Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Vídeo del mes

última actualització: 10/08/2018
Enviar  |  Subscripció

Per què a Holanda hi ha tantes bicicletes?

Molta gent pensa, equivocadament, que Hollanda sempre ha estat el país de la bicicleta, que sempre han tingut carrils-bici, que sempre ha tingut milers de persones movent-se en aquest mitjà de transport. Però un petit viatge a través de la història holandesa dels darrers 60 anys ens ensenya que no sempre ha estat així, els holandesos s’ho han hagut de treballar. 

Durant la primera meitat del segle XX, la mobilitat en bicicleta era un fenomen molt freqüent i un dels mitjans de transport més utilitzats a la ciutat. Això passava, no només a Holanda, a Barcelona, per exemple, també hi ha via un gran nombre de bicicletes i de gent a peu (vegeu aquest vídeo)

Les pautes de mobilitat van començar a canviar després de la Segona Guerra Mundial. Entre els anys 50 i 60 el poder adquisitiu dels holandesos va incrementar-se considerablement, cosa que els va permetre tenir accés a nous béns i serveis, com per exemple el cotxe. Cada vegada hi havia més persones que volien anar en cotxe, cada vegada feia falta més espai per als vehicles i aquest espai s’aconseguia prenent-lo a d’altres usos (edificis, parcs, carrils bici, voreres, etc. ). El cotxe era el símbol del progrés i la riquesa i tothom en volia tenir un. 

Les ciutats holandeses dels anys 70 no diferien gaire de la resta de ciutats europees: els carrers s’omplien de cotxes i les polítiques de les administracions públiques s’orientaven a construir carrers i carreteres cada vegada amb més capacitat per absorbir el trànsit creixent i això anava marginalitzant els mitjans de transport propis de la ciutat com anar a peu i en bicicleta.

Però precisament als anys setanta es van produir dos fets que van canviar radicalment les polítiques de mobilitat a Holanda:

  • Un increment exponencial del nombre d’accidents de trànsit. Per exemple, l’any 1971, van morir a les carreteres i carrers holandesos 3.300 persones, de les quals 400 eren menors de 14 anys. Aquest fet va provocar que una part de la societat prengués consciència de la pèrdua de qualitat de vida i del perill que suposava el brutal increment de trànsit que experimentaven els carrers. Aquesta consciència es va traduir en el naixement d’un conjunt d’organitzacions que van iniciar una campanya per tal de “recuperar els carrers per als nostres nens” i per “aturar els assassinats d’infants”
  • La crisi del petroli de la dècada dels 70, va obligar a les autoritats a prendre mesures excepcionals. Una d’aquestes mesures fou la prohibició d’utilitzar el cotxe durant els diumenges, com a mesura d’estalvi energètic. Això va fer que  els ciutadans holandesos redescobrissin la seva ciutat sense cotxes i prenguessin consciència, també, de la gran pèrdua que suposava supeditar l’ús de l’espai públic al vehicle privat i sacrificar d’altres usos més socials i cívics. 

Aquests dos fets, va portar a les autoritats holandeses a impulsar un canvi en les polítiques de mobilitat i començar a tenir en compte mitjans de transport, com la bicicleta i anar a peu, que en els darrers 20 anys havien estat completament marginalitzats. 

Avui, 40 anys més tard que les autoritats holandeses comencessin a impulsar polítiques a favor de la bicicleta, les ciutats holandeses són conegudes a tot el món pel gran nombre de ciclistes que hi circulen i són també reconegudes per la gran qualitat i seguretat de les seves infraestructures ciclables. 

La història de l’ús de la bicicleta a Holanda ens dóna una gran lliçó: és possible canviar les pautes de mobilitat, la mobilitat és un fenomen social i com a tal, canvia en funció dels canvis de la societat. 

Perquè aquest canvi es produeixi cal una consciència social dels problemes que suposa la mobilitat hegemònica del vehicle privat (en el cas holandès foren els accidents de trànsit el que va fer despertar aquesta consciència), però també cal una consciència social dels beneficis que es poden obtenir d’una mobilitat racional i que prioritzi la qualitat de l’espai públic (en el cas holandès van ser els diumenges sense cotxes).  Si a més a més de la consciència social trobem responsables polítics valents que siguin capaços de pensar més enllà dels 4 anys del cicle electoral, i apliquin mesures amb sentit i visió estratègica, aleshores pensar en una mobilitat segura, eficient i sostenible ja no és una utopia sinó una qüestió de temps. 

Si us ha interessat aquest article, podeu ampliar la informació en aquest enllaç

Paraules clau: Mobilitat en bicicleta,

T'ha interessat aquest article? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'algun vídeo o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal