Logo Diputaci Barcelona
Xarxa mobal
Pla Estrat鑗ic de Seguretat Vi鄏ia 2014 - 2020
Data última actualització: 13/01/2014

El Pla presentat el passat mes de desembre també preveu una reducció del 40% de ferits greus amb seqüeles i la reducció d’un 60% en la mortalitat infantil

En l’horitzó del 2050 també es preveu poder arribar a la visió zero, és a dir, cap mort i ferit greu amb seqüeles

En l’àmbit de la mobilitat urbana el Pla preveu que l’any 2020 la totalitat dels municipis catalans ja disposin del seu Pla local de seguretat viària

El passat mes de desembre es va presentar el Pla Estratègic de Seguretat Viària (PESV) 2014 – 2020, que aquest 14 de gener ha estat aprovat pel Govern del a Generalitat. Es tracta del primer pla estratègic que es realitza a Catalunya en l’àmbit de la seguretat viària ja que fins al moment la planificació en aquest àmbit es realitzava a través de la figura dels Plans de seguretat viària que es redactaven amb l’horitzó de tres anys. Aquesta figura seguirà existint i serà l’encarregada de concretar les mesures que es defineixen en el PESV. 

 

Objectius del Pla Estratègic de Seguretat Viària, cap a la visió zero

Els objectius que es proposa assolir el PESV en l’horitzó de l’any 2020 són ben concrets i tots ells parteixen de les dades registrades l’any 2010:

  • Reducció d’un 50% el nombre de víctimes mortals. És a dir, que si l’any 2010, segons les dades de l’anuari de Seguretat Viària, hi va haver a Catalunya 381 morts, al valor a no superar de cara a l’any 2020 seria de 190 morts per accident de trànsit. 
  • Reducció d’un 40% de les persones ferides amb seqüeles greus
  • Reducció del 60% el nombre de morts d’infants per accidents de trànsit
  • Reducció d’un 20% el nombre de morts i ferits greus en motoristes
  • Reducció d’un 30% el nombre de morts per atropellament.
  • Reducció d’un 20% el nombre de morts i ferits greus “in itinere”, és a dir, en accidents de trànsit vinculats al treball. En aquest tipus d’accidents s’hi consideren els accidents anant o venint de la feina i també els accidents quan el trajecte es realitza per motius laborals. 
  • Reducció d’un 10% el nombre de morts en gent gran. 
  • No augmentar el nombre de morts i ferits greus en la mobilitat en bicicleta, tenint en compte que en aquest període es preveu que creixi força la mobilitat en aquest mitjà de transport. 

A un termini més llarg el Pla també contempla el que s’anomena la visió zero, és a dir, un escenari on no es produeixin accidents de trànsit mortals ni amb ferits greus amb seqüeles. Aquest escenari es preveu per a l’any 2050. 

Tot i que sembla força utòpic imaginar un escenari zero en seguretat viària, aquesta és la tendència que actualment s’està seguint en matèria de seguretat viària a nivell internacional. Els primers països que van introduir aquest concepte de visió zero van Suècia i Dinamarca, països en els quals s’havien assolit nivell de seguretat viària molt alts, però que s’observava un cert estancament en la millora, per la qual cosa es va optar per a dissenyar polítiques molt més ambicioses per a seguir la tendència de millora de la seguretat viària fins a assolir un sistema de trànsit completament segur i sense accidents mortals. 

L’estratègia de visió zero en seguretat viària també va ser adoptada per l’International Transport Forum l’any 2008 en una publicació anomenada Towards Zero: Ambitious Road Safety Targets and the Safe System Approach 

 

Mantenir la mateixa tendència que en els darrers 10 anys

A inici dels anys 2000 la UE va impulsar un programa de millora de la seguretat viària a tots els països de la Unió que tenia un ambiciós objectiu per a l’any 2010: reduir en un 50% el nombre de morts respecte els valors de l’any 2001. 

