Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 1/9/2009

L'Ajuntament de Granollers aprova el pla de mobilitat de la ciutat

El Pla ha estat elaborat amb la col.laboració de l'Oficina Tècnica de Mobilitat i Seguretat Viària Local de la Diputació de Barcelona.

 

Una de les dades que més crida l'antenció del Pla de mobilitat és que un 72 % dels desplaçaments que es fan dins del nucli urbà de la ciutat es realitzen a peu. Aquest fet és degut a les característiques de la ciutat de Granollers, una ciutat compacta i on les principals activitats generadores de mobilitat -comerç, serveis, etc.- es desenvolupen al centre de la ciutat. A partir d'aquestes dades s'explica que el Pla de mobilitat de Granollers doni una especial importància a la mobilitat a peu. 

Vianants a la Porxada
Plaça de la Porxada de Granollers


La principal proposta per a afavorir la mobilitat a peu és la creació d'una xarxa d'itineraris per a vianants que connecti els principals pols d'atracció del centre urbà. Aqueta xarxa cal que ofereixi prous garanties de comoditat, (voreres de 1,5 a 2 m. o bé plataforma única), seguretat viària i informació als usuaris perquè el desplaçament a peu es pugui realitzar sense dificultats ni perills. En aquest sentit, l'Ajuntament ja ha començat a implantar la zona 30 al centre del nucli urbà (veure notícia publicada el passat mes d'octubre). La creació de la zona 30 és la proposta principal per a tal de pacificar el trànsit al centre de la ciutat i fomentar que els carrers del centre tinguin un ús més social i amb prioritat per als vianants.

Zona 30
Zona 30 ja implantada a Granollers

El vehicle privat:

De les dades que presenta el Pla de mobilitat també criden l'atenció les que fan referència a la circulació en vehicle privat: cada dia entren a Granollers fins a 90.000 vehicles, dels quals un 37 % només ho fa de pas, és a dir que no es queden al municipi. Per això, per l'equip de govern, és fonamental la finalització dels diferents projectes previstos com per exemple les calçades laterals de l'autopista A-7 o el desdoblament de la C-35, per tal de treure trànsit de pas del centre urbà.

La zona blava serà més cara i es fomentarà l'aparcament soterrat:

La necessitat de crear itineraris de vianants accessibles i confortables per a tothom i l'increment d'infraestructures destinades a la bicicleta i el transport públic (carrils bici, carrils bus) fa que es perdin places d'aparcament en superfície. Per tal de gestionar l'aparcament el Pla de mobilitat de Granollers proposa una regulació en funció del tipus d'aparcament que classifica en aparcaments de durada curta (menys d'una hora), aparcaments de mitja durada (d'una a tres hores) i aparcaments de durada llarga (de més de tres hores).

Pels aparcaments de llarga durada provinents de fora del municipis proposa la creació d'una xarxa d'aparcaments de dissuassió fora del centre de la ciutat, però a una distància màxima de 10 minuts caminant fins al centre. Pels aparcaments de mitja durada provinents de fora del municipi es proposen mesures per fomentar l'ús dels aparcaments soterrats, mesures com per exemple targetes de fidelització en els pàrquings o una política de tarifària més econòmica que la zona blava. Per últim, pels aparcaments de curta durada es preveu l'ús de la zona blava però amb una política tarifària que incentivi l'ús d'aquest tipus d'aparcament quan la durada sigui de menys d'una hora. L'objectiu de totes aquestes mesures és que els carreres no es converteixin en dipòsits de vehicles, sinó que es pugui destinar l'espai de l'aparcament a un ús social del carrer.

Transport públic urbà i interurbà:

El transport públic és un dels grans reptes de la mobilitat, no només a Granollers, sinó en general al conjunt del país. La perspectiva de noves infrastructures en els propers 20 anys és esperançadora en el cas de Granollers ja que els projectes de la línia Orbital Ferroviària i el desdoblament de la línia Barcelona – Granollers – Vic permetran incrementar l’oferta de mobilitat interurbana en transport públic.

Però perquè el sistema de transport públic interubà sigui eficient i atractiu de cara a l’usuari cal disposar, també, d’un sistema de transport públic urbà eficient. En aquest sentit les principals propostes del pla preveuen:

Bicicleta:

La presència de la bicicleta a la ciutat de Granollers no és massa important, segons indiquen les dades del pla de mobilitat. Tot i això, les característiques de la ciutat, sense massa desnivells ni distàncies massa grans, ofereixen bones possibilitats per a la mobilitat en bicicleta.  Una de les voluntats del pla de mobilitat és fomentar la mobilitat en bicicleta i per això la proposta estrella és l’implantació d’un sistema de préstec de bicicletes, l’Ambicia’t, que començarà a funcionar a principis de 2009.

L’Ajuntament, tot i creure en les possibilitats de la bicicleta, vol iniciar aquest projecte amb cautela, i fomentant la convivència entre cotxes, ciclistes i vianants. Per això, la pacificació del centre de la ciutat amb la zona 30 és una peça clau ja que permet la convivència en calçada de ciclistes i cotxes.  En les vies en que no sigui possible la convivència de bicicletes i cotxes, el pla de mobilitat preveu la construcció de carrils bici i carrils vorera-bici.

Llarg procés, però necessari:

El Pla de mobilitat de Granollers finalitza después d’un llarg procés de treball iniciat l’any 2005. Aquests tres anys de treballs podrien semblar un termini massa llarg però cal tenir en compte que per realitzar l’estudi de Granollers s’han dut a terme molts treballs previs.

L’inici dels treballs va consistir en una diagnosi de la mobilitat del sistema urbà de Granollers, és a dir del conjunt de ciutats que tenen una mobilitat interdependent al voltant de Granollers. En  aquest estudi hi varen participar Granollers, La Roca del Vallès, Canovelles i les Franqueses i també va comptar amb la col.laboració de la Diputació de Barcelona. L’objectiu d’aquest estudi va ser marcar les línies estratègiques de la mobilitat d’una manera coordinada amb els quatre municipis per facilitar la posterior redacció dels plans de mobilitat.

El següent pas fou la concreció de la diagnosi en un pla de mobilitat per cadascuna de les ciutats. La primera en iniciar la redacció del pla de mobilitat fou Granollers, però actualment, la Roca del Vallès també ha iniciat el seu pla de mobilitat a partir de la diagnosi feta l’any 2005.

Un cop iniciada la redacció del pla de mobilitat també es va dur a terme  un procés de participació ciutadana on les diferents entitats convidades varen poder fer aportacions.

Per últim, un cop finalitzat al document s’ha procedit a una aprovació per part de l’Ajuntament la qual cosa significa el suport institucional de l’equip de govern per a tirar endavant les propostes contingudes al pla.

Així doncs, els tres anys de treballs poden semblar molt de temps per un pla de mobilitat però és cert que amb els diferents passos realitzats els document és molt representatiu de la voluntat del conjunt de la ciutadania de Granollers i compta també amb el necessari suport institucional per a tirar-se endavant.


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal