Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Vídeo del mes

última actualització: 21/09/2017
Enviar  |  Subscripció

Canviar les prioritats canviant les regles de joc de l’espai públic

 

El segle XX ha estat el segle de l’automòbil. A partir dels anys 60 la popularització dels automòbils van canviar radicalment la fisonomia dels carrers de les ciutats de tot el món i l’automòbil va convertir-se en el mitjà de transport hegemònic que va relegar tota la resta de mitjans a posicions secundàries i marginals dins de la concepció de les infraestructures i l’espai públic. 

L’automòbil era símbol de progrés i les ciutats planificaven l’urbanisme i l’espai públic des de l’òptica de millorar la circulació de l’automòbil. Aquesta concepció de la modernitat justificava actuacions que avui en dia veiem com grans errors, com per exemple les autopistes urbanes. De la mateixa manera a l’hora de planificar la mobilitat el principal criteri que es seguia era maximitzar la fluïdesa del trànsit, cosa que evidentment anava en detriment de la fluïdesa de la resta de mitjans de transport, incloent-hi la mobilitat a peu. Des d’aquesta òptica era preferible, per exemple, estrènyer una vorera per a encabir-hi un carril més de circulació.

Afortunadament el segle XXI ens ha portat una altra concepció de la mobilitat més enllà de l’hegemonia del vehicle privat i s’ha entès que les ciutats que tenen més qualitat per viure, les que són més apreciades pels seus habitants i les que generen més activitats social i econòmica són aquelles que ofereixen un espai públic de qualitat per als vianants, que integren un sistema de transport basat en el transport públic i que promouen l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport. En aquesta nova concepció, l’automòbil hi segueix tenint cabuda, però ja no des de una posició hegemònica i dominant respecte d’altres mitjans de transport. 

Aquesta nova concepció de la mobilitat s’està traduint en una lenta però continuada transformació de les ciutats que, dia a dia, incrementen les zones de prioritat per a vianants, milloren les voreres i les infraestructures per anar a peu, alhora que regulen i limiten la circulació amb vehicle privat. 

D’exemples de transformacions urbanes que s’han realitzat pensant en millorar la mobilitat a peu i la qualitat de l’espai públic n’hi ha molts, pràcticament totes les ciutats europees han treballat durant els últims 20 anys en aquesta direcció. Molt sovint un dels principals inconvenients que es planteja per a tirar endavant actuacions d’aquest tipus és d’índole econòmica ja que acostumen a tractar-se d’actuacions urbanístiques amb un elevat cost. És cert que en el moment en que es vol fer una intervenció de tipus urbanístic el cost per a les administracions públiques pot ser molt elevat i fins i tot inassolible però també es cert que molt sovint l’èxit de l’actuació no consisteix tant en una inversió important sinó en fer actuacions senzilles però que canviïn radicalment la forma d’interpretar l’espai públic. 

En aquesta línia de treball s’emmarca l’actuació que presentem en aquest vídeo i que és la transformació de la cruïlla dels carrers Oxford Street i Regent Street a la ciutat de Londres. Abans de l’actuació la cruïlla presentava una configuració típica de carrer pensat per a facilitar la fluïdes del trànsit. La major part de l’espai disponible es destinava al vehicle privat maximitzant l’espai per als girs dels vehicles. L’espai disponible per als vianants era escàs i incòmode. Cal de tenir el compte que es tracta d’una cruïlla amb una intensitat de pas de vianants molt elevada i on, a més a més hi ha diversos elements urbans, com les sortides del metro, que encara dificulten més la mobilitat dels vianants. En el vídeo és fàcil observar com abans de l’actuació els vianants tenien dificultats de moviment per aquesta cruïlla. 

L’actuació principal que es va dur a terme va ser un canvi de regulació semafòrica per tal de facilitar que les fases de verd dels vianants coincidissin en els quatre eixos de la intersecció. Aquesta nova configuració fa més lent el pas del trànsit per la cruïlla però facilita molt l’encreuament dels vianants ja que poden creuar en diagonal per la cruïlla. 

A part d’aquesta actuació principal també es va aprofitar per fer una millora de l’espai públic de la cruïlla trencant l’estètica pròpia de la calçada que promou la linealitat de la circulació i creant un espai més uniforme que transmet la idea que la cruïlla no és un espai propi dels vehicles sinó un espai compartit, per això el dibuix del paviment és circular, transmetent la idea pròpia d’una plaça.

 

Algunes dades de l’actuació permeten conèixer en més detall:

  • Per aquesta cruïlla circulen 43.000 persones i 2.000 vehicles per hora. 
  • Per la parada de metro d’Oxford Street hi circulen unes 230.000 persones per dia. 
  • Per la cruïlla hi circulen fins a 23 línies diferents de bus. 
  • L’actuació va permetre eixamplar un 63% les voreres
  • Es van permetre els moviments de vianants en diagonal dins la cruïlla
  • L’afectació al trànsit i al transport públic fou mínima

 

Aquesta actuació demostra que per transformar la prioritat dels carrers de la ciutat no és necessària una gran inversió econòmica sinó dissenyar accions que canviïn la jerarquia de prioritats que s’han heretat de la concepció hegemònica del vehicle privat, l’únic que és necessari és una aposta clara per un model de ciutat sostenible, la suficient valentia política per a tirar-ho endavant i prou habilitat per a saber-ho explicar bé als ciutadans. 

 

El cas de Londres no és pas l’únic, moltes altres ciutats han dut a terme accions similars. Aquí en presentem dues més a Los Angeles i a Tokyo que, sense ser tant espectaculars en la seva presentació, estan en la mateixa línia de treball. 

 

Los Angeles

 

Tokyo:

 

T'ha interessat aquest article? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'algun vídeo o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal