Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 5/31/2010

El vehicle elèctric segueix el seu avenç

Diferents municipis com Sabadell, L’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besós, Badalona, Torelló o els túnels gestionats per TABASA ja tenen plans per a instal.lar punts de càrrega.

Barcelona, Madrid i Sevilla tindran fins a 546 endolls elèctrics. És un dels objectius del projecte MOVELE que promou l’IDAE i que té per objectiu impulsar l’arribada del vehicle elèctric als nostres municipis. Els objectius a llarg termini són ambiciosos: un milió de vehicles elèctrics per a l’any 2014.

 

Que els carburants d’origen fòssil són un dels principals causants de la contaminació atmosfèrica i del canvi climàtic que s’està vivint actualment és un fet inqüestionable. Es calcula que fins a un 60% de la contaminació atmosfèrica prové del sector del transport. Seria lògic, doncs, pensar en possibles alternatives a aquest combustible, i que reduïssin les emissions de contaminants. Aquestes alternatives hi són, però el seu ús encara no s’ha popularitzat.

Biocombustibles (bioetanol i biodiésel):

Són combustibles que provenen de vegetals com la canya de sucre o el blat de moro i que, a partir de processos químics, són transformats en diferents tipus de combustibles com el bioetanol o el biodiesel.

Avantatges El bioetanol pot ser utilitzat en tots els vehicles de fuel flexible “flexi”. El seu ús no està gaire generalitzat però es preveu que creixi en un futur.

El biodiesel pot ser utilitzat per la majoria de vehicles diésel sense necessitat de fer canvis importants en els vehicles.

No fa falta una infrastructura especial per a la seva distribució, es pot fer a través de les actuals estacions de servei.

Inconvenients
El procés d’elaboració és altament contaminant, per la qual cosa no sembla una bona alternativa per reduir la contaminació atmosfèrica, si bé la combustió en els vehicles si que redueix les emissions.

Les grans necessitats de matèria primera poden alterar el mercat agrícola i de retruc les polítiques alimentàries provocant més fam de l’actual per  destinar el cultiu al combustible i no a l’alimentació. Es pot incrementar la diferència entre països rics i pobres.

 

La Unió Europea, en la seva estratègia de lluita contra el canvi climàtic preveu que l’any 2020 un 10% del consum energètic de l’automoció sigui de biocombustibles.
 
Vehicles d’hidrogen amb pila de combustible:

Aquests vehicles es caracteritzen per emmagatzemar l’hidrogen que, a partir d’una pila de combustible, transformen en electricitat i on la única emissió és vapor d’aigua.

Avantatges Les emissions de diòxid de carboni CO2 d’un vehicle d’hidrogen són nul•les, només emet vapor d’aigua.

Té més autonomia i potència que el vehicle elèctric.
Inconvenients
Els vehicles d’hidrogen són molt cars, unes 10 vegades més que el preu d’un cotxe actual

La fabricació i distribució de l’hidrogen requeriria una infraestructura específica que caldria desenvolupar de nou.

L’hidrogen és altament inflamable la qual cosa afegeix un problema més de seguretat dels vehicles.

El seu emmagatzematge en gas és molt complicat per les possibles fuites i l’emmagatzematge en liquid requereix de temperatures de -257 graus.


L’hidrogen com a combustible per als vehicles encara sembla que està una mica lluny de popularitzar-se, però moltes marques estan desenvolupant prototips i algunes d’elles ja tenen algun model comercialitzat com com el Mercedes-Benz Necar 5, BMW 745h, el Daimler-Chrysler NECAR, l'Honda FCX V3, l'Opel Zafira-HidroGen3 i el Toyota FCHV-4.

A diferents ciutats europees, com Barcelona, hi ha també autobusos que circulen amb hidrogen gràcies al projecte europeu CUTE.

Vehicles elèctrics:

Són vehicles que funcionen amb energia elèctrica que s’acumula al vehicle a partir d’unes bateries.

Avantatges El cotxe elèctric no emet ni emissions de gasos i redueix molt el soroll respecte els vehicles de combustió

La xarxa de distribució ja existeix, és la xarxa elèctrica.

Ja hi ha una oferta considerable de vehicles elèctrics i, en algunes ciutats com Londres o Paris, la seva presència entre els consumidors està molt consolidada

Més eficiència energètica ja que el 80% de l’energia produïda s’utilitza per la propulsió de les rodes. (En els vehicles de motors de combustió és entre d’un 20%)
Inconvenients
L’increment de demanda d’energia elèctrica. El experts, però, creuen que es pot funcionar amb la xarxa actual si s’utilitzen la tecnologia smart grid o xarxes intel.ligents, que permeten una millor gestió de la distribució de l’energia elèctrica

La manca de punts on endollar els vehicles per a carregar-ne les bateries.

Una autonomia escassa ja que els models actuals de vehicles elèctrics poden fer uns 100 km o 150 km sense necessitat de recarregar les bateries.

El vehicle elèctric és, sens dubte, la tecnologia més avançada i més accessible per als consumidors. És previsible, doncs, que en els propers anys el seu ús es generalitzi.

El repte més important per a l’ús del vehicle elèctric és crear la infrastructura de punts de recàrrega, un repte on les administracions locals tenen una gran paper a jugar ja que, al cap i a la fi, aquests punts s’instal•laran en l’espai urbà.


El vehicle elèctric sempre ha existit


El vehicle elèctric, però, no és cap novetat. Fa més d’un segle als inicis de l’automòbil, hi havia més cotxes elèctrics que no pas de gasolina. A principis del segle XX, però, la baixada de preu del petroli va permetre l’impuls dels vehicles de combustió i el vehicle elèctric va anar desapareixent del mercat.

Als anys 90, arrel dels problemes de contaminació atmosfèrica,  es van impulsar diferents projectes per a desenvolupar i comercialitzar el vehicle elèctric.

Probablement el cas més conegut és el de Califòrnia on l’any  1990 el  el CARB (California Air Resources Board) va aprovar una llei que obligava a totes les empreses automobilístiques que venien cotxes a Califòrnia a comercialitzar algun model de vehicle elèctric. Durant els primers anys es van posar a la venta pocs vehicles elèctrics, però les expectatives dels usuaris de disposar de cotxes més còmodes i econòmics va generar importants llistes d’espera, la qual cosa feia pensar en un bon futur pel cotxe elèctric. Les empreses petroleres, però, mai van veure amb bons ulls aquesta iniciativa així que van fer pressió per retirar la llei. Cap a finals dels anys 90 ja no hi havia cap vehicle elèctric al mercat automobilístic de Califòrnia. En el documental “Who killed the electric car” es fa un anàlisi exhaustiu de tot el procés viscut a Califòrnia entorn del vehicle elèctric.

Actualment, però, quan el canvi climàtic ja és una evidència, ha crescut la conscienciació social i la dependència del petroli amenaça les economies de la majoria de països, sembla que el vehicle elèctric agafa l’empenta definitiva perquè entri al mercat automobilístic.


Impuls a nivell internacional

Existeixen nombres iniciatives internacionals per promoure l’ús i comercialització dels vehicles elèctrics:

Probablement el projecte més ambiciós, promogut per la companyia de capital-risc californiana Better Place, preveu la implantació a gran escala del vehicle elèctric a Israel. El motiu pel qual s’ha triat aquest país és que té un territori petit, on les distàncies de recorregut són curtes (menys de 100 km) i per tant requereixen de menys autonomia dels vehicles.  El projecte preveu la introducció al mercat de vehicles elèctrics que subministraran les companyies Renault i Nissan. Per la seva banda, Better Place construirà una àmplia xarxa de 500.000 punts de recarrega dels vehicles. Es preveu que el projecte comenci a funcionar l’any 2011.

La gestió dels vehicles serà una mica diferent de l’actual on el consumidor és el propietari del vehicle. En aquest cas el consumidor comprarà el vehicle, però no la bateria que es facturarà en règim de lloguer i consum, és a dir, de manera similar a la telefonia on l’usuari té en propietat el telèfon, però també paga pel consum de trucades.

A Londres, els vehicles elèctrics no paguen el peatge urbà per entrar al centre de la ciutat. Aquest fet ha impulsat considerablement la compra d’aquest tipus de vehicles i es calcula que actualment ja n’hi ha alguns milers circulant per la ciutat. Les autoritats locals tenen la intenció de convertir Londres en la capital europea del vehicle elèctric, per això esperen arribar ben aviat als 25.000 punts de recarrega i uns 100.000 vehicles elèctrics.

