Logo Diputaci Barcelona
Xarxa mobal
El Parlament aprova la Llei d抋ccessibilitat
Data última actualització: 04/11/2014

Un dels principals objectius d’aquesta nova Llei d’accessibilitat és la integració de la diversitat de disposicions d’accessibilitat existents actualment, unificant, coordinant i establint els criteris d’aplicació, execució i control d’aquestes normatives d’acord amb els principis de proporcionalitat i d’ajustos raonables.

S’impulsarà encara més la figura del pla d’accessibilitat 

La Diputació de Barcelona ha donat suport a més de 140 municipis, durant més de 15 anys en el desenvolupament dels plans d’accessibilitat

El passat 15 d’octubre de 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei d’accessibilitat, una llei que veu la llum després de més de 10 anys de treballs, tant dels grups de tècnics, els sectors i entitats socials i, finalment, els grups parlamentaris. El text de la Llei va sortir publicat en el DOGC del dia 4 de novembre de 2014.

Aquesta Llei neix amb la intenció d’esdevenir un referent en matèria d’accessibilitat i de defensa dels drets de les persones amb diversitat funcional, tal i com ja ho va ser la seva llei predecessora, aprovada l’any 1991 i que va marcar una clara tendència en polítiques públiques en matèria d’accessibilitat.

Una eina important d’aplicació de l’anterior llei d’accessibilitat fou el Codi d’Accessibilitat de Catalunya de l’any 1995 que feia els desplegament tècnic dels articles de la Llei d’accessibilitat. De la mateixa manera, una de les fites més importants que marca la recentment aprovada Llei d’accessibilitat és l’aprovació d’un nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya que, segons la pròpia Llei, cal que estigui aprovat en menys de 3 anys, però que el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat té la intenció de desenvolupar en un termini inferior. 

 

Clarificació de la normativa existent

Un dels principals objectius, tant de la Llei d’accessibilitat com del futur Codi d’Accessibilitat de Catalunya és clarificar el mapa normatiu actual, que genera autèntics maldecaps per als tècnics municipals, pel que fa a la seva aplicació. 

A grans trets, actualment la normativa d’accessibilitat ve determinada per dues grans normes, la Llei d’accessibilitat de Catalunya i la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. (LIONDAU)

De la Llei catalana se’n deriva el Codi d’accessibilitat de Catalunya i de la Llei estatal se’n deriva el Reial Decret 505/2007, de 20 d’abril, sobre condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions. I d’aquest Reial Decret se’n deriven, per una banda i en relació als espais públics, la famosa ORDRE VIV/561/2010, i en relació a les edificacions el SUA-9 integrat al Codi Tècnic de l’Edificació. En el següent gràfic es mostra d’una manera més clarificadora:

Esquema de lleis vinculade a l'accessibilitat de l'Estat i catalanes

Esquema de lleis i normes vinculade a l'accessibilitat, tant les pròpies de l'Estat com les de l'àmbit català

 

Amb aquest marc normatiu sovint es presenten contradiccions o criteris diferenciats entre la normativa catalana i l’estatal, cosa que requeria la creació d’un nou marc normatiu que solucionés aquestes diferències de criteris. 

A la Xarxa MOBAL ja es va publicar en el seu moment un document que establia una comparativa entre ambdues normatives i intentava clarificar conceptes per a la seva aplicació. La nova Llei d’accessibilitat i el posterior Decret serviran per clarificar el marc normatiu actual i facilitar-ne la seva aplicació.

 

Més formació per als responsables de l’aplicació de la Llei d’accessibilitat

Un aspecte interessant que introdueix la nova Llei és que marca la necessitat de formació per a tècnics i altres agents responsables de l’accessibilitat per tal que tinguin prou coneixements per a poder aplicar correctament la pròpia Llei d’accessibilitat i la normativa que se’n derivarà. 

Igualment, la Llei preveu que els conceptes d’accessibilitat universal s’incorporin en els diferents plans d’estudis de l’ensenyament reglat, especialment en l’àmbit universitari i en la formació professional. 

 

Participació del teixit social

Una de les virtuts de la Llei d’accessibilitat que s’acaba d’aprovar és que neix amb un ampli consens social i polític, prova d’això és que la Llei es va aprovar per unanimitat. 

Un aspecte crucial per a aconseguir aquesta unanimitat política ha estat l’intens treball i la gran participació de les entitats i agents socials que s’ha tingut en compte en tot el procés de redacció i tramitació de la Llei. En el següent enllaç es poden veure totes les intervencions realitzades al Parlament per part de representants d’aquestes entitats 

 

Una Llei inspirada en el concepte de l’accessibilitat universal

L’anterior Llei dels anys noranta va fer un especial èmfasi en els aspectes vinculats a la mobilitat i a les barreres arquitectòniques. Gràcies a aquella Llei es van fer avenços considerables en matèria de transport públics, adaptació de l’espai públic, adaptació de locals públics, etc. 

Tot i això l’accessibilitat no pot ser vista, només, des de l’aspecte de la mobilitat de les persones amb diversitat funcional, sinó que cal una visió global i transversal que englobi tots els aspectes de la societat. Per aquest motiu, la nova Llei fa un especial èmfasi en tot el que són accés als serveis públics, i accés als béns i productes. 

En l’àmbit dels serveis públics la Llei proposa que la informació que permeti fer-ne ús sigui accessible mitjançant la llengua dels signes, braille, lletra augmentada o d’altres mecanismes que garanteixin la igualtat d’oportunitats per a les persones amb diversitat funcional. 

En el cas dels productors de béns i serveis, aquests estaran obligats a que la informació més rellevant dels productes, com per exemple la data de caducitat dels productes i les alertes sobre agents al•lèrgics, també tinguin un disseny universal comprensible per a les persones amb diversitat funcional. 

Un aspecte que té un paper rellevant en aquesta filosofia de l’accessibilitat universal són les tecnologies de la informació i la comunicació. Actualment, gràcies als dispositius mòbils i a les comunicacions s’estan desenvolupant un gran nombre d’aplicacions que permeten incrementar el grau d’autonomia de les persones amb diversitat funcional. La Llei fa especial èmfasi en afavorir que aquestes tecnologies es puguin incorporar en l’adaptació dels béns i serveis, així com en la millora de l’accessibilitat en general.  

 

Reforçar el paper dels plans d’accessibilitat en l’àmbit municipal

Els Plans d’accessibilitat són els documents de referència per als responsables municipals que permeten fer un inventari dels punts amb mancances d’accessibilitat dels municipis, proposant-ne solucions, i determinar un pla d’accions per tal d’anar superant aquestes mancances. 

Amb l’anterior llei els plans d’accessibilitat tenien en compte quatre grans àmbits d’actuació: espai públic, edificació, transport i comunicació. Amb la nova llei, els plans d’accessibilitat també incorporaran dos nous aspectes: serveis i productes. 

A més a més la nova llei entra molt més al detall de com han de ser els plans d’accessibilitat, així es determina, per exemple, que els plans d’accessibilitat hauran de:

  • Contenir una diagnosi de les condicions existents
  • Determinar les actuacions necessàries per fer-les accessibles
  • Establir criteris de prioritat en les actuacions
  • Definir mecanismes de seguiment, control, manteniment i actualització del pla
  • Establir un termini màxim per a la revisió del pla d’accessibilitat

 

A més a més el pla d’accessibilitat podrà incorporar un pla de manteniment dels espais públics i dels edificis públics, com a eina de gestió de l’accessibilitat en el dia a dia. 

També es determina que els municipis limítrofs, amb menys de 10.000 habitants, puguin realitzar un pla d’accessibilitat de manera conjunta, establint, així la figura del pla d’accessibilitat supramunicipal

Us aspecte molt interessant respecte als plans d’accessibilitat és que es preveu que aquests es puguin integrar en d’altres figures de planificació existents, com per exemple els plans d’actuació municipal o els plans de mobilitat urbana. Aquest segon punt és especialment encertat ja que actualment existeixen grans similituds entre els plans d’accessibilitat i els plans de mobilitat urbana, en l’aspecte que fa referència als vianants. 

La Llei també estableix els terminis en els quals caldrà realitzar els plans d’accessibilitat. Tots els terminis fan referència a partir del moment en que s’aprovi el futur Codi d’accessibilitat de Catalunya. En el cas dels municipis que ja tenen un pla d’accessibilitat disposaran de quatre anys per a actualitzar el pla i en el cas dels municipis que no tingui pla d’accessibilitat disposaran de tres anys per a redactar-lo. 

També es determinen els terminis d’execució dels propis plans d’accessibilitat que es fixen en:

  • 10 anys per a municipis de més de 50.000 habitants
  • 15 anys per a municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants
  • 20 anys per a municipis de menys de 20.000 habitants. 

 

Pel que fa als plans d’accessibilitat cal destacar la feina feta per la Diputació de Barcelona que, durant més de 15 anys ha donat suport als Ajuntaments per a desenvolupar aquesta figura de planificació. Actualment ja són prop de 140 els municipis que compten amb plans d’accessibilitat.  

 

Manca de partida pressupostària

Un dels aspectes que encara no s’ha concretat de la Llei és quina partida pressupostària s’hi destinarà i, en general, quines seran les fonts de finançament per tal de poder aplicar tots els articles que s’hi regulen. Aquest aspecte caldrà que es vagi determinant a mesura que la Llei es vagi desplegant i entri més al detall. 

Una de les possibles fonts de finançament si que la contempla la Llei i té el seu origen en les diverses sancions previstes per l’incompliment d’algun dels articles. Aquestes sancions aniran des dels 300 a 600€ per a les infraccions més lleus, als 3.000 o 6.000€ per a infraccions greus. També hi ha previstes sancions de fins a 30.0000€ per a situacions excepcionals recollides en la Llei. 

Cercador d'articles


Cerca per paraula:

Temàtica


Recull de premsa



2006 - 2018. Xarxa MOBAL. Ger鑞cia de Serveis d'Infraestructures Vi鄏ies i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Pol韙ica de privacitat