Logo Diputaci Barcelona
Xarxa mobal
Europa impulsa els Plans de mobilitat urbana
Data última actualització: 08/05/2014

La UE ha publicat el Urban Mobility Package, un recull de documents que marquen l’estratègia europea en mobilitat urbana per als propers anys

Horizon 2020 i Civitas 2020 ofereixen vies de finançament de les polítiques urbanes de mobilitat

El proper mes de juny es celebrarà el primer congrés europeu dedicat exclusivament als plans de mobilitat urbana

 

 

La consolidació del Pla de mobilitat urbana a tot Europa

Els Plans de Mobilitat Urbana, a Catalunya, es van regular a partir de l’aprovació de la  Llei de Mobilitat de l’any 2003. Aquesta Llei determina que els plans de mobilitat urbana són els instruments pels quals les administracions locals poden gestionar les polítiques de mobilitat. A Catalunya són obligatoris pels municipis de més de 50.000 habitants i capitals de comarca.

A aquesta legislació s’hi ha afegit posteriorment altres normatives, com el Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, que determina que els municipis de més de 20.000 habitants dins de la RMB també tenen la obligació de redactar un PMU. 

A Espanya, els plans de mobilitat també estan regulats per llei, concretament per la Llei de economia sostenible de l’any 2011. En aquesta Llei es determina que els plans de mobilitat urbana són obligatoris pels municipis (o àrees metropolitanes) de més de 100.000 habitants. Així mateix, com a mesura per a fomentar que les administracions locals desenvolupin els seus PMU, la llei condiciona les ajudes al transport públic provinents del Govern de l’Estat a que els municipis en qüestió disposin d’un PMU aprovat. 

Tant a Catalunya, com a la resta d’Espanya, la gran majoria de municipis metropolitans estan impulsant des de fa anys els seus respectius Plans de mobilitat urbana. A la província de Barcelona, la Diputació de Barcelona té un programa específic d’impuls dels Plans de mobilitat urbana, que està funcionant des de l’any 2005 i pel qual ja s’han redactat o s’estan redactant 47 PMU. 

 

Sis estats referents a Europa: França, Regne Unit, Itàlia, Noruega i Alemanya

El creixent interès de l’administració local pel fenomen de la mobilitat no només és una realitat a casa nostra, sinó que a tot Europa existeix una feina rellevant en l’àmbit de la mobilitat urbana, tot i que amb lleugers matisos. 

L’any 2009, la Comissió Europea va impulsar un estudi anomenat The state-of-the-art of  Sustainable urban mobility plans in Europe per a conèixer quins estats tenien implementades polítiques en mobilitat i detectar els països referents en aquest aspecte.  

Es van considerar tres categories d’estats, en la primera hi havia els estats amb unes polítiques sobre mobilitat urbanes consolidades, amb legislació de suport i una àmplia implementació entre les administracions locals. A la segona modalitat hi havia els països amb polítiques de mobilitat urbana en estat inicial, encara amb feina a fer per a consolidar-les i el tercer grup hi havia els estats sense cap política específica en mobilitat urbana. 

En el primer grup de referència s’hi van ubicar sis estats: França, Regne Unit, Itàlia, Noruega i Alemanya. 

En el cas d’Espanya, aquest es situa en el segon grup de polítiques de mobilitat urbana en un estadi inicial. Val a dir, però, que l’estudi també fa un incís en el cas de Catalunya, i s’indica que existeixen polítiques prou consolidades per situar-se en el primer grup d’estats referents.

Mapa de la situació dels PMU a Europa

Mapa de la situació dels PMU a Europa

Aquest estudi, va posar de manifest la gran diversitat de polítiques de planificació de la mobilitat en els diferents estats membres i, per tant, la necessitat de desenvolupar estratègies per a estendre l’experiència positiva dels 6 estat referents, cap a la resta d’estats de la Unió Europea.

