Logo Diputaci Barcelona
Xarxa mobal
葂it d抋ssistents a la VIII Jornada t鑓nica d抋ccessibilitat
Data última actualització: 27/03/2015

Més de 250 tècnics municipals van a assistir a la jornada per a conèixer les principals novetats de la nova Llei 13/2014 d’accessibilitat

El passat dia 26 de març va tenir lloc la VIII Jornada tècnica d’accessibilitat que, en aquesta ocasió, es va dedicar a la nova Llei d’accessibilitat aprovada el passat mes d’octubre de 2014. Es tracta, doncs, d’una tema de gran actualitat i això va fer que la jornada despertés un gran interès. Per aquest motiu, la sala es va omplir amb més de 260 persones, moltes d’elles representants tècnics i polítics dels ajuntaments de la província. 

Per tal de poder consultar les ponències de la jornada es pot fer en el següent enllaç:

http://xarxamobal.diba.cat/XGMSV/cat/jornades/jornades_accessibilitat_2015_programa.asp

 

La nova llei d’accessibilitat: necessària, global i integradora

El primer bloc de la jornada es va dedicar a analitzar les principals novetats i oportunitats que presenta el nou redactat de la Llei d’accessibilitat. Aquest primer bloc va anar a càrrec del Sr. Jordi Oliva, de la Generalitat de Catalunya i del Sr. Ignasi Gustems, de la Diputació de Barcelona. 

Els principals aspectes que es van destacar de la nova llei van ser els següents:

  • La nova llei té un caràcter transversal i global i intenta recopilar les necessitats d’accessibilitat en tot tipus de situacions: territori, edificació, transports, comunicació i, com a novetat respecte a l’anterior llei, productes i serveis. 
     
  • Té en compte tots els col•lectius que poden requerir una atenció especial en aspectes d’accessibilitat incorporant, també, persones amb diversitat funcional cognitiva i també les persones de més de 70 anys. 
     
  • Pretén integrar totes les referències en d’altres normatives que fan referència a criteris d’accessibilitat, per tal d’unificar aquests criteris en un sol document normatiu i facilitar-ne l’aplicació. 
     
  • Defineix nous àmbits d’aplicació de l’accessibilitat, com per exemple els parcs naturals. 
     
  • Fa una clara diferenciació entre nous desenvolupaments urbanístics i espais existents. En ambdues situacions es vol millorar l’accessibilitat dels entorns, però en el cas de nous desenvolupaments els criteris d’accessibilitat i comoditat seran els màxims, mentre que en els espais existents caldrà aplicar criteris de proporcionalitat, oportunitat i progressivitat
     
  • Es dóna més força i vigència als plans d’accessibilitat municipals que són obligatoris per a tots els municipis. La llei determina que en el termini de tres anys d’ençà de la seva aprovació tots els municipis l’haurien de tenir aprovat. També es marquen terminis per a tenir-lo executat:
     
    • 8 anys per municipis de més de 50.000 hab. 
    • 12 anys per municipis de 20.000 a 50.0000 hab.
    • 15 anys per municipis de menys de 20.000 hab. 

 

  • El pla d’accessibilitat es podrà integrar en d’altres documents de planificació, com per exemple en els plans de mobilitat urbana que ja tenen un apartat dedicat exclusivament a la mobilitat dels vianants. Això pot permetre optimitzar recursos en l’elaboració d’aquests documents. 
     
  • Els plans d’accessibilitat caldrà que es facin públics a través d’Internet
     
  • També es simplifiquen les llicències per a poder instal•lar ascensors als blocs d’habitatges que no en tinguin. 
     
  • La llei també preveu un capítol especial per a formació, tant dels tècnics municipals encarregats d’aplicar la Llei d’accessibilitat, com en l’àmbit de la formació universitària, per tal que els criteris d’accessibilitat s’incorporin als currículums acadèmics dels ensenyaments relacionats. 
     
  • També es preveu la creació d’ajuts per a la promoció de l’accessibilitat i un distintiu de qualitat que doni un reconeixement a aquells agents que apliquin bones pràctiques d’accessibilitat. 

 

Malgrat que en alguns aspectes la Llei ja té prou detall perquè els criteris siguin aplicables directament, en d’altres aspectes caldrà el desenvolupament de posteriors Decrets per tal d’afinar al detall. Aquest és el cas, per exemple, de l’aplicació en l’àmbit de l’espai públic, on ja s’està treballant en el Decret d’accessibilitat que determinarà els detalls d’aplicació de l’accessibilitat al territori. 

Segons es va dir durant la jornada, la Llei estableix que el Decret estigui elaborat, com a màxim, al cap de 2 anys de l’aprovació de la Llei. Tot i això, segons va informar el Sr. Oliva, es preveu que pugui està enllestit en un termini inferior, aproximadament en un any i mig

 

L’usuari final com a eix central de l’accessibilitat

La jornada també va comptar amb l’experiència més pràctica de l’arquitecte Xavier Garcia- Milà, que va recordar que totes les actuacions que es fan en matèria d’accessibilitat tenen com a objectiu final la millora de la qualitat de vida de les persones i que no s’hauria de realitzar un disseny d’un espai, només a partir dels criteris d’accessibilitat, sinó que cal tenir sempre present a l’usuari final i analitzar-ne les seves necessitats concretes. És possible trobar-se espais que, tot i complir amb els criteris d’accessibilitat, no donen resposta a les necessitats reals dels usuaris. 

El Sr. Garcia – Milà també va fer èmfasi en la importància que la llei també contempli l’accessibilitat de les persones grans ja que, tal i com es veu en l’evolució de les piràmides demogràfiques, en els propers 40 anys la població de més de 65 anys es duplicarà i arribarà a ser un 30% de la població total. Òbviament això implicarà disposar d’un espai públic, d’uns habitatges i d’un entorn en general, adaptat a les necessitats de la gent gran. 

Val a dir que les necessitats de la gent gran, tot i tenir similituds amb les necessitats d’una persona amb diversitat funcional, no són del tot comparables i requereixen enfocaments diferenciats. 

Evolució de la població dels propers 40 anys

Evolució de la població dels propers 40 anys

 

El pla d’accessibilitat, una eina de diagnosi, pressupostació i priorització de l’accessibilitat municipal

La jornada també va tenir un apartat dedicat a la figura del pla d’accessibilitat, una figura d’àmbit municipal que ja es trobava en l’anterior llei d’accessibilitat i que amb la nova llei pren encara més força.

Per tal de realitzar l’explicació sobre els plans d’accessibilitat es va comptar amb la participació del Sr. Pere Claret de l’Ajuntament de Berga, municipi que ha aprovat recentment un pla d’accessibilitat realitzat amb la col•laboració de la Diputació de Barcelona.

Una de les principals avantatges del pla d’accessibilitat és que és una eina que permet al municipi disposar d’una diagnosi de les principals mancances en matèria d’accessibilitat i també d’elaborar un programa d’actuacions per anar corregint aquestes mancances a partir d’una priorització d’aquelles actuacions  que són més necessàries.

En el cas de Berga, que va servir d’exemple per explicar la figura dels plans d’accessibilitat, es va fer menció, també, a aspectes que cal tenir en compte en el moment de realitzar un pla d’accessibilitat:

 

  • El pla ha de ser coherent amb el pla de mobilitat del municipi (en cas de tenir-ne com és el cas de Berga). En aquest sentit la nova llei d’accessibilitat fa un pas endavant i ja preveu que el pla d’accessibilitat i el pla de mobilitat puguin anar integrats en el mateix document. 
     
  • Cal realitzar una proposta d’actuacions realista, tenint en compte les possibilitats d’inversió dels municipis, sempre força limitades, i cercant solucions de baix cost que, encara que no siguin les òptimes, permetin fer accessibles els itineraris de la via pública. 
     
  • Realitzar una priorització de les actuacions per tal de poder invertir allí on fa més falta. Aquesta priorització ha de ser per a espais públics que donin accés a serveis de primera necessitat com els centres educatius, centres sanitaris, etc. 

 

Respecte als plans d’accessibilitat, cal mencionar el compromís de la Diputació de Barcelona en continuar la tasca de suport als ajuntaments en la redacció d’aquests plans. Fins al moment ja s’han redactat 137 plans d’accessibilitat a la província de Barcelona i es continuarà donant aquest suport als municipis, especialment ara que la nova llei d’accessibilitat també reforça el paper dels plans d’accessibilitat. 

Imatge del pla d'accessibilitat de Berga amb la priorització de les actuacions

Imatge del pla d'accessibilitat de Berga amb la priorització de les actuacions

 

El manteniment de la via pública com a element clau de gestió de l’accessibilitat

Sovint, quan es parla d’accessibilitat, es pensa en la eliminació de barreres arquitectòniques, és a dir, es pensa en una actuació concreta. Però cal tenir en compte que totes les actuacions que es fan a la via pública després requereixen un manteniment i que si aquest manteniment no es fa de manera eficient i preventiva, a la llarga, l’espai públic accessible també acaba esdevenint inaccessible

Per aquest motiu, durant la jornada es va conèixer l’experiència del municipi del Prat de Llobregat, presentada pel Sr. Antoni Boscadas, i que va exposar el seu sistema de manteniment de la via pública. 

El Prat de Llobregat és un municipi 63.400 habitants, és a dir, d’una mida considerable. Per tal de dur a terme el manteniment de la via pública ja fa temps que es va fer una aposta per a l’ús de les TIC i, especialment, per a l’ús d’un GIS. Per tal de poder posar en funcionament aquest GIS és necessari un important esforç d’inventari dels elements de la via pública, però aquest esforç val la pena ja que es poden dur a terme les tasques de manteniment de manera molt integrada i eficient. 

Gràcies a aquest sistema integral de manteniment, darrerament també s’ha començat a oferir serveis a la ciutadania mitjançant de les tecnologies mòbils. Gràcies a la App de l’Ajuntament el ciutadà pot emetre alertes d’incidències a la via pública que automàticament s’integren al sistema de gestió d’incidències del Prat de Llobregat. 

El tema del manteniment és, precisament, un dels que es reforcen en la llei d’accessibilitat, no només per la importància que té per a fer accessible la via pública, sinó perquè un manteniment preventiu permet incrementar el grau de qualitat i d’accessibilitat de l’espai públic i evitar actuacions molt més costoses i urgents en un futur. 

En aquest sentit, la llei determina una nova figura: el Pla de manteniment. Aquest document és obligatori per a tots els edificis i equipaments de titularitat pública i conté aquelles mesures i procediments que permeten mantenir les condicions d’accessibilitat d’aquests edificis. 

 

Martorell, l’accessibilitat com a punt d’inflexió de la transformació del municipi

Per últim la jornada va comptar amb la participació del Sr. Rodrigo Alaminos de l’Ajuntament de Martorell, que va poder explicar com s’ha millorat l’accessibilitat del barri de la Vila de Martorell. 

El barri de la Vila, és el barri antic de la ciutat de Martorell, que amb el temps havia patit un procés d’envelliment i degradació de l’espai públic. Per tal de transformar el barri, Martorell es va acollir a la Llei de Barris, i es va iniciar un pla integral de millora del barri que va tenir l’accessibilitat com a un dels eixos centrals d’actuació. 

El punt de partida de tot plegat va ser la redacció de Pla d’accessibilitat del barri de la Vila, que va permetre detectar els punts més crítics en matèria d’accessibilitat i espai públic i, a partir d’aquí es van impulsar tot un seguit d’actuacions de millora que van permetre transformar radicalment el barri. 

Aquesta transformació, que partia dels criteris d’accessibilitat, no només va servir per a millorar les condicions de mobilitat per la via pública, sinó que va permetre crear espais públics de molta més qualitat. Això també va invertir la tendència demogràfica i econòmica del barri (abans de les intervencions la gent tendia a marxar del barri) i al cap de poc ja es va notar que el barri recuperava noves famílies i nous comerços. 

El cas de Martorell, doncs, és un bon exemple de com les intervencions de millora de la via pública en matèria d’accessibilitat no només suposen un benefici directe per a les persones amb diversitat funcional, sinó que són un benefici per al conjunt de la ciutadania

Abans i després d'una actuació d'accessibilitat a Martorell

Abans i després d'una actuació d'accessibilitat a Martorell

 

Compromís de la Diputació de Barcelona amb la formació i divulgació en matèria d’accessibilitat

Com ja s’ha comentat anteriorment, la llei d’accessibilitat 13/2014 és una llei llargament esperada i treballada, en la qual hi ha intervingut un gran nombre d’agents, tant per part de les administracions públiques com de col•lectius de persones amb discapacitat. Fruit d’aquesta llarga feina de participació i consens la llei marca l’inici d’un bon camí, però encara queda feina per fer. 

En alguns aspectes, per exemple la via pública, caldrà actualitzar els respectius Decrets. En aquest sentit, des de la Diputació de Barcelona es va reforçar el compromís de seguir elaborant jornades de formació per als tècnics municipals a mesura que la llei d’accessibilitat es vaig desplegant. 

Cercador d'articles


Cerca per paraula:

Temàtica


Recull de premsa



2006 - 2018. Xarxa MOBAL. Ger鑞cia de Serveis d'Infraestructures Vi鄏ies i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Pol韙ica de privacitat