Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal
Google presenta el seu nou model de cotxe autoconduït que està cridat a revolucionar el sector de la mobilitat
Data última actualització: 06/06/2014

L’empresa americana preveu posar en circulació uns 200 cotxes autònoms durant els propers dos anys

Els vehicles no seran de propietat individual sinó que funcionaran com servei de transport i permetran realitzar trajectes urbans als seus usuaris

El febrer de 2012 en aquest mateix lloc web publicàvem un article sobre el Google Car, un cotxe desenvolupat per l’empresa Google i preparat per a poder circular en condicions de trànsit reals i sense l’acció humana, és a dir, un cotxe autoconduït. En aquells moments la idea semblava utòpica i un pèl excèntrica i poca gent pensava que es poguessin veure aquests tipus de vehicles circulant per la ciutat, almenys a curt termini.  

Però aquest mes de maig, Google ha presentat un nou prototip de cotxe autoconduït que té la intenció de posar en circulació en diverses ciutats americanes. En concret l’empresa americana té l’objectiu de posar en circulació uns 200 vehicles d’aquest tipus durant els pròxims 2 anys en diverses ciutats dels EUA. 

De moment encara no se sap en quines ciutats s’implantarà aquest model de cotxe, però Google si que ha especificat que està treballant amb diversos partners per a poder implementar el servei en breu. 

La idea de la implantació d’aquests vehicles és que funcionin com un servei, és a dir, que les persones puguin utilitzar el cotxe autoconduït per a realitzar un determinat trajecte i que, un cop arribats al seu destí, deixarien el cotxe i aquest es dirigiria cap a un altre punt on un altre usuari vulgui realitzar un altre viatge. 

 

Un cotxe o una joguina?

A diferència dels primers prototips de cotxes autoconduïts, que es van realitzar a partir de models de cotxes ja existents, el nou model de cotxe de Google té un disseny totalment nou. 

El cotxe autoconduït està especialment pensat per a desplaçaments urbans i periurbans. No disposa ni de volant ni de pedals ja que no es preveu que l’usuari el pugui conduir. Només disposa d’un botó d’arrencada i d’un botó d’aturada d’emergència. A part d’això l’usuari pot introduir la seva destinació i de tota la resta se n’ocupa el vehicle, el passatger només cal que es deixi portar. 

La velocitat màxima que pot assolir el cotxe és de 40 quilòmetres a l’hora, per tant, no és un vehicle pensat per a fer trajectes llargs per carretera sinó per trajectes curts en l’àmbit urbà. 

També és un vehicle pensat  perquè sigui respectuós amb el medi ambient i la qualitat ambiental de la ciutat. És un vehicle completament elèctric i silenciós que s’adapta perfectament a l’entorn urbà. 

Un dels temes que més s’ha treballat a Google és el tema de la seguretat viària, tant des del punta de vista de la seguretat dels passatgers del vehicle com de la seguretat dels vianants o ciclistes en un hipotètic cas d’atropellament. Els mecanismes de seguretat passius del vehicle, pel que fa al passatger, són els propis d’un vehicle convencional, és a dir, el cinturó de seguretat. En canvi s’ha dissenyat la carcassa exterior pensant en minimitzar la lesivitat de les víctimes en cas d’atropellament. Per això la lluna davantera no és de vidres, sinó de plàstic i la part frontal de vehicle està formada per una capa de 60cm d’espuma dura

Les seves dimensions també són reduïdes i té una capacitat per a dos passatgers. Tot els seu disseny recorda més a un cotxe de joguina que no pas a un vehicle real. I alguna cosa de joguina deu tenir a jutjar per la reacció de les persones que el proven per primera vegada: totes elles experimenten l’emoció i la sorpresa que sovint ens genera l’acte de jugar. 

Tot i que l’aparença del prototipus és minimalista, la tecnologia que permet dur a terme el prototip no ho és pas i es requereixen diversos aspectes punters en tecnologies de la informació:

 

  • LIDAR, és l’element clau de tot el sistema. El LIDAR és una mena de radar que permet fer-se una representació real en 3 dimensions de tot l’entorn del vehicle. D’aquesta manera el cotxe interpreta la informació del LIDAR prendre els decisions de conducció. 
     
  • GPS, essencial per determinar els itineraris a seguir per a arribar a la destinació dels passatgers. 
     
  • Càmeres, que obtenen informació en imatges de l’entorn del vehicle i gràcies a software de reconeixement d’imatges faciliten la presa de decisions per a conduir el vehicle. 
     
  • Sensors, que obtenen informació de possibles objectes propers al vehicle i que actuen com a mecanismes de seguretat per a evitar impactes. 
     
  • Ordinador central. Tota la informació del vehicle ha de ser processada per un ordinador central que finalment és qui decideix els paràmetres per a la conducció del vehicle. 

 

 

 

 

 

 

Avantatges d’aquest tipus de vehicles

Les avantatges que poden tenir aquest tipus de vehicle per a la mobilitat de les persones són prou importants i en destacaríem les següents:

Seguretat viària:

Tot i que la primera impressió d’un cotxe autoconduït és que podria ser un vehicle força insegur ja que es fa difícil pensar que pot reaccionar a la gran varietat de situacions que pot presentar la mobilitat a les grans ciutats, el fet és que les diferents proves que s’han fet han demostrat que el cotxe de Google és extremadament segur. De fet, durant el mes d’agost de 2012 es va realitzar una prova de seguretat del vehicle que va aconseguir realitzar 500.000 quilòmetres circulant de manera autònoma, sense tenir cap accident

Un dels col•lectius que podrien resultar més beneficiats a nivell de seguretat viària són els vianants i ciclistes, que sovint pateixen accidents per la manca de visibilitat o distraccions dels conductors dels cotxes. Amb els sistemes que porta incorporats el cotxe autoconduït, les distraccions i la manca de visibilitat simplement desapareixen. 

 

Aprofitament de l’espai públic:

Com s’ha comentat anteriorment el mecanisme de funcionament que es preveu per al cotxe autoconduït no passa pel model de cotxe en propietat que es deixa aparcat la major part del temps a la via pública, sinó que s’orienta més a un servei on els vehicles estaran permanentment circulant, donant servei de mobilitat a aquelles persones que ho requereixin. 

Això vol dir que la necessitat de vehicle propi també es redueix i, amb ella, la necessitat d’aparcar el cotxe en algun lloc. La reducció dels llocs d’aparcament també implica que es pot guanyar espai públic per a d’altres usos, com per exemple parcs, carrils de transport públic, carrils-bici, etc. 

 

Més mobilitat per a totes les persones:

Un altre avantatge important que pot aportar el cotxe autoconduït és l’increment de possibilitats de mobilitat a una part important de la població que actualment no poden desplaçar-se en cotxe propi, almenys de manera autònoma. 

Evidentment, existeixen diverses possibilitats de mobilitat per a les persones sense possibilitats de conduir un cotxe, com el transport públic, el taxi, el cotxe com a acompanyant. El cotxe autoconduït s’afegeix a aquestes possibilitats i permet que les persones sense cotxe propi tinguin una mica més d’autonomia per a desplaçar-se. 

 

No tot són avantatges:

De la mateixa manera que les avantatges són clares, els possibles inconvenients que poden sorgir de la posada en funcionaments d’aquests serveis també hi són.

En primer lloc cal tenir en compte que si aquest tipus de mobilitat es generalitza, pot suposar una competència important per a d’altres agents del sector de la mobilitat com per exemple els taxis. De fet, la orientació que Google dóna al seu cotxe és la d’un servei similar a un taxi, per tant pot esdevenir una important competència per a aquest sector.