Passat aquest termini, el balanç del programa de seguretat viària a la Unió europea ha mostrat uns resultats diferents segons els països. En alguns països s’ha aconseguit aquesta reducció superior al 50%, mentre que en d’altres països el resultat és menys optimista. En el conjunt de la Unió europea s’ha reduït un 43% el nombre de morts, resultat que, tot i ser força bo, no és l’objectiu del 50% que s’havia marcat la UE. 

Evolució del nombre de morts per accident de trànsit a Europa

Evolució del nombre de morts per accident de trànsit a Europa

Evolució de la reducció del nombre de morts per accidents de trànsit als països del a UE

Evolució de la reducció del nombre de morts per accidents de trànsit als països del a UE

 

Catalunya és un dels territoris on més es va  millorar la seguretat viària en el període 2001 – 2010, amb una reducció del 53,25% cosa que la situa entre els països capdavanters en matèria de seguretat viària. 

Per això, el nou Pla Estratègic es planteja seguir amb la mateixa tendència que els anys anteriors, fent un especial incís en els col•lectius on la reducció de l’accidentalitat no ha estat tant important respecte al conjunt. Aquest col•lectius són els que s’anomenen usuaris vulnerables i són: vianants, vehicles de dues rodes i gent gran. 

 

 

Seguint l’estela de la Unió europea

Els objectius del PESV van en consonància amb els objectius que també es proposa la UE en matèria de seguretat viària. Un cop ha finalitzat el pla 2001 – 2010, del qual ja s’ha fet menció anteriorment, la UE està impulsant un nou pla 2011- 2020, que té el mateix objectiu que el seu antecessor, és a dir, reduir en un 50% el nombre de morts durant el període de duració del pla.

El Pla de Seguretat viària europeu es basa en set objectiu estratègics, molts similars als que també proposa el PESV:

  • Millorar la seguretat viària dels vehicles
  • Millorar la seguretat viària de les infraestructures
  • Reforçar la formació i l’educació de tots els usuaris de la via
  • Major control sobre les conductes de risc
  • Un marc europeu comú en matèria de seguretat viària 
  • Un programa especial destinat als motociclistes

 

 

Potenciar la figura dels Plans Locals de Seguretat Viària

Un aspecte important que s’ha potenciat a Catalunya en matèria de seguretat viària és la seguretat viària en l’àmbit urbà. Aquest àmbit de treball és especialment important si es té en compte que el descens del nombre de morts i ferits greus en accident de trànsit segueix tendències força diferents en el cas de la mobilitat interurbana i la urbana.

Mentre que en el primer cas el descens és evident, en l’àmbit urbà l’evolució s’ha manteingut estable, fins i tot  en alguns moments amb una lleugera tendència a l’alça. 

Comparació de l'evolució del nombre de morts en l'àmbit urbà i interurbàEvolució de la reducció del nombre de morts per accidents de trànsit als països del a UE

Comparació de l'evolució del nombre de morts en l'àmbit urbà i interurbàEvolució de la reducció del nombre de morts per accidents de trànsit als països del a UE (Font: Anuari SCT 2010)

 

És per aquest motiu que el PESV pretén seguir reforçant la seguretat viària en l’àmbit urbà. Això es farà, entre d’altres coses, a través dels Plans locals de seguretat viària que el Servei Català de Trànsit va començar a desenvolupar l’any 2006

De fet, les dades d’accidents en l’àmbit urbà mostren una millora important d’ençà que es van començar a desenvolupar aquests instruments, per tant, el PESV preveu que es segueixin realitzant amb l’objectiu d’assolir el 100% de municipis catalans amb Pla Local de Seguretat Viària (actualment n’hi ha 156 que ja el tenen realitzat).

Altres mesures que també s’inclouen al PESV respecte la seguretat viària urbana són:

  • Crear un grup de treball específic que treballi la seguretat viària urbana dins del marc de l’Observatori de la Seguretat Viària. 
  • Incorporar criteris de millora de la seguretat viària en els plans urbanístics amb la finalitat de dissenyar carrers més segurs. 
  • Progressiva incorporació de tecnologies Smart que permetin una gestió més segura del trànsit i de les infraestructures en general. En aquest sentit hi ha molt de marge per a noves aplicacions tècniques tant en els vehicles (detecció de vianants, frenada automàtica, etc.) com en les infraestructures (gestió del trànsit, millor temps de resposta dels vehicles d’emergències, etc.)
  • Millora del transport públic, per a fer-lo més competitiu respecte al vehicle privat i millorar-ne així la seva capacitat d’atreure nous usuaris. 

Més atenció als usuaris vulnerables: vianants, vehicles de dues rodes i gent gran

En general, com s’ha vist anteriorment, les dades del nombre de morts i ferits greus a Catalunya han seguit una tendència a la baixa. Tot i això, si s’analitzen les dades segons els tipus d’usuaris de la via s’observa que aquest descens no és igual en tots els casos i que hi ha alguns tipus d’usuaris que no han seguit aquesta evolució. 

En els gràfics següents s’observa l’evolució del nombre de morts i ferits greus en el cas dels vehicles de dues rodes. La dada positiva la trobem en el cas dels ciclomotors, on la tendència a la baixa s’ha consolidat. En canvi, tant en el cas de les motodicletes com en el cas de les bicicletes la tendència dels darrers anys és a mantenir-se igual o, fins i tot a créixer, com passa en el cas de les bicicletes. 

Per tant, un dels col•lectius als quals caldrà prestar més atenció seran els motociclistes i els usuaris de la bicicleta. 

Evolució del nombre de morts i ferits greus en vehicles de dues rodes (Font: Anuari SCT 2010)

Evolució del nombre de morts i ferits greus en vehicles de dues rodes (Font: Anuari SCT 2010)

 

Un altre col•lectiu que no ha seguit una tendència a baixar el nombre de morts i ferits greus són els vianants, especialment en l’àmbit urbà, com es veu en el gràfic següent. Els vianants, al no anar protegits per cap mitjà físic són els usuaris més vulnerables, per això cal centrar tots els esforços en la seva protecció, especialment en l’àmbit urbà. 

Evolució del nombre de morts segons tipologia d'usuari (Font: Anuari SCT 2011)

Evolució del nombre de morts i ferits greus en vehicles de dues rodes (Font: Anuari SCT 2011)

 

Per últim cal fer esment a la gent gran. També és un col•lectiu en que la tendència a la baixa en el nombre de morts i ferits greus no s’ha vist reflectida. Tal i com reflecteixen les dades, la gent gran també formen un col•lectiu especialment vulnerable en temes de seguretat viària. 

Evolució del nombre de morts per accident de trànsit segons l'edat de les víctimes

Evolució del nombre de morts per accident de trànsit segons l'edat de les víctimes (Font: Anuari SCT 2011)

 

El PESV prestarà una especial atenció a tots aquests col•lectiu, sobretot en l’àmbit urbà que és on més accidents es produeixen amb usuaris vulnerables implicats. 

 

 

Seguretat viària in itinere, un treball de col•laboració amb les empreses i sindicats

Un altre dels aspectes que el PESV preveu treballar de manera específica són els accidents in itinere, és a dir aquells accidents de trànsit que es produeixen quan un treballador accedeix o torna del seu lloc de treball o en alguna tasca laboral que li implica mobilitat. 

Per tal de reduir aquest nombre d’accidents, el PESV preveu implicar tant al sector empresarial com a sindicats per tal de promoure l’elaboració de Plans de seguretat viària a les empreses. 

En termes de seguretat laboral, els accidents in itinere són considerats com a accidents laborals. En aquest sentit val a dir que el nombre de morts en accidents in itinere suposa un 30% del total de morts en accidents laborals.

Cercador d'articles


Cerca per paraula:

Temàtica


Recull de premsa



2006 - 2018. Xarxa MOBAL. Ger鑞cia de Serveis d'Infraestructures Vi鄏ies i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Pol韙ica de privacitat