Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Vídeo del mes

última actualització: 10/08/2018
Enviar  |  Subscripció

Ciutats per viure-hi

La mobilitat és un concepte transversal, amb molts possibles adjectius:  mobilitat sostenible si parlem de reduir la contaminació atmosfèrica i les gasos que causen el canvi climàtic; mobilitat eficient, si parlem d’estalviar energia i superar l’era dels carburants fòssils; mobilitat segura, si parlem de reduir el nombre d’accidents de trànsit, mobilitat equitativa, si parlem del dret que té tothom de poder-se desplaçar d’un punt a un altre sigui quina sigui la seva condició econòmica o les dificultats que tingui per a desplaçar-se. Així podríem anar afegint adjectius que oferirien una nova visió transversal del concepte de mobilitat.

Però enmig de totes aquestes variants no podem oblidar que l’objectiu comú de totes elles és la transformació de les nostres ciutats per a fer-les més agradables per viure-hi. És el que en anglès s’anomena livable cities.

En els següents vídeos es mostren tres exemples força diferents de ciutats que han fet algun tipus de transformació en els seus carrers i que han aconseguit una millora de la qualitat de vida. En totes elles, aquesta millora ha passat per guanyar espai abans destinat per a l’ús del cotxe i transformar-lo en espai d’ús social.

Melbourne:

Els habitants de Melbourne poden presumir de tenir una de les ciutats amb millor qualitat de vida del món. Amb una població de quasi 4 milions d’habitants, molts dels seus carrers estan totalment preparats per a la mobilitat a peu i en bicicleta, s’ha fet una gran inversió en transport públic i s’han creat espais públics on la vida al carrer és el seu principal signe d’identitat.

El cas de Melbourne, però, no neix del no res. Als anys 90 Melbourne era una ciutat escassament dotada per a la mobilitat a peu i amb pocs espais públics on fomentar la vida social al carrer. Per això, els governants de la ciutat van invitar el prestigiós urbanista Jan Gehl per a repensar els espais públics de la ciutat. A partir del treball d’aquest arquitecte, Melbourne va començar un procés de transformació de la ciutat.

10 anys més tard Melbourne és una ciutat amb un caràcter diferent. La vida al carrer és el signe d’identitat de la ciutat. S’hi barregen oci, negocis, diversió, art. Aquest canvi ha estat possible gràcies a la potenciació de la mobilitat a peu, eixamplant voreres, plantant nombrosos arbres, creant espais públics amb una identitat pròpia, potenciant les activitats al carrer com els bars i terrasses i, sobretot, establint diferents mesures de restricció de la circulació en vehicle privat.  En resum, Melbourne ha convertit una autèntica experiència el simple fet de passejar i viure la ciutat.

L’exemple de la ciutat de Melbourne, molt allunyada geogràficament de casa nostra, ens queda molt a prop si pensem en com pot arribar a ser la Diagonal del futur.

 

 

New York:

La imatge típica de New York és la de les avingudes de l’illa de Manhattan completament col•lapsades pel trànsit i amb unes voreres plenes, on la gent quasi no pot moure’s per la manca d’espai. Una imatge molt poc seductora per viure la ciutat al carrer.

Per això, en els darrers anys, New York ha començat a introduir millores en la seva xarxa viària per a guanyar espai al cotxe i ràpidament els espais guanyats s’han omplert de vida i activitat. Probablement l’actuació més destacada és el tancament d’una part de Madisson Square i la transformació de l’espai guanyat en un espai públic on gaudir de la ciutat a l’aire lliure. En el següent vídeo s’explica el cas de Madison Square.

Com en el cas de Melbourne, l’ideòleg d’aquesta transformació ha estat l’arquitecte i urbanista Jan Gehl. En aquest vídeo es pot veure una interessant entrevista sobre la transformació de New York i d’altres ciutats del món, feta, precisament, en l'espai públic de Madison Square.

Bogotá:

A un altre nivell la ciutat de Bogotà també ha donat exemple de com es pot millorar la qualitat de vida d’una ciutat i convertir-la en un espai per gaudir-ne en tota la seva plenitud.

Bogotà és la típica ciutat sud-americana, amb grans autopistes urbanes, que ha provocat un desenvolupament urbà completament basat en la mobilitat en vehicle privat i on l’espai públic destinat a l’ús social i als desplaçaments a peu i en bicicleta és pràcticament inexistent. Però aquesta manca d’infrastructures no ha suposat un impediment perquè les autoritats de la ciutat hagin impulsat un projecte de transformació de la ciutat: la Ciclovía.

Aquest projecte té una idea molt senzilla: aprofitar el descens del trànsit dels dies festius per a destinar part de les infrastructures viàries a la mobilitat en bicicleta i a les activitats lúdiques a l’aire lliure. Així, tots els diumenges un total de 112 quilòmetres de la xarxa viària es transformen en vies per ús exclusiu de bicicletes i vianants i els ciutadans de Bogotà les omplen  per practicar-hi tot tipus d’activitats.

És una prova més que allà on no sobre els recursos econòmics la imaginació pot aportar solucions igual de vàlides i efectives.

La Ciclovía és molt més que una simple restricció del trànsit privat. És un exercici de participació ciutadana, d’il•lusió col•lectiva per un projecte i de marketing de la ciutat.

L’exemple de la Ciclovía ha servit de referent a d’altres països sud-americans que han desenvolupats projectes similars com, per exemple, Mèxic, Xile, Veneçuela o també ciutats europees com Paris han iniciat projectes similars.

T'ha interessat aquest article? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'algun vídeo o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal