat fins a Monistrol de Montserrat. 

 

Important pel turisme, important per a la mobilitat

Les tres actuacions anunciades, un cop siguin una realitat, oferiran un gran potencial turístic, vinculat a l’oci en bicicleta ja que totes aquestes infraestructures ciclables connectaran grans pols d’atracció turística com són la ciutat de Barcelona, el Delta del Llobregat, la platja de Castelldefels i la muntanya de Montserrat (amb connexió amb el funicular de Monistrol de Montserrat).  

Cal tenir en compte que el sector del turisme vinculat a la bicicleta és un dels sectors turístics que més està creixent en els darrers anys a Europa. Gràcies a les infraestructures explicades anteriorment l’àrea metropolitana pot esdevenir un gran pol d’atracció per al cicloturisme ja que complementa aspectes com el potencial de la marca Barcelona, un clima idoni per a l’ús de la bicicleta i punt de gran interès turísti

Per més informació sobre el potencial del cicloturisme es pot consultar la següent publicació:

El impacto económico del cicloturismo en Europa

Però les infraestructures explicades anteriorment no  només seran claus per al sector turístic, sinó que poden millorar molt les possibilitats de mobilitat en bicicleta al Baix Llobregat. 

L’existència d’eixos ciclables continus i ben connectats amb la xarxa de metro i de ferrocarril poden millorar molt l’atractiu d’aquest mitjà de transport per a la mobilitat quotidiana.

 

L’exemple de Londres o com vendre-ho bé

Les inversions que es realitzaran en matèria de mobilitat en bicicleta al Baix Llobregat seran importants en els propers anys i, com es deia en el principi de l’article, poden suposar un abans i després de la mobilitat en bicicleta, tant el propi Baix Llobregat però també a la ciutat de Barcelona, que pot veure molt incrementada la seva connectivitat amb la comarca veïna. 

Ara bé, a part de realitzar les inversions i les actuacions, també cal fer la suficient pedagogia, difusió i promoció per tal que la ciutadania conegui les actuacions i les comenci a utilitzar. Per això cal impulsar campanyes promocionals potents i donar una idea clara del que es vol aconseguir amb aquestes infraestructures ciclables. 

Un bon exemple de com explicar i explotar bé les inversions fetes en matèria de mobilitat en bicicleta el podem trobar a Londres. 

L’Ajuntament de la capital britànica va fer una aposta molt decidida per la mobilitat en bicicleta des de l’any 2000 cosa que va permetre quadriplicar en poc temps el nombre d’usuaris d’aquest mitjà de transport i, actualment la quota modal de la bicicleta es troba a l’entorn del 9%. Això ha estat possible gràcies a l’aplicació de conceptes molt clars, que el propi Ajuntament defineix en 10 punts clau:

1)Reconeixement de la bicicleta com un dels mitjans de transport principals de la ciutat. 

2)Carers i espais ben dissenyats que clarifiquin i ordenin la mobilitat amb cada mitjà de transport i on tot els usuaris coneguin les seves responsabilitats. 

3)Reducció dels accidents de trànsit amb la bicicleta implicada

4)Aparcaments segurs en carrers, llocs de treball, estacions i escoles. 

5)Unitat especial de la policia per a perseguir els lladres de bicicletes. 

6)Potenciació de la bicicleta com un mitjà de transport divertit i saludable. 

7)Integrar la mobilitat en bicicleta en la resta de la planificació urbana. 

8)Maximitzar la inversió en mobilitat en bicicleta, implicant el sector privat. 

9)Treball conjunt entre agents claus per a impulsar iniciatives vinculades amb la bicicleta

10)Creació de nous itineraris ciclables

A partir d’aquests principis, l’actuació probablement més coneguda i destacada que s’ha impulsat han estat les Cycle Superhighways. Es tracta de vies ciclables continues que permeten connectar les perifèries Londres amb el centre. Aquestes vies tenen una senyalització específiques (estan pintades de blau), cosa que les fa molt identificables i donen la sensació de claredat, continuïtat i rapidesa de la xarxa ciclable. 

Precisament aquesta claredat en la concepció de l’actuació és el que les han fet una actuació destacable, aplicant un concepte que ja fa anys que s’aplica en la mobilitat en vehicle privat, que és la jerarquització de la xarxa ciclable i la priorització dels eixos principals de la mobilitat en bicicleta. 

Val a dir, però, que a la pràctica, la infraestructures que donen suport a les Cycle Superhighway tampoc suposen una gran inversió, simplement s’ha aprofitat la calçada existent i se n’ha destinat un tram a la bicicleta, aplicant, sobretot, una senyalització horitzontal, però sense una segregació específica del trànsit rodat. De fent, en molts trams s’aprofita l’espai del carril bus per a fer-hi passar les Cycle Superhighways. 

Aquesta actuació ens demostra que sovint, la possibilitat d’implantar actuacions favorables a la bicicleta no depèn tant d’una gran inversió, sinó d’aprofitar l’espai existent per a afavorir la mobilitat en bicicleta. 

 

 

 

Grans eixos ciclables a nivell metropolità

Les actuacions que es realitzaran els propers anys al Baix Llobregat, conjuntament amb les inversions fetes al llarg dels darrers anys a Barcelona en la creació de nous carrils bici podrien permetre la creació de grans carrils bicis metropolitans que oferissin una possibilitat real de mobilitat en bicicleta més enllà dels petits trajectes dins les ciutats metropolitanes. 

Cal tenir en compte que a la part nord de Barcelona també hi ha l’eix del Besòs, que ja és un itinerari ciclables de primer ordre. Igual que passa amb el Baix Llobregat, la gran assignatura pendent del Barcelonès Nord a nivell de mobilitat en bicicleta són les connexions clares i continues amb la xarxa ciclable de Barcelona. 

Solucionar aquests punts de discontinuïtat permetria crear eixos ciclables continu entre el sud del Baix Llobregat i el Barcelonès Nord que seria, sens dubte, un eix ciclable de primer ordre a nivell metropolità.

Possibles eixos ciclables d'àmbit metropolità

Possibles eixos ciclables d'àmbit metropolità

Cercador d'articles


Cerca per paraula:

Temàtica


Recull de premsa



2006 - 2018. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Política de privacitat