Aquest estudi vol fixar els criteris d’adequació de les parades de transport públic ubicades a la xarxa de carreteres (tant en trams urbans com en no urbans) de la Diputació de Barcelona, essent aquesta una fase prèvia a l’elaboració del nou Pla de Millora de l’accés al transport públic de viatgers en carretera. En aquesta segona fase, s’aplicaran aquests criteris a tots els punts de parada existents i s’establirà la prioritat d’actuació.

Es pot descarregar un resum de l'estudi i també l'algorisme de decisió sobre criteris d'actuació en parades de bus

El següent estudi mostra un ampli ventall d'opcions per a fomentar la intermodalitat entre el transport públic (especialmet en el bus) i la bicicleta. 

S'hi pot trobar un recull de solucions tècnics, aspectes sobre regulació, gestió i informació i també diversos exemples de tot Europa. 

Recull de 10 guies de caire breu i pràctic que recullen implementacions concretes d'actuacions de mobilitat sostenible. En concret els temes de les 10 guies són:

• Financing schemes for charging infrastructure
• Metropolitan public transport authorities
• Marketing research as an optimisation tool in public transport
• Clean City Logistics
• Implementation of parking charge policies - dynamic parking charges
• Urban road user charges
• People-friendly streets and public spaces
• Innovative bicycle parking schemes
• Advanced priority systems for public transport
• Open access data for applications–based traveller information

En aquest treball fem, en primer lloc, una radiografia del mapa d’oferta del servei de transport local de superfície als municipis de Catalunya, posant una atenció especial als elements quantitatius i qualitatius d’aquesta oferta, i estudiem l’abast de la privatització en el mercat de transport local de Catalunya. En segon lloc, analitzem diverses relacions de causalitat entre les característiques demogràfiques, geogràfiques i socioeconòmiques dels municipis, l’oferta de servei i la forma de producció. Finalment, avaluem els efectes i els impactes sobre els usuaris que la forma de producció té en les condicions del servei per a les persones usuàries: el preu i la qualitat (principalment la freqüència del servei). A més, examinem factors que influeixen en l’eficiència i en l’ajust de l’oferta a la demanda que es genera als diferents municipis.

Aquesta publicació presenta un resum dels mecanismes de finançament del transport públic en 10 ciutats del món: Beijing, Chicago, London, Madrid, Oslo, Paris, Portland, Seoul, Shenzhen i Tokyo

L'estudi elabora un catàleg de solucions legals per a realitzar la gestió conjunta del transport públic urbà en un àmbit supramunicipal. Entre aquestes solucions trobem: convenis amb la Generalitat, comunitat i mancomunitats de municipis, entitats metropolitanes, consorcis i entitats públiques empresarials. De totes elles se n'avalua els pros i contres d'aquestes solucions i explicant indrets on s'han desenvolupat les diferents fórmules de coordinació de serveis de transport públic urbà

L’estudi proposa diferents punts de la xarxa interurbana de carreteres on podria ser adient fer-hi un carril bus. Les localitzacions corresponen, sobretot, a accessos  a ciutats intermèdies que presenten problemes freqüents de congestió i per on circulen un nombre important d’expedicions diàries d’autobusos.

Aquesta publicació de la Comissió Europea proposa una sèrie de recomanacions per tal de corregir l’evolució insostenible dels sistemes de transport de passatgers mitjançant una estratègia multidimensional en forma de sensibilització, equipaments i incentius que promogui la reducció del consum d’energia, especialment en els desplaçaments relacionats amb el temps lliure, i l’equitat en l’accés a la mobilitat.

Algunes de les recomanacions més rellevants que es fan en aquesta publicació són:

• Establir tarifes en el sector del transport que afavoreixin l'entrada de les noves tecnologies de baixes emissions de contaminants.
• desenvolupar un pla a 50 anys vista per desenvolupar la mobilitat en bicicleta i la limitació de la mobilitat en cotxe
• modificació dels hàbits de mobilitat en temps lliure.
• promoure un desenvolupament urbanístic descentralitzat
• utilitzar les TIC per millorar el transport públic
• introduir peatges urbans o altres mesures similars a les grans ciutats
• introduir taxes segons el grau d'emissions de CO2 en tots els transports

La puntualitat és un dels factors que més influeixen en la percepció dels usuaris respecte a la qualitat dels serveis de transport. Les administracions públiques tenen, doncs, un paper molt determinant en aquesta matèria, introduint incentius i penalitzacions per afavorir la puntualitat, integrant la variable puntualitat en l’avaluació de resultats i millorant els sistemes d’informació en situacions d’incidència.

Un dels aspectes dels serveis de transport més valorats per part dels usuaris i un dels de major impacte econòmic i social indirecte és la puntualitat. Paradoxalment, es té poc en compte en els processos de planificació del transport públic i rarament s'incorpora en les anàlisis de cost-benefici.

Per tal de cobrir aquests dèficits i optimitzar la puntualitat dels serveis de transport públic, el document exposa cinc instruments de millora a través de:

• L'increment de la capacitat física de les infraestructures de transport públic

• La gestió de la xarxa de transports mitjançant

• L'augment del cost del bitllet per finançar inversions de millora de la infraestructura.

• La informació sobre incidències per tal de mitigar els efectes de la impuntualitat sobre els usuaris.

• Incorporació de la variable puntualitat en les avaluacions de cost-benefici