Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Bones pràctiques

Última actualització 6/7/2013

Elaboració d'un reglament d'usos de les zones de vianants a Rubí:

Situació de partida:

La situació de partida del eix av. de Barcelona, Francesc Macià era la de un carrer principal, amb les intensitats més elevades de circulació al centre de la ciutat, juntament amb la zona del Mercat Municipal i els carrers Pere Esmendia i Maximí Fornés.

Al municipi de Rubí no existia cap zona de prioritat invertida, malgrat si  existien trams de vies convertides en zones per a vianants amb una longitud pràcticament despreciable que no arribava a l’1% de la longitud total dels carrers del casc urbà. Cal tenir en compte, a més, que el Casc urbà de Rubí és en gran part resultat d’un trama amb carrers estrets on la superfície del Nucli Històric (definida al Catàleg Patrimonial de Rubí) és molt important.

Per tant, era necessari impulsar la creació de una zona de prioritat invertida i guanyar un dels espais amb més circul•lació de vehicles (amb una IMD Al voltant de 7.000 vehicles diaris), pels vianants. Aquest impuls de vianització, ho és també pel comerç de la ciutat, ja que en aquesta via estan ubicats una part important dels comerços de la ciutat.

Aquesta actuació és la primera d'importància per impulsar una mobilitat sostenible, en línia amb el pla urbanístic del municipi (a punt d’aprovar-se l’última versió, amb el consens de totes les forces polítiques representades al consistori) que impulsa amb diferents actuacions la mobilitat a la ciutat.

Plànol de situació

Característiques de l'actuació:

La zona de vianants creada al centre de Rubí ha tingut com objectius crear un espai de trobada dels ciutadans, prioritzar els mitjans de transport més sostenibles i potencial el teixit comercial de la ciutat. S'han considerat zones d'accés restringit o de prioritat de vianants aquelles en les quals no es permet l'accés, circulació i estacionament de cap vehicles a motor que no compti amb la corresponent autorització municipals o que es trobi exclòs de la prohibició general.

L’eix central i vertebrador de l’illa és el carrer principal, l'Avinguda de Barcelona, i, a partir del carrer Sant Cugat, el passeig Francesc Macià. Els límits d’aquest eix són al nord, el carrer de Sant Josep, i al sud el carrer Prim. Els carrers que s’incorporin en un futur es regiran pel mateix Reglament d'usos de les zones de vianants a Rubí. Els carrers actualment afectats per la implantació del sistema automàtic d’accés són els següents: avinguda de Barcelona i passeig de Francesc Macià fins al carrer Sant Josep.

Situació zona de vianants

Plànol d'ubicació de l'eix de vianants i els carrers adjacents que també tenen configuració per a vianants o prioritat invertida

L'accés a la zona

S’han instal•lat sis pilons automàtics a la zona per a regular-hi l'accés. El sistema es controla des de la Policia Local. Hi poden accedir els conductors autoritzats i els transportistes de mercaderies, en horari de càrrega i descàrrega. Són conductors autoritzats totes aquelles persones que resideixen a la zona, les que no són residents però disposen d’un garatge situat a l’illa de vianants i, excepcionalment, també les persones autoritzades que hagin justificat necessitats concretes i hagin obtingut informe favorable per part de l’Ajuntament. Davant d'una emergència, una avaria del sistema o altres situacions anòmales que s’hi puguin produir, s’abaixen tots els pilons.

La prohibició de circulació i estacionament no afecta als vehicles que s’especifiquen a continuació, sempre que estiguin de servei i que accedeixin als carrers de l’illa, o per causa justificada hagin de travessar algun d’ells: serveis de prevenció i extinció d’incendis i salvament, cossos i forces de seguretat, assistència sanitària, parcs i jardins, recollida de residus, transport públic de viatgers autoritzats, empreses de subministrament d’electricitat, gas, telefonia fixa o similar, servei públic en servei oficial, serveis funeraris o altres casos de serveis especials.

Les persones que obtenen l’acreditació disposen d'un comandament amb un xip i una targeta vinculada al mateix codi del comandament que serveix per a casos concrets, com ara que es condueixi un altre vehicle diferent a l’habitual, que el comandament no funcioni correctament, etc. És necessari portar aquesta targeta sempre i en un lloc visible del vehicle.
 
Els horaris i la senyalització

L’horari de l'illa comença a les 7.30 i se perllonga a les 21:30. L’interval comprés entre les 21.30 de la nit fins a les 7.30 del matí roman oberta a la circulació. L’horari de carrega descarrega de mercaderies és de 7.30 a 10.30 i de 14 a 16.30 hores. Els dissabtes no festius és només de 7.30 a 10.30.

Durant aquest horari queda expressament prohibit l’estacionament de vehicles a l’àrea de l’illa, fora de les carregues i descarregues. Fora de l’horari només es pot estacionar en aquells punts on no existeixi prohibició. En tot cas es considera estacionament il•legal, i per tant susceptible de sanció, el dels vehicles aparcats en horari restrictiu.

La senyalització, tant l'horitzontal com la vertical, indiquen clarament en la confluència dels carrers transversals amb l’àmbit de l’illa, la prioritat per als vianants. No obstant això, per raons de seguretat i per tal d’evitar situacions de perill, es recomana tenir cura, tant a conductors com a vianants, al travessar aquestes cruïlles.

Com que la filosofia de l’illa és prioritzar el seu ús pels vianants, per la qual cosa els vehicles a motor que hi circulen han de tenir en compte aquesta prioritat. La velocitat en horari de l’illa -de 7.30 a 21.30- és de 10 km/hora, mentre que fora d’aquest horari la velocitat màxima es limita a 30 km/hora.

La mobilitat a peu i en bicicleta

La configuració actual de ciutat fa que sigui necessari fomentar la convivència entre tots els mitjans de transport i sistemes de desplaçament. En el cas de la zona de vianants de nova creació, aquesta circumstància es dóna en els casos següents:

  • cruïlles de carrers transversals amb circulació de vehicles. És el cas del carrer Cervantes amb avinguda de Barcelona i carrer Montserrat amb Francesc Macià,

  • circulació de vehicles de carrega i descarrega de mercaderies en l'horari de l'illa de vianants,

  • circulació de vehicles de veïns, dintre dels recorreguts establerts en el permís,

  • circulació d’autobús urbà per l’eix avinguda Barcelona – avinguda Francesc Macià.

L’espai de l’illa de vianants és també pels usuaris de la bicicleta. No obstant, aquests han d’observar respecte cap a els vianants, així com unes normes d'obligat compliment:

  • s'ha de respectar la direcció de circulació dels carrers, així com la senyalització general i la normativa sobre circulació i trànsit,

  • els ciclistes que circulen en contra direcció o incompleixen les normes de trànsit, poden ser sancionats per l’autoritat,

  • les bicicletes han de circular a velocitat moderada, per sota del 10 km/hora, i no han de realitzar maniobres negligents o temeràries que puguin afectar a la seguretat dels vianant,

  • els ciclistes han de mantenir sempre una distància de, com a mínim, un metre durant les maniobres d’avançament i creuament amb els vianants,

  • l’Ajuntament de Rubí pot establir la prohibició de circulació de bicicletes en els horaris que es determinin, per les zones de vianants o per voreres de determinats carrers.
Els patinadors també han d'acomodar la seva marxa a la dels vianants, evitant en tot moment causar molèsties o perill. En cap cas tenen prioritat respecte als vianants. Els monopatins i similars només poden fer-se servir amb caràcter esportiu a les zones específicament senyalitzades.
Resultats obtinguts:

Desprès d’un any d’implantació de l’illa de vianants a Rubí, el resultat ha estat un clar èxit, ja que s’ha convertit en un espai de trobada i convivència de tots el ciutadans, augmentant de forma espectacular el nombre de vianants que circulen per aquesta via. La convivència dels vianants amb el trànsit motoritzat (només vehicles autoritzats -veïns i aparcaments- i dues línies de transport públic) és també positiva, i hores d’ara no s'ha produït cap problema ressenyable.

El procés, tanmateix, no ha estat exempt d’algunes dificultats, com els incidents d'alguns vehicles amb les pilones automàtiques, que s’han anat superant amb un reforç de la senyalització i amb un canvi de mentalitat per part dels conductors.

La reivindicació de recuperar aquest espai per a la ciutadania i convertir-lo en illa de vianants havia estat des de feia temps una reivindicació general i també un dels punt dels programes de l’actual equip de govern. En conseqüència la implantació va comptar amb el recolzament de la majoria de rubinencs i rubinenques. 

Informació complementària:
Dades bàsiques:

Municipi: Rubí (73.700 habitants, 33 km2)
Any d'elaboració: 2008
Cost:  200.000 €  
Finançament de l'actuació: Ajuntament de Rubí

L'opinió del tècnic/a:

Com s'emmarca aquesta actuació en l'estratègia municipal per una mobilitat més sostenible?

L’Ajuntament de Rubí s’ha compromès a través del Pla d’Acció Municipal a  adoptar tot un seguit de mesures permanents de caràcter pràctic amb l’objectiu de promoure la mobilitat sostenible entre la ciutadania.

En aquest sentit, l’Ajuntament ha adquirit aquest compromís d’implantar mesures de caràcter pràctic i permanents, entre les quals destaquen la millora de les instal•lacions per a aparcament de les bicicletes, la implantació i l’increment del nombre dels espais i zones específiques per als vianants, la millora i desenvolupament de la xarxa d’autobusos públics augmentant les línies urbanes i la seva freqüència de pas i la potenciació de l’accessibilitat a la ciutat amb l’ampliació i baixada de voreres i l’eliminació de barreres arquitectòniques.

Quines actuacions similars es volen portar a terme en el futur?

L’acció més immediata es portarà a terme al 2010, aprofitant la remodelació de una de les places més emblemàtiques de Rubí, la del Dr. Guardiet, on està ubicada la església de Sant Pere. Altres mides importants estan recollides al POUM que serà pròximament aprovat, destacant la nova construcció passarel•les de vianants per salvar la barrera de la Riera de Rubí i la transformació de la BP-1503 en una via urbana integrada a la població.

Dades de contacte

Josep M. Pascual Soria
Director tècnic Mobilitat
Ajuntament de Rubí
jmps@ajrubi.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal