Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal
On ets: Xarxa MOBAL >> Indicadors

Indicadors

última actualització: 3/14/2013
Fitxes metodològiques:

Globals:

1.1. Repartiment modal intern veure dades
Definició

Permet conèixer el percentatge d'utilització dels diferents modes de transport en els desplaçaments dins del mateix municipi.

Fórmula de càlcul

  • Desplaçaments a peu x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat interna dins del municipi)
  • Desplaçaments amb bicicleta x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat interna dins del municipi)
  • Desplaçaments amb transport públic x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat interna dins del municipi)
  • Desplaçaments amb vehicle privat x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat interna dins del municipi)

Dades font Enquestes de mobilitat
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat Si
1.2. Repartiment modal intern - extern (mobilitat generada) veure dades
Definició

Permet conèixer el percentatge d'ús de cada mode de transport en els desplaçaments que tenen origen al propi municipi però que tenen com a destinació un altre municipi

Fórmula de càlcul

  • Desplaçaments a peu x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat generada cap a fora del municipi)
  • Desplaçaments amb bicicleta x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat generada cap a fora del municipi)
  • Desplaçaments amb transport públic x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat generada cap a fora del municipi)
  • Desplaçaments amb vehicle privat x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat generada cap a fora del municipi)

Dades font Enquestes de mobilitat
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat Si
1.3. Repartiment modal extern - intern (mobilitat atreta) veure dades
Definició

Permet conèixer el percentatge d'ús de cada mode de transport en els desplaçaments que tenen origen fora del municipi i com a destinació el propi municipi

Fórmula de càlcul

  • Desplaçaments a peu x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat atreta cap a fora del municipi)
  • Desplaçaments amb bicicleta x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat atreta cap a fora del municipi)
  • Desplaçaments amb transport públic x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat atreta cap a fora del municipi)
  • Desplaçaments amb vehicle privat x 100 / Desplaçaments totals (mobilitat atreta cap a fora del municipi)

Dades font Enquestes de mobilitat
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat Si
1.4. Autocontenció veure dades
Definició

Permet conèixer el percentatge de viatges que tenen origen i destinació al propi municipi respecte al total de viatges que fan els habitants del municipi. Ens dóna una idea del grau de concentració de llocs de treball,  serveis, oci, comerç, etc, que té el municipi ja que els seus habitants no han de desplaçar-se a d'altres municipis per a satisfer aquestes necessitats.

Fórmula de càlcul

Viatges interns al municipi x 100 / viatges totals (dels habitants del municipi)

Dades font Enquestes de mobilitat
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat Si

Vianants:

2.1. Prioritat per a vianants
Definició

Permet fer un seguiment de l'evolució de l'espai públic destinat, prioritàriament, als vianants. 

A efectes del càlcul de l'indicador es comptabilitzen com a carrers per a vianants carrers amb limitació parcial o total del pas de vehicles o als carrers de la xarxa secundària on la velocitat és limitada a 20 km/h.

El tractament global que reben aquests carrers es basa en la moderació de la circulació i és similar al dels carrers de vianants, amb una urbanització a nivell sense separació física entre l’espai destinat a la circulació de vehicles i el de vianants i ciclistes.

Fórmula de càlcul

Xarxa viària exclusiva per a vianants o convivència (km) x 100 / xarxa viària total (km)

Dades font Pla de mobilitat urbana. Inventari de la xarxa viària jerarquitzada
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
2.2. Dèficit per a vianants
Definició

Permet conèixer el percentatge de carrers del municipi on el vianant no disposa d'un espai suficientment adequat per a la seva mobilitat.

Fórmula de càlcul

Xarxa amb dèficit (vorera de menys d'1,5 m útils o inexistent) (km) x 100 / xarxa viària total (km)

Dades font Pla de mobilitat urbana. Inventari de la xarxa viària jerarquitzada
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
2.3. Passos de vianants senyalitzats
Definició

Ens dóna una idea dels passos de vianants que manquen per senyalitzar a la xarxa urbana del municipi.

Fórmula de càlcul

Passos de vianants senyalitzats x 100 / passos de vianants necessaris

Dades font Pla de mobilitat urbana. Inventari de la xarxa viària jerarquitzada
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
2.4.  Passos de vianants adaptats
Definició

Ens dóna idea del nombre de passos de vianants adaptats amb gual per tal que hi puguin passar persones amb la mobilitat reduïda.

Fórmula de càlcul

Passos de vianants adaptats x 100 / passos de vianants senyalitzats

Dades font Pla de mobilitat urbana. Inventari de la xarxa viària jerarquitzada
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No

Bicicletes:

3.2. Xarxa ciclable
Definició

Ens permet veure si la xarxa apte per a la mobilitat en bicicleta creix a un ritme superior a la xarxa urbana.

Fórmula de càlcul

Xarxa de vies ciclistes (carril bici, vorera bici, zona 30) (km) x 100 / Xarxa viària total

Dades font Pla de mobilitat urbana. Inventari de la xarxa ciclista
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
3.3. Aparcaments per a bicicletes
Definició

Permet fer un seguiment de les infraestructures d'aparcament per a bicicletes.

Fórmula de càlcul

Places aparcament bicicletes / 1.000 hab.

Dades font PMU. Inventari de la xarxa ciclista
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
3.1. Xarxa per a bicicletes
Definició

Aquest indicadors permet fer un seguiment de l'evolució de la xarxa ciclable en funció de la població del municipi.

A efectes del càlcul de l'indicador s'entén com a xarxa ciclable els carrils bici en calçada, els carrils bici en vorera o els carrers de zona 30 de cohabitació entre vehicle privat motoritzat i bicicleta.

Fórmula de càlcul

Xarxa de vies ciclistes (carril bici, vorera bici, zona 30) (km) x 1000 / població total

Dades font Pla de mobilitat urbana. Inventari de la xarxa ciclista
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat Si

Transport públic:

4.1. Adaptació PMR de la flota d'autobusos
Definició

Permet conèixer el grau d'accessibilitat de la flota de vehicles de la xarxa d'autobusos de transport públic

Fórmula de càlcul

Vehicles adaptats x 100 / Total vehicles

Dades font DGPT, ATM, AMTU, vehicles de transport públic
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat Si
4.2. Adaptació PMR de les estacions de transport públic
Definició

La supressió de les barreres arquitectòniques i la capacitat d’accedir als serveis de transport col·lectiu són dues fites que han de permetre un notable increment de les possibilitats de desplaçar-se autònomament de les persones amb mobilitat reduïda i, per tant, de la seva qualitat de vida en general.

Fórmula de càlcul

Estacions adaptades x 100 / Total estacions

Dades font DGPT, ATM, AMTU, vehicles de transport públic
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat Si
4.3. Velocitat comercial del transport públic urbà
Definició

La velocitat comercial del transport públic urbà de superfície ha disminuït els darrers anys a causa d’una manca de polítiques continuades d’establiment de carrils bus. És possible fer un canvi en aquesta tendència amb mesures afavoridores del transport públic de superfície en lloc del transport privat a l’interior de les ciutats.

Fórmula de càlcul

km útils / hores útils

Dades font DGPT, ATM, AMTU. Dades del servei
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat Si
4.4. Integració tarifària
Definició

El percentatge de la població que pot gaudir de la integració tarifària del transport públic és un indicador que representa l’accessibilitat en igualtat de condicions per a tots els ciutadans als diferents modes de transport col·lectiu. Les directrius preveuen que tots els ciutadans de Catalunya han de gaudir d’aquesta integració tarifària.

Fórmula de càlcul

Total de població del municipi amb integració tarifària

Dades font ATM, DPTOP. Població i sistema tarifari
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat Si
4.5. Cobertura del transport públic
Definició

L’accés al transport públic a les àrees allunyades dels àmbits urbans, particularment per a la població en edat escolar, la gent gran i les persones de mobilitat reduïda, és una necessitat a les zones rurals. La millora de la cobertura territorial del transport públic mitjançant serveis regulars i el transport a la demanda és un element vertebrador del territori.

Fórmula de càlcul

Població sense connexió amb la capital de comarca X 100 / Població total

Dades font DGPT, ATM, AMTU. Població per seccions censals i oferta del transport públic
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat Si
4.6. Cobertura territorial del transport públic
Definició

Aquest indicador permet veure si l'evolució de la xarxa de transport públic serveix per a incrementar el nombre potencial de possibles usuaris.

Fórmula de càlcul

  • Població amb parada d'autobús (o transport públic) urbà a menys de 300 m.  / Població total

En el cas que existeixi alguna línia de transport públic interurbà que faci algun tram de servei urbà els valors que s'utlitizaran per a calcular la cobertura d'aquesta línia seran els següents:

  • Població amb parada d'autobús (o transport públic) interurbà a menys de 450 m.  / Població total

 

Dades font PMU. Radis de cobertura de les estacions i parades de transport públic
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
4.7. Productivitat del transport públic veure dades
Definició

Aquest indicador ens dóna una idea del grau d'ocupació dels vehicles del transport públic.

Fórmula de càlcul

Viatges anuals / km útils anuals

Dades font DGPT, ATM, AMTU. Dades del servei
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
4.8. Freqüència mitjana de pas
Definició

Ens indica l'evolució de l'oferta de transport púiblic. Més freqüència de pas implica més oferta de transport públic.

Fórmula de càlcul

Per cada línia de bus: Temps de servei / núm. expedicions dia, i després fem la mitjana entre tots els valors obtinguts

Dades font DGPT, ATM, AMTU. Dades del servei
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
4.9. Parades amb marquesina
Definició

Indica el nombre de parades de transport públic que tenen marquesina, és a dir, que ofereixen una major comoditat als usuaris pel que fa al temps d'espera.

Fórmula de càlcul

Parades del servei de bus amb marquesina x 100 / Parades servei de bus totals.

Dades font Inventari de parades del transport públic
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
4.10. Parades amb plataforma d'accés
Definició

Les plataformes d'accés faciliten l'operació d'embarcament i desembarcament dels passatgers i alhora permenten l'ús de les plataformes d'accés per a persones amb mobilitat reduïda. Un altre objectiu de les plataformes d'accés és que no obliguen als vehicles de transport públic a abandonar el carril de circulació, facilitant aixi la posterior maniobre d'incorporació a la via.

Es considera una plataforma d'accés l'eixamplament de la vorera en la zona de parada o les voreres prefabricades si es tracta d'un carrer amb aparcament o bé, simplement la vorera lliure d'obstacle en carrers sense aparcament.

Fórmula de càlcul

Parades de servei de bus amb plataforma d'accés x 100 / total de parades de bus

Dades font Inventari de parades del transport públic
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
4.11. Dèficit del servei de bus urbà
Definició

Aquest indicador ens permet analitzar el cost econòmic del transport públic comparant els ingressos per billetatge i altres conceptes com al publicitat amb el cost total del transport públic i sabent, així, les necessitats d'inversió pública que requereix el transport públic.

Fórmula de càlcul

Ingressos x 100 / Costos d'explotació

Dades font DGPT, ATM, AMTU. Dades del servei
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
4.12. Xarxa de carril bus
Definició

Permet conèixer quins trams de la xarxa viària per on circula el bus tenen carril bus, per tant ens dóna una idea del grau de prioritat del bus dins de la xarxa urbana.

Fórmula de càlcul

km carrils bus / km xarxa viària amb servei de bus

Dades font Pla de mobilitat urbana. Inventari i model de la xarxa de transport públic
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No

Vehicle privat motoritzat:

5.1. Turismes per habitant veure dades
Definició

Ens perment conèixer el nombre de cotxes per cada habitant i això ens pot donar una idea del grau de dependència del vehicle privat d'un determinat municipi.

Fórmula de càlcul

Nombre de turismes x 1000 / Població total

Dades font IDESCAT
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat Si
5.2. Motos per habitant veure dades
Definició

Aquest indicador permet analitzar l'evolució del parc de motocicletes d'un municipi. Cal tenir en compte que amb la dinàmica actual de regular cada cop més l'ús del cotxe, molts ciutadans estan optant per la motocicleta i aquest indicador permet fer un seguiment d'aquesta fenòmen.

Fórmula de càlcul

Nombre de motocicletes i ciclomotors x 1000 / Població total

Dades font IDESCAT
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
5.3. Saturació de la xarxa viària
Definició

Aquest indicador ens permet fer un seguiment de la congestió de la xarxa bàsica o primària. Aquesta xarxa és la que té la funció d'organitzar el trànsit de la ciutat i, per tant, hauria de tenir el mínim de trams de congestió possible.

Fórmula de càlcul

Xarxa primària amb nivell de servei E o F en l'hora punta (km) x 100 / Xarxa viària primària total (km)

Dades font PMU. Aforaments i capacitat viària
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
5.4. Xarxa primària o bàsica
Definició

Aquest indicador permet analitzar si la xarxa primària creix d'una manera equilibrada amb la resta de la xarxa viària.

Fórmula de càlcul

Xarxa viària bàsica (km) x 100 / Xarxa viària total (km)

Dades font PMU. Inventari de la xarxa viària jerarquitzada
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
5.5. Zones 30
Definició

La jerarquització de la xarxa viària s'estructura en tres tipus de vies: xarxa primària, xarxa secundària i xarxa veïnal. Tot i que la velocitat màxima permesa en l'àmbit urbà és de 50 km/h, la tendència actual de molts municipis és a limitar la velocitat màxima a 30 km/h en molts carrers de la xarxa secundària i veïnal, per tal d'incrementar la seguretat viària i millorar la qualitat de la mobilitat a peu.

Aquest indicador permet fer un seguiment del nombre de carrers tipus zona 30 que s'implanten als municipis.

Fórmula de càlcul

Xarxa viària zona 30 (km) x 100 / Xarxa viària total (km)

Dades font PMU. Inventari de la xarxa viària jerarquitzada
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No

Aparcament:

6.1. Aparcament regulat en la via pública
Definició

Una eina important per gestionar la mobilitat és la regulació de l'aparcament. Establir zones d'aparcament regulat com les zones blaves o verdes, permet incrementar la rotació de les places d'aparcament i dissuadir als usuaris dels aparcaments de llarga durada en els centres urbans.

Aquest indicador permet fer un seguiment de l'oferta de places d'aparcament regulades en superfície.

Fórmula de càlcul

Places d'aparcament regulades x 100 / Places d'aparcament en via pública

Dades font PMU. Inventari aparcament (actual i proposats)
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
6.2. Cobertura d'aparcament en via pública
Definició

Aquest indicador ens pot donar una idea de la relació entre l'oferta de places d'aparcament en superfície i el total de vehicles del municipi. La tendència esperada d'aquest indicador és que disminueixi, és a dir, que cada vegada hi hagi menys places en superfícies, tenint en compte que totes les noves vivendes ja disposen de places d'aparcament.

Per tant s'espera que, progressivament, les places d'aparcament es traspassin de la via pública als aparcaments soterrats.

Fórmula de càlcul

Places d'aparcament en via pública x 100 / turismes censats

Dades font PMU. Inventari d'aparcament
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
6.3. Cobertura de l'aparcament fora de la via pública
Definició

La tendència actual en la construcció de nous habitatges és de dotar d'aparcament suficient per a vehicles privats perquè aquests no hagin d'estacionar-se a la via pública.

Aquest indicador perment veure l'evolució de l'oferta d'aparcament soterrat en funció del nombre de vehicles censats al municipi i comprovar si es produeix la tendència esperada d'incrementar la relació entre places d'aparcament fora de la via pública i turismes censats.

Fórmula de càlcul

Places d'aparcament fora de via pública x 100 / Turismes censats

Dades font PMU. Inventari d'aparcament
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No

Distribució mercaderies:

7.1. Intensitat de vehicles pesants
Definició

En general, la xarxa viària urbana hauria de restringir al mínim imprescindible el pas de vehicles pesants, especialment a les hores puntes de la circulació,  buscant alternatives per a aquests per evitar el pas pels carrers més urbans.

Conèixer el nombre de vehicles pesants que circulen per la xarxa viària urbana ens pot donar una idea del resultat de les mesures reguladores del trànsit de mercaderies.

Fórmula de càlcul

(IMD pesants tram x km del tram) x 100 / (IMD total x km del tram)

Dades font PMU. Aforaments de vehicles pesants
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
7.2. Espai viari dedicat a la distribució de mercaderies
Definició

Una característica comuna de les ciutats és que no han estat adequadament dissenyades per a la distribució urbana de mercaderies, i menys encara per les recents filosofies de servei en logística com són la producció just a temps, el comerç electrònic o la resposta immediata a les comandes d’emergència.

Un oferta adequada de places de càrrega i descàrrega permet que es realitzi la distribució de mercaderies sense ocasionar problemes a la mobilitat, com per exemple les operacions de càrrega i descàrrega en zones no habilitades i que causen interrupcions del trànsit o invasions d'espais dedicats a d'altres mitjans de transport.

El nombre de places de càrrega i descàrrega ens permet fer un seguiment d'aquesta dada.

Fórmula de càlcul

Places d'estacionament per càrrega i descàrrega x 1000 / Població total

Dades font PMU. Inventari d'aparcament
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat Si
7.3.  Zones de càrrega / descàrrega
Definició

Aquest indicador ens permet comparar la proporció entre places d'aparcament i places dedicades a transport de mercaderies.

La tendència esperada és que aquesta proporció s'incrementi a favor de les places de càrrega i descàrrega, per una banda, per l'increment de la distribució urbana de mercaderies i per l'altra per la tendència a incrementar l'aparcament de vehicles fora de la via pública.

Fórmula de càlcul

Places estacionament per a càrrega i descàrrega x 100 / Places d'aparcament en superfície

Dades font PMU. Inventari d'aparcament
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No

Seguretat viària:

8.1. Víctimes mortals en accidents de trànsit veure dades
Definició

El nombre de morts a la xarxa viària catalana ha tingut un descens continuat els darrers anys per raó de diverses actuacions en matèria de seguretat viària. És un indicador adequat per analitzar la mortalitat a la xarxa viària i avalua les diferents accions relatives a la millora de la seguretat viària: disciplina del trànsit, campanyes d’educació viària, millora de la xarxa,.....

Fórmula de càlcul

Víctimes mortals àmbit urbà x 1000 / població total

Dades font Servei Català de Trànsit / Policia Local
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat Si
8.2. Accidents amb víctimes veure dades
Definició

En la gran majoria de municipis de la província de Barcelona els nombre de morts en accident de trànsit no és molt elevat cosa que fa que l'estudi de l'indicador anterior ofereixi poca informació de l'evolució de la seguretat viària d'un municipi. Un indicador que pot aportar més informació en l'àmbit urbà és l'evolució del nombre d'accidents de trànsit amb víctimes, ja que s'hi comptabilitza qualsevol accident on alguna de les persones implicades hagi sofert una lesió, ja sigui lleu, greu o mortal.

Fórmula de càlcul

Accidents  amb víctimes àmbit urbà x 1000 / població total

Dades font Servei Català de Trànsit / Policia Local
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
8.3. Víctimes vianants
Definició

Si és important estudiar la seguretat viària en l'àmbit urbà, encara ho és més estudiar la seguretat viària dels vianants, especialment perquè són els usuaris més vulnerables i perquè, en l'àmbit urbà, són els usuaris que més seguretat haurien de tenir per a desplaçar-se per la xarxa viària.

Fórmula de càlcul

Víctimes vianants àmbit urbà x 100 / Víctimes totals

Dades font Servei Català de Trànsit / Policia Local
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No

Indicadors del Pla director de mobilitat de la RMB:

9.0. Reduir el cost unitari del viatge
Definició

Fórmula de càlcul

  • Costos interns i externs del viatge en transport públic (€/viatger-km)
  • Costos interns i externs del viatge en transport privat (€/viatger-km)

Dades font Full de càlcul ATM
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
9.1. Minimitzar distància mitjana dels desplaçaments
Definició

Fórmula de càlcul

Distància mitjana del primer desplaçament per mobilitat obligada (km)

Dades font PMU. Enquesta de mobilitat i model de trànsit
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat Si
9.2. Potenciar el canvi modal de la mobilitat metropolitana
Definició

Fórmula de càlcul

  • % de desplaçaments intra + intermunicipals a peu i amb bicicleta
  • % de desplaçaments intra + intermunicipals amb transport públic
  • % de desplaçaments intra + intermunicipals amb vehicle privat motoritzat

Dades font Enquestes de mobilitat
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat Si
9.3. Reduir externalitats del sistema metropolità de transports
Definició

Fórmula de càlcul

Costos externs totals del transport (M€)

Dades font Full de càlcul ATM
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
9.4. Moderar el consum i reduir intensitat energètica del transport a la RMB
Definició

Fórmula de càlcul

  • Consum final d'energia destinada al transport (Tep / any)
  • Consum combustibles derivats del petroli destinats al transport (Tep / any)

Dades font AMBIMOB
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat Si
9.5. Reduir la contribució al canvi climàtic del sistema de mobilitat de la RMB
Definició

Fórmula de càlcul

Emissions CO2 descomptant el biodièsel (milers tones / any)

Dades font AMBIMOB
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat Si
9.6.1 Reduir la contaminació atmosfèrica resultant del transport (NOx)
Definició

Fórmula de càlcul

Emissions de NOx (tones / any)

 

Dades font AMBIMOB
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
9.6.2 Reduir la contaminació atmosfèrica resultant del transport (PM10)
Definició

Fórmula de càlcul

Tones de PM10 / any

Dades font AMBIMOB
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat No
9.7. Reduir la contaminació acústica resultant del sistema de transport
Definició

Fórmula de càlcul

Dades font Mapa acústic
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat Si
9.8. Reducció de l'ocupació de l'espai públic pels vehicles
Definició

Fórmula de càlcul

(Superfície via pública - Superfície calçada segregada) x 100 / Superfície via pública

Dades font PMU. Cartografia, inventari amplada total i útil de les voreres, xarxa jerarquitzada
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat Si
9.9. Reduir l'accidentalitat
Definició

Fórmula de càlcul

Nombre accidents amb víctimes per cada 10.000 vehicles x km any

Dades font Servei Català de Trànsit / Policia Local. Aforaments
Proposat a les Directrius nacionals de mobilitat Si

2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal