Logo Diputaci Barcelona
Xarxa mobal
Dia Mundial de la Seguretat Vi鄏ia dedicat als vianants
Data última actualització: 31/05/2013

Un dels elements claus per a millorar la seguretat viària dels vianants és reduir la velocitat del trànsit rodat fins als 30 km/h en l’àmbit urbà

A Catalunya, el 50% de les víctimes mortals en l’àmbit urbà són vianants, a Europa aquest percentatge és, de mitjana, d’un 37%

El passat 6 de maig es va celebrar el Dia Mundial de la Seguretat Viària que, aquesta any, ha tingut com a principals focus de treball el vianant. El vianant és l'usuari de la via pública més vulnerable i per aquest motiu s’entén que a Catalunya l'any 2011 un 50% de les víctimes mortals en l'àmbit urbà van ser vianants. En aquest article revisem les principals polítiques dutes en terme en seguretat viària relacionades amb els vianants, especialment en l'àmbit de les carreteres locals, que actualment són titularitat de la Diputació de Barcelona. 

 

L’evolució històrica dels accidents amb vianants

Si enguany en dedica el Dia Mundial de la Seguretat Viària als vianants no és per casualitat. Des de fa anys, especialment amb l’entrada del nou segle XXI, les administracions públiques i agents socials estan treballant amb decisió i eficacia per a millorar la seguretat viària i gràcies a aquesta tasca s’ha aconseguit reduir significativament el nombre de morts per accident de trànsit. 

Per exemple a Europa l’any 2000 hi va haver 56.427 morts mentre que l’any 2010 n’hi va haver 31.029, el que suposa una reducció del 45%. En el cas de Catalunya, la reducció encara ha estat superior i s’ha passat de 778 morts l’any 2000 a 381 l’any 2010, és a dir una reducció del 51%.  

Aquesta tendència general a la millora, tot i que també es compleix amb els vianants, ho fa amb una intensitat menor. De fet, a Catalunya, des de l’any 2009 hi ha una tendència a l’alça en el nombre de morts i ferits greus vianants, tot i que la tendència general en l’àmbit urbà ha esta a la baixa. 

 

Evolució dels accidents de trànsit per mitjà de transport

Evolució dels accidents de trànsit per mitjà de transport. Font: Servei Català de Trànsit. Anuari 2011

 

Una altra dada que mostra l’atenció necessària que cal dedicar als vianants la trobem en  comparar el percentatge de morts en accident de trànsit que són vianants respecte el total de víctimes mortals en zona urbana. S’observa com en el conjunt d’Espanya, representen el  48% mentre que de mitjana a Europa són el 37%. De fet, tot i que Espanya és un dels països que més ha aconseguit reduir el nombre d’accidents i de víctimes, en l’aspecte dels vianants s’observa com els resultats no són tant satisfactoris com en el conjunt de la seguretat viària. 

 

Comparativa Europa sobre percentatge de víctimes mortals vianants

Comparativa de països europeus sobre percentatge de víctimes mortals vianants sobre total de víctimes mortals en l'àmbit urbà (2011). Font: Comissió Europea (http://europa.eu/rapid/press-release_IP-13-403_en.htm)

 


Protegir el vianant, reduir la velocitat

De tots els usuaris que utilitzen la via pública, els vianants són els més vulnerables. Ho són per diversos motius, perquè no disposen de cap mena de protecció i l’impacte en cas d’atropellament és absorbit directament pel cos humà. Ho són també, perquè entre els vianants trobem les persones més vulnerables, com són els nens i la gent gran. I ho són, també perquè el risc de patir un accident greu o mortal en el cas dels vianants augment  exponencialment amb la velocitat de l’impacte. 

Precisament un dels temes que més s’ha investigat és la relació que existeix entre velocitat i gravetat dels accidents de trànsit per als vianants. Al llarg dels darrers 30 anys s’han realitzat molts estudis de referència que han aportat diverses aproximacions i conclusions. Alguns dels autors que han treballat aquest aspecte són els següents:

 

Com es pot veure en aquest gràfic comparatiu entre els diversos estudis que han relacionat la velocitat de l’impacte amb el risc de mort del vianant, hi ha una certa diversitat en el pendent de la corba, és a dir, en quina és la possibilitat de patir un accident mortal en funció de la velocitat. 

 

Risc de mortalitat dels vianants en cas d'atropellament en funció de la velocitat del vehicle

Risc de mortalitat dels vianants en cas d'atropellament en funció de la velocitat del vehicle

Aquesta diversitat es deu a factors metodològics que han tingut en compte els diversos autors, però tots ells coincideixen en dos aspectes:

1) A menys de 30 km/h el risc de patir un accident de trànsit mortal per part d’un vianant és inferior al 10%. 

2) A partir de 30 km/h el risc de patir un accident mortal per part dels vianants creix exponencialment. Cada autor mostra una corba amb pendents diferents, però tots mostren un increment exponencial a partir d’aquesta velocitat

D’aquestes dades se n’extreu una conclusió evident, la velocitat és un element clau en la lesivitat dels accidents de trànsit on s’hi veuen involucrats vianants i, a més a més, s’evidencia que el límit de velocitat a 30 km/h és el que determina la seguretat per als vianants. És a dir, més enllà d’aquesta velocitat, s’incrementa molt el risc de lesions greus i mort en cas d’atropellament. Per aquest motiu, una de les principals accions en matèria de seguretat viària en l’àmbit urbà és reduir la velocitat de la circulació fins als 30 km/h.

 

Prioritat a la mobilitat a peu

Sovint, quan analitzem la mobilitat i la seguretat viària tendim a segmentar la població segons el o els mitjans de transport que utilitzen. Parlem de mobilitat en vehicle privat, en transport públic, en bicicleta o a peu. Aquesta divisió, és útil per tal de planificar i estudiar la mobilitat en general, però també minimitza la importància que té la mobilitat a peu en l’àmbit urbà.

Pràcticament totes les persones, siguin quins siguin els mitjans de transport que utilitzen,  per a fer un desplaçament, quasi sempre en faran una part a peu. Ja sigui per accedir a un vehicle aparcat, per anar a una parada de bus o metro o per fer un trajecte molt curt, la gran majoria de població utilitza l’espai públic com a vianant. Per aquest motiu una expressió molt utilitzada és que  “Tots som vianants”, indicant la importància que té aquesta mode de transport en l’àmbit urbà i l’atenció prioritària que requereix per part dels gestors públics. 

La mobilitat a peu és, a més a més, és el mitjà de transport més democràtic (pràcticament tothom el pot practicar), accessible (practicament tothom hi té accés) , econòmic (no ens costa diners), ecològic (no contamina) i saludable (ajuda a prevenir malalties del cor i respiratòries). Aquests factors el converteixen en el mitjà de transport òptim pels desplaçaments urbans. 

Precisament per a incentivar l’atenció cap a la mobilitat a peu i la millora de les seves condicions es va impulsar, l’any 2006 la Carta Internacional del Caminiar, un document que recull un compromís per part de les administracions públiques que la subscriuen per tal d’impulsar mesures per a millorar la mobilitat a peu. A Catalunya, alguns dels municipis que han signat aquesta carta i han assumit el compromís de millora de la mobilitat a peu són:

  • Ajuntament d’Alella
  • Ajuntament de Badalona>
  • Ajuntament de Barcelona
  • Ajuntament de Calella
  • Ajuntament de Cambrils
  • Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
  • Ajuntament d’El Masnou
  • Ajuntament d’Esplugues
  • Ajuntament de L'Estany
  • Ajuntament de La Garriga
  • Ajuntament de Lleida
  • Ajuntament de Lloret de Mar
  • Ajuntament de Mataró
  • Ajuntament de Mollet del Vallès
  • Ajuntament de Montmeló
  • Ajuntament d’Olot
  • Ajuntament de Palau Solità - Plegamans
  • Ajuntament de Pallejà
  • Ajuntament de Ripollet
  • Ajuntament de Sabadell
  • Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló
  • Ajuntament de Santa Margarida i Els Monjos
  • Ajuntament de Santa Perpètua Mogoda
  • Ajuntament de Sant Andreu de la Barca
  • Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
  • Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
  • Ajuntament de Sant Just Desvern
  • Ajuntament de Sant Joan Despí
  • Ajuntament de Tiana
  • Ajuntament de Vandellòs i L'Hospitales de L'Infant
  • Ajuntament de Viladecans
  • Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

 

Millorar els punts d’intersecció 

Un dels punts clau per a millorar la seguretat viària dels vianants és treballar en aquells punts de la xarxa viària urbana on vianants i trànsit rodat entren en contacte i que, per tant, són punts potencials de risc. Estem parlant principalment de les interseccions i encreuaments i també, de les travesseres urbanes. 

Hi ha diversos elements que tenen influència en la seguretat d’una cruïlla des del punt de vista dels vianants:

Velocitat del trànsit: 

La velocitat els vehicles és un element clau, tant pel que fa a la gravetat de l’accident si es produeix, com per la distància de frenada. Cal tenir un compte que un vehicle a 50 km/h, comptabilitzant el temps de reacció i de frenada trigarà 25 metres a aturar-se, mentre que un vehicle a 30 km/h només en necessitarà 13. Això evidencia un cop més que la velocitat de 30 km/h és molt més adequada per l’àmbit urbà que no pas l’actual genèrica de 50 km/h. 

 

Temps de parada en funció de la velocitat del vehicle

Temps de parada en funció de la velocitat del vehicle (Font: CERTU)

 

Visibilitat:

Un altre element molt important a tenir en compte en la seguretat viària dels vianants és la visibilitat en els encreuaments. Un conductor ha de poder identificar la presència de vianants a l’entorn de la calçada i poder adaptar la seva conducció per tal preveure una possible entrada del vianant a la calçada. 

Un cop més la velocitat és un element clau. A 30 km/h el conductor del vehicle pot ampliar el seu camp de visió, mentre que a mesura que s’augmenta la velocitat el camp de visió es redueix, produint-se el que s’anomena efecte túnel. 

Un altre aspecte que a tenir en compte és que al voltant dels passos de vianants no hi hagi obstacles que dificultin la visibilitat dels vianants. Per exemple, la presència d’aparcament just al costat d’un pas de vianants pot ser molt perillosa ja que limita la visibilitat, tant dels vianants com dels conductors. En general es recomana deixar un espai lliure d’obstacles al voltant dels passos de vianants. 

Una bona pràctica que s’utilitza sovint en aquest sentit és la instal•lació d’elements urbans com les orelles o bé la instal•lació de peces prefabricades de formigó per evitar l’aparcament just al costat del pas de vianants. També és una bona solució habilitar aparcament de bicicletes o motocicletes (Bona pràctica l’Hospitalet de Llobregat) en les immediacions dels passos de vianants ja que aquests vehicles no suposen un impediment de la visibilitat dels vianants. 

 

Visibilitat dels vehicles i vianants

Visibilitat dels vehicles i vianants. Font: CERTU

 

 

Pensar en la lògica del vianant:

Degut a la inèrcia de donar prioritat al trànsit rodat, sovint, quan es dissenya una intersecció es fa pensant en la lògica dels vehicles, és a dir, es pretén minimitzar l’impacte sobre la circulació. Això, té la conseqüència negativa que sovint també es prenent decisions que van en contra de la lògica del vianant. Per exemple, es col•loquen passos de vianants que no segueixen una trajectòria rectilínia. En aquests casos, quan el vianant, quan arriba a la intersecció difícilment utilitzarà el pas de vianants sinó que optarà per a seguir per la seva trajectòria lògica i més curta. 

Per tant, si es vol dissenyar una cruïlla segura per als vianants, cal pensar-la des de la lògica del vianant, és a dir, minimitzant el recorregut que aquesta haurà de fer i mantenint les trajectòries el màxim de rectilínies possible. 

 

Pas de vianants mal col·locat des del punt de vista del vianant

Pas de vianants mal col·locat des del punt de vista del vianant. Font: Implantació del pas de vianants a les travesseres urbanes (Diputació de Barcelona)

 

Els vianants a les carreteres locals

Les carreteres locals són espais molt sensibles pel que fa a la mobilitat i seguretat viària dels vianants. Les carreteres locals es van començar a desenvolupar fa més de 150 anys i es van dissenyar pensant en una mobilitat, principalment de trànsit rodat. Amb el temps, els diversos nuclis urbans que uneixen les carreteres locals han anat creixent, sovint, a partir de l’eix viari que forma la carretera i això ha provocat que, avui en dia les carreteres locals siguin infraestructures amb una important relació amb el territori de les envolta. En conseqüència per elles s’hi registra una notable circulació de vianants. 

En els últims 20 anys, la Diputació de Barcelona, com a administració titular de la xarxa de carreteres locals ha estat impulsant un treball continuat per tal d’adaptar les carreteres locals a aquesta nova mobilitat que s’està desenvolupant a la pròpia carretera i al seu entorn. S’ha passat de centrar l’atenció a la carretera a centrar l’atenció cap als usuaris de la carretera. 

Aquesta feina s’ha materialitzat en un gran nombre d’actuacions, totes elles pensant en la carretera local, no només com un espai per la circulació de trànsit rodat , sinó també com una espai per on passen vianants i ciclistes, persones grans i infants, un espai que uneix nuclis urbans, però que també és l’eix principal dels pobles i municipis que travessa, un espai ple de serveis i equipaments que generen mobilitat molt diversa i complexa al seu voltant. 

Entre les tipologies d’actuacions més comunes que s’han desenvolupat hi podem trobar:

  • Creació d’itineraris per a vianants i ciclistes paral•lels a la carretera i que ofereixen una opció de mobilitat segura i còmode en aquells punts on la carretera és utilitzada com a punt d’unió entre serveis urbans (escoles, centres esportius, etc. )
     
  • Instal•lació d’elements de reducció de la velocitat. En aquells punts on hi ha trànsit de vianants i ciclistes sovint s’instal•len elements de reducció de la velocitat que permeten que el conductor adapti la seva conducció a les característiques d’un entorn multiusuari. 
     
  • Urbanització de travesseres. Com ja s’ha dit, la carretera local sovint esdevé l’eix de creixement dels nuclis urbans. Quan això es produeix, cal realitzar actuacions de tipus urbanístic per tal d’adaptar una carretera amb format interurbà a una travessera urbana, molt més semblant al que entenem com a carrer.  
     
  • Instal•lació de passos de vianants. Precisament per la gran presència de serveis i equipaments a l’entorn de les carreteres locals és molt freqüent que els vianants tinguin la necessitat de creuar la carretera, per aquest motiu una de les actuacions que més s’ha treballat ha estat la instal•lació de passos de vianants que facilitin  aquest encreuament amb la màxima seguretat possible. El treball sobre passos de vianants fet per la Diputació de Barcelona també va servir per realitzar el llibre Implantació del pas de vianants a les travesseres urbanes, l’any 2009 

 

Exemples d’actuacions de pacificació del trànsit a la xarxa de carreteres locals 

Alguns exemples de vials paral·lels per a vianants a les carreteres locals

Alguns exemples de vials paral·lels per a vianants a les carreteres locals

 

La tecnologia al servei de la seguretat viària dels vianants

A ningú se li escapa que els avenços tecnològics que incorporen els vehicles avui en dia han servit per a salvar moltes vides. Tecnologies com el cinturó de seguretat, l’airbag, el sistema de frenada ABS o el control l’estabilitat ESP han contribuït a fer vehicles molt més segurs i que responen molt millor en situacions d’emergència. Tots aquests avenços, però protegeixen l’integritat dels ocupants del vehicle però no dels de fora, no els vianants.

Tot i això la tecnologia també està pensant cada vegada més en com minimitzar el risc per part dels vianants i tot seguit es mostren algunes d’aquestes innovacions. 

 

Carrosseria pensada per protegir el vianant:

En cas d’atropellament la gravetat de l’impacte del vianant amb el vehicle depèn, entre d’altres coses de la forma i dels materials de la carrosseria del vehicle. Depenent de la forma del frontal del vehicle, l’impacte del vianant pot ser molt més greu. Per exemple, vehicles grans, com els tot terrenys i els monovolums són molt més perillosos per als vianants que no pas els cotxes petits. 

Així mateix, els materials amb que està feta la xapa del vehicle també compten. Per tal de protegir les extremitats inferiors del vianant és bo que el frontal del vehicle no tingui elements protuberants i millor si incorpora algun material deformable que pugui absorbir part de la força de l’impacte. Pel que fa al capó també és important que entre la xapa i les parts rígides de l’interior (motor, radiador, etc). hi hagi una cert espai i materials també deformables que mitiguin la força de l’impacte i evitin que el cop que rep el vianant sigui directament sobre una part rígida. 

Per més informació sobre aquest aspecte es pot consultar el següent document de la DGT

 

Sistema autònom de frenada - detecció de vianants:

Es tracta d’un sistema de detecció de vehicles, vianants, ciclistes o d’altres usuaris de la via que potencialment podrien provocar un impacte amb el nostre vehicle. Quan una situació de possible impacte és detectada per aquest sistema s’activa una frenada autònoma, és a dir, sense la intervenció del conductor, per tal d’intentar evitar que l’impacte es produeixi o que, almenys, sigui a menys velocitat. 

La gran avantatge d’aquest sistema és que, tant el temps de detecció de la situació de risc, com el temps de reacció per a iniciar la frenada com la pròpia frenada es realitzen amb un temps mínim, i amb la màxima seguretat possible. 

Aquesta tecnologia ja s’està testant per tal que els vehicles la puguin incorporar en breu. 

 

 

 

 

Airbag per a vianants:

En un atropellament les principals conseqüències que pateix un vianant són, per una banda l’impacte directe del vehicle contra la persona, un impacte que acostuma a lesionar les extremitats inferiors del vianant, causant lesions greus però que no acostumen a ser mortals. Acte seguit, per la pròpia inèrcia de la velocitat del vehicle es produeix un impacte del cap de vianant contra la part frontal del vehicle (capó o vidre davanter), un impacte que pot resultar de conseqüències fatals. 

Un sistema desenvolupat per Volvo, i que intenta minimitzar la força d’aquest impacte, consisteix en un airbag que va instal•lat al cotxe, just a la base del vidre frontal. En cas d’impacte amb un vianant, l’airbag s’activa i crea una protecció en els possibles punts d’impacte del vianant. 

 

 

 

Els objectius per al 2020

L’any 2000 la Unió Europea va impulsar un pla de seguretat viària 2000 – 2010 amb un objectiu general força ambiciós: reduir en un 50% el nombre de morts en 10 anys. Transcorregut aquest termini, tot i que molts països, com Catalunya, han aconseguit aquesta reducció, els números globals de la Unió Europea s’han quedat a les portes d’aconseguir-ho, s’han reduït un 45%. 

Tot i no assolir l’objectiu inicial establert, la reducció en el nombre de morts a tot Europa ha estat força significatiu i per aquest motiu la Comissió Europea ha impulsat un segon pla de seguretat viària per la següent dècada, és a dir, del 2011 al 2020. Aquest nou pla també es planteja l’objectiu d’assolir una reducció del 50% del nombre de morts registrats l’any 2010 per l’any 2020. 

A més a més dins de tots els grans objectius que es planteja el pla, un d’ells fa referència a la millora de la seguretat viària dels usuaris més vulnerables, com són els vianants, ciclistes i també motoristes. Per tal d’aconseguir-ho anima a les administracions i agents competents a treballar en diverses accions:

  • Promoure i desenvolupar tecnologies de protecció dels usuaris vulnerables
  • Incrementar la investigació sobre seguretat viària dels usuaris vulnerables, que encara és relativament menys important que la que es realitza en seguretat viària dels vehicles, per exemple. 
  • Millorar el disseny de les infraestructures viàries, pensant en els usuaris vulnerables. 

Cercador d'articles


Cerca per paraula:

Temàtica


Recull de premsa



2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Ger鑞cia de Serveis d'Infraestructures Vi鄏ies i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Av韘 legal