Certament, al llarg d’aquesta darrers anys, s’han anat impulsant diferents polítiques de mobilitat urbana a la gran majoria de països europeus i això també ha posat de manifesta que calia treballar en uns criteris comuns que marquin una línia a seguir en l’àmbit de la planificació de la mobilitat a Europa

 

Cercant criteris comuns a Europa

Probablement la primera eina que va desenvolupar la Unió Europea per tal de crear uns criteris comuns en la planificació de la mobilitat va ser la Guia per al desenvolupament i implementació dels plans de mobilitat urbana sostenible 

Aquesta guia és el resultat de l’aportació del conjunt d’experts i documentació que cada estat membre, especialment els més avançats en matèria de mobilitat urbana, ja utilitzen en les seves polítiques estatals. 

Una de les importants aportacions que va aquesta guia és establir uns criteris comuns de què és un Pla de mobilitat urbana, que a Europa s’anomena Sustenaible Urban Mobility Plan (SUMP), quines són les fases del seu desenvolupaments, quins són els actors claus i quina és la millor estratègia per a la redacció i gestió posterior. 

Es tracta d’una eina molt útil des del punt de vista tècnic, per a afrontar tot el procés d’elaboració d’un SUMP, però, sobretot, es tracta d’una eina que pretén aconseguir que el SUMP sigui un instrument per a activar polítiques públiques de mobilitat urbana que s’acabin traduint en un canvi de model de mobilitat urbana real. De res serveix el desenvolupament d’un SUMP si aquest no aconsegueix implementar accions concretes de mobilitat sostenible. 

En el següent quadre es pot veure de manera molt gràfica, les diferents fases i fites a assolir en el procés d’elaboració d’un pla de mobilitat. 

Fases d'un SUMP segons la Guia dels SUMP

Fases d'un SUMP segons la Guia dels SUMP

 

Urban Mobility Package

Totes aquestes accions descrites anteriorment i que s’inicien al voltant de l’any 2010, s’han vist reforçades durant els primers mesos de l’any 2014 per l’aprovació d’un nou paquet de recomanacions de la Comissió Europea que s’ha anomenat Urban Mobility Package 

Aquest package és un primer pas en l’estratègia de la Unió Europea en aspectes de mobilitat urbana per als propers anys i proposa els següents aspectes clau a potenciar:

  • Compartir experiències, casos d’èxit, bones pràctiques entre les diferents ciutats europees
  • Facilitar un suport econòmic específic per a la mobilitat urbana a Europa
  • Promoure la investigació i recerca en el desenvolupament de solucions per als reptes de la mobilitat urbana
  • Involucrar els Estats Membres en la cooperació internacional en aspectes de mobilitat urbana. 

 

Aquestes quatre línies estratègiques, es reforcen amb un document de referència que pretén consolidar el paper central dels SUMP en la mobilitat urbana. Aquest document s’anomena A CONCEPT FOR SUSTAINABLE URBAN MOBILITY PLANS 

Alguns dels aspectes que proposa aquest document sobre els Plans de mobilitat urbana són els següents. Val a dir que molts d’ells ja coincideixen amb els requeriments que es proposen des de la Diputació de Barcelona per a l’elaboració dels Plans de mobilitat urbana:

 

Àmbit temporal del SUMP:

El SUMP cal que segueixi una estratègia de mobilitat sostenible a mig i llarg termini, però s’han de marcar períodes de temps acotats, amb un pressupost concret, per tal de poder desenvolupar i gestionar de manera real les accions del Pla i poder-ne monotoritzar l’impacte i assoliments

Es recomana que el període de vigència d’un SUMP sigui entre els 3 i 10 anys. 

 

Mesurar l’impacte del pla:

Un aspecte important és que el SUMP serveixi per a canviar el model de mobilitat i per això caldrà establir mecanismes per a mesurar l’impacte que aquest genera sobre la mobilitat urbana. Per això es proposa:

  • Determinar un escenari de partida i avaluar l’impacte de les mesures a implementar en escenaris futurs. 
  • Establir un conjunt d’indicadors viables que permetin monotoritzar l’evolució i  resultats dels SUMP
  • Establir un conjunt d’objectius i fites realistes en funció de la situació de cada ciutat i dels recursos disponibles per a dur-los a terme. 

 

Àmbits de treball dels SUMP:

El document proposa els següents àmbits de treball que hauria de contemplar el SUMP:

  • Transport públic, en tots els seus aspectes: servei, infraestructura, qualitat, seguretat, etc. 
  • Mitjans de transport no motoritzats, bàsicament la mobilitat a peu i en bicicleta. 
  • Intermodalitat, pel que fa a la integració dels diferents modes de transport en un sistema de mobilitat únic i ben connectat i coordinat.
  • Seguretat viària urbana, especialment en els punts de més risc de la xarxa viària.
  • Circulació i aparcament, tant pel que fa a millorar la gestió de les infraestructures existents com per explorar la possibilitat de regulació del vehicle privat. 
  • Transport de mercaderies, relatiu a la millora de l’eficiència d’aquest tipus de transport en l’àmbit urbà
  • Gestió de la mobilitat, en aquest apartat s’hi inclouen mesures vinculades al canvi d’hàbits de la mobilitat dirigides a col•lectius concrets (treballadors, escoles, gent gran, etc.)
  • Sistemes intel•ligents de transport, com a eines per a millorar l’eficiència i qualitat de tots els modes de transport. 

 

Organització del SUMP:

Un aspecte important és com s’organitza el procés d’elaboració i gestió del PMU perquè s’integri correctament amb la resta de processos de gestió local. Es proposen les següents recomanacions:

  • Gestió interdepartamental dins de l’administració local, incloent àrees com la planificació urbanística, el medi ambient, la seguretat ciutadana, etc. 
  • Establir mecanismes d’interlocució entre tots els nivells de l’administració pública (local, metropolitana, autonòmica, estatal)
  • Participació ciutadana permanent, que ha de comptar amb els principals actors representants de la societat civil.

 

Compartir experiències en mobilitat urbana: 1a Conferència europea sobre SUMP 

Un altre aspecte que s’està treballant des de la Unió Europea és promoure que les diferents ciutats amb SUMP comparteixin les seves experiències i això serveixi per a millorar el resultat i l’impacte que s’obté dels plans implementats. 

Per engranar aquesta idea s’ha creat la Plataforma Europea sobre Plans de mobilitat urbana (European Plattform on Sustenaible Urban Mobility Plans) 

Una de les activitats que organitzarà properament aquesta plataforma és la primera conferència europea sobre Plans de mobilitat urbana, que tindrà lloc els propers dies 12 i 13 de juny a la ciutat polonesa  de Sopot. - 

 

Finançament per a actuacions de mobilitat urbana: Horizon 2020 i Civitas 2020

A més a més de marcar una clara estratègia respecte a la mobilitat urbana, la Unió Europea, dins del marc del finançament Horizon 2020, impulsarà en els propers anys un conjunt de convocatòries per a subvencionar actuacions de mobilitat urbana, ja siguin en el finançament dels propis plans de mobilitat o bé en actuacions tipus que puguin servir de model per a d’altres ciutats. 

El programa que més directament inclou aspectes vinculats a la mobilitat urbana és el Smart, Green and Integrated Transport i dins d’aquest programa el subprograma Mobility for Growth  treballa aspectes directament vinculats a la mobilitat urbana. 

Precisament del programa Mobility for Growth hi ha les primeres convocatòries obertes i d’altres que es preveu que vagin sortint al llarg del 2014 i 2015 

A més a més dins  del nou marc de finançament que suposa Horizon 2020 també s’impulsarà un nou programa CIVITAS 2020, una xarxa europea de ciutats pioneres en mobilitat urbana i que serveix com a espai d’intercanvi i innovació en matèria de mobilitat urbana. 

 

Regular millor l’accés dels vehicles a l’espai urbà

Un dels aspectes que es destaca en el Urban Mobility Package és que fa un èmfasi especial en la regulació de l’accés dels vehicles a l’espai urbà. En aquest sentit s’ha elaborat un document de referència que exposa els següents punts clau:

La regulació del vehicle privat es mostra com una de les mesures més necessàries en la gestió de la mobilitat urbana, perquè contribueix a millorar la qualitat de l’espai públic i també a reduir la contaminació atmosfèrica. Moltes ciutats europees estan aplicant diferents sistemes de regulació de l’accés dels vehicles, per citar-ne alguns exemples: zones de vianants, carrils específics de transport públic, peatges urbans, zones de baixes emissions de contaminants, etc. 

De fet són tantes les diferents normatives de regulació del vehicle privat que sovint poden originar confusió entre els usuaris. Per aquest fet una de les propostes de la UE és regular i analitzar quins tipus de regulacions són més adequades en cada cas i harmonitzar-ne els criteris d’aplicació. 

Diferents senyals de regulació d'accés al vehicle privat

Diferents senyals de regulació d'accés al vehicle privat

 

Quadre resum amb el tipus de regulacions analitzades en 94 ciutats europees

Quadre resum amb el tipus de regulacions analitzades en 94 ciutats europees

També s’ha evidenciat que no hi ha massa informació ni masses estudis de l’impacte real que tenen aquestes regulacions en el conjunt del sistema de mobilitat i sovint la percepció final del ciutadà és que es posen traves a la seva mobilitat més que aconseguir un benefici real per a la societat. 

Un dels temes claus per a aplicar polítiques de regulació de l’accés de vehicles a l’espai urbà és disposar d’un bon sistema d’identificació dels vehicles en funció de diversos paràmetres, com per exemple el nivell d’emissions de cada vehicle. En aquest sentit la UE té la intenció de treballar en un marc comú que estableixi diferents categories de classificació dels vehicles. 

També es preveu potenciar els sistemes automàtics d’identificació de vehicles per tal de facilitar l’implementació de zones d’accés regulat. 

 

Seguretat viària, reduir a la meitat el nombre de morts per accident de trànsit

La preocupació per la UE per la seguretat viària s’entén amb unes poques dades: 11.000 víctimes mortals cada any per accident de trànsit, de les quals, un 37% eren vianants. 

Tot i aquestes dades, val a dir que la tendència dels darrers anys ha estat de reducció constant, tant del nombre de víctimes, com d’accidents. De ben segur que hi ha ajudat el Pla de seguretat viària europeu que es va realitzar l’any 2000 i que va marcar un objectiu ambiciós per a la dècada 2000-2010: reduir un 50% el nombre de morts per accident de trànsit. Aquest objectiu no es va aconseguir, però li va faltar poc i en molts països, com per exemple a Catalunya i Espanya, si que es va aconseguir superar aquesta dada amb escreix

Per a seguir amb la mateixa tendència la UE ha impulsat un altre pla de seguretat viària per a la dècada de 2011 – 2020  en la que també es planteja el mateix gran objectiu genèric: tornar a reduir un 50% el nombre de morts per accident de trànsit. Tenint en compte que moltes víctimes són vianants i ho són en l’àmbit urbà és obvi que l’estratègia de seguretat viària de la UE passa, en part, per reforçar les polítiques de seguretat viària a nivell local. 

També es preveu reforçar molt la prioritat de l’usuari vulnerable en l’àmbit urbà, repensant les infraestructures per tal de facilitar i prioritzar la seguretat d’aquests tipus d’usuaris.

Com és lògic, la UE també considera que les accions en seguretat viària cal que estiguin coordinades amb el Pla de mobilitat urbana (PMU) i aquesta haurien d’incloure un capítol específic que tingui en compte la seguretat viària a les ciutats. 

 

Distribució urbana de mercaderies

Un aspecte que també té una rellevància especial en el Urban Mobility Package és la distribució urbana de mercaderies 

El transport de mercaderies en l’àmbit urbà té una important rellevància en les emissions de gasos contaminants a l’atmosfera i es calcula que és, aproximadament, un terç del total d’emissions que es produeixen en el transport urbà

Repartiment de la contaminació segons tipus de mobilitat

Repartiment de la contaminació segons tipus de mobilitat (Font: Urban Mobility Package)

 

En el cas de la distribució urbana de mercaderies, existeix força unanimitat, tant en els prejudicis que aquesta suposa i també en les possibles solucions que es podrien implementar, però la realitat és que no es duen a terme gaires actuacions en aquest sentit. En general, en els plans de mobilitat urbana el transport de mercaderies no es treballa gaire o, directament no es treballa. 

