Logo Diputaci Barcelona
Xarxa mobal
Les avantatges de pagar la zona blava amb el tel鑖on m騜il
Data última actualització: 22/04/2014

 

Diversos municipis catalans ja estan aplicant aquest sistema de pagament mitjançant els Smartphones que permet adaptar el cost total de l’aparcament als minuts exactes de l’estacionament

Quan el sistema es vagi generalitzant també es podrà utilitzar per a informar als usuaris del grau d’ocupació de la zona blava i facilitar la recerca d’aparcament


L'exemple del sistema implantat a Igualada

El municipi d'Igualada va implantar el passat 2014 un sistema per a poder pagar la zona blava amb el mòbil. El funcionament d'aquest sistema és força senzill i intuïtiu només cal descarregar-se l’aplicació Aparcapp i seguidament cal que es doni d’alta al servei. 

Per tal de realitzar el pagament de l’estacionament s’ofereixen dues possibilitats, es pot pagar a través de la targeta de crèdit associada al compte d’usuari o bé es pot utilitzar un moneder electrònic que l’usuari ha d’haver carregat prèviament amb una quantitat inicial de diners. 

Un cop l’usuari hagi aparcat el seu vehicle a la zona blava, cal que activi l’aparcament mitjançant l’aplicació del telèfon mòbil. Com que aquest va equip amb el GPS també es registra la posició del vehicle. Quan l’usuari torna al vehicle, un cop hagi realitzat les seves gestions, pot donar per finalitzat l’aparcament, també mitjançant l’aplicació del mòbil, i és en aquest moment, que es procedeix a fer el cobrament del total de minuts que s’ha estacionat a la zona blava. 

El cost del servei, en el cas d’Igualada, té un increment addicional de 15 cèntims, però si es té en compte que l’usuari només paga els minuts d’estacionament reals, ja suposa un estalvi respecte al pagament per franges, on sempre es paguen alguns minuts de més.

En el següent vídeo s’explica com funciona el sistema implantat a Igualada:

 

 

 

AparcApp from AparcApp on Vimeo.

 

 

 

Saber el grau d’ocupació de  la zona blava en temps real, una alternativa als sensors

L’objectiu principal de l’aplicació és permetre el pagament de la zona blava mitjançant el telèfon mòbil, però gràcies a la informació de la posició del vehicle que facilita el propi usuari en el moment de realitzar l’estacionament també es pot saber el grau d’ocupació de la zona blava i facilitar la presa de decisions per part dels usuaris que cerquen aparcament

De moment, però, com que l’ús de l’aplicació mòbil encara no està generalitzat la informació sobre el grau d’ocupació de la zona blava s’ha d’acabar de completar amb la informació que faciliten els revisors. A mesura que es vagi generalitzant l’ús dels telèfons mòbils com a mitjà de pagament de la zona blava la informació sobre el grau d’ocupació serà més precisa i permetrà ajustar millor les decisions dels usuaris per a trobar aparcament disponible. 

Aquest sistema per a informar als usuaris sobre el nombre de places disponibles a la zona blava és una alternativa a d’altres sistemes que s’han implantat a ciutats com Niça i San Francisco  i que es basen en sensors. Com és obvi, els sistemes basats en sensors obtenen, a priori, una informació molt més precisa, però també val a dir que són sistemes que requereixen d’una inversió inicial molt important que difícilment es poden encabir en els pressupostos de l’administració local. Això, sense tenir en compte les necessitats de manteniment dels sensors. 

Sense anar més lluny l’aplicació que a implantat l’Ajuntament d’Igualada només té el cost associat de l’aplicació mòbil i, en el cas de la capital de l’Anoia, l’empresa ha cedit gratuïtament el software per tal de promocionar-se. En canvi, en els projectes basats en sensors, els costos són molt important; en el cas de Niça, per exemple, la inversió realitzada ha estat d’uns 15 milions d’euros. 

Pel que fa al manteniment, el sistema implantat a Igualada permet d’anar reduïnt progressivament els costos de manteniment dels parquímetres, mentre que els sistemes basats en sensors requereixen un manteniment permanent que, encara que no és intensiu, si que és necessari, tant de la xarxa de sensors, com de les comunicacions inal•làmbriques que els connecten. 

Una altra avantatge per a l’ens gestor és que amb el pagament per mòbil es pot tenir una millor informació sobre els moviments i la rotació de la zona blava i això permet millorar-ne la gestió i la planificació. 

 

 

Avantatges per als usuaris

L’avantatge més evident per als usuaris és que amb el pagament per mòbil només es paga el temps exacte d’estacionament i això suposa un estalvi dels minuts que no s’utilitzen amb el pagament per franges. Per altra banda no cal planificar prèviament el temps que es preveu utilitzar per a dur a terme les gestions, ja que el pagament es realitza al finalitzar l’estacionament. 

Un segon avantatge important és que l’usuari no cal que es desplaci fins al parquímetre per tal d’adquirir un tiquet i després tornar-lo a posar a l’interior del vehicle. 

Per últim, el fet de saber el grau d’ocupació dels aparcaments permet a l’usuari decidir a priori en quines zones d’aparcament es dirigeix i, fins i tot, de canviar la seva decisió sobre el mitjà de transport a utilitzar. 

 

Adaptar les tarifes a la demanda existent

El fet de conèixer el grau d’ocupació de la zona blava també permet introduir noves polítiques de preus a l’aparcament. Actualment la zona blava té el mateix cost sigui quina sigui la demanda existent d’aparcament. 

Amb la informació sobre el grau d’ocupació de la mateixa es poden anar introduint polítiques de preus que variïn en funció de la demanda existent. Així s’aconsegueix desincentivar l’accés al centre en els moments de màxima afluència i promoure un aparcament dissuasiu a les zones perifèriques. 

Actualment ja hi ha molts municipis que apliquen preus diferents segons la demanda d’aparcament de cada zona, però no es fa a partir de les dades en temps real, sinó en base a estimacions de les zones amb més ocupació de places d’aparcament. 

Seguint amb les polítiques de preus, el fet d’anar introduint els sistemes electrònics de pagament també facilita molt que es puguin dur a terme ofertes i paquets especials, per exemple, oferint reduccions en el cost de l’aparcament a les persones que van a comprar al comerç de la zona o també, 

 

Altres municipis que estan implantant sistemes de pagament pel mòbil

La iniciativa que s’està impulsant a Igualada també s’ha dut a terme a d’altres municipis catalans. Per exemple, a la ciutat de Barcelona, disposa de l’aplicació apparkb  que permet als usuaris de la zona blava i verda de la capital catalana de realitzar els pagaments corresponents mitjançant el telèfon mòbil. 

En el cas de Barcelona, l’aplicació es va començar a utilitzar el passat mes de novembre de 2013. L’Ajuntament de Barcelona va optar per no fer-ne massa difusió per tal que no hi hagués un allau d’usuaris inicial i poder anar solucionant els problemes tècnics que poguessin sorgir en el període inicial. 

Passats els primers dos mesos de la posada en servei de l’aplicació l’Ajuntament va poder constatar la solidesa i fiabilitat del servei ja que pràcticament no es va detectar incidències remarcables i també es va poder fer la primera avaluació de l’ús: durant els dos primers mesos un 3,5% dels pagaments de la zona blava i verda es van realitzar mitjançat l’aplicatiu mòbil. Aquestes dades fan que les previsions de l’Ajuntament de Barcelona siguin molt optimistes respecte a l’ús futur que pot tenir l’aplicació i s’espera arribar, a finals del proper mes de setembre del 2014 el nombre de  pagaments a través de l’Smart Phone ja es situï entre el 8% i el 10%. 

A part de Barcelona, d’altres municipis de l’entorn metropolità han desenvolupat sistemes similars, entre ells hi trobem Castelldefels,  Sant Feliu de Llobregat o Viladecans 

Més enllà dels municipis de la província de Barcelona, d’altres ens locals també estan impulsant projectes similars, com és el cas de Lleida  o Lloret de Mar per citar-ne alguns.

Un altre municipi que també ha implantat recentment un sistema similar és Valladolid, que, com el cas d’Igualada, no només permet el pagament de la zona blava mitjançant el telèfon mòbil, sinó que també informa als usuaris del grau d’ocupació de la zona blava, facilitant, així, la recerca d’aparcament en aquesta àrea. 

El projecte de Valladolid, anomenat Blueparking es va desenvolupar com una alternativa als sistemes de gestió de l’aparcament que funcionen amb sensors i que permeten als usuaris saber en quins punts hi ha places d’aparcament disponibles. Si bé aquests sistemes tenen una fiabilitat força alta, també suposen un cost important d’inversió en sensors que no està a l’abast de gaires municipis. El sistema provat a Valladolid proposa una alternativa als sensors i es nodreix amb la informació facilitada pels propis usuaris en el moment de fer l’estacionament a la zona blava.  El projecte de Valladolid va comptar amb al col•laboració del CIDAUT, un centre d’investigació en matèria d’energia i transport. 

Cercador d'articles


Cerca per paraula:

Temàtica


Recull de premsa



2006 - 2018. Xarxa MOBAL. Ger鑞cia de Serveis d'Infraestructures Vi鄏ies i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Pol韙ica de privacitat