En segon lloc hi ha un segon inconvenient a tenir en compte que és l’important cost que tenen actualment els cotxes que Google ha desenvolupat. Es calcula que cada cotxe pot costar entre 

Per últim ens trobem amb una tecnologia puntera que encara no està regulada. Es tracta d’un cas similar als drones, on la tecnologia va per davant de les normes i cal que els governs s’afanyin a cercar el marc normatiu que regularà aquest sector i que garantirà els drets bàsics de les persones. 

En el cas del cotxe autoconduït fan falta importants canvis legislatius per a adaptar-lo al marc normatiu actual. Alguns estats dels EEUU, concretament Nevada, Florida, Califòrnia i Michigan,  ja van modificar les seves normes de circulació quan Google va començar a fer proves amb els primers prototips de cotxe autoconduït per tal que aquest pogués circular per la xarxa viària de forma legal. 

A Europa encara no existeix cap estat que hagi regulat la circulació de cotxes autoconduïts tot i que n’hi ha uns quants que ja hi estan treballant, com per exemple Finlàndia. 

A part de regular tot l’aspecte de la circulació dels vehicles autoconduïts també caldrà regular tota la informació que el sistema recull dels diferents trajectes, així com la finalitat amb la qual es recull aquesta informació, per tal de garantir el dret a la intimitat de les persones, sobretot tenint en compte que l’agent impulsor d’aquesta iniciativa és una empresa com Google. En aquest sentit, el paper de l’administració pública i del marc legal és clau per a establir les normes d’aquest nou  servei de mobilitat. 

 

Comparant una flota de taxis amb una flota de cotxes autoconduïts

Veient les possibilitats que poden oferir els cotxes autoconduïts de cara al futur diverses universitats han impulsat estudis científics que han analitzar el comportament global de la flota de taxis en comparació amb una hipotètica flota de taxis robotitzada.

Un dels estudis esmentats es pot consultar en el següent enllaç i analitza quin seria l’impacte d’implementar un sistema de mobilitat personal basada en vehicles autònoms, un Bicing de vehicles autònoms, per entendre’ns. 

L’estudi analitza diverses situacions en ciutats molt diverses. Per exemple s’analitza per la ciutat de Manhattan (1,6 milions hab.), per la ciutat de Ann Arbor (114.000 h. a Michigan) i per la ciutat de Babcock Ranch a Florida. 

Ens centrem en el cas de Manhattan. Un cop analitzades les dades dels viatges que realitzen els taxis de Manhattan (mitjana de quilòmetres recorreguts, mitjana de passatgers transportats, etc) s’ha calculat quina flota de vehicles autoconduïts podria oferir un servei similar i el cost que implicaria aquest servei. 

 

Els resultats per al cas de Manhattan són espectaculars:

 

  • Es podria passar dels 13.000 taxis actuals a 9.000 taxis autoconduïts. Amb aquesta flota el temps d’espera mig per a obtenir un taxi seria de menys d’un minut. 
     
  • El cost actual de moure’s en taxi a la ciutat de Manhattan és d’uns 5$ per milla. Amb el nou sistema de mobilitat autònoma el cost d’una milla s’estableix en 0,5$

 

Veient aquests resultats és obvi que la mobilitat autònoma ofereix grans possibilitats des del punt de vista de l’eficiència i la sostenibilitat, però també presenta un gran repte, què passa amb els 13.000 conductors de taxi? 

La resposta a aquesta pregunta no és senzilla i respon a criteris més propis de l’economia que de la mobilitat, però més enllà de les avantatges i inconvenients d’aquest nou sistema de mobilitat, el que ha mostrat Google és que la tecnologia per al cotxe autoconduït ja està a punt. 

El que passi a partir d’ara depèn de l’acceptació amb que la rebi la ciutadania i de la capacitat dels servidors públics per a establir el marc normatiu correcte per al seu desenvolupament equilibrat i coherent amb els valors de la mobilitat sostenible. 

Cercador d'articles


Cerca per paraula:

Temàtica


Recull de premsa



2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal