La Universitat Autònoma de Barcelona va començar a diagnosticar les característiques de la mobilitat i l’accessibilitat de la població universitària als seus centres l’any 1998, i des de l’any 2001 realitza enquestes periòdiques per conèixer els hàbits de la comunitat universitària en aquesta qüestió.
La informació i dades aportades per aquests estudis, així com pel Pla de mobilitat elaborat l’any 2008, han permès ampliar i adaptar progressivament l’oferta de transport públic col·lectiu a les necessitats de la comunitat, a més d’impulsar diverses actuacions per fomentar la mobilitat a peu i en bicicleta i reduir l’ús del vehicle privat a motor, en especial a l’interior del campus universitari.
Actualment hi ha unes 300.000 persones que treballen en algun polígon d'activitat econòmica (PAE) a la Regió Metropolitana de Barcelona. Segons un estudi elaborat pel Pacte Industrials de la RMB fins a un 20% dels treballadors d'aquests polígon no tenen una oferta de transport públic viable per accedir al seu lloc de treball, ja sigui amb tren o amb autobús. Si això li sumem que en molts polígions industrials on arriba el tren, les empreses es poden trobar allunyades de l'estació, fa que una gran majoria dels treballadors i treballadores del PAE hi accedeixin en cotxe.
Una alternativa de mobilitat per accedir als llocs de treball dels polígons pot ser la combinació de tren + bicicleta. En aquest sentit us presentem dues experiències que han realitzat proves en aquest sentit, es tracta de Sant Quirze del Vallès i del projecte BiTiBi, que va realitzar dues proves pilot a Sant Cugat del Vallès i el Prat de Llobregat.
El Pla de desplaçaments d’empresa (PDE) és un conjunt d’actuacions que pretenen optimitzar la mobilitat dels treballadors, afavorint l’ús de modes de transport alternatius al vehicle privat, i racionalitzar l’ús del cotxe.
El PDE permet assolir avantatges tant per als treballadors com per l’empresa.
L'objectiu d'aquesta guia és oferir una eina de suport per a la seva elaboració.
L’objectiu d’aquest estudi, realitzat en col•laboració amb l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), és aportar propostes per millorar l’accessibilitat, tant en transport públic col•lectiu (TPC) com en modes no mecanitzats, de les quasi tres-centes mil persones que treballen als 728 polígons d’activitat econòmica de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB).
Amb aquest propòsit, s’ha elaborat un índex que avalua l’accessibilitat en transport públic col•lectiu –autobús, metro, tramvia i tren-, de cada polígon de la RMB. S’ha realitzat també una anàlisi qualitativa dels polígons dels 45 municipis membres del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona que inclou informació sobre l’accessibilitat a peu i en bicicleta.
Els resultats mostren que un 80,6% dels treballadors gaudeixen d’una accessibilitat en TPC entre acceptable i molt bona, un 6,9% millorable i un 12,5% deficient o no accessible, quedant identificats els polígons amb majors necessitats de millora.
L’estudi té una orientació pràctica ja que per a cada polígon s’indica el tipus d’actuació que es recomana dur a terme per millorar-ne l’accessibilitat en transport públic col•lectiu. D’aquí que sigui una eina actualitzada i pràctica que facilita la posada en marxa d’accions que garanteixin l’accés als treballadors i treballadores als centres de treball localitzats als polígons, i que ho facin fonamentalment a través d’un sistema de transport públic col•lectiu, segur i sostenible
Guia de bones pràctiques, en la qual s'inclouen experiències reals i que han canviat la manera quotidiana de desplaçaments a la feina de milers de treballadors i treballadores del nostre país i de països del nostre entorn més immediat.
Inclou 13 experiències d'èxit de les quals, 10 es troben a Catalunya.
Aquest glossari de la terminologia més habitual que es fa servir en matèria de mobilitat és un treball necessari i útil per a aprofundir en la tasca de fomentar la mobilitat sostenible, segura, saludable, equitativa i econòmica per als desplaçaments que fem per anar a la feina. Un glossari que va més enllà d’una mera definició de cada terme i que també pretén ser una eina de suport al treball sindical, ja que incorpora principis de conscienciació, així com elements d’estratègia per, d’una banda, passar a l’acció i convertir-nos, com a sindicalistes, en agents actius en l’eradicació de l’antic i obsolet model de mobilitat predominant i, de l’altra, promoure els canvis necessaris perquè emergeixi definitivament un nou model més profitós per als treballadors i treballadores i el conjunt de la societat; és a dir, més sostenible.
Aquesta publicació té l'objectiu de presentar experiències que puguin servir d'exemple de com intervenir, mitjançant l'acció sindical, a les empreses i en l'entorn on aquestes es localitzen (polígon industrial, parc d'activitats, etc.) per a arribar a la fita que ens hem proposat: la de trencar amb l’hegemonia del cotxe per anar la feina. En definitiva, provocar la irrupció d'un nou model de mobilitat on els sistemes socialment, ambientalment i econòmicament sostenibles s'imposin i els treballadors i les treballadores siguin agents actius necessaris per a aquest canvi que tants beneficis comportarà.