La ciutat de Paris també ha instal•lat estacions de recarrega per a vehicle elèctrics, actualment hi ha unes 110 estacions de recarrega amb varis endolls a cada estació. També s’ofereixen facilitats als usuaris dels vehicles elèctrics, com per exemple, tarifes d’aparcament molt més econòmiques que les dels vehicles de combustió.

Una altra mesura que està estudiant l’Ajuntament de Paris és la creació d’un servei públic de lloguer de cotxes elèctrics. En concret es parla de fins a 2000 vehicles elèctrics repartits entre 700 estacions que cobririen tot el territori de Paris i part de la banlieu.. El sistema funcionaria de manera similar al Velib, el Bicing parisenc, és a dir amb una quota d’abonament al servei i una facturació per l’ús que es faci del vehicle.



Les previsions a Espanya: projecte MOVELE

A l’Estat espanyol l’arribada del vehicle elèctric sembla no anar tant ràpid ni amb tanta decisió com en els casos de Paris i Londres, però aquesta tendència pot canviar radicalment en els propers anys. L’objectiu del govern és força ambiciós, fins a un milió de vehicles elèctrics per l’any 2014, aproximadament un 5% del parc de vehicles de l’Estat.

Per començar a fer aquest camí, que a hores d’ara sembla utòpic, l’Instituto para la Diversificación y el Ahorro de Energia (IDAE), ha impulsat el projecte MOVELE. Aquest projecte preveu posar en circulació 2.000 vehicles elèctrics entre el 2009 i 2010, així com crear 546 punts de recarrega de vehicles.

Les ciutats on es desenvoluparà aquest projecte pilot són Sevilla, Madrid i Barcelona.

A part d’aquestes ciutats, el projecte pretén implicar, també, a d’altres ciutats per tal de promoure l’ús del vehicle elèctric. En aquest sentit el paper de l’administració local consistiria en promoure la instal•lació  de la infrastructura de recarrega així com les mesures d’acció afirmativa per promoure l’ús dels vehicles elèctrics.

Per tot plegat, l’IDAE preveu un paquet d’ajudes als municipis que proposin projectes de promoció dels vehicles elèctrics. Les administracions locals que estiguin interessades en promoure algun projecte poden trobar més informació sobre les ajudes en aquest link.:
http://www.idae.es/index.php/mod.documentos/mem.descarga?file=/documentos_Convocatoria_Proyecto_MOVELE_(BOE_3_7_2009)_6bf78d0a.pdf


Altres projectes a Catalunya

Paral•lelament a aquest projectes d’altres municipis ja han començat a instal•lar alguns endolls per a vehicles elèctrics. És el cas de Sabadell, que aquest mes de maig ha inaugurat el seu primer endoll públic. També, d’altres municipis com Cornellà han adquirit recentment quatre vehicles elèctrics per a les gestions del personal de l’Ajuntament.

També els municipis del Barcelonès han presentat un projecte per a instal•lar fins a 49 punts de càrrega situats als municipis de Badalona (24 punts), Sant Adrià (2 punts), Santa Coloma de Gramenet (9 punts) i L’Hospitalet de Llobregat (14 punts).

El projecte preveu que els punts de càrrega s’instal•lin en els pàrkings públics i que tinguin un sistema de gestió intel•ligent similar a l’actual sistema de pagament dels pàrkings, és a dir, l’usuari recarregaria la bateria del vehicle i amb la targeta del pàrking abonaria la quantitat corresponent.

La instal.lació no és només patrimoni dels municipis grans ja que fa poc el municipi de Torelló també ha anunciat la intenció d’instal•lar un punt de càrrega per vehicles elèctrics al seu municipi.

Per altra banda, la Generalitat ha presentat un projecte que té per objectiu instal.lar fins a 15 punts de càrrega en diferents túnels gestionats per TABASA. El primer punt s’ha instal.lat al túnel de Vallvidrera i està previst anar-ne instal.lant a d’altres túnels com el túnel de Bracons o del Cadí, i a estacions de la xarxa d’FGC com l’estació de Vollpelleres.

Aquests punts de càrrega estan concebuts com de suport als punts de càrrega de més llarga durada (4-8 hores). La idea és que un usuari pugui carregar el seu vehicle durant 30 minuts per a poder realitzar uns 30 quilòmetres.


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal