Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Vídeo del mes

última actualització: 12/04/2018
Enviar  |  Subscripció

Buscant solucions per l'última tram del transport urbà de mercaderies

 

El transport de mercaderies és, actualment, quasi tant important com el transport de persones. En l'àmbit urbà s'estima que el transport de mercaderies és un 15% del total de la mobilitat motoritzada urbana i entre un 20% i 30% del total d'emissions de gasos contaminats provinents del transport. També són una font important de contaminació acústica. 

Una problemàtica afegida que té el transport de mercaderies és que també genera importants pertorbacions de la mobilitat general. Els vehicles de transport de mercaderies acostumen a ser de gran volum (furgonetes, camions, etc.) que redueixen la capacitat de les vies circulatòries. A més a més, durant les operacions de càrrega i descàrrega molt sovint s’han d’aturar en punts que poden dificultar la mobilitat de la resta de mitjans de transport. 

 

Internalització dels costos del transport

Un dels aspectes claus per a millorar el transport urbà de mercaderies és millorar-ne l’eficiència. Actualment, en el cost total d’una mercaderia, el cost del transport hi ocupa una porció molt petita cosa que ha frenat la recerca de solucions de major eficiència en el transport de mercaderies. 

Aquesta petita part del cost de les mercaderia que suposa el transport és deguda a que la majoria de costos socials derivats del transport no estan incorporats al preu final que arriba al consumidor i, per tant, els costos del transport tenen poca incidència en el cost final del producte. Aquest fet provoca situacions difícils d’entendre, com per exemple que en els supermercats es pugui trobar fruita provinent d’Amèrica del Sud més barata que fruita produïda a menys de 100 quilòmetres del lloc de venta. 

Ja fa temps que la Unió Europea, en la seva política de transports, incideix en la necessitat d’incorporar als costos del transport tots els costos reals, tant els directes (combustible, peatges, etc.) com els costos indirectes en el medi ambient, les infraestructures, la seguretat viària, per citar-ne alguns. D’aquí que en els darrers anys s’estiguin començant a aplicar taxes com l’Eurovinyeta que grava el transport de mercaderies per carretera i que persegueix el incentivar l’eficiència i competitivitat en el sector del transport en general. 

 

Necessitat de millorar l’eficiència del transport de mercaderies

Un altre repte que té el sector de les mercaderies és el de millorar l’eficiència del transport, entenen aquesta eficiència, com la relació entre la càrrega transportada pels quilòmetres recorreguts. Per moltes empreses del sector, actualment resulta més econòmic realitzar el màxim nombre de viatges per a donar resposta a la demana existent abans que cercar sistemes d’optimització del repartiment de la càrrega. Només les grans empreses que maneguen grans volums de càrrega tenen sistemes d’optimització del repartiment de la càrrega, però en el cas d’empreses de transport locals que treballen de manera individual el grau d’eficiència és molt més baix, precisament per la dificultat que suposa posar d’acord i organitzar un transport conjunt de les mercaderies. 

 

Solucions per al transport urbà de mercaderies

Per tal de donar resposta a la situació exposada anteriorment, les autoritats locals han començat a implantar diverses accions de gestió i regulació del transport de mercaderies. 

Algunes de les mesures que més s’estan implantant són de regulacions i normes en les que podríem citar exemples com les regulacions d’horaris de repartiment de mercaderies en hores vall de la mobilitat o la prohibició d’accés als centres urbans a determinats vehicles pesants. 

D’altres municipis també han introduït mesures de tipus impositiu, com per exemple impostos especials al transport de mercaderies, precisament amb l’objectiu d’incentivar el canvi d’hàbit i la major eficiència en el sector. Un exemple en poden ser els peatges urbans, o les taxes als vehicles més contaminants. 

Un altre tipus de mesures tenen a veure amb la creació d’infraestructures i serveis específics de mobilitat de mercaderies que permetin optimitzar el transport. És en aquesta categoria que trobem les dues experiències que es presenten en aquests vídeos, una a la ciutat belga d’Utrech i l’altra a Donostia. 

El cas d'Utrech és d’una empresa especialitzada, Hoek Transport, que s'encarrega de centralitzar i distribuir les mercaderies que tenen el seu destí al casc antic de la ciutat. Aquest servei, anomenat Cargohooper no és un servei públic, és a dir, no ha rebut cap ajuda directa per part de l’administració pública però si que es beneficia de certs avantatges, com per exemple, no pot accedir al centre de la ciutat en qualsevol hora mentre que la resta de vehicles de mercaderies només ho poden fer en determinades hores vall. Aquests avantatges els té no perquè si, sinó perquè el vehicle que utilitza l’empresa és totalment elèctric, amb la qual cosa no contamina ni genera soroll.  

Al poder accedir amb facilitat al centre de la ciutat, el servei actua com a central de repartiment ja que moltes de les empreses que han de facilitar els seus productes a establiments del centre de la ciutat ho fan a través de Cargohooper. D’aquesta manera es pot millorar molt l’eficiència en el repartiment de les mercaderies. 

Un altre valor afegit de l’empresa és que un cap lliurades les mercaderies i buidada la càrrega els operaris del servei recullen les capses buides d’anteriors lliuraments aprofitant, així el viatge de tornada. 

 

El cas de Donostia és d’una empresa, de nom Txita, que realitza transport de mercaderies al centre urbà mitjançant tricicles elèctrics. Igual que en el cas de Cargohooper l’empresa no rep diners públics, però si que es beneficia dels avantatges que pot tenir realitzar el transport de mercaderies amb vehicles sostenibles. Els tricicles que utilitza Txita tenen molta versatilitat per accedir a tots els carrers estrets del centre i no generen masses molèsties a la resta d’usuaris de la via. 

 

Els dos exemples anteriors, Cargohooper i Txita, mostren que en el camp del transport urbà de mercaderies encara hi ha molt de marge per a la imaginació, la innovació i la creació de serveis de valor afegit així com de llocs de treball vinculats al transport urbà de mercaderies. 

 

 

 

 

T'ha interessat aquest article? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'algun vídeo o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal