Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal
Barcelona fa una prova pilot per a reduir la contaminació atmosfèrica de micropartícules
Data última actualització: 30/04/2013

Per tal de reduir la contaminació de micropartícules s’utilitza una substància química (CMA) que actua adherint les micropartícules al sòl i evitant que tornin a l’aire

La prova pilot es durà a terme durant tots els mesos d’abril i maig al C/ Indústria

 

Aquest mes d'abril s'ha iniciat una prova pilot a la ciutat de Barcelona per tal de reduir les partícules contaminants en suspensió, les PM 10 i PM 2,5. Aquesta prova pilot consisteix en l'aplicació d'una substància química sobre l'asfalt que evita la resuspensió de les partícules contaminants. 

 

La contaminació atmosfèrica a les ciutats, un problema pel medi ambient i un problema per les persones

Un dels principals repte que tenen les ciutats avui en dia és la contaminació atmosfèrica. Actualment moltes ciutats, entre elles Barcelona, registren episodis de contaminació atmosfèrica per sobre els límits permesos, tant per la Unió Europea, com per la Organització Mundial de la Salut.

Els principals causant de la contaminació atmosfèrica a les ciutats són, principalment, tres tipus de substàncies: els diòxids de nitrogen (NO2) i les micropartícules PM 2,5 i PM 10. 

Un dels contaminants més perillosos són les partícules PM2,5. En aquesta categoria s’hi engloben totes aquelles partícules que no superen els 2,5 micrometres i que, per tant, fa que siguin partícules respirables que poden penetrar fins als alvèols dels pulmons i, fins i tot, arribar al torrent sanguini. A més a més, la naturalesa d’aquestes partícules fan que els materials que les composen siguin més perilloses per la salut. La principal font de partícules PM2,5 són els vehicles dièsel. A Barcelona es calcula que el 65% dels vehicles que circulen són diesel, per tant fa de la regió metropolitana una zona especialment sensible a la contaminació per micropartícules. 

Característiques similars presenten les partícules contaminants PM10. També tenen el seu origen en els vehicles diesel i, al ser partícules més gran, no són 100% respirables, tot i que poden penetrar fins a les vies respiratòries baixes. Els principals efectes que tenen sobre la salut de les persones són les al•lèrgies i les irritacions de les vies respiratòries. 

Un altre gas contaminant és el diòxid de nitrogen (NO2). Igual que les micropartícules també té el seu origen en el trànsit rodat i, majoritàriament, en els vehicles de gasoil. Els efectes perjudicials d’aquest gas es produeixen principalment al ser inhalat i suposen un deteriorament de les funcions pulmonars, reduint la seva capacitat, augmentant l’envelliment prematur dels pulmons i provocant i agreujant malalties com l’asma. 

A part dels efectes immediats a la salut, altres estudis realitzats pel CREAL i per Ecologistes en Acció han estimat que a Espanya es produeixen unes 16.000 morts prematures de persones amb problemes cardiovasculars i respiratoris on la contaminació ha sigut un factor d’empitjorament de les condicions d’aquests pacients que els han provocat una mort prematura pel tipus de malaltia que patien.  En el cas de la Regió Metropolitana de Barcelona aquesta estimació és de 3.500 morts.

A les ciutats, la principal font de gasos contaminants és el trànsit rodat. Es calcula que la circulació d’automòbils és la causant del 80% d’emissions de NO2 i del 60% de micropartícules. Per tant, si es vol frenar i reduir el problema de la contaminació atmosfèrica, és necessari actuar en aspectes vinculats al trànsit rodat. 

Les diverses administracions públiques estant duent a termes plans de millora de la qualitat de l’aire. A Catalunya, la Generalitat diposa del Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire 2011 – 2015. Per la seva banda el govern de l’Estat també ha aprovat recentment el Plan Nacioal de Mejora de la Calidad del Aire (Plan AIRE). 

Ambdós plans fan una especial incidència en les mesures que cal dur a terme en l’àmbit els transports i especialment en l’àmbit del transport amb cotxe i moto. Les mesures que s’hi engloben fan referència a un major control dels vehicles contaminants, la creació de zones de baixes emissions de contaminants o la millora tecnològica dels vehicles per a minimitzar-ne el grau d’emissions. 

Un àmbit que pot aportar propostes i solucions en per a reduir la contaminació atmosfèrica és la investigació científica. A part de les mesures de control i regulació, que són del tot necessàries, la creació de noves solucions tecnològics, tant per a minimitzar la contaminació actual com a prevenir la futura, són mesures claus que han d’acompanyar les mesures de control i regulació. 

En aquest sentit, un dels projectes científics que s’està desenvolupant amb la col•laboració del CSIC i del Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) té per objectiu minimitzar l’efecte nociu de les micropartícules. 

 

Evitar la resuspensió de les micropartícules

Les micropartícules, com el seu nom indica, són porcions molt petites de diverses substàncies contaminants com per exemple el plom, el cadmi, el mercuri o l’arsènic per citar-ne algunes, que s’acumulen en l’entorn urbà a conseqüència, entre d’altres, el trànsit rodat. 

Aquestes micropartícules, un cop s’han emès a través de la combustió dels vehicles, es dipositen sobre les superfícies urbanes. A l’entorn dels carrers i carreteres l’efecte de les micropartícules sobre les persones es multiplica ja que el propi pas dels cotxes genera una corrent d’aire que fan que les micropartícules dipositades sobre la superfícies es tornin a suspendre en l’aire, incrementant així les possibilitats que siguin respirades per les persones. Aquest fenòmen és més crític en ciutats com Barcelona on passen molts dies sense pluges ja que es produeix una acumulació de micropartícules. En d’altres països on plou més sovint la mateixa aigua de la pluja s’encarrega de netejar els carrers de les micropartícules.  

De fet, en episodis de sequera l’Ajuntament de Barcelona ja va realitzar diverses proves pilot per tal de reduir la contaminació per micropartícules regants els carrers de manera periòdica

Ara, un equip d’investigadors del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CISC) ha estat treballant en un substància química, concretament l’acetat de calci i magnesi, per intentar fixar el major temps possible les micropartícules sobre la calçada i evitar d’aquesta manera que el pas dels cotxes en provoqui la resuspensió

La substància en qüestió funciona com un adherent que barrejat amb aigua actua sobre les micropartícules subjectant-les a la calçada. La durada de l’efecte d’aquest producte dura unes 6 hores, el temps suficient per a suportar les hores de principal trànsit. 

De moment s’està duent a terme una prova pilot al carrer Indústria de Barcelona en el qual, durant tres mesos, es ruixarà l’asfalt amb la substància química adherent i es comprovarà l’efecte que té sobre la quantitat de micropartícules present en l’ambient atmosfèric.  Un cop analitzats els resultats d’aquesta prova l’Ajuntament podria decidir si continuar amb l’aplicació d’aquest producte per d’altres carrers de la ciutat. 

 

 

La prova pilot també s’ha dut a terme a d’altres ciutats i països europeus com Londres, Àustria o Suècia ja que la iniciativa té el suport del projecte europue AIRUSE. Precisament a Londres, la prova d’ús del CMA per a frenar la presència de micropartícules es va dur a terme entre els anys 2010 i 2012. L’avaluació dels resultats de les proves dutes a terme a Londres van mostrar com l’aplicació del CMA té una influència variable en la contenció de les micropartícules i allà on resulta més efectiu aquest tipus d’actuació és, precisament, allí on existeix una important resuspensió de micropartícules.  En el cas de Londres també es va veure que resultava més efectiva l’aplicació del producte adherent a les voreres que no pas a la calçada. 

 

 

En el cas de Suècia la prova pilot realitzada va permetre comparar l’eficàcia entre quatre diferents productes químics per tal d’evitar la resuspensió de micropartícules a l’aire. Dels quatre productes estudiats, finalment es va triar l’acetat de calci i magnesi (ACM), com la més efectiva, substància que és la que s’està utilitzant en la prova pilot de Barcelona. 

En el cas de la prova pilot de Viena l’aplicació del CMA també va demostrar fins a una reducció del 18% de micropartícules en els carrers on es va aplicar aquesta substància.

 

Cercador d'articles


Cerca per paraula:

Temàtica


Recull de premsa



2006 - 2018. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Política de privacitat