Això sovint es deu a que molt poques ciutat tenen un estratègia definida en el transport de mercaderies en àmbit urbà i es centren els esforços en el transport públic i la circulació, deixant el transport de mercaderies en un aspecte secundari. 

Aquest fet no es deu a una manca d’interès per part de les autoritats locals, sinó més aviat a la dificultat de crear un espai comú de cooperació entre el gran nombre d’agents que operen en el transport de mercaderies que tenen la dinàmica de molts d’anys d’operar de manera aïllada, responent a les pròpies dinàmiques empresarials. Aquest fet també dificulta la obtenció de dades que permetin fer una diagnosi real de la situació de la mobilitat urbana de mercaderies. 

Per tal de canviar aquesta dinàmica la UE preveu treballar en quatre àmbits específics:

 

  • Introduir mecanismes de gestió de la demanda de mercaderies, per exemple crear centres que unifiquen les demandes de mercaderies per a fer el lliurament en una sola tongada. 
     
  • Introduir mitjans de transport més eficients i sostenibles, per superar el domini, quasi absolut del transport per carretera de les mercaderies en l’àmbit urbà. Mitjans de transport com la bicicleta elèctrica han demostrat la seva idoneïtat per a aquest  tipus de transport.
     
  • Introduir vehicles més eficients i ecològics. L’argument de renovació de les flotes de transport urbà de mercaderies sembla força evident per un tema d’estalvi de costos en combustible, per tant, els vehicles elèctrics i híbrids de transport de mercaderies s’haurien d’anar introduint en els propers anys. De fet a llarg termini, l’any 2030, la UE té com a objectiu aconseguir que tot el transport urbà de mercaderies es faci amb vehicles de zero emissions. 
     
  • Millorar l’eficiència de tota la cadena logística del transport urbà de mercaderies. Això es pot aconseguir amb una progressiva incorporació dels ITS que permetin augmentar la càrrega dels vehicles, optimitzar les rutes de distribució, evitar horaris i zones amb densitat de circulació, etc. 

 

 

Sistemes intel•ligents de transport

Les possibilitats que ofereixen els sistemes intel•ligents de transport per tal de millorar l’eficiència del sistema de mobilitat urbana són molt grans. Per aquest motiu, un dels documents que també es publiquen en el Urban Mobility Package porta per títol Mobilising Intelligent Transport Systems for EU cities 

 

Alguns dels camps on l’aplicació de ITS poden tenir més impacte, segons el document, són:

  • Informació en temps real per a la mobilitat intermodal
  • Gestió del trànsit urbà
  • Tarificació i ticketing multimodal, creant nous paquets no orientats un mitjà de transport concret sinó a la mobilitat en general. 
  • Eines de reconeixement de vehicles que permetran una millor gestió de les zones de trànsit regulat
  • Noves mesures de seguretat viària, tant al propi vehicle, com la infraestructura, com en l’assistència a les víctimes.

Però l’aplicació de la tecnologia sovint topa amb dues barreres importants: la primera la manca d’estàndards que en facilitin l’aplicació senzilla de la tecnologia, i la segona uns costos d’inversió molt elevats. Ambdues barreres són més importants com més nova és la tecnologia que es vol aplicar. 

Per tal de superar aquestes barreres el document també planteja la necessitat de crear partenariats formats pel sector públic i privat i també pel sector universitari, que siguin capaços de desenvolupar projectes pilot. 

A més a més cal apostar per model basats en estàndards que facilitin la replicació de la tecnologia en d’altres ciutats i la reutilització de la informació (Open Data).

 

Cercador d'articles


Cerca per paraula:

Temàtica


Recull de premsa



2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerncia de Serveis d'Infraestructures Viries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avs legal