Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 12/10/2015

La millora de la mobilitat i la qualitat de vida als centre urbans: creant carrers i espais públics amables

L’onzena edició de la  jornada tècnica de mobilitat es va celebrar al barri de Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet i va comptar amb 250 assistents

La Diputació de Barcelona, mitjançant l'Oficina Tècnica de Mobilitat i Seguretat Viària, promou la celebració de les jornades tècniques de mobilitat que al llarg d'aquests anys han esdevingut el punt de trobada i de referència de tècnics, professionals i responsables polítics especialistes en aquesta matèria. En l’edició d’enguany s’hi han aplegat uns 250 assistents. 

La temàtica de la jornada d’aquest any ha estat la millora de la mobilitat i la qualitat de vida als centres urbans, creant carrers i espais públics amables.

Fruit de l'experiència de la Diputació en la realització d'estudis i plans de mobilitat urbana (PMU) es constata que una de les actuacions que més es planteja en els PMUs és, precisament la creació de zones de la ciutat sense trànsit, o amb un trànsit molt reduït, normalment zones de vianants. Aquestes zones, no només es justifiquen des del punt de vista de la mobilitat sinó que sovint aporten un gran valor urbanístic i social a la ciutat, dotant-la d'un major atractiu per a la seva ciutadania.

Tot i això, malgrat comptar amb excel•lents experiències d'èxit en aquest àmbit  encara avui els municipis han d'afrontar certes reticències socials i dificultats tècniques per a tirar endavant actuacions que impliquen la reducció del trànsit als centres urbans. 

La jornada ha servit per a donar a conèixer un conjunt d'experiències reeixides en aquest camp que poden ser inspiradores per a encoratjar a d'altres municipis a replicar-les; i també ha servit per a donar a conèixer eines útils per tal que els tècnics i polítics responsables de la mobilitat puguin emprendre actuacions de reducció del trànsit.

A diferència d'edicions anteriors, en que la jornada s'havia organitzat a la ciutat de Barcelona, aquest any la jornada s’ha realitzat a Santa Coloma de Gramenet. Un dels motius d'haver triat Santa Coloma de Gramenet és que aquest  municipi ha realitzat una important actuació de millora urbana a l'entorn del mercat Segarra i durant la tarda s'organitzarà una visita guiada pels propis responsables de l'Ajuntament de Santa Coloma a aquesta actuació.

 

Pontevedra, ciutat referent en la reducció del trànsit i la mobilitat a peu

La ciutat de Pontevedra ha estat l’encarregada d’obrir la jornada explicant la seva experiència de transformació urbana de la ciutat. Es tracta d’una experiència pionera en el seu moment (es va iniciar als anys 90) i que al llarg de més de 20 anys de recorregut ha demostrat ser una de les més reeixides i  també premiades internacionalment. 

L’exemple de Pontevedra és molt clarificador de com les polítiques decidides i clares a favor d’un espai públic on els protagonistes siguin els vianants pot ser la punta de llança per a transformar tota la ciutat. Davant del dilema, les persones o els cotxes, la decisió de l’equip de govern de la ciutat va ser clara: les persones. 

Això es va traduir en tot un seguit d’actuacions que s’han anat realitzant al llarg dels anys i que han permès que el trànsit que abans dominava molts carrers del centre de la cuitat vagi desapareixent i que els ciutadans hagin canviat els seus hàbits i ara prefereixin anar a peu que en cotxe. 

Les actuacions realitzades han permès veure com, no només han estat positives des del punt de vista de la mobilitat, sinó que han tingut beneficis en la millora de la qualitat de vida de la ciutat i això es tradueix en uns carrers molts més plens de gent. 

 

PMUS a la província de Barcelona

Seguidament va ser el torn de la Diputació de Barcelona. La presentació realitzada per la Diputació va centrar-se en una visió més àmplia dels PMUS ja que actualment s’ofereix el suport tècnic i econòmic a molts municipis de la província de Barcelona per a la realització de plans i estudis de mobilitat. Actualment hi ha 47 municipis a la província de Barcelona que han elaborat o estan elaborant els seus PMUS amb el suport de la Diputació de Barcelona. 

Gràcies a aquesta visió més àmplia i a les dades obtingudes en els diferents PMUs es pot extreure algunes conclusions interessants:

1) Malgrat que la mobilitat a peu és el mitjà de transport més utilitzat a les ciutats, seguim destinant més espai públic al trànsit (circulació + aparcament). 

2) La valoració econòmica de les propostes que es fan als PMUS referents a la mobilitat a peu tenen un pes específic important, tot i que inferior al conjunt de propostes que es fan en l’àmbit del vehicle privat (circulació + aparcament)

3) Malgrat que la majoria d’experiències sobre espais urbans lliures de vehicles són exitoses i replicables, encara avui trobem certes reticències socials i tècniques a tirar endavant actuacions de restricció del trànsit de vehicles. 

Fruit d’aquestes reflexions, la Diputació va presentar un estudi sobre actuacions (push & pull en mobilitat), cofinançat conjuntament amb l’AMTU i que té per objectiu dissenyar una estratègia comunicativa i participativa per tal de facilitar la implantació d’actuacions que suposen una restricció al vehicle privat. 

 

Canvis d’hàbits de mobilitat al centre d’Osca

Una altra ciutat que va venir a explicar el seu exemple a les jornades va ser Osca. En aquest cas es va explicar tot el procés de creació d’una illa de vianants al centre de la ciutat. 

La creació de la zona de vianants es va dur a terme amb un ampli procés participatiu i informatiu a la ciutadania, però, en una primera fase, no es van realitzar grans obres, sinó que es van implantar elements físics de restricció de pas als vehicles i també un control d’accés mitjançant càmeres. 

Posteriorment, quan es va poder accedir a fonts de finançament es van transformar els carrers més cèntrics de la ciutat. 

Gràcies a l’avaluació anterior i posterior a l’activitat que es va fer, es va poder veure com va canviar la mobilitat dels carrers de la zona de vianants. La majoria de carrers sense trànsit van augmentar un 50% el nombre de vianants que transitaven pel carrer en una avaluació dels resultats feta al cap de dos anys de l’inici de l’actuació. 

 

La regulació de l'accés del trànsit a zones pacificades a l'ordenança municipal

Una de les ponències presentades es va dedicar a les ordenances de circulació que és el document legal que tenen els municipis per tal de poder regular la mobilitat al seu àmbit competencial. 

En qualsevol projecte de creació d’una zona de trànsit restringit caldrà establir el marc legal que hi regula les pautes de mobilitat, és a dir l’ordenança. L’ordenança caldria que es realitzés o revisés després de realitzar un PMUS ja que és en aquest moment que tenim una visió de la mobilitat que volem per al municipi i, per tant, podem definir la normativa que s’adapta a aquest model. 

Cal tenir en compte que la Llei que regula la mobilitat a les ciutats de manera genèrica és la Llei de Trànsit, que és una llei pensada, sobretot per la mobilitat en carretera i que deixa força llacunes en la mobilitat urbana. Per això és important redactar unes ordenances de circulació que expliquen millor la mobilitat urbana i les seves pròpies característiques. 

 

El pla de comunicació per a la implantació de les illes de vianants a Vic

Un aspecte important en la implantació d’una illa de vianants és fer-ho amb molta pedagogia i comunicació camp a la ciutadania. Cal tenir present que és una actuació que transforma radicalment les normes de circulació i mobilitat d’un entorn i això, com qualsevol canvi, requereix de molta comunicació i informació. 

A Vic, el pla de comunicació  es va basar en tres aspectes fonamentals. Per una banda es va treballar molt la participació ciutadana, especialment amb els  col•lectius més afectats com poden ser els botiguers i els veïns del casc antic. 

En segon lloc es va fer una campanya de comunicació important als mitjans de comunicació públics, creant una imatge de marca per a la illa de vianants i donant molta informació al respecte. 

Per últim es va crear una aplicació per a mòbil que permet agilitzar molt els tràmits dels veïns de la zona de vianants.

 

L'impacte de la restricció del trànsit sobre el comerç al centre urbà de Granollers

Un dels exemples més reeixits de creació d’una zona de vianants és la ciutat de Granollers. En aquest cas la ponència la va presentar un representant del sector del comerç que va explicar les claus de l’èxit de la zona de vianants des del punt de vista del sector comercial. 

A Granollers es va poder treballar molt bé la zona de vianants, perquè des d’un principi la gran part dels botiguers estaven a favor d’aquesta actuació i actuaven com a lobby de pressió per a la seva realització. Tant des de l’Ajuntament com des del sector comercial es coincidia en el model de ciutat que es volia, basat en les persones i en crear espais públics que afavoreixin la vida pública i la relació entre la persona i el seu entorn. 

 

Transformació de l'espai públic a Montmeló: de la planificació a l'execució

Montmeló és un exemple de com l’impacte d’una gran infraestructura, com va ser l’arribada del tren d’alta velocitat, pot suposar una oportunitat per a la millora de l’entorn urbà i per a transformar, també el model de mobilitat del municipi.

A Montmeló, com que se sabia amb prou temps, que el tren d’alta velocitat suposaria un gran canvi en la ciutat, es va poder realitzar tot el procés de planificació urbana, elaboració de projectes urbanístics i actuació urbanística. 

Des de l’any 2003 a l’actualitat el municipi ha tingut una transformació radical, que es va iniciar amb l’elaboració d’un POUM i el seu respectiu estudi de mobilitat associat i que al llarg dels anys, i gràcies a les obres del tren d’alta velocitat, ha servit per a transforma el centre urbà, creant espais molt més amables i atractius per a les persones. 

 

La remodelació del Mercat Segarra i del centre urbà: una zona comercial de prioritat per als vianants

El cas de Santa Coloma de Gramenet també es paradigmàtic. Santa Coloma és una ciutat amb una orografia complicada, ja que es troba situada al peu de Collserola, això fa que durant molts anys s’hagi tingut una especial sensibilitat en facilitat la mobilitat a peu, instal•lant una gran quantitat d’ascensors i escales i rampes mecàniques. 

En els últims mesos l’Ajuntament ha impulsat un conjunt d’actuacions de millora del centre urbà creant molts espais de vianants, sobretot a l’entorn del Mercat de Segarra. 

Precisament aquesta actuació de l’entorn del Mercat de Segarra va ser l’objecte de la visita que es va realitzar durant la tarda i que va comptar amb la presència d’uns 50 assistents. 

En el següent enllaç es poden consultar les ponències presentades durant la jornada

 

 


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal