Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 10/2/2014

El Govern de la Generalitat aprova el Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire

El Pla inclou fins a 166 mesures, moltes d’elles referents al sector de la mobilitat i els transports

El transport terrestre és el principal responsable de les emissions de gasos contaminants, amb un 50% respecte al total d’emissions

El Pla determina que els municipis de més de 100.000 habitants inclosos en la Zona de Protecció Especial són els que estan obligats a dur a terme les actuacions a nivell local

Per tal de poder finançar el desenvolupament de les actuacions del Pla es crearan noves taxes i impostos vinculades a la contaminació atmosfèrica, tot i que no s'aplicaran fins a la propera legislatura

El passat dia 23 de setembre, i coincidint amb la celebració de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire (PAMQA)

Amb aquesta aprovació culmina un llarg procés de redacció i es dóna compliment a un dels requeriments de la Comissió Europea per tal de fer front als importants nivells de contaminació de l'aire que es registre a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

El pla consta de 166 actuacions, que s'aplicaran a 40 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona que són els que presenten nivells més alts de contaminació atmosfèrica. Els 40 municipis on s’aplicarà el PAMQA són:

Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Martorell, Molins de Rei, Esplugues de Llobregat, el Papiol, Pallejà, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Granollers, la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, i Sant Fost de Campsentelles

Municipis on s'aplicarà el Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire

Municipis on s'aplicarà el Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire

 

La situació actual de la contaminació atmosfèrica: el trànsit terrestre, el causant del 50% de la contaminació

De la diagnosi que fa el Pla sobre la qualitat de l’aire actual el resum podria que ser que “es millora, però no és suficient”. Al llarg dels últims 10 anys s’ha registrat una progressiva reducció dels valors de contaminació atmosfèrica, tant del diòxid de nitrogen com, especialment del nivell de partícules PM10. Tot i això, avui en dia encara es superen, en algunes estacions de mesurament, els límits  màxims establerts per la Unió Europea. 

Tot i que aquesta reducció, una de les coses que és evident de l’analisis de les dades de la xarxa de punts de mesurament, és la relació directa que existeix entre trànsit i contaminació atmosfèrica. Dels diferents estudis fets sobre els principals emissors de gasos contaminants, s’han obtinguts les següents dades on es veu que la contaminació provinent del trànsit terrestre suposa un 50% del conjunt de la contaminació atmosfèrica i si hi sumem el trànsit marítim i de l’aviació és quasi del 75%:

Emissions de NO2

Emissions de micropartícules

 

No s'ha d'oblidar que segons diversos estudis científics, la contaminaió atmosfèrica provoca, a Espanya, unes 20.000 morts prematures de persones que ja tenen alguna patologia respiratòria o pulmonar, per tant, es pot considerar com un problema de salut pública de primer ordre 

 

El finançament de les actuacions del PAMQA: creació d’un fons de finançament, nous impostos i bonificacions per a vehicles nets

Un dels aspectes més determinants per a l’èxit i l‘eficàcia en l’aplicació del Pla és que les actuacions que s’hi inclouen constin d’un marc de finançament estable que permeti que es vagin implementant al llarg dels propers anys. 

Per això el PAMQA contempla la creació d’un fons de finançament específic per a desenvolupar les 166 actuacions que conté el Pla. Aquest fons es nodrirà, principalment, dels impostos ambientals existents, però també de les aportacions econòmiques que es generaran a partir de nous impostos i taxes vinculades a la contaminació atmosfèrica. 

De fet, aquest fons ja existeix actualment, però no s’ha arribat a dotar mai amb una partida pressupostària. El nou Pla preveu que totes les taxes ambientals es gestionin a través d’aquest fons i permeti una gestió més transparent de tots els impostos ambientals que existeixen actualment i els nous que es puguin crear. 

Entre els nous impostos que es preveu crear s’estudiarà la possibilitat de crear-ne un que gravi el trànsit rodat dins de la Zona de Protecció Especial (ZPE). Tot i això, el Departament de Territori i Sostenibilitat ja ha matizat que aquest impost no es crearia en aquesta legislatura, sinó que és una proposta per a la següent. I en el curt i mig termini es centren els esforços en la posada en funcionament de la T-Mobilitat

El 90% de la recaptació d’aquest impost es destinaria a finançar el transport públic. La creació d’un impost d’aquest estil s’emmarca en la política actual de la Unió Europea, coneguda com el “qui contamina, paga”, és a dir, com una mesura compensatòria per a sufragar les despeses vinculades a la contaminació que genera el trànsit rodat. 

Així mateix es seguiran aplicant criteris de bonificació d’aquelles modalitats de transport que contribueixin a contaminar menys. Un exemple són les bonificacions que s’establiran per a vehicles poc contaminants, tant en peatges com en preus de l’aparcament municipal (zones blaves i verdes). Igualment s’aplicarà a més peatges els descomptes actuals per a vehicles amb tres o més ocupants. 

 

Actuacions en episodis de contaminació atmosfèrica

La contaminació atmosfèrica no és quelcom continu i estable sinó que en determinats moments es poden disparar els valors de contaminants a l’atmosfera. Aquestes puntes són degudes, principalment, a causes climatològiques i es produeixen en períodes llargs d’absència de pluges i en situacions d’inversió tèrmica que dificulten la circulació de l’aire.

No es tracta de fenomens gaire habituals, al llarg dels últims 3 anys hi ha hagut 7 episodis de contaminació atmosfèrica que, entre tots, han durat al voltant de 30 dies. 

Tot i això, aquestes puntes de contaminació són força perilloses per a la salut humana i poden generar diferents patologies respiratòries i pulmonars. Per aquest motiu el PAMQA contempla un seguit de mesures excepcionals que es s’activaran en cas d’episodis greus de contaminació. 

Aquestes mesures són (les que afecten a la mobilitat):

 

Les actuacions per als ens locals

Les 166 actuacions que s’inclouen al PAMQA s’han classificat segons quina és l’administració competent per a dur-les a terme. En el cas de l’administració local i en l’àmbit dels transports s’han determinat 18 actuacions a desenvolupar, que s’enumeren tot seguit:

 

 

El PAMQA també determina que els municipis que estan obligats a implementar les actuacions a nivell local són aquelles que tenen més de 100.000 habitants, dins dels 40 municipis de l’àmbit d’aplicació del pla. Així mateix, els municipis que tinguin menys de 100.000 habitants també podran aplicar les mesures anteriors amb l’objectiu de contribuir a la millora de la qualitat de l’aire. 

 

El Pla de mobilitat urbana com a marc d’aplicació de les actuacions de millora de qualitat de l’aire dels ens locals

Totes les actuacions de l’àmbit de les administracions locals estan en la mateixa línia del que la majoria de municipis mitjans i grans ja estan treballant a través dels seus Plans de mobilitat urbana. Aquest fet fa evident que, per tal de poder implementar les actuacions proposades, el marc idoni de desenvolupament és el Pla de mobilitat urbana. És obvi, també, que l’aplicació de les anteriors mesures de manera separada i poc coordinada amb una política de mobilitat general a nivell local i metropolità, no només poden resultar poc efectives, sinó que poden resultar contraproduents i generar rebuig per part de la societat. 

En aquest sentit el PAMQA també planteja els PMU com a una de les actuacions a dur a terme, i així queda reflectit en les actuacions competents de la Generalitat de Catalunya on una d’elles és el desenvolupament dels Plans de mobilitat urbana. 

 

Més espai públic per als modes no motoritzats

Per tal de reduir la contaminació atmosfèrica no queda més remei que limitar la mobilitat en vehicles de combustió (cotxes, motos i vehicles de gran tonatge) i per tal de reduir la mobilitat d’aquest mitjà de transport no queda més remei que aplicar polítiques que afavoreixin la mobilitat en els mitjans de transport menys contaminants (a peu, bici, transport públic) i alhora aplicar polítiques que limitin la mobilitat en vehicle privat. Són les anomenades accions “push and pull”. 

Un dels àmbits on s’apliquen aquestes polítiques és l’espai públic i en aquest sentit el Pla recull diverses actuacions orientades a promoure un ús prioritari de l’espai públic per als mitjans de transport menys contaminants. En aquesta tipologia de mesures hi podríem trobar actuacions com la reordenació dels diversos usos de la via pública, el foment dels modes no motoritzats, la creació de Zones Urbanes d’Atmosfera Protegida (ZUAP), la jerarquització viària dels municipis o el foment de la mobilitat en bicicleta.

 

Potenciar la bicicleta com a vehicle de mobilitat quotidiana

Una altra novetat que incorpora el PAMQA són les ajudes als serveis de "bicifeina". Aquests serveis són tots aquells que s'ofereixen a les empreses per tal que els seus treballadors utilitzin la bicicleta com a vehicle per a accedir als seus llocs de treball. Aquests serveis poden ser, per exemple, serveis de cessió de bicicletes plegables.

Per tal de poder optar a les ajudes per a implementar serveis d'aquest estil, les empreses hauran d'haver redactat prèviament un pla de mobilitat a l'empresa. 

 

Transport públic més ràpid, fiable i còmode

Un altre aspecte al que fan referència el PAMQA és la promoció del transport públic com a mesura per a promoure el transvasament modal del vehicle privat cap al transport públic. 

Aquí s’hi engloben diferents accions encaminades a millora l’atractivitat d’aquest mitjà de transport, fent-lo més ràpid, més fiable i més còmode. Per exemple, la regulació semafòrica per tal de prioritzar el transport públic en les ciutats grans o bé la creació de més parades de taxi, per evitar els trajectes en buit, en són alguns exemples. 

A nivell metropolità també s’hi engloben mesures com la creació de més punts d’intercanvi modal a la xarxa de transport públic o  també la creació de més places d’aparcaments “park & ride” a les estacions de tren i bus. 

Igualment, el futur desplegament de la targeta T-Mobilitat permetrà disposar d’un instrument de gestió de la tarificació del transport públic que obre la possibilitat a incorporar el vector ambiental en els preus del transport públic, per exemple, es preveuen descomptes d’un 50% del preu del transport públic en episodis de contaminació atmosfèrica. 

 

Una flota de vehicles més neta, però es necessita, de manera urgent, la creaicó d’un distintiu per a vehicles nets

Un altre aspecte que pot contribuir molt a millora la qualitat de l’aire és que la flota de vehicles sigui cada cop més neta, és a dir, que es basi en vehicles elèctrics, híbrids o de baix consum. 

Per això, en el PAMQA hi ha diverses actuacions de promoció d’aquests tipus de vehicles, com per exemple la creació d’una etiqueta que identifiqui els vehicles més ecològics, la promoció de les motos elèctriques i les bicicletes elèctriques, la promoció del canvi de combustible en el sector del taxi (GLP, gas natural o vehicles híbrids) i la creació de més punts de càrrega de vehicles elèctrics, les ajudes per a l’adquisició de vehicles nets, etc. 

Especialment important és la creació d’un distintiu que permeti identificar aquells vehicles considerats nets, és a dir, que tenen un nivell d’emissions contaminants molt baix. L’existència d’aquesta etiqueta permetria establir tot un conjunt de bonificacions (aparcament, peatges, zones restringides a vehicles nets) que afavoririen molt la incorporació d’aquesta vehicles al mercat. 

 

Coordinació amb altres plans de mobilitat a nivell local i metropolità

Moltes d’aquestes mesures ja són mesures plantejades en el Pla Director de Mobilitat de la RMB  i el PAMQA el que fa és recollir aquelles que més impacte poden tenir en la disminució de la contaminació. 

És obvi, doncs, que fa falta una gran coordinació entre els diferents plans a nivell metropolità que tracten el tema de la mobilitat, on també hi podríem incloure el futur Pla Metropolità de Mobilitat, que està redactant l’AMB o els Plans de mobilitat urbana que ja s’estan redactant als municipis metropolitans de Barcelona, molts d’ells amb la col•laboració de la Diputació de Barcelona


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal