Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal
Carrers per a vianants

Notícies:

Bones pràctiques:

imatge 1

imatge 1

imatge 1

imatge 1

imatge 1
Any: 2011
Municipi: Granollers

L’Ajuntament de Granollers, amb el suport de la Diputació de Barcelona (Xarxa de municipis), va impulsar l’any 2005 la recollida d’informació de base per a l’elaboració del primer Pla de Mobilitat Urbana a Catalunya (aprovat conforme a la Llei de mobilitat del 2003), procés que es va perllongar fins el juny del 2009, quan va ser aprovat el document definitiu. Durant el procés, que va comptar amb la participació dels diferents agents socials i econòmics del municipi, es va consensuar el Pacte per la Mobilitat (2006) i es va crear el Consell de la Mobilitat (2007).

Les mesures impulsades han contribuït a ampliar l’espai dedicat als vianants, calmar el trànsit i reduir la circulació de pas a l’interior del municipi.


imatge 1
Any: 2011
Municipi: Igualada

L’Ajuntament d’Igualada ha impulsat una xarxa d’itineraris de vianants que facilita la comunicació a peu entre els diferents equipaments i principals edificis d’interès, així com espais lliures i places de la ciutat, i que és compatible en la major part dels seus recorreguts amb l’ús de la bicicleta.

Els itineraris han estat concebuts expressament de manera que la seva configuració física i els diferents elements constructius utilitzats trenquin la uniformitat de l’eix i facin més atractiu i entretingut el recorregut.

Atès que aquests eixos uneixen pràcticament tots els àmbits urbans, contribueixen també a millorar la cohesió social entre barris de característiques socioculturals diferents. Alhora, potencien els trets diferencials de cada àmbit, ja que els trams s’han construït tenint en compte la diversitat històrica, cultural i biogeogràfica i els usos de cada trama urbana del municipi.


imatge 1
Any: 2011
Municipi: Granollers

Del 15 al 25 de setembre de 2011, l’Ajuntament de Granollers va realitzar una prova pilot al carrer Miquel de Ricomà, una via amb voreres estretes, un cordó d’aparcament i un sentit de circulació.

La prova va consistir en realitzar un nou disseny de l’espai perquè la via deixés temporalment de servir de forma prioritària per al desplaçament (de cotxes, vianants o bicicletes) per convertir-se en un espai que fomentés la convivència i el contacte ciutadà (joc d’infants, trobada de veïns o la mera contemplació).

L’actuació no pot comparar-se amb les experiències de transformació dels centres històrics en espais per a vianants i d’activitat comercial, ja que mentre aquestes darreres comptaven des del seu plantejament amb una gran massa potencial d’usuaris (cosa que garantia en gran mesura el seu èxit), en aquest cas l’ús de l’espai que es pretenia promoure era totalment inexistent o, si més no, latent.


imatge 1

imatge 1
Any: 2017
Municipi: Premià de Mar

El municipi de Premià de Mar és un dels més importants del Baix Maresme, tant per població (27.866 hab.) com per activitats social, comercial i econòmica. 

Aquesta bona pràctica explica com el municipi ha treballat la zona de prioritat de vianants del centre urbà, defugint del model de pilones, sinó utilitzant elements de mobiliari urbà, principalment jardineres i col·locant-les de manera estratègica en l’espai públic. 

El resultat, al llarg dels anys, ha estat la consolidació d’un espai públic de molta qualitat al centre urbà i que gaudeix de gran acceptació entre veïns i comerciants. 

Paraules clau: Carrers per a vianants,

Biblioteca tècnica:

Avaluació dels sistemes de regulació d'accessos de trànsit a àrees de prioritat per a vianants
Editat per: Diputació de Barcelona
Autor/a/s/es: MCrit
Preu: Gratuït en versió digital
Any: 2017

Aquest estudi analitza dos dels sistemes més comuns avui en dia per a controlar l'accés del trànsit motoritzat a les zones de prioritat de vianants. Aquests sistemes són les pilones automàtiques i les càmares. 

L'estudi fa un analisi comparatiu entre els dos sistemes detectant les principals avantatges i inconvenients de cada sistema. 

 

Paraules clau: Carrers per a vianants,

L'aparcament en els espais comercials urbans
Editat per: Diputació de Barcelona
Preu: Gratuït en versió digital
Any: 2012

L'activitat comercial en els centres urbans va associada de manera clara a la seva accessibilitat, és a dir, a la facilitat del viatge i de l'aparcament. Les necessitats derivades de l'activitat comercial, però, han de conviure amb les d'altres usuaris, com ara residents o treballadors, i això fa que calguin mesures d'ordenació i de gestió de l'espai. 

Aquest llibre vol ser un recull d'eines i bones pràctiques que contribueixin a solucionar problemàtiques -sempre diferents en municipis diferents- en matèria d'estratègies d'aparcament i la seva relació amb el comerç. Però també vol actuar com a model teòric que faciliti la modernització i reorganització d'una estructura municipal d'aparcaments ja existent i del seu impacte en el comerç urbà. 


Criteris de disseny de les cruïlles entre vies de plataforma única i vies convencionals
Editat per: Diputació de Barcelona
Preu: Gratuït en versió digital
Any: 2012

L'objecte principal del present estudi ha estat l'establiment de recomanacions que maximitzin la seguretat viària a les cruïlles entre vies de plataforma única i vies convencionals, tot acomplint els requisits establerts per la diversa normativa vigent (catalana i espanyola). Les recomanacions que s'estableixen fan referència tant a la tipologia i disseny de les vies de caràcter més local o residencial, com a l'ordenació i la regulació de les interseccions objecte d'estudi.


Revista Ingeniería y Territorio. Especial movilidad urbana
Editat per: Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos
Preu: Gratuït en versió digital
Any: 2009

En aquest número de la revista Ingeniería y Territorio, del Colegia de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos s'hi poden trobar diferents articles sobre mobilitat urbana, transports públics, transports de mercaderies, mobilitat a peu i en bicicleta, etc.


Criterios de movilidad: las zonas peatonales
Editat per: Fundació RACC
Autor/a/s/es: Esperanza Hernández i Xavier Abadia
Preu: Gratuït
Any: 2008

El document que es presenta constitueix el resum del coneixement que la Fundació RACC té sobre la vianalitat, el base als estudis de mobilitat que la pròpia Fundació ha dut a terme, i basat en una àmplia bibliografia sobre la matèria i en una visió integradora dins de la mobilitat sostenible. En definitiva, el llibre es configura com un element d'ajuda a tècnics i polítics municipals que afronten processos de creació de zones per a vianants a les seves poblacions, on s'hi tenen en compte des de la planificació d'aquestes zones fins a la concreció de la seva implementació.


Traffic restraint and retail vitality (restriccions de trànsit i vitalitat del comerç)
Editat per: Sustrans
Preu: Gratuït en versió digital
Any: 2003

 

Aquesta breu publicació realitzada per l'entitat britànica Sustrans ens mostra dades que desmonten la falsa idea que la vitalitat comercial d'una zona depen de la seva facilitat per arribar-hi amb vehicle privat. 

La publicació ens mostra dades molt paradigmàtiques, per exemple veiem com la majoria de comerciants de la ciutat de Graz, un 58% per ser exactes, pensaven que els seus clients accedien a la zona comercial en cotxe mentre que en realitat només un 32% hi accedia amb vehicle privat. A l'inversa, els comerciants pensaven que només un 25% hi accedia a peu metre que en realitat eren un 44%. Això ens mostra la necessitat d'obtenir dades objectives abans de dur a terme qualsevol conclusió sobre pautes de mobilitat ja que molt sovint observem la realitat amb una distorsió favorable al vehicle privat. 

L'estudi també mostra quins són els carrers més actius a nivell comercial, utilitzant com a indicadore l nombre de locals sense cap establiment comercial. Així s'observa una correlació directament proporcional entre quantitat de trànsit rodat i nombre de locals buits. Els carrers per a vianants sense trànsit són els que menys locals buits tenen mentre que els carrers amb un elevat trànsit motoritzat són els que més locals buits acumulen. 

També és interessant veure què és el que busca el consumidor i què és el que demana el comerciant. Les tres coses més apreciades pels consumidors són: una bona varietat de botigues, espais amplis per caminar i prioritat per a vianants. En canvi la majoria de botiguers (un 51%) demanen més places d'aparcament. Un cop més es fa evident la distorsió que tenim de la realitat en favor del vehicle privat. 

 


Vídeos:

Imatge del mes

Imatge del mes

Imatge del mes

Enllaços d'interès:

Link interessant

Link interessant

Link interessant


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal