1

Les dones es mouen de manera ms sostenible

Existeixen 10 punts de diferncia entre l's dels mitjans de transport sostenibles (a peu, bicicleta i transport pblic) entre les dones i els homes (73% respecte 63%).

Les causes d'aquesta diferncia s'expliquen per molts factors, per exemple, que les dones fan ms desplaaments vinculats a mobilitat personal i que aquesta s un tipus de mobilitat de ms proximitat i, per tant, ms fcil de realitzar en mitjans de transport sostenibles.

En qualsevol cas, el que si que mostren les dades s que existeix una diferncia entre la manera de moure's de les dones i dels homes i que aix caldria tenir-ho en compte en la planificaci i gesti de la mobilitat urbana.

Mitj de transport Homes Dones
No motoritzats 47,3% 51,6%
Transport pblic 15,6% 21,4%
Vehicle privat 37,1% 27,0%
Font de les dades: EMEF 2015
2

Les dones realitzen ms desplaaments que els homes

Una dada que sovint es desconeix s que el nombre total de desplaaments diaris s superior en el cas de les dones.

No s una diferncia gaire gran, per ho s des d'una perspectiva subjectiva, ja que la idea generalitzada s que els homes realizen ms desplaaments que les dones i, en canvi, les dades ens mostren que s tot al contrari.

Homes Dones
Total desplaaments / dia 9.249.686 9.552.527
Homes Dones
Motiu feina o estudis 1.699.724 (18,4%) 1.480.144 (15,5%)
Motiu personal 3.446.640 (37,3%) 3.921.645 (41,1%)
Tornada a casa 4.103.323 (44,4%) 4.150.738 (43,5%)
Font de les dades: EMEF 2015
3

La mobilitat de les dones s majoritria en aspectes relacionats amb la gesti de la llar i l'atenci a terceres persones. La dels homes s majoritria en l'oci i les gestions personals

Si mirem el motiu dels deplaaments entre homes i dones si que s'observa clarament el biaix de gnere en la mobilitat: les dones realitzen ms desplaaments vinculats a tasques de la llar (compres) i a acompanyar persones (fills i gent gran), mentre que els homes fan ms desplaaments en tot all que t a veure amb les gestions personals i l'oci.

Motiu Homes Dones
Compres 874.292 1.143.463
Metge 127.508 233.829
Visita amic/familiar 297.279 301.294
Acompanyar persones 718.500 993.550
Oci / diversi / esport 753.161 645.551
Gestions personals 300.883 294.321
Passeig 375.016 309.639
Font de les dades: EMEF 2015
4

La majoria de morts i ferits greus en accident de trnsit sn homes

Aquesta dada s una de les que ms polmica i controvrsia genera, probablement, perqu les dades objectives expliquen un relat diferent del que l'imaginari popular dna per suposat: que els homes condueixen millor que les dones.

s cert, per, que els homes van ms en cotxe que les dones (aproximadament un 25% ms, segons les dades de repartiment modal), per aquesta diferncia segueix sent molt inferior a la diferncia respecte a les dades de morts i ferits greus.

A ms a ms, cal tenir en compte que les dades d'accidentalitat no noms fan referncia als conductors, sin al conjunt de la poblaci, s a dir, que les dades tamb inclouen els morts i ferits greus dels acompanyants dels vehicles i dels vianants.

Homes Dones
1.555 (72%) 606 (28%)
Font de les dades: Anuari Servei Catal de Trnsit 2015
5

Les dones tenen una conducta ms respectuosa amb la normativa

Probablement per entendre aquesta dada caldria analitzar-la des de una perspectiva social de gnere. En el procs de construcci de la masculinitat, molts homes adopten un model basant en la competitivitat, l'agressivitat i el risc que, aplicat a la conducci, acaba per generar conductes imprudents i perilloses al volant.

Homes Dones
183.342 19.940
Font de les dades: Notes de premsa DGT 2015
6

Els atropellaments tenen conseqncies ms greus en gent gran i infants

bviament, els atropellaments sn ms greus per a la poblaci ms vulnerable, s a dir, infants i gent gran. El dubte a plantejar-nos com a societat s fins a quin punt s vlid un model de mobilitat que no prioritza la seguretat viria dels ms vulnerables?

Edat Ferits greus Morts
Ms de 74 464 107
de 65 a 74 241 52
de 55 a 64 228 20
de 45 a 54 157 7
de 35 a 44 162 6
de 25 a 34 122 5
de 15 a 24 138 7
de 0 a 14 211 13
Font de les dades: DGT 2013
7

Moure's en vehicle privat (cotxe i moto) s 4 vegades ms car que fer-ho amb transport pblic

Aquesta dada noms inclou els costos directes que suporta l'usuari, s a dir, el que ens costa el viatge de la nostra prpia butxaca. No contempla els costos externs de cada mitj de transport com poden ser la contaminaci atmosfrica, l'accidentalitat o el consum d'espai pblic. Si comptabilitzssim totes aquestes variables la diferncia de costos entre el vehicle privat i el transport pblic encara seria molt superior.

Despesa mensual mitjana en transport pblic Despesa mensual mitjana en transport privat
25,09 104,58
Font de les dades: EMQ 2006. Dimensi subjectiva de la mobilitat
8

La mobilitat basada en vehicle privat deixa fora una gran part de la poblaci que no disposa de cotxe i/o perms de conduir

La mobilitat basada en vehicle privat pot suposar un problema d'equitat i exclusi social per una part important de la poblaci que no disposa de vehicle propi o de perms de conduir. Si l'accs als bns i serveis (per exemple els llocs de treball), depenen de la disponibilitat d'un vehicle propi per arribar-hi, s'est fomentant la prdua d'oportunitats per una part de la poblaci, s a dir, s'est construnt una societat menys equitativa.

Poblaci de ms de 18 anys que no disposa de perms de conduir

Amb perms de conduir Sense perms de conduir
67% 33%
Font de les dades: DGT - Cens conductors 2014

Llars que no disposen de vehicles (cotxe o moto) per al transport personal

Nivell d'ingressos Llars sense vehicle (cotxe o moto) per desplaament personal
Menys de 1.100 64,7%
de 1.100 a 1.800 27,6%
de 1.801 a 2.700 13%
ms de 2.700 7,8%
No consta 14,6%
Total 28,3%
Font de les dades: IDESCAT. Enquesta de les llars 2008
9

El 7% (514.886) de la poblaci catalana t alguna discapacitat que li dificulta al mobilitat

El 9% (688.632) de la poblaci catalana t ms de 75 anys i s'espera que l'any 2030 sigui el 12% (860.666)

El 100% de la poblaci, en algun moment de la seva vida, pot tenir la mobilitat reduda (moure's amb cotxe, maletes, crosses, carretons, bast, etc.)

Veient aquestes dades s fa evident que les ciutats del futur hauran de maximitzar tots els aspectes relacionats amb l'accessibilitat i la seguretat per vetllar pels drets, no noms de les persones amb mobilitat reduda, sin pel conjunt de la poblaci.

10

L'espai pblic no sempre pensa en tots els collectius de poblaci

El que per un adult pot semblar un espai segur i cmode pot no ser-ho per altres collectius com infants, gent gran o persones amb cadira de rodes. Sovint el disseny de l'espai pblic noms contempla els collectiu majoritari oblidant els collectius ms vulnerables.

Aix veiem el carrer els adults en el moment de creuar. Aix el veuen els nens o persones amb cadira de rodes en el moment de creuar